dijous, 30 de novembre del 2017

Música callada, la música que parla l'ànima

Recentment, el pianista Emili Brugalla ha enregistrat els quatre quaderns de Música callada de Frederic Mompou. És un CD publicat per La Mà de Guido amb el suport de la Fundació Frederic Mompou.

Mompou és un mestre del so i de l'harmonia. Té una qualitat que el fa bondadós. Per molt dissonant que pugui ser, mai no és estrident o agressiu. Molts creadors s'han inspirat en ell i ha influït especialment en molts músics de jazz per les seves harmonies que barregen acords tradicionals amb quartes i intervals dissonants i concomitants. Mompou està lligat absolutament al piano, del què n'extreu l'essencial: la capacitat de ressonància harmònica.

Escrita entre el 1951 i 1967 i inspirada en Sant Joan de la Creu, Música callada és una de les composicions més reflexives i personals del compositor català. Ell mateix deia que "és callada perquè la seva audició és interna". És música despullada, sense notes sobreres, d'harmonies que sobrevolen la tonalitat i creen un estat continu de ressonància que s'identifica amb l'ànima. 

La interpretació que en fa Emili Brugalla és absolutament conforme amb l'ontologia d'aquesta música. La qualitat del seu so ens acosta a la metafísica d'aquesta magna obra contemplativa, més pròxima a mística oriental que a la racionalitat del llenguatge clàssic europeu, del qual però, Mompou també n'ha sabut destil·lar els elements necessaris per a una construcció musical coherent amb la nostra tradició cultural. Brugalla està especialment inspirat en aquesta interpretació tant per la netedat del seu toc com per la seva paleta sonora i la recreació dels espais sonors.

L'enregistrament està especialment cuidat i forma part del concepte interpretatiu. Ha utilitzat el seu propi piano, un Steingraber modern de gran qualitat, i ho ha fet en un espai acústic molt especial. El treball d'Alfred Fernández Pons, músic i tècnic de so, és exquisit, tant pel que fa a la presa de so com a la connexió estètica amb el pianista. El so del CD és perfecte.


Joan Josep Gutiérrez Yzquierdo