dimarts, 27 de juny del 2017

Música de la Primera Guerra Mundial

Recupero un programa de ràdio emès el 18 de novembre de 2014, amb motiu del centenari de l'inici de la Gran Guerra europea. Es tracta d'un panorama musical a l'època del conflicte, amb exemples sonors d'algunes obres representatives dels estils compositius.

Joan Josep Gutiérrez repassa la música de la Primera Guerra Mundial, al SAF








  • Joan Josep Guitérrez amb el col·laborador del "Sant Cugat a fons", el professor i músic Xavier Blanch
Aquest dimarts el professor i músic Xavier Blanch s'ha acompanyat del també professor i compositor Joan Josep Gutiérrez per parlar de la música que s'escoltava durant la Primera Guerra Mundial. De John McCormack a Stravinsky passant per Manuel de Falla i Enrique Granados, el 'Sant Cugat a fons' ha fet un recorregut per aquestes melodies de la Gran Guerra.

 Escolta-ho  (enllaç a Cugat.cat)


'La secció del Mestre Blanch' apropa la seva passió per la música al 'Sant Cugat a fons', cada quinze dies els dimarts a les onze del matí.

diumenge, 11 de juny del 2017

Els viatges, la música i l'escena entre els segles XVIII i XIX

Del pensament il·lustrat a l’emotivitat de l’individu. El músic Muzio Clementi com a model del canvi de mentalitat


http://www.ub.edu/juliols/curs-estiu/viatges-musica-escena-entre-segles-xviii-xix


Els Juliols 2017 – Universitat de Barcelona
De l’10 al 14 de juliol de 2016 de 16:00 a 20:30 (Total: 20h)
Facultat de Geografia i Hist ria de la UB - Aula 216
Carrer de Montalegre, 6
08001 Barcelona


Descripció del curs

Entre el segle XVIII i XIX, amb les revolucions que acompanyen el canvi de pensament a Europa, la música i les arts escèniques evolucionen amb la nova societat. Superant els conflictes polítics i les dificultats dels mitjans de transport, els artistes es desplacen per tota la geografia, creant una autèntica xarxa d’intercanvi cultural. Es renoven i es creen instruments musicals que obren nous horitzons sonors. 



Experts en diferents àrees artístiques i socials ens faran reviure una època cabdal per entendre la modernitat. Sabrem com i perquè es viatjava i es reproduirà algun dels trajectes dels artistes del moment. Es tractarà el pensament de l’època, la dansa, l’òpera, el teatre i la música instrumental. En algunes sessions tindrem exemples musicals en directe.
El músic Muzio Clementi (1752-1832), compositor, pianista, editor i fabricant de pianos, va ser un gran viatger i home il·lustrat. La seva persona sintetitza gran part dels elements que configuren el canvi de mentalitat d’aquesta època i serà una referència per unir les diferents temàtiques del curs.

Coordinació

Marina Rodríguez Brià
Eva M. Álvarez
                            


                                                                                                                                     
INTRODUCCIÓ

Entre la segona meitat del segle XVIII i el primer terç del XIX Europa està immersa en un constant moviment revolucionari. Es sacsegen creences, criteris, maneres de viure, apareixen noves ideologies polítiques, socials i religioses que afirmen les llibertats individuals de les persones. Sorgeixen noves estètiques, noves formes d’expressió i nous instruments musicals.
Malgrat les dificultats per desplaçar-se i creuar fronteres, molts artistes i pensadors realitzen grans viatges. Les novetats i estrenes en una ciutat tenen repercussió en altres d’allunyades. Es produeix un gran intercanvi cultural que actualitza i apropa Europa.
En aquest curs, es parlarà de músics, ballarins, actors, pensadors, científics i literats, entre altres. La majoria de ponents ens intercalaran el viatge d’algun dels personatges que tractaran i podrem anar contemplant aquella Europa des de perspectives de cassos individuals que ens l’acostaran. A través del moviment de persones concretes i les seves motivacions, itineraris i passions, podrem entendre millor el seu temps. Començarem el primer dia presentant el cosmopolita i polifacètic Muzio Clementi, que personifica el canvi de mentalitat i servirà de referent per unir les diferents àrees temàtiques del curs. Estudiarem un ampli panorama de l’escena del moment, que inclou grans temàtiques com ara l’ pera, el teatre i la música instrumental. La segona jornada es centrarà en l’aparició del piano i els canvis que va comportar i el món de la dansa a Catalunya, força desconegut per  amb tanta transcendència per la pr pia música del nostre país. Es completarà amb una visió dels interiors domèstics britànics, protagonistes de la vida musical pianística anglesa i també de la dansa en espais privats. El mateix Ferran Sor hi va participar, tant en domicilis barcelonins com londinencs, encarregant-se de la dansa des del pianoforte. El dia central del curs es dedicarà a la interrelació entre l’art i la ciència, al pensament científic i filos fic de l’època, reflexionant sobre el sentit del viatge i coneixent itineraris de viatgers il·lustres en algunes terres inesperades. En la següent sessió veurem la incidència del Monestir de Montserrat en la vida musical catalana i de l’estranger. Quins músics s’hi van formar, com s’ensenyava, què s’hi componia. També es tractarà la importància de l’evolució dels instruments i la didàctica de la guitarra i de la flauta travessera, els canvis que es van introduir, els materials. I també els seus compositors i els grans viatges d’alguns d’ells. Podrem escoltar en directe diferents instruments, alguns d’hist rics. També ens endinsarem en la literatura britànica de viatges per captar l’esperit i l’audàcia d’alguns escriptors. Tindrem exemples sorprenents que ens aproparan a l’escriptura moderna. I finalment, l’últim dia viatjaran els instruments musicals i les partitures. Donarem una ullada al seu comerç i tornarem a Clementi, tal i com vam començar. Sabrem el perquè d’una associació Clementi a Suècia i coneixerem la influència de Clementi a Espanya a través de les seves edicions i els seus pianos. 

PROGRAMACIÓ 


Dilluns 10 de juliol

-  16 a 17: Sessió 1.- Muzio Clementi, un músic lliure.
Marina Rodríguez Brià, Professora Superior de Música, Llicenciada en Filologia Francesa, pianista i experta en l’obra i biografia de Muzio Clementi (Coordinadora del curs)

-  17 a 18: Sessió 2.-  Els instruments i l’orquestra, símbols de la nova societat a l’entorn de 1800.  
Dr. Jorge de Persia, músic leg i crític musical.

-  18:30 a 19:30: Sessió 3.-  L’escena al canvi de segle.
Marc Montserrat Drukker, director d’escena.

-  19:30 a 20:30: Sessió 4.-  Transformacions en el món de l’òpera.
Dr. Roger Alier, crític i historiador de l’òpera.


Dimarts 11 de juliol

-  16 a 17: Sessió 5.- L’aparició del piano i els canvis musicals i socials que va comportar.
Joan Vives, músic i divulgador musical.

-  17 a 18: Sessió 6.- Els interiors domèstics britànics. Un espai idoni per acollir un piano.
Dra. Mireia Freixa Serra, professora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.

-  18:30 a 19:30: Sessió 7.- Dansa d’espectacle a la Barcelona del segle XIX.
Dr. Xosé Aviñoa, professor del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.

-  19:30 a 20:30: Sessió 8.- L’escola bolera a Catalunya. 
Belén Cabanes, concertista de castanyoles. Professora i responsable del departament de dansa espanyola del Conservatori professional de dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona.


Dimecres 12 de juliol

-  16 a 18: Sessió 9.- Pensament i ciència en temps d'expedicions i revolucions Jesús María Galech, professor del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona i de l'Escola Massana. 

-  18:30 a 20:30: Sessió 10.- Viatges i viatgers a l’Europa de Mozart i Clementi.
Dr. Norbert Bilbeny, professor del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona.


Dijous 13 de juliol

-  16 a 17: Sessió 11.- La música al monestir de Montserrat.
Dr. Joaquim Garrigosa, músic leg i director de l’Auditori de Barcelona.

-  17 a 18: Sessió 12.- “It’s sentimental, the Continental”: British Travel Writing in the Era of the Sentimental Novel. (Anglès)
Dr. David Owen, professor del Departament de Filologia Anglesa i Germanística, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

-  18:30 a 19:30: Sessió 13.- La guitarra i els seus compositors.
Fix Nicolet, concertista i professor de guitarra.

-  19:30 a 20:30: Sessió 14.- La transformació i la revolució dels instruments de vent entorn de 1800. El flautista Louis Drouet, paradigma del nou intèrpret virtuós, i la flauta de vidre de Claude Laurent.
Montserrat Gascon, concertista i professora de música de cambra de l'Escola Superior de Música de Catalunya.


Divendres 14 de juliol

-   16 a 17: Sessió 15.- Why a Clementi Society in Umea, its mission. (Anglès) 
Bengt Hultman, president de la Swedish Clementi Society.

-   17 a 18: Sessió 16.- Comerç de partitures i d’instruments musicals a l’Europa de finals del segle XVIII i inicis dels segle XIX.
Dr. Oriol Brugarolas, professor del Departament d’Hist ria de l’Art de la Universitat de Barcelona.

-   18:30 a 20:30 Sessió 17.- La presencia de Clementi en España a través de sus Ediciones musicales y de sus modelos de pianos. (Castellano)
Laura Cuervo, professora d’expressió musical a la Facultad de Educación de la Universidad Complutense de Madrid.
ES, LA MÚSICA I L'ESCENA ENTRE ELS SEGLES XVIII
I XIX
l
músic
Muzio
i Clementi
com
a
model
del
canvi
de
mentalitat.

dissabte, 10 de juny del 2017

La Fundació Victòria dels Àngels marxa de Sant Cugat



La Fundació Victòria dels Àngels deixa Sant Cugat i trasllada la seva seu a la Universitat de Barcelona, on va néixer la cantant. No és una bona notícia per a l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels, que ha tingut l'honor de rebre el nom de la gran cantant i s'ha beneficiat de la donació d'un piano que pertanyia a la soprano i de moltes activitats al llarg de tots els anys en què la Fundació ha estat present al nostre centre.

Victòria dels Àngels amb el Quartet de Guitarres de Barcelona.
Concert al Monestir de Sant Cugat, 30 d'octubre de 1992
QGB: Jaume Abad, Teresa Forqué, Francesc Pareja i Josep M. Mangado


La relació de Victòria dels Àngels amb l'escola municipal de música comença el curs 1991-92, quan el Quartet de Guitarres de Barcelona - del qual en formen part els guitarristes Jaume Abad, llavors director del centre i Francesc Pareja - i la representant del grup, Montserrat Massó es posen en contacte amb la cantant amb la finalitat de col·laborar musicalment. D'aquesta relació sortirà un seguit de concerts que els portaran a Alemanya, Turquia i altres llocs. Victòria dels Àngels accepta cedir el seu nom a l'escola que obre les portes al nou edifici del Centre Cultural la tardor del 1992 i que és inaugurat amb la seva presència. El mateix any, Victòria dels Àngels i el Quartet de Guitarres ofereixen un concert a l'església del monestir, el caxet del qual la soprano cedeix per a l'adquisició del piano Yamaha C-7 de l'Aula Magna. En aquesta època, la cantant ha traslladat la seva residència a Sant Cugat i està il·lusionada amb l'escola de música. Manifesta la seva intenció de fer algunes classes i d'enregistrar les cançons d'Eduard Toldrà a l'Aula Magna amb la pianista Alícia de Larrocha. Aquests propòsits quedaran truncats per diferents episodis personals funestos .

Victòria dels Àngels en la inauguració de l'escola de música. (1992)


El 26 de novembre de 2003, amb motiu de la celebració del 25è anivesari de l'escola de música, Victòria dels Àngels va fer acte de presència en el que seria la seva darrera aparició en públic i se li va retre un càlid homenatge al Teatre-Auditori.


Acte de recepció dels pianos de Victòria dels Àngels. Novembre de 2005 (d'esquerra a dreta: Joan Josep Gutiérrez, director de l'EMMVA, Helena Mora, presidenta de la FVA, Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat i Àngels Solé, regidora d'Educació).

Dos anys després de la seva mort (15-01-2005), el 15 de gener de 2007, es va presentar la Fundació que gestiona el seu llegat i la seva memòria. Essent jo director de l'escola, vàrem acordar que la FVA tingués la seva seu al nostre centre. En aquell moment molts teniem clar que aquest fet posava l'escola i la ciutat de Sant Cugat en el mapa, no endebades Victòria es reconeguda mundialment com una de les millors cantants del segle XX. La fundació va donar a l'escola amb caràcter permanent un dels pianos, un Steck de cua, i també en règim de comodat el magnífic Steinway triat exprofés per a la cantant pel mític pianista Gerald Moore. Aquesta donació es va signar amb l'alcalde Lluís Recoder, a l'espera d'un conveni definitiu entre la FVA i l'ajuntament. Aquest conveni, després de nou anys de l'estada de la fundació a l'escola, no s'ha arribat a signar mai. El llarg d'aquest temps, la fundació ha organitzat una gran quantitat d'actes que ens han beneficiat com a escola i com a ciutat. Entre aquests hi ha concerts al Teatre-Auditori i al Claustre (Teresa Berganza, Ainhoa Arteta, Nancy Fabiola Herrera, Ofelia Sala,...), cursos per a l'alumnat i el professorat (Jerzy Artysz, Ofelia Sala, Narcisa Toldrà, ...) i moltes altres activitats com conferències, exposicions, etc. (es pot veure una relació més detallada aquí). El 2012 la Fundació va ser nominada als Premis Ciutat de Sant Cugat. 

Jerzy Artysz i Manuel Capdevila

Jerzy Artysz i antics alumnes.



Cursos




Indubtablement, la residència de la Fundació Victòria dels Àngels a l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels ha estat molt beneficiosa i es fa difícil explicar la seva marxa. És una llàstima que aquells propòsits inicials de col·laboració hagin quedat truncats i no s'hagi arribat a un acord. Crec que Sant Cugat, i molt especialment l'escola de música, surt perdent.  Totes les activitats que hem gaudit gràcies a la Fundació ens han aportat valors i coneixement. Constatem que algunes coses no s'han gestionat correctament.  
En qualsevol cas, és una oportunitat perduda. Només ens queda desitjar que la nova etapa de la Fundació a la seva nova seu sigui exitosa i no es trenquin els llaços amb l'escola que portem amb orgull el nom de Victòria dels Àngels.

Joan Josep Gutiérrez














Saber-ne més
Codalario.com Entrevista a Helena Mora
Darrer concert de Victòria dels Àngels a Sant Cugat
Presentació del projecte 10 de Victòria