tag:blogger.com,1999:blog-11846924591259846312024-03-12T05:52:28.200+01:00Educació musicalJOAN JOSEP GUTIÉRREZ YZQUIERDO
Pàgina dedicada a l'activitat musical i a la reflexió i opinions de l'autor a l'entorn de la música i l'educació musical.Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.comBlogger136125tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-80833764770880792682024-01-08T14:46:00.001+01:002024-01-08T14:48:01.260+01:00Trencant motlles: un piano Clementi & Co de set octaves de 1812<h2 style="text-align: left;">Publicat el meu article <i>Breaking moulds: a seven-octave Clementi
& Co piano from 1812</i> a la Revista Catalana de Musicologia. </h2><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span lang="ES" style="font-size: 9pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p></o:p></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxrXnBZ3Wvo74IpIYlCz72MqHRnVPXwVsMO5EqLViHVL6FgmjVR3kSzlbg-5Toepmqg8ebXzRuoX1cwhdpxEJnmWMjFQkzJ_WcwsZuCwAvm49dq6Q5E7AyRkO-CgYAX_tqXhysNX1xWNzPuOS9n_mnZMj0R1MrzwWpzffFCrlFoFmCuaYGiv0QaymmMBA/s3648/RCM.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1774" data-original-width="3648" height="312" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxrXnBZ3Wvo74IpIYlCz72MqHRnVPXwVsMO5EqLViHVL6FgmjVR3kSzlbg-5Toepmqg8ebXzRuoX1cwhdpxEJnmWMjFQkzJ_WcwsZuCwAvm49dq6Q5E7AyRkO-CgYAX_tqXhysNX1xWNzPuOS9n_mnZMj0R1MrzwWpzffFCrlFoFmCuaYGiv0QaymmMBA/w640-h312/RCM.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="background-color: white; text-align: left;"><a href="https://revistes.iec.cat/index.php/RCMus/index" target="_blank">https://revistes.iec.cat/index.php/RCMus/index</a></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p style="text-align: justify;"><b style="color: #666666; font-family: "Trebuchet MS", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;">RESUM</b></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Trebuchet MS", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 1.785rem; margin: 1.43rem 0px 0px; text-align: justify;">L’estandardització de l’extensió del teclat del piano a set octaves i tres tecles (88 tecles) comença l’últim terç del segle XIX. Aquest creixement, encara que imparable des de la invenció de Bartolomeo Cristofori a principis del segle xviii, va ser alhora progressiu i irregular. Els experiments es van succeir i s’amuntegaven en diàleg amb una societat àvida de consum musical, amb les demandes dels compositors i amb la competència i col·laboració entre els mateixos constructors que intentaven obrir-se camí en un mercat absolutament creixent. En el relat de la història, convé aturar-se a observar i analitzar aquells casos singulars que destaquen o s’allunyen de les línies generals. Amb això podem entendre diferents realitats i no acceptar com a bona una veritat única i repetida. En aquest article ens referirem a un exemplar de piano vertical de la firma Clementi & Co, trobat a Espanya, que s’avança a l’evolució habitualment acceptada dels límits del teclat a Anglaterra.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.785rem; margin: 1.43rem 0px 0px; text-align: justify;"><span face="Trebuchet MS, Arial, Helvetica, sans-serif" style="color: #666666;"><span style="font-size: 14px;"><b>ABSTRACT </b></span></span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.785rem; margin: 1.43rem 0px 0px; text-align: justify;"><span face="Trebuchet MS, Arial, Helvetica, sans-serif" style="color: #666666;"><span style="font-size: 14px;">The standardisation of the piano compass in seven octaves and three keys (88 keys) </span></span><span face=""Trebuchet MS", Arial, Helvetica, sans-serif" style="color: #666666; font-size: 14px;">began in the last third of the 19th century. This growth, although unstoppable since Bartolomeo </span><span face=""Trebuchet MS", Arial, Helvetica, sans-serif" style="color: #666666; font-size: 14px;">Cristofori’s invention at the beginning of the 18th century, was both progressive </span><span face=""Trebuchet MS", Arial, Helvetica, sans-serif" style="color: #666666; font-size: 14px;">and irregular. The experiments followed one after the other and piled up in dialogue with a </span><span face=""Trebuchet MS", Arial, Helvetica, sans-serif" style="color: #666666; font-size: 14px;">society avid for musical consumption, with the demands of composers, and with competition </span><span face=""Trebuchet MS", Arial, Helvetica, sans-serif" style="color: #666666; font-size: 14px;">and collaboration between the builders themselves, who were trying to make their </span><span face=""Trebuchet MS", Arial, Helvetica, sans-serif" style="color: #666666; font-size: 14px;">way in an absolutely growing market. In the narrative of history, it is advisable to stop to </span><span face=""Trebuchet MS", Arial, Helvetica, sans-serif" style="color: #666666; font-size: 14px;">observe and analyse the special cases that stand out or apart from the mainstream. By </span><span face=""Trebuchet MS", Arial, Helvetica, sans-serif" style="color: #666666; font-size: 14px;">doing this one may explore other facts and not automatically give credence to a single oftrepeated </span><span face=""Trebuchet MS", Arial, Helvetica, sans-serif" style="color: #666666; font-size: 14px;">assertion. In this article we discuss an upright piano from Clementi & Co which </span><span face=""Trebuchet MS", Arial, Helvetica, sans-serif" style="color: #666666; font-size: 14px;">is found in Spain and which stands ahead of the usually accepted evolution of the keyboard </span><span face=""Trebuchet MS", Arial, Helvetica, sans-serif" style="color: #666666; font-size: 14px;">compass in England.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.785rem; margin: 1.43rem 0px 0px; text-align: center;">English full text:</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.785rem; margin: 1.43rem 0px 0px; text-align: center;"><a href="https://revistes.iec.cat/index.php/RCMus/article/view/150721/148510" target="_blank">https://revistes.iec.cat/index.php/RCMus/article/view/150721/148510</a></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.785rem; margin: 1.43rem 0px 0px;"><br /></p>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-65126057225833639152024-01-08T14:06:00.003+01:002024-01-08T14:07:06.195+01:00Bergamote et Pamplemousse<h2 style="text-align: justify;">L'editorial Brotons & Mercadal acaba de publicar la meva composició <i>Bergamote et Pamplemouse</i>, per a piano a quatre mans.</h2><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsylmVGU8fSZwsfIYXNFpBO2koCsc6lqoSzqRlWpAid-0e7f5vRb-Rcq1A7GoJXvOi-5_H9xjTSKStCvAObTms-sa6MGpKiV-bv7-YpxZNcFPjj9pc4MU0bM2zJsY87o2WgH27WmSAdi_cJ7UATphLviiNmTmBD2NacfS3UhFNPn_NLEbuXKTQ1BAD8JE/s842/Gutierrez.Bergamote-P.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="842" data-original-width="595" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsylmVGU8fSZwsfIYXNFpBO2koCsc6lqoSzqRlWpAid-0e7f5vRb-Rcq1A7GoJXvOi-5_H9xjTSKStCvAObTms-sa6MGpKiV-bv7-YpxZNcFPjj9pc4MU0bM2zJsY87o2WgH27WmSAdi_cJ7UATphLviiNmTmBD2NacfS3UhFNPn_NLEbuXKTQ1BAD8JE/w283-h400/Gutierrez.Bergamote-P.jpg" width="283" /></a></div><p class="MsoNormal"></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Quan vaig compondre l’obra el 2009 la Marina Rodríguez Brià estava acabant
la carrera de Filologia i estàvem molt involucrats en la cultura francesa.
Marina creava un projecte musical i poètic, mai estrenat, que encaixava amb
això. La pintura de Watteau, les seves <i>Fêtes galantes</i>, l'Arlequí i els
personatges de la <i>Commedia dell'Arte</i>, la seva relació amb el simbolisme
francès amb Verlaine i Debussy, el retorn a formes neoclàssiques, com <i>Pour
le piano</i>, tot plegat em va inspirar la música amb la qual em volia acostar
a aquests models. <i>Bergamote et Pamplemousse </i>són dos cítrics acolorits i
aromàtics que encaixen bé amb aquestes idees en principi alegres. No obstant
això, també contenen l'amargor que forma part de l'esperit humà.</p><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És, en definitiva, una broma virtuosa, una representació,
una paròdia, una obra teatral que mostra la realitat per les dues bandes. <i>Bergamote
i Pamplemousse</i> també poden ser dos personatges complementaris representats
pels dos pianistes.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tècnicament volia fer un treball que tingués força rítmica i
so. El Preludi és molt accentuat, insistent i una mica salvatge. S’ha
d’interpretar amb molta vehemència i bon ritme.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El segon moviment és una Sarabanda <i>alla Bach</i> que
interpreta el <i>Secondo</i>, mentre que un enutjós <i>Primo</i> es dedica a
trencar la serietat de la música amb acords dissonants.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El Final és una dansa en 5/8, amb força irregularitats i
canvis de caràcter, amb un ús del desenvolupament motívic, que finalment
recupera el personatge del primer moviment.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La podeu trobar aquí: <a href="https://brotonsmercadal.com/producte/bergamote-et-pamplemousse-gutierrez-2/" style="text-align: left;" target="_blank">https://brotonsmercadal.com/producte/bergamote-et-pamplemousse-gutierrez-2/</a></p><p class="MsoNormal"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW75Gt9qrsgmklJ_2HtFmmw15z9PUBQDQVy9hAWbRgtAaKgOt511qMgHmABjDhK2yJzldTuYrjD-X12M0BGWoRI7xaKehto2H1zj6WxNpsD3rR0cb-Wfg4CjGua-lX7K409sFg3vEnpkXt0c2pAehltjKNAmf4mikEpE9FbZ0B_If2apM_ybZcNOqvXvc/s3248/BERGAMOTE%20ET%20PAMPLEMOUSE%201_Brotons-Mercadal%20(1)-1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3248" data-original-width="2352" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW75Gt9qrsgmklJ_2HtFmmw15z9PUBQDQVy9hAWbRgtAaKgOt511qMgHmABjDhK2yJzldTuYrjD-X12M0BGWoRI7xaKehto2H1zj6WxNpsD3rR0cb-Wfg4CjGua-lX7K409sFg3vEnpkXt0c2pAehltjKNAmf4mikEpE9FbZ0B_If2apM_ybZcNOqvXvc/w464-h640/BERGAMOTE%20ET%20PAMPLEMOUSE%201_Brotons-Mercadal%20(1)-1.jpg" width="464" /></a></div><br /><p class="MsoNormal"><br /></p><br /></div>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-75997667016745194312023-11-09T21:44:00.006+01:002023-11-10T19:37:44.998+01:00Darrer recital del cicle "Con spirito"<p style="text-align: justify;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQPk5VKjd-tGW9N8CrnfxmT6IQ_yis-szQ0zdzWmH03zqdW3Zl_1Qn1940zBrVbwQl40guwtzHRgv7VFBbWZwzzFCsyGuf4sHKu5p2BgXXHth9Rn-v4bkvIGljODf6C7M7nWa91PaB7ZRFPgVSP8ksmhPKE9DO9dJUD3ep6nSDFSjyh1quUk1tm7r1fNQ/s1474/Marta-Marina.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1150" data-original-width="1474" height="500" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQPk5VKjd-tGW9N8CrnfxmT6IQ_yis-szQ0zdzWmH03zqdW3Zl_1Qn1940zBrVbwQl40guwtzHRgv7VFBbWZwzzFCsyGuf4sHKu5p2BgXXHth9Rn-v4bkvIGljODf6C7M7nWa91PaB7ZRFPgVSP8ksmhPKE9DO9dJUD3ep6nSDFSjyh1quUk1tm7r1fNQ/w640-h500/Marta-Marina.jpeg" width="640" /></a></div><br /><p></p><h3 style="text-align: justify;">El divendres 3 de novembre va tenir lloc el tercer i últim recital del cicle <i>Con spirito</i> de l'Associació Muzio Clementi de Barcelona al Conservatori Municipal de Música. En aquesta ocasió es va presentar un programa dedicat al cant, amb obres de Clementi i de tres compositors relacionats amb ell: Ludwig Berger, Ferran Sor i Felix Mendelssohn. També vàrem poder gaudir d'unes obres per a piano sol. La mezzosoprano <a href="https://martarodrigo.com/" target="_blank">Marta Rodrigo</a> i la pianista <a href="https://marinarodriguezbria.blogspot.com/p/blog-page_21.html" target="_blank">Marina Rodríguez Brià</a> van protagonitzar aquest concert amb unes versions expressives i amb gran compenetració entre les intèrprets.</h3><p style="text-align: justify;">El repertori és infreqüent i té la seva unitat en el període de composició i en la proximitat del seus autors. Totes les cançons tenen una relació amb Londres, la major part es van compondre en aquesta ciutat. Muzio Clementi és conegut per la seva obra pianística, però també va escriure molta obra simfònica, perduda en gran part, i algunes cançons, com el conjunt de <i>Melodies of Different Nations</i>, Op-sn25 (WO 9), publicades a Londres el 1814. Aquestes cançons, tot i ser basades en melodies populars o d'altres autors, tenen un segell molt personal en el tractament del piano que sovint ens fa pensar en els <i>Lieder</i> de Schubert. El textos són de David Thomson (ca1789-1815). És interessant notar que a Anglaterra, la música vocal d'altres llengües quasi sempre s'interpretava en anglès, i no només això; sovint s'escrivia un nou text que podia ser diferent a l'original. Thomson va tenir l'encàrrec de fer poemes per aquesta selecció de <i>Melodies of Different Nations</i> amb arranjaments pianístics de Clementi. El conjunt està format per catorze cançons per veu aguda o mitja que inclou un parell de duets, un tercet i una intervenció de cor en la darrera cançó.</p><p style="text-align: justify;"><i>Tho’ no mines are here abounding</i> (Venetian Air). El text és una reflexió sobre l'acceptació d'una vida tranquil·la o la busca de la felicitat en un exili. La resposta és "L'or mai podrà alleugerir la teva angoixa, mai recordaràs l'alegre primavera de la vida". La cançó té quatre estrofes que es van repetint amb la mateixa música. La realització pianística de Clementi és molt refinada, especialment a la introducció i al final. L'acompanyament del cant introdueix petits contracants, terceres i subtils jocs polifònics.</p><p style="text-align: justify;"><i>The Troubadour</i> és la primera cançó que obre el recull. Thomson fa un poema amb esperit de medievalisme romàntic. Narra la situació d'un trobador que havia estat admirat i respectat pel seu art i ara, oblidat, erra menyspreat sota el fred de l'hivern sense ningú que l'escolti. És una metàfora del pas del temps i de l'efímer de la gloria. La font original d'aquesta cançó es troba en el <i>polo del Contrabandista</i>, que formava part de l'òpera en un acte <i>El Poeta calculista</i> de Manuel García, estrenada a Madrid el 1805 i que va tenir una notable popularitat a França. Trenta anys més tard, Liszt va utilitzar aquest tema en el seu <i>Rondeau fantastique sur un thème espagnol,</i> Op. 5 No. 3. El tractament que fa Clementi en aquest cas és molt diferent. La gran quantitat i complexitat del text demana un tempo més lent, de forma que el ritme de <i>polo</i> perd la seva intensitat, encara que manté l'aire espanyol. De fet, la introducció i interludis pianístics recorden l'estil dels acompanyaments guitarrístics.</p><p style="text-align: justify;"><i>The Norwegian Maid</i> ocupa el tercer lloc del quadern de Clementi. Thomson escriu un text lànguidament patètic: l'escena d'una jove que ha perdut el seu promès en un naufragi i l'espera de nit a la vora del mar fins que a la matinada apareixen les restes del vaixell i la noia mor d'amor. La cançó d'origen escandinau va ser coneguda fins a mitjans del segle XIX , com demostra la seva presència en el recull de cants escandinaus per a piano compost el 1844 per Niels Gade. També Carl Maria von Weber l'havia utilitzat cap el 1808 en les seves <i>Variacions sobre una cançó noruega</i>, Op. 22. El tractament pianístic de Clementi sosté el carácter melancònic de la narració amb un acompanyament quasi continu de semicorxeres i l'ús de la segona menor com a interval representatiu del dolor que ja apareix en els arpegis inicials. També introdueix un expressiu interval de sexta menor ascendent en el segon compàs de la veu que no es troba originalment en el tema tradicional. </p><p style="text-align: justify;">Després d'aquest grup de tres cançons, Marina Rodríguez va interpretar el primer temps de la <i>Sonata en Sol menor</i>, Op. 34 núm. 2, publicada a Londres el 1795. Es tracta d'una de les grans sonates del segon període de Clementi (1782-1800) que consolida els grans trets estilístics i tècnics del compositor. És una obra de gran <i>pathos</i>, amb una construcció molt elaborada a partir d'un motiu de quatre notes que es presenta a l'inici i que juga un rol molt important, equivalent al que trobem a la cinquena simfonia de Beethoven. La novetat es troba en la introducció lenta (<i>Largo e sostenuto</i>) que torna a aparèixer en l'interior del primer moviment (<i>Allegro con fuoco</i>), avançant-se uns anys a la <i>Sonata Patètica.</i> Indubtablement, és una obra que s'avança a tota la tècnica i a la retòrica beethoveniana, amb la seva construcció, complexitat rítmica i virtuosisme desbocat. Per una anàlisi més detallada, <a href="https://educacimusical.blogspot.com/2018/10/clementi-i-amics-un-recital-excepcional.html" target="_blank"><b>premeu aquí</b></a>. La interpretació de la Marina va ser apassionada com la pròpia música. És una obra que sap explicar i transmetre amb claredat perquè la coneix i domina a fons.</p><p style="text-align: justify;">A continuació, les intèrprets van presentar dues cançons de Ludwig Berger, compositor i pianista que havia estat un dels grans deixebles de Clementi. <i>Trost in Thänen</i> (Consol en les llàgrimes) i <i>An die Entferne</i> (A l'allunyada), amb textos de Goethe van ser musicades posteriorment per Franz Schubert. El tractament de les dues cançons és deliciosament romàntic, belles melodies harmonitzades amb sobrietat i encant que podríem trobar en els millors compositors d'aquest període.</p><p style="text-align: justify;">Seguidament van interpretar <i>Charlotte to Werther</i>, una cançó de Felix Mendelssohn amb text de William Frederick Collard, un dels dos germans socis de Clementi, que era poeta i erudit. Mendelssohn va visitar Londres el 1829 i va conèixer el cercle de Clementi i dels Collard a través de William Horsley i de Ignaz Moscheles. Amb aquest últim, va assajar el <i>Concert en Mi major</i> per a dos pianos a la fàbrica de Clementi. Aquesta cançó la devia compondre en aquest moment. Dos o tres anys més tard va fer una una versió en alemany amb un text de Hoffmann von Fallersleben (<i>Seemanns Scheidlied</i>).</p><p style="text-align: justify;">Les dues intèrprets van mostrar una gran compenetració, tant pel que fa a la idea musical com a la precisió. La veu de Marta Rodrigo és bella i homogènia, amb una afinació perfecta i una bona dicció en alemany.</p><p style="text-align: justify;">El segon bloc del concert va estar dedicat a la música de Ferran Sor. Sor va viure a Londres de 1815 a 1823. Allí va desenvolupar una important activitat musical, fent concerts de guitarra, classes de cant i de piano i component moltes obres, entre les quals un dels seus ballets més importants, <i>Cendrillon</i> (La ventafocs), que va inauguraria el Teatre Bolshoi de Moscou l'any 1825. També va entrar en contacte amb membres de la <i>London Pianoforte School</i> i el propi Clementi, qui li va publicar una obra per a guitarra. En aquest recital vam poder escoltar cinc <i>Italian Arietts</i> de les trenta-tres que va compondre per a veu i piano en aquest període. Aquestes cançons van tenir molt èxit i tothom esperava la publicació d'una nova entrega. Les tres primeres, que constitueixen el cinquè quadern publicat el 1819, estan dedicades a John Baptist Cramer, deixeble de Clementi i representant d'aquesta escola pianística londinenca. Les dues que van tancar el recital son del tercer quadern, publicat el 1818. Els textos de totes les arietes son estereotips propis de l'època que parlen d'amor o anècdotes relacionades, alguns de Metastasio. El tractament musical és de caràcter operístic, on la veu té un paper més virtuosístic i el dramatisme més superficial.</p><p style="text-align: justify;">Entre mig dels dos grups d'àries, vam poder escoltar dos números del segon acte de <i>Cendrillon</i>, en un arranjament per a piano del propi Sor. Son fragments que evoquen perfectament la dansa. La Quadrille des douze Dames era un dels números on ballava Félicité Hullin, la dona de Sor.</p><p style="text-align: justify;">Aquest recital va resultar especialment atractiu per dos motius. El primer, per el seu contingut tant excepcional que va permetre descobrir i gaudir d'obres infreqüents o gairebé mai interpretades. La primera part ens va portar al terreny poètic del <i>Lied</i> i la segona a l'estil operístic italià. El segon, per la qualitat de les intèrprets. En tot el repertori, Marta Rodrigo va mostrar una bon homogeneïtat del seu registre vocal, amb una bellesa tímbrica i una afinació segura. La Marina Rodríguez, com en altres ocasions, va demostrar la seva capacitat de recollir la subtilitat del rubato vocal amb un acompanyament ple de color i flexibilitat. Els seus solos van ser magnífics. </p><p style="text-align: justify;">El piano Collard & Collard, l'altre protagonista del concert, va demostrar ser un instrument perfecte per la música de cambra. El seu timbre i volum sonor, més petit que en un piano modern, es fusiona de forma inmillorable amb la veu. El cicle no podia finalitzar, doncs, de millor manera.</p><p style="text-align: justify;">Per acabar aquestes cròniques del cicle <i>Con spirito</i>, volem agrair la col·laboració del pianer Jaume Barmona, restaurador del piano, que va afinar i va estar amatent al costat de tots els intèrprets i també l'excellent treball d'Igor Binsbergen, el tècnic que ha enregistrat tota aquesta música en directe. </p><p style="text-align: justify;">Desitgem que el piano tingui una bona estada al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i pugui ser del profit del seu alumnat, professorat i del públic en general.</p><p><br /></p><p><b>MUZIO CLEMENTI</b> (1752-1832)</p><a href="https://ajuntament.barcelona.cat/conservatori/ca/melodies-different-nations-op-sn-25-wo-9" target="_blank">MELODIES OF DIFFERENT NATIONS</a> Op-sn 25 (WO 9). (Selecció)<br />Poesies de David Thomson. Publicat per Clementi & Company. Londres, 1814.<br />· Tho’ no mines are here abounding (Venetian Air).<br />· The Troubadour (Spanish Air).<br />· The Norwegian Maid (Norwegian Air).<br /><br />SONATA PER A PIANO Op.34 Núm.2 en sol menor (1795). Primer moviment. <br />· Largo e sostenuto. Allegro con fuoco.<br /><br /><b>LUDWIG BERGER</b> (1877-1839)<br />· <a href="https://ajuntament.barcelona.cat/conservatori/ca/trost-thr%C3%A4nen-op33-n3" target="_blank">Trost in Thränen</a> (op.33, n.3). Poesia de J.W. Goethe <br />· <a href="https://ajuntament.barcelona.cat/conservatori/ca/die-entfernte" target="_blank">An die Entfernte</a>. Publicada el 1808. Poesia de J. W. Goethe <br /><br /><b>F. MENDELSSOHN</b> (1809-1847)<br />· <a href="https://ajuntament.barcelona.cat/conservatori/ca/charlotte-werther" target="_blank">Charlotte to Werther</a>. Poesia de William Frederic Collard (1776-1866). Londres, 1829/1830.<br /><br />(Petita pausa)<br /><br /><b>FERRAN SOR</b> (1778-1839)<br /><a href="https://ajuntament.barcelona.cat/conservatori/ca/three-italian-arietts" target="_blank">THREE ITALIAN ARIETTS</a> with an Accompaniment for the Piano Forte composed & dedicated to his Friend J.B. Cramer by F. Sor. Cinquè quadern. Londres, 1819.<br />· Arietta Prima. Ch’io mai vi possa lasciar d’amare. <br />· Arietta Seconda. Perduta l’anima del viver mio. <br />· Arietta Terza. Un fanciullin tiranno. <br /><br /><a href="https://ajuntament.barcelona.cat/conservatori/ca/cendrillon-la-ventafocs" target="_blank">CENDRILLON</a> (La Ventafocs). Selecció de dues peces del segon acte. Versió per a piano sol de Ferran Sor. Londres, 1822. Partitura conservada a la British Library. <br />· Quadrille des Douze Dames.<br />· Finale.<br /><br /><a href="https://ajuntament.barcelona.cat/conservatori/ca/three-italian-arietts-0" target="_blank">THREE ITALIAN ARIETTS</a>. Selecció de dues àries del tercer quadern. Londres, 1818.<br />· Arietta Prima. Io mentitor! No cara. <br />· Arietta Terza. Benché di senso privo. Allegro di Polacca. (Parole di Metastasio).<br /><br /><div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/Rq2kPWLXAY4?si=VGOqOv7vqyJxKUd2" title="YouTube video player" width="560"></iframe></div>
<p style="text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu6nKQjjebi1tcCdVoC_WUoQOMwULOqEV9Z20pzaDIKCiXjNBG7hD0Sh8hGMVC1qQJ2m0DuaJ4cGNaVSpZ78frpfp2zDF6GI9mOlPcCdKGEAsxZG5NDqrpjOvjzZ19k9TiBpXJrm3DyR_vCk1FmK6BgA7HiT2WvBjHZCnWtyq2ijMFoJv-QDpFKVHYWjc/s1863/Marina-Marta.jpeg" style="clear: left; display: inline; float: left; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: left;"><img border="0" data-original-height="1338" data-original-width="1863" height="461" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu6nKQjjebi1tcCdVoC_WUoQOMwULOqEV9Z20pzaDIKCiXjNBG7hD0Sh8hGMVC1qQJ2m0DuaJ4cGNaVSpZ78frpfp2zDF6GI9mOlPcCdKGEAsxZG5NDqrpjOvjzZ19k9TiBpXJrm3DyR_vCk1FmK6BgA7HiT2WvBjHZCnWtyq2ijMFoJv-QDpFKVHYWjc/w640-h461/Marina-Marta.jpeg" width="640" /></a></p><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPFNvrufiPbX73-5nctIWEiOMqZS1bolXn51HJivwLfkKcDbZ38bmuBdaxnR5n44FZLTuYMVtnZglxrqFjp8hMACB2wclFn3eeUZuSQAVHeLNVpZdbkYj3Idb7dbXY_W4Mr7hGUG28Vh5I1bK3pTfxqcbnn47g_BGal_1y1IskQ4jz7Q4ixoaVScWnS3Y/s2545/Marina.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1059" data-original-width="2545" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPFNvrufiPbX73-5nctIWEiOMqZS1bolXn51HJivwLfkKcDbZ38bmuBdaxnR5n44FZLTuYMVtnZglxrqFjp8hMACB2wclFn3eeUZuSQAVHeLNVpZdbkYj3Idb7dbXY_W4Mr7hGUG28Vh5I1bK3pTfxqcbnn47g_BGal_1y1IskQ4jz7Q4ixoaVScWnS3Y/w640-h266/Marina.jpg" width="640" /></a></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1213" data-original-width="1536" height="506" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi3k-68F3By7Em6UXqvABgQzqjrNZ852aMhtrcrjVPTz3QSv0NZPVgzQd_YQ5h_Fqzy5fe-Zn1Emhm3vyoiCpbjVvLL9qk41Ku0LBBWv_bz8zfinggyi51OFCEWVR7rwjFGdwhS1sM-WMZCDz0wST4kTp3y-nSeC6efpBT9mjB_uGQr_gg-ONclBCPNyY/w640-h506/Grup.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640" /></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Anna Cuatrecasas, Jaume Barmona, Curro Bultó, Joan Josep Gutiérrez, Marina Rodríguez Brià i Marta Rodrigo.</span></td></tr></tbody></table><p style="text-align: left;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi3k-68F3By7Em6UXqvABgQzqjrNZ852aMhtrcrjVPTz3QSv0NZPVgzQd_YQ5h_Fqzy5fe-Zn1Emhm3vyoiCpbjVvLL9qk41Ku0LBBWv_bz8zfinggyi51OFCEWVR7rwjFGdwhS1sM-WMZCDz0wST4kTp3y-nSeC6efpBT9mjB_uGQr_gg-ONclBCPNyY/s1536/Grup.jpeg" style="clear: left; display: inline; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><br /></a></p><p style="text-align: left;"><br /></p><br />Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com0C/ del Bruc, 110, 112, 08009 Barcelona, Espanya41.3958206 2.167769413.085586763821155 -32.9884806 69.706054436178846 37.3240194tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-18034880855694782402023-10-29T02:16:00.013+02:002023-10-31T09:33:45.689+01:00El segon recital del cicle "Con Spirito"<p style="text-align: right;"> <a href="https://educacimusical.blogspot.com/p/el-segundo-recital-del-ciclo-con-spirito.html"><i>Castellano</i></a></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuEf0246LIAfGbItxxzp6Aiwx89PIIu8waw_I4t2RhypRjn-pWmbvzP8WTKx3gXqxBooPbS3CKcmqZ10E5uVb3GYZ7jw4883PbOUcRbIg6rWR2krmDcPlmBlvJrVAqkkP_vS50kAuuWFCBeYM4sadGqbqO3CvTBc4iUCwXqAPcB1Pf0-Mfvq3bqJ1UjoI/s4032/Miriam%20G%C3%B3mez-Mor%C3%A1n.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuEf0246LIAfGbItxxzp6Aiwx89PIIu8waw_I4t2RhypRjn-pWmbvzP8WTKx3gXqxBooPbS3CKcmqZ10E5uVb3GYZ7jw4883PbOUcRbIg6rWR2krmDcPlmBlvJrVAqkkP_vS50kAuuWFCBeYM4sadGqbqO3CvTBc4iUCwXqAPcB1Pf0-Mfvq3bqJ1UjoI/w640-h480/Miriam%20G%C3%B3mez-Mor%C3%A1n.jpeg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Miriam Gómez-Morán</td></tr></tbody></table><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b style="font-size: 12pt;">El divendres 27 vàrem tenir el segon concert del cicle <i>Con
spirito</i> organitzat per l'<a href="https://muzioclementi.cat/" target="_blank">Associació Muzio Clementi de Barcelona</a> (AMCB) amb
el <a href="https://ajuntament.barcelona.cat/conservatori/ca/altres-concerts" target="_blank">Conservatori Municipal de Música de Barcelona</a>. Per causes de força major, Roger
Illa, l’intèrpret anunciat inicialment, va haver de cancel·lar la seva actuació,
però vàrem convidar la pianista <a href="https://www.iberartis.es/MusiciansAgency/artistas/miriam-gomez/" target="_blank">Miriam Gómez-Morán</a> que va poder organitzar la
seva agenda i ens va oferir un magnífic recital amb obres de Beethoven, la qual
cosa ens quadrava molt bé amb el contingut del cicle, que en aquesta sessió
havia d’incloure aquest compositor dins del projecte de músics relacionats amb
Clementi.</b></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Miriam Gómez-Morán és una gran pianista. Així de senzill. Fa
uns quants mesos vàrem tenir l’oportunitat de sentir-la en un recital en el
marc d’un <a href="https://funjdiaz.net/simposio.php?id=2306" target="_blank">simpòsium de música antiga dedicat al teclat </a>en què va interpretar
aquest mateix programa i ens va fascinar per la qualitat de la seva
interpretació. Una qualitat que ve definida per la seguretat d’una gran tècnica,
que en cap moment s’exterioritza amb artificis innecessaris, però, sobretot,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per la seva musicalitat. I ens referim a una
musicalitat veritable, que és la capacitat d’equilibrar el rigor de la
partitura amb la llibertat expressiva sense histrionisme ni sentimentalisme
superficial. Miriam capta l’atenció de l’oient, sigui amb els ulls oberts o
tancats. No hi ha cap gesticulació que distregui o substitueixi el resultat
musical, cap intenció d’enganyar el públic amb teatralitat o exhibició. És una
intèrpret sincera, honesta, sàvia i senzilla.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Les tres sonates que va interpretar són molt conegudes: la
opus 13, ”<i>Patètica</i>”, la opus 27 n. 2, “<i>Clar de lluna</i>” i la opus
53, “<i>Waldstein</i>” o “<i>Aurora</i>”. Cap d’aquest sobrenoms van ser posats
per Beethoven; són fruit de d’una visió romàntica o d’un interès comercial per
part dels editors, molt reeixit per altra banda. Només el nom de “<i>Waldstein</i>”,
que va ser el dedicatari de la sonata opus 53, es va publicar en vida de l’autor.
Independentment del títol, les tres obres son molt significatives dins del
corpus de sonates beethovenianes. I malgrat trobar-se entre les més tocades,
encara poden revelar secrets. Totes tres mostren el geni i la originalitat del
seu autor en la cerca de la forma i del llenguatge personal. Bellesa i lletjor,
si se’ns permet aquest judici de valor, es troben en una dualitat que assoleix el
sublim. El llenguatge de Beethoven és deliberadament provocador. Timbre, forma,
ritme, accentuació, belles frases musicals trencades sobtadament per un estirabot
o per un passatge de tècnica quasi impossible, sedueixen l’oient al mateix temps
que el descol·loquen. No és estrany que la seva música tingui l’atractiu de les
grans ruïnes clàssiques, l’admiració pel grandiós, per l’equilibri i per la
destrucció. L’intèrpret ha d’enfrontar aquest conjunt d’elements amb un esperit
de constant recerca per explicar de forma intel·ligible a l’espectador un
discurs que a vegades pot esdevenir caòtic. Això requereix l’eina pròpia del
rapsoda o de l’actor de teatre: la declamació. La declamació significa el to de
la veu, la respiració, l’espai entre les frases, el ritme i la dicció. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Superades totes les dificultats tècniques, ja
difícils en si mateixes, el repte del pianista està en transmetre tot el
contingut de forma similar. En aquest punt, la pianista Miriam Gómez-Morán és una
mestra.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Per recordar una mica la relació de
Beethoven i Clementi senyalem per sobre algunes qüestions. Per una banda, Beethoven
preferia les sonates de Clementi a les de Mozart i les aconsellava als alumnes.
Això explica la influència que va rebre en molts aspectes pianístics. Per l’altre
costat, Clementi va ser posteriorment un gran admirador i defensor de la música
de Beethoven, de la qual també va rebre influències. Clementi va tractar personalment
amb Beethoven i es va convertir en editor seu i va dirigir al menys sis de les seves
simfonies a Londres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Clementi, divuit anys més gran que
Beethoven, va anticipar el llenguatge i recursos pianístics que aquest faria
servir i desenvoluparia posteriorment de manera personal. Un parell d’exemples
poden il·lustrar això. La Sonata Patètica de Beethoven, escrita entre 1798 i
1799, constitueix un dels casos que mostren aquesta proximitat. L’estructura
del primer moviment, que comença amb una introducció lenta (<i>Grave</i>) que
reapareix dins de l’<i>allegro</i> i té un paper en el joc dramàtic, la trobem uns
anys abans en la Sonata Op. 34 núm. 2 en Sol menor de Clementi, publicada el
1795. Un altre exemple té a veure amb el llenguatge de la tècnica pianística.
Per exemple, l’ús de les octaves partides que trobem en la mateixa Patètica o
en passatges de la Waldstein, son recursos de brillantor pianística molt anticipats
per Clementi en les seves pròpies sonates, també amb voluntat expressiva i amb
el transfons d’una concepció del so orquestral. En una anàlisi comparativa de l’obra
dels dos autors trobem infinitat de recursos pianístics que els aproximen i que
demostren que la música d’ambdós emana del teclat. A partir d’aquí, cadascú té
el seu camí i la seva personalitat, però no oblidem que l’epítet de Clementi com
a “Pare del piano” té un significat molt profund.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">En aquest recital Miriam Gómez-Morán va
destacar pel seu domini absolut del piano <i>Collard & Collard, late
Clementi</i> de 1847 restaurat per <a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/tots-els-matins-del-mon/jaume-barmona-em-considero-lhereu-de-la-industria-de-construccio-de-pianos-a-barcelona/audio/1159389/" target="_blank">Jaume Barmona</a>. A la seva musicalitat s’hi
afegeix una preparació de gran nivell. Va estudiar piano a l’Acadèmia Franz
Liszt de Budapest i clave i fortepiano Musikhochshule de Freiburg (Alemanya). Es
va especialitzar en piano modern i teclats antics i el seu repertori abasta des
de la música del segle XVIII a la música contemporània, amb un especial èmfasi
en la música de Franz Liszt, sobre qui va escriure la seva tesi doctoral. El públic va reaccionar amb<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aplaudiments molt efusius que van ser correspostos
amb un Vals de Chopin com a bis. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">El darrer concert tindrà lloc el divendres 3 de novembre amb
l’actuació de la mezzosoprano Marta Rodrigo i la pianista Marina Rodríguez-Brià
que interpretaran música molt infreqüent per a piano i per a veu i piano de
Clementi, Berger, Mendelssohn i Sor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Podreu escoltar les obres interpretades clicant sobre els enllaços. La primera sonata no es va poder enregistrar per problemes tècnics.</p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; mso-pagination: none;"><b><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Ludwig van Beethoven </span></b><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">(1770-1827)<b><o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; mso-pagination: none;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Sonata op. 13 en Do menor “Patètica”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; mso-pagination: none;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><a href="https://ajuntament.barcelona.cat/conservatori/ca/sonata-op27-n2-en-do-menor-%E2%80%9Cclar-de-lluna%E2%80%9D" target="_blank">Sonata op. 27 nº 2 en Do diesi menor</a> “Clar
de lluna”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; mso-pagination: none;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><a href="https://ajuntament.barcelona.cat/conservatori/ca/sonata-op53-en-do-major-%E2%80%9Cwaldstein%E2%80%9D" target="_blank">Sonata op. 53 en Do major</a> “Waldstein”<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; mso-pagination: none;">Bis: <a href="https://ajuntament.barcelona.cat/conservatori/ca/waltz-op69-n1" style="font-size: 16px; text-align: justify;" target="_blank">Vals opus 69 n. 1</a> Chopin</p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; mso-pagination: none;"><span style="font-size: 12pt;">Miriam Gómez-Morán, piano</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><o:p> </o:p></span></p><br /><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4ETdav4GCePLKayo_smFl-VHdoJ8_yoVZOFwrA45MHr4Hlys9o0e6E7YMvhxwApsk_miCVot4SpWAzfaDgMJCDla_HrUHS7FiV3sugz8EsWHb9odaedTDD3tLkUszjW308btldVlqrGsLeGarcDTPpU_cxeKMal2JMqi6uxLRvzJFE6r4nBb7HUK9nIo/s1024/Jaume%20Barmona_Miriam%20Gomez_Joan%20J.Guti%C3%A9rrez.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4ETdav4GCePLKayo_smFl-VHdoJ8_yoVZOFwrA45MHr4Hlys9o0e6E7YMvhxwApsk_miCVot4SpWAzfaDgMJCDla_HrUHS7FiV3sugz8EsWHb9odaedTDD3tLkUszjW308btldVlqrGsLeGarcDTPpU_cxeKMal2JMqi6uxLRvzJFE6r4nBb7HUK9nIo/w640-h480/Jaume%20Barmona_Miriam%20Gomez_Joan%20J.Guti%C3%A9rrez.jpeg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jaume Barmona, Miriam Gómez-Morán i Joan Josep Gutiérrez.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFXTzvznDY5ynakq7SRvof9IdkSPlmmszuyCrhGwiL7KjFxzmDsbG-XBGJiM7EDGO7IGKl28asmgjfUnhRDy98HnhoCQDZCAzhLtkvSDhI6FLH_4BPP4d-VUwglO4uDLnDU2h6YhLR3f3Kfm5PNHCFU3531863r1qRGZyVyWyvnt-g-QgQmTE1zcy93Ws/s3123/Revisi%C3%B3%20i%20curiositat.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1155" data-original-width="3123" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFXTzvznDY5ynakq7SRvof9IdkSPlmmszuyCrhGwiL7KjFxzmDsbG-XBGJiM7EDGO7IGKl28asmgjfUnhRDy98HnhoCQDZCAzhLtkvSDhI6FLH_4BPP4d-VUwglO4uDLnDU2h6YhLR3f3Kfm5PNHCFU3531863r1qRGZyVyWyvnt-g-QgQmTE1zcy93Ws/w640-h236/Revisi%C3%B3%20i%20curiositat.png" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El pianer Jaume Barmona revisant el so després de la primera sonata.</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIj6uSQFAoyBLNQmnf0bCwuzXiC0tsA98Vi7KciIN20AfOmVPcqBiLNN7S4gOR-bF3lemPlWtrtdNX4Jpamhe0Xp32F6MWpdsJjJIyE6yFob7FFgAWVUVLmZHav2nwTBbbHnXia_WIQojIBBrZjK4AbWdYUorCnrTfQKz1_kxYDODTvD51aP5VCJlKqI4/s3126/Imagen3.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1156" data-original-width="3126" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIj6uSQFAoyBLNQmnf0bCwuzXiC0tsA98Vi7KciIN20AfOmVPcqBiLNN7S4gOR-bF3lemPlWtrtdNX4Jpamhe0Xp32F6MWpdsJjJIyE6yFob7FFgAWVUVLmZHav2nwTBbbHnXia_WIQojIBBrZjK4AbWdYUorCnrTfQKz1_kxYDODTvD51aP5VCJlKqI4/w640-h236/Imagen3.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Públic i presentació del concert.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br />Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com0C/ del Bruc, 110, 112, 08009 Barcelona, Espanya41.3958206 2.167769413.085586763821155 -32.9884806 69.706054436178846 37.3240194tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-50642738811022773542023-10-22T11:32:00.003+02:002023-10-22T11:34:58.315+02:00El primer recital del cicle "Con spirito"<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgppfkS9XVUcQ-b1bGdw5xas_rYCKBzGlHm_BV5ufRBYbs4Y4V-Hj7NZBg6ok5o2LVdjgZZYqrfBYe21l_iRm2v-HAXlIcFIPsg_H2Lu4M0Ro45AHNDVP4MNFa1Y442pjyE5gej4vRGmrk80X0GSvLD5PHfzENiC4KA5WiziuYMosyX7PlmUJqnMuulheo/s1386/Albert%20Ma%C3%B1osa%20i%20Ruben%20Godina.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="779" data-original-width="1386" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgppfkS9XVUcQ-b1bGdw5xas_rYCKBzGlHm_BV5ufRBYbs4Y4V-Hj7NZBg6ok5o2LVdjgZZYqrfBYe21l_iRm2v-HAXlIcFIPsg_H2Lu4M0Ro45AHNDVP4MNFa1Y442pjyE5gej4vRGmrk80X0GSvLD5PHfzENiC4KA5WiziuYMosyX7PlmUJqnMuulheo/w640-h360/Albert%20Ma%C3%B1osa%20i%20Ruben%20Godina.jpeg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Albert Mañosa i Rubèn Godina</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p></p><h2 style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">El divendres 20 d'octubre va tenir lloc l'arrencada del cicle
<i>Con spirito</i> que organitza l'Associació Muzio Clementi de Barcelona (AMCB)
en col·laboració amb el Conservatori Municipal de Música de Barcelona. La
intenció d’aquest cicle és presentar música de Clementi i de compositors
anteriors, coetanis o posteriors relacionats amb ell en un piano sorgit de la
factoria dels seus socis Collard & Collard. </span></h2>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Aquest primer concert va estar dedicat a Clementi i a Johann
Sebastian Bach. Els intèrprets vans ser Ruben Godina i Albert Mañosa, dos joves
pianistes que han estudiat als conservatoris de Barcelona i de Sant Cugat
respectivament. Ambdós també estudien orgue. La primera part, a càrrec de Ruben
Godina, va obrir el concert amb dues de les obres més famoses i més
interpretades pels estudiants de piano des que Clementi les va publicar el
1797: les delicioses Sonatines en Do major Op. 36 núms. 1 i 3, una de les
facetes pedagògiques del seu autor. A continuació va interpretar l'<i>Allegro
con spirito</i> de la Sonata Op. 33 núm. 3, una obra derivada d'un concert per
a piano i orquestra que conté tots els elements virtuosístics i formals propis
del concert, inclosa una gran cadència. En Ruben, que ara està estudiant al
Conservatori de La Haia, als Països Baixos, va fer una brillant actuació amb
aquesta composició que mostra la vessant més enlluernadora de la tècnica que
havia fet cèlebre Clementi com a pianista.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">La segona part, a càrrec d'Albert Mañosa, mostrava una altra
cara de l'estètica compositiva de Clementi. En concret, el seu domini de la
tècnica del contrapunt que el relaciona amb J. S. Bach, l’altre autor de la
sessió. La fuga Op. 44 núm. 18, del <i>Gradus ad Parnassum</i> i la Fantasia
cromàtica i fuga de Bach, tocades una darrera de l’altra posen de manifest
aquesta proximitat de Clementi amb l’estil del gran mestre d’Eisenach. Albert
Mañosa va interpretar les obres amb gran seguretat i amb molta claredat en la
complicada polifonia de les fugues. Per acabar, va interpretar la Sonata en Sol
menor, Op. 7 núm. 3, una obra carregada d’emoció romàntica que finalitza amb un
moviment impetuós que enllaça estilísticament i tècnica amb la sonata Op. 33 de
la primera part. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">El concert va finalitzar amb un bis compartit entre els dos
intèrprets, el segon moviment del Duet Op. 6 núm. 1 per a piano a quatre mans de
Clementi. El públic, que omplia completament la sala, va escoltar amb gran
silenci i concentració i va mostrar la seva satisfacció per aquest concert amb
grans aplaudiments.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Cal fer un esment en l’altre gran protagonista de la sessió:
el piano <i>Collard & Collard, late Clementi, Collard & Collard</i> de
1847, restaurat per Jaume Barmona sota l’encàrrec de l’AMCB. Una restauració
perfectament reeixida després de moltes dificultats. L’instrument va cridar
l’atenció del públic per la seva bellesa mobiliària i va respondre i resistir
tot el concert sense problemes. Vam poder gaudir d’una sonoritat particular,
distinta dels pianos moderns, però molt cantable i bonica que els pianistes van
saber utilitzar de forma efectiva en la seva interpretació. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">El cicle continuarà els dos pròxims concerts amb la incorporació
de música per a piano de Beethoven i de veu i piano de Clementi, Berger,
Mendelssohn i Sor.<o:p></o:p></span></p><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqjJE8BuCXe6fGrL7Vrb74gy0x7uiDjk1h8D9z8U6nTGFXZCBARp3laSqy0Z2XQaNdmiU-Fsj79oAsaZ28nHg-Wc3EfJuaXRnoApWhamqfFETA1OvTbjQc-ZBQov2bgspA6mXKWFewMNrXhEhPmLFPIsaL7Kue5jJ73bkmDe-n_loLtvt2W_xVqmWg4M4/s2478/Tocant%20sols.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="707" data-original-width="2478" height="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqjJE8BuCXe6fGrL7Vrb74gy0x7uiDjk1h8D9z8U6nTGFXZCBARp3laSqy0Z2XQaNdmiU-Fsj79oAsaZ28nHg-Wc3EfJuaXRnoApWhamqfFETA1OvTbjQc-ZBQov2bgspA6mXKWFewMNrXhEhPmLFPIsaL7Kue5jJ73bkmDe-n_loLtvt2W_xVqmWg4M4/w640-h182/Tocant%20sols.jpg" width="640" /></a></div><br /></div><div><br /></div>El programa:<p></p><div style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0cm 35.4pt; text-align: left;"><b><span style="font-size: 12pt;">Muzio Clementi</span></b><span style="font-size: 12pt;"> (1752-1832)<br /><o:p></o:p></span><span style="font-size: 12pt;">Sonatina en Do Major, Op. 36. No. 1<br /></span><span style="font-size: 12pt;">Sonatina en Do Major, Op. 36. No. 3<br /></span><span style="font-size: 12pt;">Sonata quasi Concerto en Do Major, Op. 33
- No. 3 (1r moviment)<br /></span><span style="font-size: 12pt;"><b>Rubén Godina, piano</b><br /></span><span style="font-size: 12pt;"> <br /></span><b><span style="font-size: 12pt;">Muzio Clementi<br /> </span></b><span style="font-size: 12pt;">Introducció i fuga en Fa major, Op. 44
núm. 18 (Gradus ad Parnassum)<br /></span><b><span style="font-size: 12pt;">Johann Sebastian Bach</span></b><span style="font-size: 12pt;"> (1685-1750)<br /> <o:p></o:p></span><span style="font-size: 12pt;">Fantasia cromàtica i fuga en Re menor, BWV
903<br /> </span><b><span style="font-size: 12pt;">Muzio Clementi<br /></span></b><span style="font-size: 12pt;">Sonata en Sol menor, Op. 7 núm. 3<br /> </span><span style="font-size: 12pt;"><b>Albert Mañosa, piano</b><br /></span><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></div><div style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0cm 35.4pt; text-align: left;"><span style="font-size: 12pt;">Bis:<br /></span><b><span style="font-size: 12pt;">Muzio Clementi<br /></span></b><i><span style="font-size: 12pt;">Larghetto con moto</span></i><span style="font-size: 12pt;"> del Duet Op. 6 núm 1<br /><o:p></o:p></span><span style="font-size: 12pt;"><b>Rubén Godina i Albert Mañosa, piano a quatre mans</b></span></div><p>
</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzJnZd1OAOHEDhTrA0K5l4-tQT6iE_BTt4m4remFEJka3weD_Wlv1PGtjHOzAkTjtZWHUVA_5mrTK4Xm8-UZCh0Naqlr6uP5LPTU1CAZ8MRVRwNx4lAU_wB10JFgpuK6WUWMFsju9LrYajrPuVGDXoogkJUDuTYK1HU2OVM6iu0Tc8Ysvgu1YgoXGGef4/s1712/Ruben%20Godina%20i%20Albert%20Ma%C3%B1osa.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1012" data-original-width="1712" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzJnZd1OAOHEDhTrA0K5l4-tQT6iE_BTt4m4remFEJka3weD_Wlv1PGtjHOzAkTjtZWHUVA_5mrTK4Xm8-UZCh0Naqlr6uP5LPTU1CAZ8MRVRwNx4lAU_wB10JFgpuK6WUWMFsju9LrYajrPuVGDXoogkJUDuTYK1HU2OVM6iu0Tc8Ysvgu1YgoXGGef4/w400-h236/Ruben%20Godina%20i%20Albert%20Ma%C3%B1osa.jpeg" width="400" /></a></div><br /><p><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXVYvhTp7n_fJvNwvkR-tawquSazTBQKn3azEiPJP_frgDTayybvs8l86kUwK2atG40apSBvWAlHd8NxZ6_mJjK_1Xu6SGWXynFdQiJtMmsiMop8xUAE3sEP05lKeFJNIkWDD7sKtsO5dhtAIdyG13VXS3QohwxAS_P_R_a_Fo50cRn1M3g11vRi-jbE8/s907/Joan%20Josep%20Guti%C3%A9rrez,%20Jaume%20Barmona,%20Rub%C3%A9n%20Godina%20i%20Albert%20Ma%C3%B1osa.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="907" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXVYvhTp7n_fJvNwvkR-tawquSazTBQKn3azEiPJP_frgDTayybvs8l86kUwK2atG40apSBvWAlHd8NxZ6_mJjK_1Xu6SGWXynFdQiJtMmsiMop8xUAE3sEP05lKeFJNIkWDD7sKtsO5dhtAIdyG13VXS3QohwxAS_P_R_a_Fo50cRn1M3g11vRi-jbE8/w400-h301/Joan%20Josep%20Guti%C3%A9rrez,%20Jaume%20Barmona,%20Rub%C3%A9n%20Godina%20i%20Albert%20Ma%C3%B1osa.jpeg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Joan Josep Gutiérrez, Jaume Barmona, Rubén Godina i Albert Mañosa</td></tr></tbody></table><br /><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com0C/ del Bruc, 110, 112, 08009 Barcelona, Espanya41.3958206 2.167769413.085586763821155 -32.9884806 69.706054436178846 37.3240194tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-41920277034341661922023-10-19T01:02:00.011+02:002023-10-19T01:06:18.866+02:00Entrevista a Catalunya Música sobre el cicle Con spirito<h2 style="text-align: left;">"El cicle 'Con spirito' vol despertar l'interès dels alumnes del conservatori pels pianos d'època"</h2><div><br /></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="281px" scrolling="no" src="https://www.ccma.cat/audio/embed/1185774/" title="audio 1185774" width="500px"></iframe><div><br /></div><div><br /></div><div><b>"Assaig general"</b> 18/10/2023</div><div style="text-align: justify;">Joan Josep Gutiérrez, vicepresident de l'Associació Muzio Clementi (AMC), ens ha presentat el cicle de concerts "Con spirito", programat conjuntament entre la seva entitat i el Conservatori Municipal de Música de Barcelona i que es farà en aquest centre educatiu. El cicle començarà aquest divendres, 20 octubre, i els intèrprets podran tocar un piano de cua Collard & Collard Late Clementi 1847 que l'AMC cedeix temporalment al conservatori.</div><div><br /></div>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-58549884651057150092023-09-21T20:40:00.001+02:002023-09-22T00:46:22.557+02:00Edició d'obres meves a Brotons & Mercadal<p>Abans de l'estiu vaig començar a publicar algunes de les meves obres per a piano amb l'editorial <a href="https://brotonsmercadal.com/" target="_blank">Brotons & Mercadal Edicions Musicals</a>. Estic molt agraït per la seva eficàcia i bon treball. És un privilegi estar entre els seus <a href="https://brotonsmercadal.com/autors/" target="_blank">compositors</a>.</p><p>De moment han aparegut tres composicions per a piano sol: 5 Preludis, Divertiment i Preludi i Fuga.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimVbK-GReVMRkxWMMwYFz6GZxVlqjTgEgrzWRe3yryOOflJS4ESlVkAcb6_yiB7K8iu-5znvD0UlrKgVnVAt5XLvbfTn7H6Dmn7FI3k4xnIpefqyWlx6M2gk4v0qw79MMpHolKciXjK18eQAb8XGQnjBJlx75h_YKIjMY7VwvP7WRTXTE0MuaLzVPezVE/s863/Partitures%20Brotons.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="417" data-original-width="863" height="310" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimVbK-GReVMRkxWMMwYFz6GZxVlqjTgEgrzWRe3yryOOflJS4ESlVkAcb6_yiB7K8iu-5znvD0UlrKgVnVAt5XLvbfTn7H6Dmn7FI3k4xnIpefqyWlx6M2gk4v0qw79MMpHolKciXjK18eQAb8XGQnjBJlx75h_YKIjMY7VwvP7WRTXTE0MuaLzVPezVE/w640-h310/Partitures%20Brotons.jpg" width="640" /></a></div><br /><p>Les il·lustracions de les portades son de la meva estimada i polifacètica <a href="https://marinarodriguezbria.blogspot.com/p/blog-page_21.html" target="_blank">Marina</a>.</p><p>Als enllaços següents podeu escoltar les obres en excel·lents interpretacions.</p><p><b><a href="https://brotonsmercadal.com/wp-content/uploads/2023/07/5-preludis-definitiu-8db.mp3" target="_blank">5 Preludis. Marina Rodríguez Brià</a></b></p><p>El Preludi és un gènere que deixa espai a la improvisació i a l’espontaneïtat. També és un laboratori d’experimentació que ens permet posar a prova idees musicals que podem anar incorporant al nostre llenguatge personal de composició. En aquest quadern de cinc preludis he buscat sonoritats a partir de la barreja harmònica d’elements bimodals i politonals i he intentat mantenir, encara que renovat, l’esperit pianístic del romanticisme que fa cantar i ressonar expressivament el piano.</p><p><b><a href="https://www.youtube.com/watch?v=FhZxci07C6k" target="_blank">Divertiment. Trado Mayson</a></b></p><p>El Divertiment per a piano va ser un encàrrec del pianista Albert Guinovart per elaborar un recital que incloïa obres de compositors catalans contemporanis. L'estrena va tenir lloc el 18 d'agost de 1994 al Festival Internacional de Música de Cadaqués.</p><p>L'obra es un moviment de sonata bitemàtica escrita en un estil neoclàssic en què els temes, d’aparença simple, es desenvolupen amb un estil molt pianístic i efectiu.</p><div><a href="https://www.youtube.com/watch?v=U-DtKrc5bXE" target="_blank"><b>Prelude & Fugue. Rubén Russo</b></a></div><div><br /></div><div>Les formes clàssiques son model per a noves experiències. Vaig escriure el Preludi i Fuga en do menor a petició del pianista Michael Tsalka, inicialment per ser interpretat en un piano del primer període romàntic. Així, el preludi té una escriptura que evoca el pianisme de Mendelssohn, qui era també un admirador de J. S. Bach. La fuga, no escolàstica, és a tres veus, amb un sol tema construït sobre l’escala de blues, sense contrasubjecte, i amb un compàs de 12/8 que suggereix el balanceig del jazz. Aquesta fuga també pot ser interpretada amb eficàcia sobre el clavicèmbal.</div><div><br /></div><p><br /></p>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-91441373572181248782023-06-30T17:17:00.005+02:002023-07-09T13:32:11.846+02:00Comiat: Una ullada als meus 32 anys a l'EMMVA.<p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">Amb
motiu de la meva jubilació de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels
/ Conservatori de Sant Cugat, faig un breu repàs a la meva relació amb aquest
centre on he treballat trenta-dos anys.</span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgduRIeh5CwqoflVRYiBF37G2zx6BU271ML1JeOb_yzTaNe8uNLlKG_2AgtXCBt6c2pTJVQSqnbJS9ep-31RP9lAGe81WdwBMzY056op7aWkkYplZI0OjuvEc3Rfm9-JM7g8lxAf6BPNjDyiTlHRdm9fKMOeE5_l15IUk1G1cu3ychH3aelk2vmee1cuVk/s960/117591655_10157248472515988_6402264696885397251_n.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="960" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgduRIeh5CwqoflVRYiBF37G2zx6BU271ML1JeOb_yzTaNe8uNLlKG_2AgtXCBt6c2pTJVQSqnbJS9ep-31RP9lAGe81WdwBMzY056op7aWkkYplZI0OjuvEc3Rfm9-JM7g8lxAf6BPNjDyiTlHRdm9fKMOeE5_l15IUk1G1cu3ychH3aelk2vmee1cuVk/s320/117591655_10157248472515988_6402264696885397251_n.jpg" width="320" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El 1991 vaig trobar a la pàgina d’anuncis per paraules o classificats de La
Vanguardia una convocatòria de l’ajuntament de Sant Cugat per cobrir una plaça
de professor de piano al Conservatori Elemental de Música d’aquesta ciutat. Sí,
anuncis per paraules, quina cosa més estranya, oi? Era una època en què no hi
havia mòbils ni xarxes socials, gairebé ningú tenia ordinador personal i encara
no s’havia instal·lat la xarxa d’internet. Malgrat que ara tenim tots aquests
avenços tecnològics, era una època amb més tranquil·litat, més cohesió social,
amb menys malalties mentals, més llibertat de pensament i menys pressió
ideològica. Amb una perspectiva optimista del futur, Barcelona estava a punt de
celebrar els seus Jocs Olímpics i alguns barcelonins preparàvem les maletes per
abandonar la ciutat amb la previsió d’un encariment immediat dels lloguers que,
vist ara, era una ganga.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Vaig preparar-me per accedir al concurs al qual, a banda de
la documentació i currículum, calia presentar i defensar una memòria d’una
proposta pedagògica, interpretar algunes obres al piano, fer una classe a un
alumne i una entrevista amb el tribunal. A banda del director, en aquell moment
en Jaume Abad, hi havia representants del professorat i de la Fundació Pública d'Ensenyament de l’ajuntament. Sant Cugat em va captivar per la seva tranquil·litat, netedat
i la magnificència del seu Monestir. Dirigint-me des de l’estació a la Casa de
Cultura pel carrer de Santa Maria, tenia el desig i la certesa de que
treballaria aquí. I així va ser. Només un curs més tard, el conservatori es va
traslladar al Centre Cultural i es va inaugurar amb la presència de la gran
soprano <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Vict%C3%B2ria_dels_%C3%80ngels" target="_blank"><b>Victòria dels Àngels</b></a>, qui va cedir el seu nom gràcies a la iniciativa i les gestions
del director que en aquell moment formava part del Quartet de Guitarres de
Barcelona, juntament amb <a href="https://www.weekand.net/2018/02/passeig-historia-guitarra/" target="_blank"><b>FrancescPareja</b></a>, també professor del nostre centre. El Quartet de Guitarres, al qual
s’integraria més tard el professor Jordi Paredes, va fer gires de concerts
mundials amb la cantant. L’acte més important de la inauguració va ser el
concert que van oferir a l’església del Monestir. Victòria dels Àngels va
renunciar al seu catxet per tal que aquests diners es destinessin a
l’adquisició del magnífic piano Yamaha C7 que encara presideix l’Aula Magna de
l’escola. Així doncs, cada cop que algú toca aquest instrument hauria de saber
que la nostra “patrona” ens observa indulgent amb la seva mirada inspiradora i
angelical.<o:p></o:p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzs_rt8V5STmnuycnzshZ_UADYQVH2rOW0AxSo7SlGvckRc-I0HAOO_G2CjC-Pwn2iKoy4i8p4Z7_KscvOAw04aUcn6l4Y7WB4A4LYMd79WPDVSsU3jZ-do2cwG5e2Nr0ACnAT165e7zLjBi0cBUs4O2G1DCxi-e3W8wThHJ0pRz42ypvgjG0yVvmHwVI/s1408/Sant%20Cugat-1,30-10-1992.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1008" data-original-width="1408" height="458" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzs_rt8V5STmnuycnzshZ_UADYQVH2rOW0AxSo7SlGvckRc-I0HAOO_G2CjC-Pwn2iKoy4i8p4Z7_KscvOAw04aUcn6l4Y7WB4A4LYMd79WPDVSsU3jZ-do2cwG5e2Nr0ACnAT165e7zLjBi0cBUs4O2G1DCxi-e3W8wThHJ0pRz42ypvgjG0yVvmHwVI/w640-h458/Sant%20Cugat-1,30-10-1992.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Recital d'inauguració de la nova Escola Muncipal de Música Victòria dels Àngels. 30 d'octubre de 1992.<br />Jaume Abad, Maite Forqué, Victòria dels Àngels, Francesc Pareja i Josep M. Mangado</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’any 1996, en Jaume Abad, que havia liderat tot el procés
de construcció de l’edifici i començat els tràmits de la instauració de la nova
llei d’educació, la LOGSE, va acabar el seu mandat i jo em vaig presentar per
rellevar-lo. He de dir que en Jaume va ser un director magnífic i lluitador en
un moment de canvi complex, però engrescador. Vaig estar setze anys en el
càrrec i he d’agrair especialment al meu equip la seva gran col·laboració i
honestedat. Vaig incorporar com a secretària acadèmica la Carme Terradellas,
que va mantenir-se durant tots els períodes del meu mandat i va prosseguir
posteriorment amb els següents equips directius. Els primers anys, el cap
d’estudis va ser el professor Xavier Torns, que procedia de l’equip anterior, i
posteriorment va ser substituït per Francesc Pareja. Aquests anys inicials van
estar marcats especialment per la transició del Pla 66 a la completa implantació
de la LOGSE, en què desapareixia el Conservatori del 66 i s’establia l’Escola
de Música, perdent d’aquesta forma els estudis oficials.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3xV0nygqdVLLfD9BxFgq1VE_xdvUX9L6BqdpI5J4IRrtF1-oWpJQYD2a56fOtqzpESNz5_dU5Tnzbr9jZ1S6lBZJh8krrnPjTR7hy6tCSaof6zKST9cYkIJtRPCpjycrhZ1ddyOhylmnWD9A2vpsPIL4BZAPLOLsFK08uhSYhomBrWW5MMFS5nlm1GgA/s720/Llibre%20REMIS.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3xV0nygqdVLLfD9BxFgq1VE_xdvUX9L6BqdpI5J4IRrtF1-oWpJQYD2a56fOtqzpESNz5_dU5Tnzbr9jZ1S6lBZJh8krrnPjTR7hy6tCSaof6zKST9cYkIJtRPCpjycrhZ1ddyOhylmnWD9A2vpsPIL4BZAPLOLsFK08uhSYhomBrWW5MMFS5nlm1GgA/s320/Llibre%20REMIS.jpg" width="222" /></a></div><div style="text-align: justify;">L’altre gran projecte que vaig ajudar a promoure va ser
l’impuls a la recerca i innovació pedagògica que va tenir el suport del
Departament Didàctica de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Les persones que van ser clau actuant com a enllaços entre les dues institucions
eren l’entusiasta Mariona Martínez per l’escola i la Teresa Malagarriga per
l’UAB. Altres persones del claustre s’hi van implicar a fons i jo mateix vaig
fer el Màster de Musicologia i Educació Musical per adquirir més coneixements i
capacitats. La nova metodologia basada en els principis del constructivisme social
es va denominar REMIS (Recerca Educació Musical, Interacció Social) i va culminar
el 2010 amb la publicació d’un <a href="https://www.dinsic.com/ca/publicacions-clasificacio-general/escoles_de_musica_i_conservatoris-grau_elemental/card/llibre-sm5-tot_ho_podem_expressar_amb_musica" target="_blank"><b>llibre</b></a>
que va tenir força repercussió en el món educatiu. Aquests canvis no van ser
fàcils perquè representaven un canvi de mentalitat en la manera tradicional
d’ensenyar la música. Malgrat tot, el professorat es va anar adaptant i es van
obrir bretxes al nou pensament, per altra banda indefugibles.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’escola va anar creixent en nombre d’alumnes i de
professors. Es van incorporar noves especialitats instrumentals i es va obrir l’Aula
de cant. Amb la mort de Victòria dels Àngels el 2005, es va crear una <a href="https://www.victoriadelosangeles.org/" target="_blank"><b>Fundació</b></a> per mantenir la seva
memòria que va instal·lar la seu al nostre centre. Cal remarcar que Victòria
dels Àngels va ser una de les sopranos més famoses del segle XX a nivell
mundial. Els últims anys va viure al Passatge del Carme de Sant Cugat, darrera
de l’estació dels FGC. Els hereus van regalar-nos el seu primer piano de cua,
un Steck que fem servir a les classes de piano, mentre que seu segon piano, un magnífic
Steinway triat pel famós pianista <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Gerald_Moore" target="_blank"><b>Gerald Moore</b></a>, va romandre
a l’escola fins que <a href="https://educacimusical.blogspot.com/2017/06/la-fundacio-victoria-dels-angels-marxa.html" target="_blank"><b>la Fundació va traslladar la seva seu a la Universitat de Barcelona</b></a>. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La pèrdua total de l’oficialitat dels estudis de l’escola el
2001 va reanimar les reivindicacions per obtenir la categoria de conservatori
de Grau Mitjà, però la manca d’espais era una raó “objectiva” per no
aconseguir-ho (n’hi havia d’altres de caràcter polític que van dilatar el
procés). Es va lluitar per l’ampliació de l’edifici. L’any 2003, alumnes del
Nivell mitjà, equivalent al Grau, però sense oficialitat, van començar una
recollida de firmes per demanar el Conservatori i van penjar una pancarta a la
façana que va tenir efectes immediats. El centre estava a petar d’alumnes i
finalment l’alcalde Lluís Recoder va admetre de paraula la construcció del nou
edifici annex. Fins al 2007 no es van adjudicar les obres i un any més tard, la
constructora va fer fallida, cosa que va obligar a atorgar l’obra a una nova
constructora que s’hi va posar a treballar el 2009. Les obres s’anaven
allargant i no va ser fins a finals del 2011 que van quedar enllestides. Amb la
oficialitat aconseguida el mes de març de 2012, vaig donar per acabada la meva
tasca i a final de curs vaig renunciar a la direcció, deixant el Conservatori a
punt d’engegar. Havíem arribat al punt culminant de la crisi i començava una
etapa de retallades, inseguretat i esforços que el claustre va haver de entomar
per evitar mals majors. La direcció va ser assumida pel professor Carles Miró i
després per l’actual Roger Roca, que torna a encarar els nous canvis educatius
amb intel·ligència i decisió i a qui desitjo el major èxit en la seva tasca.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJsxP0PrkLpx6IxP0jdKMSX1atFyRKPOAS1x5QZNFOGEGeqFkOnvpK9pOtckghFBE4_dhFNONgh9rIkrkShgHBa6oWuS9a9GZUtsLzPEvy5uTBKAqH7WXVi5oHBEneua7lgegHfckBi-wOAnd7VTDM3pZm-GMZ8BqCr5DL8QNlFa-FbLwHgQrZw1UVlu8/s1092/Concerts%202012.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="343" data-original-width="1092" height="201" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJsxP0PrkLpx6IxP0jdKMSX1atFyRKPOAS1x5QZNFOGEGeqFkOnvpK9pOtckghFBE4_dhFNONgh9rIkrkShgHBa6oWuS9a9GZUtsLzPEvy5uTBKAqH7WXVi5oHBEneua7lgegHfckBi-wOAnd7VTDM3pZm-GMZ8BqCr5DL8QNlFa-FbLwHgQrZw1UVlu8/w640-h201/Concerts%202012.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aula de cant amb Maria Fernández Homenatge a Victòria dels Àngels. 2012</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La direcció d’un centre és una feina molt complexa que
requereix lideratge, visió de conjunt, diplomàcia, horaris indefinits i molta,
molta, molta paciència. Mentre treballes en un assumpte administratiu, has de
resoldre una queixa, un problema humà o un greuge amb conseqüències laborals i,
ensems, donar classes, pensar en qüestions pedagògiques i planificar el futur
mentre plantes cara o esquives les pressions polítiques i les crítiques sense
fonament. Sense comptar amb els conflictes emocionals que condicionen les
relacions en tots els estaments de la comunitat educativa, començant per
l’alumnat, el veritable centre de l’educació.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">D’això no en vaig ser prou conscient fins que vaig deixar el
càrrec i vaig tornar exclusivament a l’aula on, malgrat que ensenyar és una tasca
que absorbeix molta energia, vaig recuperar la pau i la relació més tranquil·la
amb les persones. Treballar amb gent jove és regenerador, pot ser cansat, però
té un gran retorn perquè estableixes vincles molt pròxims. Sovint, els alumnes t’obren
el seu cor buscant alguna cosa més que el consell tècnic o musical. I la
dificultat rau en trobar el punt just on has d’arribar. Pots sentir-te com un
pare o, fins i tot, com un psicòleg (avui en dirien un <i>coach</i>), cosa per
a la qual no estem formats més enllà del que ens proporciona la nostra pròpia experiència empírica, alimentada, això sí, per molts anys de relació amb una gran quantitat i varietat de persones. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">He acompanyat alumnes des dels seus set anys fins a la
universitat. Els he vist créixer i canviar de prop, transformar-se en
adolescents i en adults, a vegades de forma sorprenentment ràpida, amb les
problemàtiques que acompanyen aquesta transició. He après molt d’ells i crec
que també he sigut referència per a alguns, tan de bo positivament. No deixa de
ser una connexió intergeneracional que ens beneficia a tots i, a més, treballem
amb una matèria, la música, que requereix ordre, concentració, estudi i
perseverança. I el més important: la capacitat d'escoltar, imprescindible per a un músic. Certament, els alumnes de música no son del tot “normals”,
començant pel fet de la tria que fan les famílies per posar aquests estudis al
seu abast. Els beneficis es veuen a la llarga en la majoria d’aquests nois i
noies. Aquells que travessen l’equador, al voltant dels 12-14 anys, solen ser
bons estudiants i augmenten considerablement la seva sensibilitat artística i
la seva seguretat personal.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Amb aquest escrit he volgut presentar una visió panoràmica
molt general del que he viscut i aportat a l’escola de música. Revisant-ho m’adono
que hi ha una quantitat enorme d’experiències i de pensaments que necessitarien
molt espai per ser explicades. Potser ho faci en posteriors reflexions. Sovint
he hagut de limitar els meus projectes personals, com ara compondre i tocar el
piano, i com és natural, també he hagut d’enfrontar-me a conflictes de diversa
índole. Però amb la distància i el balanç general, aquests últims queden reduïts
pràcticament a anècdotes. He tingut la satisfacció de compartir projectes interessantíssims amb col·legues i amb moltes persones que m’han acompanyat aquests anys, però citar-les faria una
llista interminable i segurament injusta per possibles omissions. Així, doncs, faig
un agraïment general a tots els companys i companyes de l’equip docent,
administratiu i de serveis del centre, a totes les persones que des de l’ajuntament
han cregut en nosaltres, especialment a molt personal del Patronat Municipal d’Educació
i, sobre tot, als alumnes i a les seves famílies que son la raó de ser de la
tasca educativa. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;"></span><blockquote><span style="color: #2b00fe;">En aquest blog trobareu moltes entrades anteriors relacionades amb l'escola i d'altres temes que m'interessen. Si voleu seguir-me, subscriviu-vos o entreu sempre que us vingui de gust.</span></blockquote><p> </p></div><p></p>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-14431761211584926052023-06-08T12:34:00.005+02:002023-06-10T00:10:52.718+02:00Con Clementi a Urueña. Crónica del Simposio "El teclado a examen".<p style="text-align: right;"><span lang="ES"><span style="color: #0b5394; font-size: medium;"><a href="https://educacimusical.blogspot.com/p/amb-clementi-uruena-cronica-del-simposi.html">Català</a></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span lang="ES"><span style="color: #0b5394; font-size: medium;">La
biografía de Muzio Clementi está asociada al viaje. A los catorce años se fue
de Roma, su ciudad natal, a Inglaterra con Peter Beckford donde fijaría su
residencia definitiva y se convertiría más tarde en ciudadano inglés. Posteriormente,
a lo largo de su vida hizo constantes viajes por Europa que le llevaron entre
otros muchos lugares y repetidamente a París, Viena, San Petersburgo, Berlín,
Nápoles, etc. Miles y miles de kilómetros en busca de música, de conciertos, de
contactos comerciales, de historias de amor y amistad y, en resumen, de
conocimiento compartido con colegas e intelectuales. En una ocasión declaró su
intención de visitar España por sus intereses comerciales, pero también
musicales. Probablemente hubiera entrado por Barcelona, como hicieron Chopin y
Liszt años más tarde, y hubiera visitado la biblioteca de la Abadía de
Montserrat. Luego se habría dirigido a Castilla y con toda seguridad al
Monasterio del Escorial. ¿Y por qué no a Andalucía, la principal puerta de
entrada de sus magníficos pianos y lugar de encuentro asentamiento de negociantes
ingleses? Tal vez también hubiera visitado Lisboa, país permanentemente aliado
de Inglaterra y origen de su amigo Joao Domingo Bomtempo, quien en 1812 le
dedicó su Sonata op.9 No.1 para piano. Pero no pudo ser. Las guerras
napoleónicas y los constantes cambios de alianzas políticas que tuvieron lugar
durante los primeros quince años del siglo XIX lo impidieron. No obstante, las
trazas de su interés por España y sus colonias en América las encontramos en el
hecho de haber publicado en lengua española, probablemente traducida por él
mismo, su "Introducción al arte de tocar el pianoforte". También la
personalización de algunos instrumentos, la relación con Fernando Sor y con
otros músicos españoles en Londres, o el uso de ritmos, piezas y canciones
españolas muestran su interés hacia a la península ibérica.</span><o:p></o:p></span></p><p style="text-align: justify;"><span lang="ES">El
pasado fin de semana, 3 y 4 de junio, fui invitado al <b>V Simposio de Música Antigua</b>
de Urueña (Valladolid) que se celebra con el lema <span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: small-caps; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">El teclado a examen</span>. El título de mi conferencia era
"Muzio Clementi y el piano". Se trata de un tema amplio que puede
presentarse desde muchos puntos de vista. Mi exposición consistió en un breve
repaso biográfico, un resumen de la aportación al piano como instrumento -Clementi
fue fabricante durante treinta años- y la contribución a la técnica y al
repertorio pianístico, con una especial mención a su influencia en Beethoven.
El contenido tal vez era demasiado amplio para una hora de charla, pero pude
dar una visión general que fue muy bien recibida por parte de una audiencia
formada por personas muy cultas y expertas en variados campos de la música.<o:p></o:p></span></p><p style="text-align: justify;"><span lang="ES">El
sábado por la mañana tuve el honor de compartir ponencias con ilustres
especialistas que tuvieron lugar en el auditorio de la bodega <a href="https://www.heredaduruena.es/" target="_blank">Heredad
de Urueña</a>, colaboradora del simposio y cuyos vinos pudimos disfrutar en las
cenas organizadas en la Casona, sede de la Fundación. La conferencia anterior a
la mía estuvo a cargo de <a href="http://www.clavesmarijuan.com/" target="_blank">Rafael
Marijuán</a>, constructor y restaurador de instrumentos históricos, que ofreció
una interesantísima charla sobre la escuela castellana de construcción de
claves. Por la tarde hubo una mesa redonda dedicada al tema de “El intérprete
ante el teclado”, que reunía a diversos músicos. Antonio Baciero, experto
pianista y estudioso de la música española antigua, nos habló su experiencia como
intérprete desde sus inicios en Viena. El organista y musicólogo José Ignacio
Palacios habló del órgano y de las complicaciones a las que se debe encarar el
intérprete ante un instrumento tan variopinto. <a href="https://www.blogger.com/blog/post/edit/1184692459125984631/1443176121158492605" target="_blank">Berchtold Soergel y Ana Caramanzana</a>, finos organeros, nos
hicieron comprender el aspecto espiritual y el concepto acústico que precede la
construcción de un instrumento tan singular y tecnológicamente complejo. Luis
Delgado, músico y persona de gran conocimiento y versatilidad, moderó la mesa.<o:p></o:p></span></p><p style="text-align: justify;"><span lang="ES">Las
actividades del sábado culminaron por la noche con un concierto a cargo de <a href="https://coscyl.com/gomez-moran-miriam/" target="_blank">Miriam
Gómez Morán</a>, que tocó un piano Broadwood de 1832 restaurado por <a href="https://fortepianorestauracion.wordpress.com/author/tonidijey/" target="_blank">Antonio
Gómez Serrato</a>. Interpretó tres sonatas de Beethoven (Patética, Claro de
Luna y Waldstein) con gran personalidad, virtuosa pulcritud y control absoluto
del instrumento. Cabe señalar que sus interpretaciones aportaban algo nuevo al
estándar al que estamos acostumbrados en obras tan conocidas, en concreto a la declamación
a menudo olvidada por otros intérpretes.<o:p></o:p></span></p><p style="text-align: justify;"><span lang="ES">El
domingo fue día de visitas. <a href="https://www.luisdelgado.net/" target="_blank">Luis
Delgado</a> nos mostró su extraordinario museo de instrumentos que recoge
miles de piezas entre las cuales abundan ejemplares de origen étnico de
procedencias diversas y que se pueden confrontar con instrumentos de los
inicios de la era electrónica. También hay una colección de instrumentos
copiados de pórticos de iglesias. Las explicaciones de Luis fueron de un
interés y una clarividencia extrema.<o:p></o:p></span></p><p style="text-align: justify;"><span lang="ES">A continuación,
nos reunimos en la <a href="https://funjdiaz.net/" target="_blank">Fundación
Joaquín Díaz</a> donde tuvimos una charla de presentación del propio
Joaquín que nos ilustró sobre la importancia de la etnología en cultura y
educación musical y de cómo comenzó su trabajo de investigación que ha culminado
en un archivo y un espacio cultural tan excepcional en la Villa de Urueña.
Luego visitamos las salas de exposición donde al lado de una gran colección de
instrumentos folclóricos, mecánicos y campanas hay diversos teclados y dos
pianos de Clementi y uno de Collard & Collard.<o:p></o:p></span></p><p>
</p><p style="text-align: justify;"><span lang="ES">Por la
tarde del domingo estaba programado un concierto a cargo de <a href="https://www.nanostern.cl/" target="_blank">Nano
Stern</a> y <a href="https://www.jwassermanmusic.com/" target="_blank">Jon
Wasserman</a> que nos perdimos por tener que hacer el viaje de regreso.
Sin embargo, gracias al consejo y la amabilidad de José Gabriel Sanabria,
pudimos asistir a un ensayo privado la noche anterior, un privilegio que nos
permitió disfrutar en un ambiente íntimo la excelencia de estos músicos, a los
cuales se unió el versátil Luis Delgado en la percusión.<o:p></o:p></span></p><p style="text-align: justify;"><span lang="ES">En resumen, ha sido una experiencia muy enriquecedora, una ocasión para conocer excelentes personas y para compartir nuestro trabajo sobre Clementi.</span></p><p style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgISER2XfpbN4P8meY7moLPj8gerDqvTHa121ExkJtMGw4q-63RG63I2XguM4Isz1MBBn0uSf0nOxBListaf6K5xldp3GWHKmMQ6fLMwKF4A4QUMH-xaPCFKHJCveUGS2qfoO6S3X39ijADvC3dRAieqzu-89Wcb47UlHNHg9sZs0i7QYMYZCNxd25K/s1930/Conferencia%20Clementi%20Urue%C3%B1a.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1261" data-original-width="1930" height="418" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgISER2XfpbN4P8meY7moLPj8gerDqvTHa121ExkJtMGw4q-63RG63I2XguM4Isz1MBBn0uSf0nOxBListaf6K5xldp3GWHKmMQ6fLMwKF4A4QUMH-xaPCFKHJCveUGS2qfoO6S3X39ijADvC3dRAieqzu-89Wcb47UlHNHg9sZs0i7QYMYZCNxd25K/w640-h418/Conferencia%20Clementi%20Urue%C3%B1a.jpeg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Conferencia Muzio Clementi y el pianoforte</td></tr></tbody></table><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSO0OpbqhgNhVWXWSuG19QMpsOkIswc9E61WvfbPd3RLOG8KxPGkqycW1MG74hOt2GGearvWvAPGnxCE4B7aWLpAgSW6fQEd7jcphsKE4zCnswCfb6lVl69E89FiTSDC_zQXQitagG_kWEFcbkOM63QbXkmnN0FpgvZIDA6OzpY4GaO9BZohR7yrQH/s4128/20230603_205407%20copia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2322" data-original-width="4128" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSO0OpbqhgNhVWXWSuG19QMpsOkIswc9E61WvfbPd3RLOG8KxPGkqycW1MG74hOt2GGearvWvAPGnxCE4B7aWLpAgSW6fQEd7jcphsKE4zCnswCfb6lVl69E89FiTSDC_zQXQitagG_kWEFcbkOM63QbXkmnN0FpgvZIDA6OzpY4GaO9BZohR7yrQH/w640-h360/20230603_205407%20copia.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Recital Beethoven de Míriam Gómez Morán</td></tr></tbody></table><br /><p><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu-agQ2A7pqvdrArO7fTeJCU1yqwBSsTji2U93LDoWz8he7qkyzirZOmhW4Qan3KB8lnWIN-jR8IKAyF0s5PgdeKGqagOUNLQf-JezBHekbhB8Dl2CK1fWZXk4FOkVsDdTpw3tfPuc_Hrak2Rd5gS8JY9dP1W0uNYbMkdNp_VwtL0XefnbZ5LkhHr3/s2560/Museo%20Luis%20Delgado_Sala%20copia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="2560" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu-agQ2A7pqvdrArO7fTeJCU1yqwBSsTji2U93LDoWz8he7qkyzirZOmhW4Qan3KB8lnWIN-jR8IKAyF0s5PgdeKGqagOUNLQf-JezBHekbhB8Dl2CK1fWZXk4FOkVsDdTpw3tfPuc_Hrak2Rd5gS8JY9dP1W0uNYbMkdNp_VwtL0XefnbZ5LkhHr3/w640-h360/Museo%20Luis%20Delgado_Sala%20copia.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Museo Luis Delgado</td></tr></tbody></table><br /><p><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQoSJK3FB3x9mN6chpSKZSlqLw5hTSd3D7ki2A1iwZFzriUaDrvDLKgzZgPFDxt6E8vD_awGBYQqdBpU7DWBtTowgsHRvTWpIdmsbY9Kmk6UJ6HuBKbJy2W2-YTyJoNQiJE6PpS9fYfZiVi5iSWLnYHNY_JtSLI33EnSGd1bXKffWLkFcvQUjJaVKC/s4608/DSCN9596%20copia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQoSJK3FB3x9mN6chpSKZSlqLw5hTSd3D7ki2A1iwZFzriUaDrvDLKgzZgPFDxt6E8vD_awGBYQqdBpU7DWBtTowgsHRvTWpIdmsbY9Kmk6UJ6HuBKbJy2W2-YTyJoNQiJE6PpS9fYfZiVi5iSWLnYHNY_JtSLI33EnSGd1bXKffWLkFcvQUjJaVKC/w640-h480/DSCN9596%20copia.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fundación Joaquín Díaz. La Casona.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMFxod2hTqIWhKdnzfhtG2jb5fkySxS_HNbhLgkr9LruAwCmPWs1xIgO0tGXUpsrxn4rJgjnUcmcXGOH8J56NiX_yq1yKAz9y5BR3q9EFOljgXWz2udOFAuleVy3mtpXQtuNC9JmGppYPQZuoYD99fSSrC0bD5vZdWg098mH-fxPErH-2egKv_bIqA/s2535/DSCN9592%20copia.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK3aklytMPK9SIJrTVCPUknWFU7j0MNEJW3fSQTfAB4tgbz1SjLA-DcP9LYRzsOC-BJOWpff7wq0XOmJhzgDuPjUxad_4i5ko6SMJApHs1wuGwcgV2ys3B8EDvNM-lIZvOjzrZTRKBFrOsv_7WUhuRD0_uQ2aAsiI_Y_zPasvVewmGf29slza1VtG3/s3739/DSCN9597%20copia.jpg" style="clear: right; display: inline; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2393" data-original-width="3739" height="205" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK3aklytMPK9SIJrTVCPUknWFU7j0MNEJW3fSQTfAB4tgbz1SjLA-DcP9LYRzsOC-BJOWpff7wq0XOmJhzgDuPjUxad_4i5ko6SMJApHs1wuGwcgV2ys3B8EDvNM-lIZvOjzrZTRKBFrOsv_7WUhuRD0_uQ2aAsiI_Y_zPasvVewmGf29slza1VtG3/w320-h205/DSCN9597%20copia.jpg" width="320" /></a><img border="0" data-original-height="1700" data-original-width="2535" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMFxod2hTqIWhKdnzfhtG2jb5fkySxS_HNbhLgkr9LruAwCmPWs1xIgO0tGXUpsrxn4rJgjnUcmcXGOH8J56NiX_yq1yKAz9y5BR3q9EFOljgXWz2udOFAuleVy3mtpXQtuNC9JmGppYPQZuoYD99fSSrC0bD5vZdWg098mH-fxPErH-2egKv_bIqA/w320-h214/DSCN9592%20copia.jpg" width="320" /> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirQGjbLXdLF7eQTS4PzN8aFWZgI9AGgtlAJdZlZs7fQzZ7Ufrq67mT29M5gJZNmqyHhUAVd5cVzXjSwIIHVXG9NcX6fXR_p3AJYE507DcU5nNmfIqQ5XllBaOQbe8fq7gMaDqEEtui5u0RTre2ODx61synU0BRobGwdLFaKX-_2adSphpMZM3UR4Ux/s1000/WhatsApp%20Image%202023-06-08%20at%2012.04.07%20PM%20(13).jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="1000" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirQGjbLXdLF7eQTS4PzN8aFWZgI9AGgtlAJdZlZs7fQzZ7Ufrq67mT29M5gJZNmqyHhUAVd5cVzXjSwIIHVXG9NcX6fXR_p3AJYE507DcU5nNmfIqQ5XllBaOQbe8fq7gMaDqEEtui5u0RTre2ODx61synU0BRobGwdLFaKX-_2adSphpMZM3UR4Ux/w640-h426/WhatsApp%20Image%202023-06-08%20at%2012.04.07%20PM%20(13).jpeg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Rafael Marijuán.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIxnMZihAniRjgpVDYmaKtm6AM8VGPYjtfspSY84_hYtIO_RlgQ9S5KX51tc3tamrKKrkcA4ENbYydaCWoM7qJu_SLJSCHsKF-60QqT8sR79fk608gZ4rMtJGMWpub5yuyXlaEtoZTH6DXWdEeNC0K6eSO2Ax8Di25ARK6g2ofe0bYYdUcPLM_s_sJ/s1000/WhatsApp%20Image%202023-06-08%20at%2012.04.07%20PM%20(17).jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="1000" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIxnMZihAniRjgpVDYmaKtm6AM8VGPYjtfspSY84_hYtIO_RlgQ9S5KX51tc3tamrKKrkcA4ENbYydaCWoM7qJu_SLJSCHsKF-60QqT8sR79fk608gZ4rMtJGMWpub5yuyXlaEtoZTH6DXWdEeNC0K6eSO2Ax8Di25ARK6g2ofe0bYYdUcPLM_s_sJ/w640-h426/WhatsApp%20Image%202023-06-08%20at%2012.04.07%20PM%20(17).jpeg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Joan Josep Gutiérrez</td></tr></tbody></table><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9rVEtp-QDHDlBGElszOadm0GLGSZAl6Z5tv4TGlX-bZJaHX-0fC0afpkLk6wnlDp3IOnKdRHIcJlfNssv5ORi-DGQqCE8_V6ABUiPYxprRjyUuFb-KgWVA1C2CO_iUi4Bik2Lf_I0VhEGPlvQOQvUr9naVH7E4YJ_hNbpAT-kV7BH9MbKObDpoQ7Z/s1000/WhatsApp%20Image%202023-06-08%20at%2012.04.07%20PM%20(16).jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="1000" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9rVEtp-QDHDlBGElszOadm0GLGSZAl6Z5tv4TGlX-bZJaHX-0fC0afpkLk6wnlDp3IOnKdRHIcJlfNssv5ORi-DGQqCE8_V6ABUiPYxprRjyUuFb-KgWVA1C2CO_iUi4Bik2Lf_I0VhEGPlvQOQvUr9naVH7E4YJ_hNbpAT-kV7BH9MbKObDpoQ7Z/w640-h426/WhatsApp%20Image%202023-06-08%20at%2012.04.07%20PM%20(16).jpeg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Joaquín Díaz mostrando la colección de campanas.</td></tr></tbody></table><div><br /></div><div><br /></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNJbb3kiafHLr_hY7xWmptP1vHvGtxcieW8IK70QnhtdVgyLasJ0Eb16fyPqvfZ8N3FaDuGVJKqG1VNO8yfbitzat56ju-KU1oofyZ9Xd39gtklUmkSTl65aBglb9_zVDuLo2TvfVSFnkTwFD1xlwl2Ad1fHvaXyWQv_QnJR6pGmC52JaiZ-ZjRKEg/s1000/WhatsApp%20Image%202023-06-08%20at%2012.04.07%20PM%20(8).jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="815" data-original-width="1000" height="522" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNJbb3kiafHLr_hY7xWmptP1vHvGtxcieW8IK70QnhtdVgyLasJ0Eb16fyPqvfZ8N3FaDuGVJKqG1VNO8yfbitzat56ju-KU1oofyZ9Xd39gtklUmkSTl65aBglb9_zVDuLo2TvfVSFnkTwFD1xlwl2Ad1fHvaXyWQv_QnJR6pGmC52JaiZ-ZjRKEg/w640-h522/WhatsApp%20Image%202023-06-08%20at%2012.04.07%20PM%20(8).jpeg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jon Wasserman (guitarra) y Nano Stern (nyckelharpa)</td></tr></tbody></table><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiayV-5LbB4POe6uQxjCmjXKJPxqL0bdPF5146qdIQYkNLGwqHQYC8m_68XWb7tNxUBpeUh2ubj7BoZ_9zFNyq6RBbjkTnXiYguxBYoDz45MiZX5TgbUgJ6PBV9O_-sg9bNnsjSXaD9QC9Vcr237QR3cH0A_WiXev2b6K1-nbwL8CeUw_NvhxDLJYW2/s4608/DSCN9583%20copia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiayV-5LbB4POe6uQxjCmjXKJPxqL0bdPF5146qdIQYkNLGwqHQYC8m_68XWb7tNxUBpeUh2ubj7BoZ_9zFNyq6RBbjkTnXiYguxBYoDz45MiZX5TgbUgJ6PBV9O_-sg9bNnsjSXaD9QC9Vcr237QR3cH0A_WiXev2b6K1-nbwL8CeUw_NvhxDLJYW2/w640-h480/DSCN9583%20copia.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista de la muralla de Urueña.</td></tr></tbody></table><br /><p><br /></p><p>Enlaces:</p><p>Simposio El teclado a examen. <a href="https://funjdiaz.net/simposio.php?id=2306">https://funjdiaz.net/simposio.php?id=2306</a></p><p>El piano Broadwood y Miriam Gómez. <a href="https://www.youtube.com/watch?v=juC-UaXquNI&t=16s">https://www.youtube.com/watch?v=juC-UaXquNI&t=16s</a></p><p><br /></p>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com047862 Urueña, Valladolid, Espanya41.7283353 -5.201225099999999413.418101463821152 -40.3574751 70.038569136178836 29.9550249tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-19494766795227633592023-04-16T20:04:00.000+02:002023-04-16T20:04:46.168+02:00El so d'un piano Clementi<p style="text-align: justify;">En aquest vídeo podem apreciar la qualitat sonora d'un piano de cua Clementi & Co de 1805, en una excel·lent interpretació de <a href="https://scholars.duke.edu/person/rmlove" target="_blank">Randall Love</a> del <i>Caprici en La M, Op 34 N. 1</i> del mateix Muzio Clementi. Noteu la claredat de tots els registres i qualitat sonora de l'instrument. Clementi va ser molt curós amb la construcció dels seus instruments i va acostar-los al so vienès dels aguts sense perdre les característiques de l'estètica anglesa. </p><p style="text-align: justify;">Quina és la diferència entre el so vienès i el so anglès? Tradicionalment, els pianos vienesos eren més suaus i nets, inicialment més pròxims al so d'un clavicordi. Els martells estaven subjectes a la palanca de la tecla, cosa que proporcionava al pianista un control del toc més subtil i tenien apagadors en tota la seva extensió, metre que els anglesos tendien a buscar sonoritats més potents, amb un mecanisme més pesat, derivat directament del de Cristofori, i una ressonància notable. Els anglesos van incorporar de seguida el pedal, però vienesos van trigar més temps i els apagadors s'accionaven amb palanques de genolls, cosa que també ens fa pensar en la diferent estètica que comporta el seu us en la composició. Malgrat les característiques de puresa sonora, els sistema vienès va desaparèixer el segon terç del segle XIX.</p><p><br /></p><p><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/OW22D89xRDY" title="YouTube video player" width="560"></iframe></p><p>Muzio Clementi: Caprici Op. 34 N. 1 en La major. 1795.</p><p>Randall Love, piano Clementi & Co de 1805</p><p><br /></p>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-75176886680493035482023-01-27T20:58:00.002+01:002023-01-27T20:58:14.348+01:00Victòria de los Àngels entevistada per Montserrat Minobis<span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Una preciosa entrevista a Victòria dels Àngels feta per una gran periodista. Vaig tenir el privilegi de conèixer-les a totes dues</span>.<div><br /></div><div>
<div style="background: rgba(255, 255, 255, 0.9); border-bottom: 1px solid rgb(170, 170, 170); display: inline-block; padding-top: 64%; position: relative; width: 100%;"> <iframe allowfullscreen="allowfullscreen" name="Cantar, la joia de viure - Victòria dels Àngels" scrolling="no" src="https://secure-embed.rtve.es/drmn/embed/video/2951587" style="background-color: transparent; border: none; height: 90%; left: 0; overflow: hidden; position: absolute; top: 0; width: 100%;"></iframe><div style="bottom: 0px; display: inline-block; font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: 12px; left: 0px; line-height: 1.833; padding: 5px 0px 5px 10px; position: absolute;"> <span style="float: left; margin-right: 10px;"> <img alt="" src="https://img2.rtve.es/css/rtve.commons/rtve.header.footer/i/logoRTVEes.png" style="background: transparent; height: 20px; margin: 0px; padding: 0px; width: auto;" /> </span> <a href="https://www.rtve.es/play/videos/altres-programes-darxiu/arxiu-victoria-1992/2951587/" style="color: #333333; font-weight: bold;" title="Cantar, la joia de viure - Victòria dels Àngels"> <strong>Cantar, la joia de viure - Victòria dels Àngels</strong> </a> </div></div></div>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-5194450420717276392022-10-09T16:56:00.002+02:002022-11-18T10:48:30.780+01:00Adéu al Mestre Josep Soler<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX0sRk4__zVCkjXIswKIz2GbACNo1tXnw-8iDfZfX_GSdPJDXdsovx_XK3jWja-LG2OJhWAfKGW54rrsRVoLSTfFWCSrMKruNiBoYy67zeiPuYBwQ0TfLMlejxqvpe__DZfPctPgIYVx14vTfoqJjKDNcHAd79Qs7o16X-Y1Olp-NbTmW0WtlDf7HN/s960/Josep%20Soler.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="900" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX0sRk4__zVCkjXIswKIz2GbACNo1tXnw-8iDfZfX_GSdPJDXdsovx_XK3jWja-LG2OJhWAfKGW54rrsRVoLSTfFWCSrMKruNiBoYy67zeiPuYBwQ0TfLMlejxqvpe__DZfPctPgIYVx14vTfoqJjKDNcHAd79Qs7o16X-Y1Olp-NbTmW0WtlDf7HN/w375-h400/Josep%20Soler.jpg" width="375" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Josep Soler i Sardà, 25 de març de 1935-9 d'octubre de 2022.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p style="text-align: justify;">La pèrdua d'un mestre que ha estat professor meu és un fet natural i inevitable, però sempre colpidor. </p><p style="text-align: justify;">Josep Soler va ser un dels meus referents quan estudiava al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona als voltants dels anys 80 del segle passat. Les seves classes d'Estètica i d'Història de la Música em van aportar en aquells temps una visió profunda i filosòfica que anava més enllà de la tècnica escolàstica que predominava en els ensenyaments del conservatori. Vam tenir una confiança i una afinitat personal més enllà de la simple relació professor-alumne. Vaig estar moltes vegades a casa seva on vàrem tenir llargues converses i lectura de música i, fins i tot, vaig fer-li de copista d'una sonata seva per a viola i piano amb Notaset!, ja que encara no hi havia programes informàtics per aquesta tasca. Ell em va fer apreciar la música dodecafònica i l'estil expressionista, malgrat que no he seguit aquesta tècnica ni aquesta estètica en la meva música (bé, sempre en queda alguna cosa). He de desmentir que jo hagés estudiat composició amb ell, com va sortir en una crònica d'un diari de fa uns anys, però sí puc afirmar que el contacte amb ell i la seva música va formar part del meu creixement personal, artístic i intel·lectual, per la qual cosa em sento agraït i molt afortunat.</p><p style="text-align: justify;">Crec que perdem un dels compositors més coherents i profunds del nostre temps i un pensador important de la nostra cultura. </p><p style="text-align: justify;">Descansi en pau.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><a href="https://youtu.be/M3MaI8LWO90?t=25" target="_blank">Reportatge de l'homentage ofert a Vilafranca del Penedès el 14 de novembre de 2022.</a></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p><br /></p>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-75106258902513179082022-09-10T19:08:00.000+02:002022-09-10T19:08:04.768+02:00LAS FRAGANCIAS OLVIDADAS DE ULTRAMAR<p>Novela de Josep Torrents. </p><p>Música original de Antoni Tolmos.</p><p><br />
<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/N5TRnkuS8DY" title="YouTube video player" width="560"></iframe></p><p style="text-align: justify;">Es tracta d'un projecte multidisciplinari que parteix de la novel·la <i>La fragancias olvidadas de ultramar</i>, de l'escriptor Josep Torrents, un coneixedor del món dels perfums. El músic Antoni Tolmos ha compost una música evocadora que que il·lustra el text i que interpreta amb el nostre piano de taula Collard & Collard, late Clementi de 1843 i que sona dolçament sota les seves mans.</p><p style="text-align: justify;">La presentació de la novel·la diu:</p><p style="text-align: justify;">Les fragàncies oblidades d'ultramar és una novel·la costumista que narra la vida d'un precursor de fragàncies per a perfums, que viatja a les Filipines a la recerca d'arbustos i flors aromàtiques quan l'arxipèlag formava part de l'imperi colonial espanyol.</p><p style="text-align: justify;">Els fets, que transcorren durant el darrer terç del segle XIX i la primera meitat del segle XX, s'emmarquen en el context històric de la Barcelona modernista, l'imperi monàrquic espanyol en decadència i les guerres locals i globals d'aquell període.</p><p style="text-align: justify;">L'eix narratiu gira al voltant de les vicissituds professionals i personals del protagonista: un jove emprenedor, visionari i aventurer, fill d'una família aristòcrata barcelonina, que viatjarà pel món en temps convulsos i coneixerà persones que marcaran la seva vida, com la dona mestissa espanyola-filipina amb què viurà una intensa història d'amor i que serà la seva dona.</p><p style="text-align: justify;">A diferents parts de la novel·la, es descriuen les cases d'estiu de la societat barcelonina de principis del segle XX, i l'ambient bucòlic i permissiu dels balnearis centreeuropeus de finals del segle XIX, on l'aristocràcia i la burgesia complaïen els sentits sensuals a alhora que buscaven acords empresarials.</p><p style="text-align: justify;">En el pla polític, s'analitza la pèrdua de les Filipines per part d'Espanya recordant la mort de l'heroi filipí, José Rizal, i les conseqüències de la manca de visió de futur per part dels poders econòmics i governamentals de llavors.</p><p style="text-align: justify;">Recordant les fragàncies que percebem al llarg de les nostres vides, ofereix un relat interessant i una visió global del món empresarial i polític de l'època.</p><p style="text-align: justify;">A l'últim capítol, es descobreix la clau per donar continuïtat als insuperables efluvis i aromes de les fragàncies d'ultramar, que al seu dia va crear el protagonista i que durant anys van estar oblidades.</p><p style="text-align: justify;"><a href="https://editorialcirculorojo.com/las-fragancias-olvidadas-de-ultramar/">https://editorialcirculorojo.com/las-fragancias-olvidadas-de-ultramar/</a></p><p style="text-align: justify;">Aquí podeu trobar la <a href="https://antonitolmos.com/es/edicion/fragancias/" target="_blank">banda sonora</a>.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-35193842877157754732022-06-08T11:37:00.003+02:002022-06-11T19:59:55.831+02:00Vídeo de presentació de la Mostra Ferran Sor<p> </p><p><br /></p>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/d9kmYtCC4qw" title="YouTube video player" width="560"></iframe>
<div><br /></div><div><br /></div><div><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"> </span>The Associació Muzio Clementi de Barcelona and the Fundació Rocamora present this exhibition around the figure of Ferran Sor (1778-1839) to introduce other facets around his musical activity.</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Sor was a famous performer and guitarist, but also a well-represented ballet composer of his time, such as Cinderella, which premiered in London in 1822, two hundred years ago. This onomastics is a good opportunity to recover a little-known aspect of this universal Catalan musician who developed his career far from Barcelona, the city where he was born and to which he could not return. In his time, this ballet was performed more than a hundred times in the best theatres in Europe, with great productions and the most prestigious ballet figures of the moment. In addition, the Bolshoi Theatre in Moscow was inaugurated with this play.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">The exhibition includes material related to Sor collected by the collector Manuel Rocamora, who wrote and published a biography on the musician in 1957. Other pieces from the collection are also exhibited in dialogue with the musical theme.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Among these, we can see the notes, the original typewritten and the typewriter Olivetti by Manuel Rocamora, with which he wrote the biography of Ferran Sor.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">The Gerónimo Bordas square piano from the mid-19th century from the Rocamora collection is also on display. Square pianos were the quintessential home instruments models for households of all spheres of life from the late 18th to the mid-19th century.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">A wedding dress by designer Josep Font, inspired by the time of Ferran Sor, bring close that era with the present.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Among various documents and materials of work by Manuel Rocamora, some dance shoes from the period sprinkle the glass cases of the exhibition. Cinderella's symbolic shoe and dancers' shoes are significant objects in the Cinderella ballet.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Also noteworthy are some musical dolls from the collection. It was fashionable at the time for girls to play the tambourine. The piano ensemble reveals various customs of the time. The instrument represents a cabinet upright piano, a model typical of the second decade of the 19th century. The young man accompanying the pianist girl is wearing a military uniform. The characters and the situation describe a domestic music scene. The fact is that Sor was a soldier and took part in the French war.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; mso-pagination: none; text-align: justify;">In the section dedicated to the subject of Ferran Sor, the handwritten score of his <i>Cantata Alla Duchessa d’Albufera</i> written in Valencia in 1813, shortly before his exile, stands out.</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">The full score of the orchestral version of Cinderella, edited by Sergi Casademunt, as well as various books, articles, scores, and recordings of music for piano or vocal by Sor are also on display.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">The exhibition is completed by a section on Sor's relationship with the London-based musician, publisher, and piano maker Muzio Clementi (1752-1832). One of the pianos found in the pre-1850 piano search project carried out by the Muzio Clementi Association of Barcelona has turned out to be a Clementi & Co. square piano with the signature of Ferran Sor inside.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">This section explains how Ferran Sor’s London period, between 1815 and 1823, was especially fruitful in terms of the composition of ballets and works for piano and for voice and piano. During this period, he composed Cinderella and became enthusiastic about the works of the city's pianist composers, now known as the London Pianoforte School, with Clementi at the helm. Clementi also released a work by Sor for guitar. All this suggests that the two composers must have known each other.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">At the opening ceremony of the Exhibition, after the presentations and thanks of the President of the Rocamora Foundation, Eduard Rocamora, and the Vice President of the Barcelona Muzio Clementi Association, Joan Josep Gutiérrez, the guitarist and musicologist Luis Gásser reviewed the biography of Ferran Sor. For his part, the <i>viola da gamba</i> player Sergi Casademunt, transcriber of orchestral works from Sor, explained his experience in the study and editing of the ballet Cendrillon.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Marina Rodríguez Brià, curator of the Mostra, explained the meaning of the exhibition and performed excerpts from the piano version of the ballet, performed by the same composer and published in London.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-pagination: none; text-align: justify;">La Asociación Muzio Clementi de Barcelona y
la Fundación Rocamora presentan esta Muestra en torno a la figura de Ferran Sor
(1778-1839) para dar a conocer otras facetas de su actividad musical.</p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Sor fue un célebre intérprete y autor para
guitarra, pero también compositor de ballets muy representados en su tiempo,
como <i>Cendrillon</i> (La Cenicienta), estrenado en 1822 en Londres, hace
doscientos años. Esta onomástica es una buena ocasión para recuperar un aspecto
poco conocido de este músico catalán universal que desarrolló su trayectoria
lejos de Barcelona, la ciudad en la que nació y a la que no pudo volver. En
su tiempo, de este ballet se realizaron más de cien representaciones en los
mejores teatros de Europa, con grandes producciones y con las figuras del
ballet más prestigiosas del momento. Además, con esta obra se inauguró el
Teatro Bolshoi de Moscú.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">En la muestra se exhibe material relacionado
con Sor recogido por el coleccionista Manuel Rocamora, que escribió y publicó
una biografía sobre el músico en 1957. También se exponen otras piezas de la
colección en diálogo con la temática musical.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Entre ellas, podemos ver los apuntes, el
mecanoscrito y la máquina de escribir a Olivetti de Manuel Rocamora, con la que
escribió la biografía de Ferran Sor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">También se expone el piano de mesa Gerónimo
Bordas, de mediados del siglo XIX de la colección Rocamora. El piano de mesa
fue el modelo de instrumento doméstico por antonomasia de los hogares de todas
las clases sociales desde finales del siglo XVIII a mediados del siglo XIX.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Un traje de novia del diseñador Josep Font,
inspirado en el tiempo de Ferran Sor, une esa época con la actualidad.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Entre varios documentos y materiales de
trabajo de Manuel Rocamora, algunas zapatillas de danza de la época salpican
las vitrinas de la exposición. El zapato simbólico de Cenicienta y las
zapatillas de los bailarines son objetos significativos del ballet <i>Cendrillon</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">También destacan unas muñecas musicales de la
colección. En la época estaba de moda que las chicas tocaran la pandereta. El
conjunto con piano revela diversas costumbres de la época. El instrumento
representa un piano vertical armario, un modelo típico de la segunda década del
siglo XIX. El joven que acompaña a la joven pianista viste un uniforme militar.
Los personajes y la situación describen una escena musical doméstica. Se da la
circunstancia de que Sor fue militar y participó en la Guerra del francés.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">En el apartado más dedicado a la temática de
Ferran Sor destaca la partitura manuscrita de su <i>Cantata Alla Duchessa de
Albufera</i> escrita en Valencia en 1813, poco antes de su exilio.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">También se expone la partitura completa de la
versión orquestal de <i>Cendrillon</i>, editada a cargo de Sergi Casademunt,
así como varios libros, artículos, partituras y grabaciones de la música para
piano o vocal de Sor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Completa la exposición un apartado dedicado a
la relación que tuvo Sor con el músico, editor y fabricante de pianos instalado
en Londres, Muzio Clementi (1752-1832). Uno de los pianos hallados en el
proyecto de búsqueda de pianos anteriores a 1850 que lleva a cabo la Asociación
Muzio Clementi de Barcelona ha resultado ser un piano de mesa Clementi &
Co. con la firma de Ferran Sor en su interior.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">En esta sección se explica cómo la etapa
londinense de Ferran Sor, entre 1815 y 1823 fue especialmente fecunda en cuanto
a la composición de ballets y obras para piano y para voz y piano. En este
período compuso <i>Cendrillon</i> y quedó entusiasmado por las obras de los
compositores pianistas de la ciudad, conocidos ahora como la <i>London
Pianoforte School</i>, con Clementi a la cabeza. Clementi también editó una
obra de Sor para guitarra. Todo ello nos hace pensar que los dos compositores,
seguramente, debieron conocerse.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-pagination: none; text-align: justify;">En el acto de inauguración de la Mostra,
después de las presentaciones y agradecimientos de rigor del presidente de la
Fundación Rocamora, Eduard Rocamora, y del vicepresidente de la Asociación
Muzio Clementi de Barcelona, Joan Josep Gutiérrez, el guitarrista y
musicólogo Luis Gásser hizo un repaso a la biografía de Ferran Sor. Por su
parte, el gambista Sergi Casademunt, transcriptor de obras orquestales de Sor
explicó su experiencia sobre el estudio y edición del ballet <i>Cendrillon</i>.</p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Marina Rodríguez Brià, comisaria de la Muestra,
explicó el sentido de la exposición e interpretó fragmentos de la versión para
piano del ballet, realizada por el propio compositor y publicada en Londres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-pagination: none; text-align: justify;"><br /></p></div><div><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">L’Associació Muzio Clementi de Barcelona i la Fundació Rocamora presenten aquesta mostra al voltant de la figura de Ferran Sor (1778-1839) per donar a conèixer altres facetes de la seva activitat musical.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Sor va ser un cèlebre intèrpret i autor per a guitarra, però també compositor de ballets molt representats en el seu temps, com ara <i>Cendrillon</i> (La Ventafocs), estrenat el 1822 a Londres, ara fa dos-cents anys. Aquesta onomàstica és una bona ocasió per recuperar un aspecte poc conegut d’aquest músic català universal que va desenvolupar la seva trajectòria lluny de Barcelona, la ciutat on va néixer i a la qual no va poder tornar. En el seu temps, d’aquest ballet se’n van fer més de cent representacions als millors teatres d’Europa, amb grans produccions i amb les figures del ballet més prestigioses del moment. A més, amb aquesta obra es va inaugurar el teatre Bolshoi de Moscou.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">A la mostra s’exhibeix material relacionat amb Sor recollit pel col·leccionista Manuel Rocamora, que va escriure i publicar una biografia sobre el músic l’any 1957. També s’exposen altres peces de la col·lecció en diàleg amb la temàtica musical.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Entre aquestes, podem veure els apunts, el mecanoscrit i la m</span>àquina d’escriure Olivetti de Manuel Rocamora, amb la qual va escriure la biografia de Ferran Sor.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; text-align: justify;">També s’exposa <span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">el piano de taula Gerónimo Bordas, de mitjans del </span>segle XIX de la col·lecció Rocamora. El piano de taula va ser el model d’instrument domèstic per antonomàsia de les llars de totes les classes socials des de finals del segle XVIII a mitjans del segle XIX.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; text-align: justify;">Un vestit de núvia del dissenyador Josep Font, inspirat en el temps de Ferran Sor uneix aquella època amb l’actualitat.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; text-align: justify;">Entre diversos documents i materials de treball de Manuel Rocamora, algunes sabatilles de dansa de l’època esquitxen les vitrines de l’exposició. La sabata simbòlica de la Ventafocs i les sabatilles dels ballarins són objectes significatius del ballet <i>Cendrillon</i>.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; margin-bottom: 0cm; mso-pagination: none; text-align: justify;">També destaquen unes nines musicals de la col·lecció. A l’època estava de moda que les noies toquessin la pandereta. El conjunt amb piano revela diversos costums de l’època. L’instrument representa un piano vertical armari, un model típic de la segona dècada del segle XIX. El jove que acompanya la noia pianista vesteix un uniforme militar. Els personatges i la situació descriuen una escena musical domèstica. Es dona la circumstància que Sor va ser militar i va participar a la guerra del Francès.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; margin-bottom: 0cm; mso-pagination: none; text-align: justify;">En l’apartat més dedicat a la temàtica de Ferran Sor destaca la partitura manuscrita de la seva <i>Cantata Alla Duchessa d’Albufera </i>escrita a València el 1813, poc abans del seu exili.</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; mso-pagination: none; text-align: justify;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; mso-pagination: none; text-align: justify;">També s’exposa la partitura completa de la versió orquestral de <i>Cendrillon</i>, editada a cura de Sergi Casademunt, així com diversos llibres, articles, partitures i enregistraments de la música per a piano o vocal de Sor.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; mso-pagination: none; text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Completa l’exposició un apartat dedicat a la relació que va tenir Sor amb el músic, editor i fabricant de pianos instal·lat a Londres, Muzio Clementi (1752-1832). Un dels pianos trobats en el projecte de cerca de pianos anteriors a 1850 que du a terme l’Associació Muzio Clementi de Barcelona ha resultat ser un piano<i> </i>de taula<i> </i>Clementi & Co. amb la signatura de Ferran Sor al seu interior.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; margin-bottom: 0cm; mso-pagination: none; text-align: justify;">En aquesta secció s’explica com l’etapa londinenca de Ferran Sor, entre 1815 i 1823 va ser especialment fecunda pel que fa a la composició de ballets i obres per a piano i per a veu i piano. En aquest període va compondre <i>Cendrillon</i> i va quedar entusiasmat per les obres dels compositors pianistes de la ciutat, coneguts ara com la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">London Pianoforte School</i>, amb Clementi al capdavant. Clementi també va editar una obra de Sor per a guitarra. Tot plegat fa pensar que els dos compositors, de ben segur, es devien conèixer.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; margin-bottom: 0cm; mso-pagination: none; text-align: justify;">En l’acte d’inauguració de la Mostra, després de les presentacions i agraïments de rigor del president de la Fundació Rocamora, Eduard Rocamora, i del vicepresident de l’Associació Muzio Clementi de Barcelona, Joan Josep Gutiérrez, el guitarrista i musicòleg Luis Gásser va fer un repàs a la biografia de Ferran Sor. Per la seva banda, el gambista Sergi Casademunt, transcriptor d’obres orquestrals de Sor va explicar la seva experiència en l’estudi i edició del ballet <i>Cendrillon.</i> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; margin-bottom: 0cm; mso-pagination: none; text-align: justify;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; margin-bottom: 0cm; mso-pagination: none; text-align: justify;">Marina Rodríguez Brià, comissària de la Mostra, va explicar el sentit de l’exposició i va interpretar fragments de la versió per a piano del ballet, realitzada pel mateix compositor i publicada a Londres.</p></div>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-12318731602146553202022-05-30T18:46:00.007+02:002022-06-01T12:45:13.073+02:00MOSTRA FERRAN SOR A LA FUNDACIÓ ROCAMORA<p><span style="font-family: Calibri; font-size: 16pt; font-weight: bold;">MOSTRA FERRAN SOR A LA FUNDACIÓ ROCAMORA</span></p><p><span lang="ca" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; font-weight: bold; line-height: 115%;">COMMEMORACIÓ DEL BICENTENARI DE L’ESTRENA DEL BALLET </span><span lang="ca" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; font-style: italic; font-weight: bold; line-height: 115%;">CENDRILLON</span></p><p><span style="font-family: Calibri; font-size: 11pt;">Del 28 de maig al 21 de juny de 2022</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ca"> <o:p></o:p></span></p><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12pt; margin-left: 28.2897pt; mso-pagination: none; text-align: justify; text-justify: inter-word;"><span lang="ca" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; language: ca; line-height: 150%; mso-ansi-language: ca; mso-ligatures: none;">Fa dos-cents anys es va estrenar a Londres el ballet <i>Cendrillon</i> del compositor Ferran Sor. Aquesta efemèride ens ha portat a dedicar-li una petita exposició. La iniciativa del projecte ha estat de <a href="https://marinarodriguezbria.blogspot.com/p/blog-page_21.html" target="_blank">Marina Rodríguez Brià</a> qui a partir dels seus estudis sobre Muzio Clementi va descobrir uns lligams entre els dos compositors que es corresponen a la fructífera etapa en què el compositor català va viure i treballar a Londres. En el seu article <i><a href="https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000281/00000095.pdf" target="_blank">Confluències musicals en temps de revolucions. L'etapa londinenca de Ferran Sor (1815-1823) i la seva relació amb Muzio Clementi i integrants de la London Pianoforte School</a></i>, l'autora analitza diferents qüestions que relacionen les biografies dels dos músics. Algunes, de caràcter genèric, tenen a veure amb la idoneïtat del focus musical que representava el cosmopolitisme de la ciutat i altres, més concretes, es refereixen a situacions gairebé atzaroses, com és l'aparició d'una signatura de Sor dins d'un piano de taula Clementi & Co. que es troba a Terrassa.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12pt; margin-left: 28.2897pt; mso-pagination: none; text-align: justify; text-justify: inter-word;"><span lang="ca" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; language: ca; line-height: 150%; mso-ansi-language: ca; mso-ligatures: none;">Per altra banda, els estudis sobre Sor tenen un impuls inicial a Barcelona gràcies a l'aportació de Manuel Rocamora (1892-1976), col·leccionista, pintor, filantrop i erudit que va recollir una enorme quantitat de documents i objectes que avui es troben a la Fundació Rocamora. La seva afició a la música el va dur a estudiar la vida de Sor i a adquirir alguns documents que també es custodien a la fundació. Entre ells d</span><span lang="ca" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; line-height: 24px;">estaca l’únic manuscrit de la </span><span lang="ca" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: italic; line-height: 24px;">Cantata alla Duchessa d’Albufera</span><span lang="ca" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; line-height: 24px;">, escrita a València el 1813. També hi trobem la portada d'unes Arietes italianes amb la signatura del compositor dedicades a la soprano Eliza Salmon (1787-1849). El 1957 Manuel Rocamora va publicar una de les primeres biografies informades de Sor. Els seus materials, apunts i mecanoscrits es troben també a la Fundació.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12pt; margin-left: 28.2897pt; mso-pagination: none; text-align: justify; text-justify: inter-word;"><span lang="ca" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; language: ca; line-height: 150%; mso-ansi-language: ca; mso-ligatures: none;">Aquesta triangulació Sor-Rocamora-Clementi va animar l'<a href="https://muzioclementi.cat/" target="_blank">Associació Muzio Clementi de Barcelona</a> i la <a href="http://fundacionrocamora.org/ca/" target="_blank">Fundació Rocamora</a> a organitzar aquesta Mostra que s'ha presentat el dissabte 28 de maig i es clourà el 21 de juny amb un recital amb música de Clementi i de Sor.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12pt; margin-left: 28.2897pt; mso-pagination: none; text-align: justify; text-justify: inter-word;"><span lang="ca" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; language: ca; line-height: 150%; mso-ansi-language: ca; mso-ligatures: none;">L'acte inaugural va comptar amb la participació de dos experts en la matèria: el llaütista i musicòleg <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_G%C3%A0sser_i_Laguna" target="_blank">Luis Gásser</a>, editor del llibre <i>Sor Studies</i> va fer un repàs de la biografia de Ferran Sor i el gambista <a href="http://www.revistadiagonal.com/entrevistes/sergi-casademunt-ho-va-deixar/" target="_blank">Sergi Casademunt</a> va parlar de la seva experiència com a transcriptor i editor de diversos ballets de Sor, entre els quals, <i>Cendrillon</i>. Finalment, Marina Rodríguez Brià, com a comissària de la Mostra i membre de l'AMCB, va explicar el sentit i el contingut de l'exposició i va interpretar alguns fragments de la versió per a piano del ballet realitzada per el mateix compositor. A continuació es va fer una visita a la sala de la mostra i es va acomiadar l'acte amb una copa de cava al jardí romàntic de la casa Rocamora.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12pt; margin-left: 28.2897pt; mso-pagination: none; text-align: justify; text-justify: inter-word;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEild93budzcLix7XveFWIsOK6ZhX46MxG7fM_O1ARiieUgnSW6sdD57PDhFFeKM8ZvngYVjHIXYlSjfFWV5tHprIQo1Gz-Kpofro-AL-ylP3iToe9z7a-oFIFeUXoH-C90Y6SsBhAccuMGWzMiXM8W-eMmMm0SP_xr7d23fgMSYX9cmEZBi9tKlY8WM/s1700/Casa%20Rocamora.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1700" data-original-width="957" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEild93budzcLix7XveFWIsOK6ZhX46MxG7fM_O1ARiieUgnSW6sdD57PDhFFeKM8ZvngYVjHIXYlSjfFWV5tHprIQo1Gz-Kpofro-AL-ylP3iToe9z7a-oFIFeUXoH-C90Y6SsBhAccuMGWzMiXM8W-eMmMm0SP_xr7d23fgMSYX9cmEZBi9tKlY8WM/w225-h400/Casa%20Rocamora.jpg" width="225" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Casa
Rocamora al carrer Ballester 12</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinKRv2c34tOxtQEauO5IiMPyf3Y4Gg11h5vfHevKHkV4O2iS-wjHzi7NeurD01Ayrh1MSvRxfInZEbyZlejYr3o4uD0oEAPyOjqNbry2MMQCaUErd1Rc2fesC6o5fMc04GgsGPeAVxzdRbXsAfJRzVMEVX102D3qzf9QhNg4ugrXfVwvli8CPHF-5T/s1386/Eduard%20i%20JJ.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="924" data-original-width="1386" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinKRv2c34tOxtQEauO5IiMPyf3Y4Gg11h5vfHevKHkV4O2iS-wjHzi7NeurD01Ayrh1MSvRxfInZEbyZlejYr3o4uD0oEAPyOjqNbry2MMQCaUErd1Rc2fesC6o5fMc04GgsGPeAVxzdRbXsAfJRzVMEVX102D3qzf9QhNg4ugrXfVwvli8CPHF-5T/w400-h266/Eduard%20i%20JJ.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Eduard
Rocamora, president de la Fundació, i Joan Josep Gutiérrez, vicepresident de
l’AMCB.</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxmIYNiiuKRIN0dT326mN-Buxg9_Vrft9rzxeGPnrv9aLF4p_AEcB9acHqzJWSn_FkkI0gK8K6zA6RHipBuAw7WzTGjx0OPdgfIo-5vv_FRwRNzL8LKEcJp1Cc7Rjp6o3_mtF7NAVvxiCMc-Bzmhe9sf6TSC2gj4LdOY8hOAzSG7lG7Yk8HqQ_3dR6/s3479/Luis%20G%C3%A1sser.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2319" data-original-width="3479" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxmIYNiiuKRIN0dT326mN-Buxg9_Vrft9rzxeGPnrv9aLF4p_AEcB9acHqzJWSn_FkkI0gK8K6zA6RHipBuAw7WzTGjx0OPdgfIo-5vv_FRwRNzL8LKEcJp1Cc7Rjp6o3_mtF7NAVvxiCMc-Bzmhe9sf6TSC2gj4LdOY8hOAzSG7lG7Yk8HqQ_3dR6/w400-h266/Luis%20G%C3%A1sser.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Luis
Gásser, músic i editor de <i>Sor Studies</i></span></td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjalq75jJKENMcHZ8kw2V2rL6J5fhC102fkoTEo811ACWS4ZlxmXu1ueCf39EQRJa8xlFMuDynAwz55pj-hk6KYA-fwfQy9KA9bPaAwX0TK4kbhVGN1h4wEkN2ExZx6VXTOQbZzYzXc3-L98xxwK7ze3C_6gYq5Um9EOwZ1vs86UcPdFOtGDSTyKuhs/s1618/Sergi%20Casademunt.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1079" data-original-width="1618" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjalq75jJKENMcHZ8kw2V2rL6J5fhC102fkoTEo811ACWS4ZlxmXu1ueCf39EQRJa8xlFMuDynAwz55pj-hk6KYA-fwfQy9KA9bPaAwX0TK4kbhVGN1h4wEkN2ExZx6VXTOQbZzYzXc3-L98xxwK7ze3C_6gYq5Um9EOwZ1vs86UcPdFOtGDSTyKuhs/w400-h266/Sergi%20Casademunt.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Sergi
Casademunt, gambista i transcriptor de <i>Cendrillon</i></span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDNzW8gdowaQN3HzSW_6bHyIrY45P5Uvd8fIe-jG6CTgULITd6owTdhYeBQ9TObtFwpSXXmZs3-4qAck0pKLbACn556at5dvM-J5iEdvs2vX1yqtu2P66LZCE5gV-hNWNPOSt8kHkth6zBLflc_S8SbJASJUPPeorc9doaa2XuvGSib3kuqR78ot4G/s1920/Inervencio%20Marina.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="1080" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDNzW8gdowaQN3HzSW_6bHyIrY45P5Uvd8fIe-jG6CTgULITd6owTdhYeBQ9TObtFwpSXXmZs3-4qAck0pKLbACn556at5dvM-J5iEdvs2vX1yqtu2P66LZCE5gV-hNWNPOSt8kHkth6zBLflc_S8SbJASJUPPeorc9doaa2XuvGSib3kuqR78ot4G/w225-h400/Inervencio%20Marina.jpg" width="225" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Marina
Rodríguez Brià en la seva intervenció</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijmcxeY82UVkWSC1aCQHPTLNlxEwojIhcu1-RsfszzXoAI3Rus1MHhCpm-nxEUzDF8yYo987b8cPRm4ZOV2nvYut4uM93OpjHgB3iuN1wWSrkCFRj3WsfpslXtNV2-jL6cKTEs9b4NlzkrENn_QzIWTlFocGjxUT7p1LY1dEVbYxa36fyUFXGqOuHD/s739/Fundaci%C3%B3%20Rocamora%20i%20Associaci%C3%B3%20Clementi.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="739" data-original-width="739" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijmcxeY82UVkWSC1aCQHPTLNlxEwojIhcu1-RsfszzXoAI3Rus1MHhCpm-nxEUzDF8yYo987b8cPRm4ZOV2nvYut4uM93OpjHgB3iuN1wWSrkCFRj3WsfpslXtNV2-jL6cKTEs9b4NlzkrENn_QzIWTlFocGjxUT7p1LY1dEVbYxa36fyUFXGqOuHD/w400-h400/Fundaci%C3%B3%20Rocamora%20i%20Associaci%C3%B3%20Clementi.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Joan
Josep Gutiérrez, Luis Gásser, Eduard Rocamora, Marina Rodríguez Brià, Sergi
Casademunt i Anna Cuatrecasas, presidenta de l’Associació Muzio Clementi de
Barcelona</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOjxmalMyN0t_w-_ubnEl0B6yAIsXYsKxd7wH5tZevFYFuQ8RX6psN1wT5wsAJGvA1H67NGJrP3rY4Fu_GYPiBbN9uZraTV6QZo5vLFQpf8DKqxknH7-BmmyD8P9UTOTxac-ngPfIT2z1OBVXB_5FopirzPnj-gBqqgkqSASLEEitn_lP8qmjVr0cV/s1261/Visita%20sala.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1261" data-original-width="1078" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOjxmalMyN0t_w-_ubnEl0B6yAIsXYsKxd7wH5tZevFYFuQ8RX6psN1wT5wsAJGvA1H67NGJrP3rY4Fu_GYPiBbN9uZraTV6QZo5vLFQpf8DKqxknH7-BmmyD8P9UTOTxac-ngPfIT2z1OBVXB_5FopirzPnj-gBqqgkqSASLEEitn_lP8qmjVr0cV/w343-h400/Visita%20sala.jpg" width="343" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Visita
a la sala de la Mostra</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfDTfA5db537NFoEH0HYoNPCZ583wodcw5fi-QzmPFx-NGTcs5I3vKPWIJ371nIIBIMyp9AOa-YIBsIs-mo_4l7Q0cW_YzTPhUUCI69WGSmYHYRs1JKtze2VXw5YSlhJpl34UT_emSXvpYnOxZN1ZBfYGVUsUp1WDGZU2-J3pFnmeTiYIX8pWwg3LC/s2267/Carmen%20Cavaller.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1275" data-original-width="2267" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfDTfA5db537NFoEH0HYoNPCZ583wodcw5fi-QzmPFx-NGTcs5I3vKPWIJ371nIIBIMyp9AOa-YIBsIs-mo_4l7Q0cW_YzTPhUUCI69WGSmYHYRs1JKtze2VXw5YSlhJpl34UT_emSXvpYnOxZN1ZBfYGVUsUp1WDGZU2-J3pFnmeTiYIX8pWwg3LC/w400-h225/Carmen%20Cavaller.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Carmen
Cavaller, presidenta de l’Associació Licexballet i Marina Rodríguez Brià, al
costat d’un vestit de Josep Font de la col·lecció Antoni de Montpalau, inspirat
en l’època de Sor</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_aqrGvBV5SSPbv9Hl-YkR5gqRJhold34yRTUCAgavXuPfdWiVzJm4cvZPgq4BV6Uxncl8FpTbkT_lRfbIEKa4aNnH4QSJ94dzewlMmQHlZZ4IhXinuDD7sxVWz7pEZsTyNAZ6zXfjzEsLAmnil2yi59pxZtfmgJb51xvmdKkrJ65h2gKccMNTIMmU/s4608/Marina%20Rodr%C3%ADguez%20Bri%C3%A0%20comiss%C3%A0ria%20de%20la%20Mostra.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_aqrGvBV5SSPbv9Hl-YkR5gqRJhold34yRTUCAgavXuPfdWiVzJm4cvZPgq4BV6Uxncl8FpTbkT_lRfbIEKa4aNnH4QSJ94dzewlMmQHlZZ4IhXinuDD7sxVWz7pEZsTyNAZ6zXfjzEsLAmnil2yi59pxZtfmgJb51xvmdKkrJ65h2gKccMNTIMmU/w400-h300/Marina%20Rodr%C3%ADguez%20Bri%C3%A0%20comiss%C3%A0ria%20de%20la%20Mostra.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 14.6667px;">Marina Rodríguez Brià, comissària de la Mostra</span></td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwBcnh9GUcBwp0gSRpO_HAd3O0sFyYKjglSUoSMoDWopGZC3IUa0Ar-5wsq3sJJ-ymkVLJd3o64WZoM5IQmLbykxTAINy-OU_bs2GMfXGb8xIQqtwscHrJH6_iBALMhzsjt9G-n4yzgHG2zP58Y_dEJ7f8naPRsOval4tyrtuKTTHD6fmcikMkgtIt/s4608/Sala1.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwBcnh9GUcBwp0gSRpO_HAd3O0sFyYKjglSUoSMoDWopGZC3IUa0Ar-5wsq3sJJ-ymkVLJd3o64WZoM5IQmLbykxTAINy-OU_bs2GMfXGb8xIQqtwscHrJH6_iBALMhzsjt9G-n4yzgHG2zP58Y_dEJ7f8naPRsOval4tyrtuKTTHD6fmcikMkgtIt/w400-h300/Sala1.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Sala
de la Mostra</span></td></tr></tbody></table><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVxriFqgdEXDWUD7pitUessc7B08BaA7C9SrDJhBILgz7VfwA0T2aEKSJrpOUnX4Vo6J9jDW9A1I2XHxUiJwK5p15hQo4lmJX1mrxkpZk4ddg8iyuW5qJZmYXSNXiPh5YpZW33cLTJW8A0liVxMj1fI50TNjnAzp2WAJIdiJBE2-OoLCsbB3h0f5iW/s4608/Sala2.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVxriFqgdEXDWUD7pitUessc7B08BaA7C9SrDJhBILgz7VfwA0T2aEKSJrpOUnX4Vo6J9jDW9A1I2XHxUiJwK5p15hQo4lmJX1mrxkpZk4ddg8iyuW5qJZmYXSNXiPh5YpZW33cLTJW8A0liVxMj1fI50TNjnAzp2WAJIdiJBE2-OoLCsbB3h0f5iW/w300-h400/Sala2.JPG" width="300" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi17Sa4dPwSqwrV5iU3feWc8mGSUKjMaepyomsoEUQ16AN8zggwc6YhpL8bFxCbzjeU9F9mD1jXQRbKqklB_MN6rB5ysQCFs3pbDOYB5MRgWyhSrEgScrkqwT47LrTgp7hvTCcvLpoSLmDSGuw_AbTcgI96ECZEh-AKPLj9-MstcW0JMgmuh1u1qXai/s4608/Sala3.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi17Sa4dPwSqwrV5iU3feWc8mGSUKjMaepyomsoEUQ16AN8zggwc6YhpL8bFxCbzjeU9F9mD1jXQRbKqklB_MN6rB5ysQCFs3pbDOYB5MRgWyhSrEgScrkqwT47LrTgp7hvTCcvLpoSLmDSGuw_AbTcgI96ECZEh-AKPLj9-MstcW0JMgmuh1u1qXai/w400-h300/Sala3.JPG" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitPt-eHWdow-VX-mctywNvc1YwBlgckQZTCJdk9piznLFuQGLXB0ybewwXawdZVe8Wusz3D4eVxQ9J3bnwbSsXT9oMl-XSSJkhp6XdAcWGk3uf4dJjIfdOpRgP54-qmezVTMLkF-xa8He_Map6033yGdJJw7HQbxUysYlW4c4A-hMoHTmrTJogRJPL/s4608/Sala4.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitPt-eHWdow-VX-mctywNvc1YwBlgckQZTCJdk9piznLFuQGLXB0ybewwXawdZVe8Wusz3D4eVxQ9J3bnwbSsXT9oMl-XSSJkhp6XdAcWGk3uf4dJjIfdOpRgP54-qmezVTMLkF-xa8He_Map6033yGdJJw7HQbxUysYlW4c4A-hMoHTmrTJogRJPL/w300-h400/Sala4.jpg" width="300" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ3ca7Mq4EhUUZ2e03uCFAT9NVRjdamZ_lcxD5y2jG9m7tMlzGmcurujzpXOySma5XPqF19QzUNjFfsfrZkIliB70xA6rF0zJ8TgRCpUNBah52_41bWq5tBoS3tpp63jlWIO9ZHFXgWRkJSINWp0D_au1tdw0n0smYf2pG1t-T9B7Ghc4EPoBQQSai/s4608/Sala5.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ3ca7Mq4EhUUZ2e03uCFAT9NVRjdamZ_lcxD5y2jG9m7tMlzGmcurujzpXOySma5XPqF19QzUNjFfsfrZkIliB70xA6rF0zJ8TgRCpUNBah52_41bWq5tBoS3tpp63jlWIO9ZHFXgWRkJSINWp0D_au1tdw0n0smYf2pG1t-T9B7Ghc4EPoBQQSai/w400-h300/Sala5.JPG" width="400" /></a></div><br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Per saber-ne més:<div><br /><div><a href="http://fernandosor.es/">fernandosor.es/</a></div><div><a href="https://www2.march.es/bibliotecas/publicaciones/visor/fjm-pub/1991/8/" target="_blank">Semblanzas de compositores españoles</a></div><div><br /></div><div><br /><div><br /></div><div><br /><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12pt; margin-left: 28.2897pt; mso-pagination: none; text-align: justify; text-justify: inter-word;"><span lang="ca" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; language: ca; line-height: 150%; mso-ansi-language: ca; mso-ligatures: none;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12pt; margin-left: 28.2897pt; mso-pagination: none; text-align: justify; text-justify: inter-word;"><br /></p><p></p><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12pt; margin-left: 28.2897pt; mso-pagination: none; text-align: justify; text-justify: inter-word;"><span lang="ca" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; language: ca; line-height: 150%; mso-ansi-language: ca; mso-ligatures: none;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12pt; margin-left: 28.2897pt; mso-pagination: none; text-align: justify; text-justify: inter-word;"><span lang="ca" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; language: ca; line-height: 150%; mso-ansi-language: ca; mso-ligatures: none;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12pt; margin-left: 28.2897pt; mso-pagination: none; text-align: justify; text-justify: inter-word;"><br /></p><br /><p></p></div></div></div>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-15841633180032099442022-05-07T12:04:00.004+02:002022-05-07T12:52:20.289+02:00I Jornades de Patrimoni Musical a la UB<p style="text-align: right;"> <a href="https://educacimusical.blogspot.com/p/first-musical-heritage-conferences-at.html">English</a> <a href="https://educacimusical.blogspot.com/p/i-jornadas-de-patrimonio-musical-la-ub.html">Castellano</a></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">El 5 i 6 de maig a van tenir lloc a l'Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història les primeres <b>Jornades de Patrimoni Musical</b> organitzades per la Universitat de Barcelona (UB) i el el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).</p><p style="text-align: justify;">Vam estar convidats a presentar el nostre estudi <b>Cerca i documentació de pianos anteriors a 1850 a Catalunya. Un projecte de patrimoni musical.</b> Aquest estudi neix com un projecte a dins de l'Associació Muzio Clementi de Barcelona i té l'objectiu de documentar i censar els pianos que es puguin trobar a Catalunya amb la finalitat de protegir un patrimoni mobiliari que és important per a la memòria cultural i pot ser una font per a posteriors recerques científiques. </p><p style="text-align: justify;">A la ponència vaig explicar les línies generals del projecte i dels pianos que hem estudiat que, fins al moment, son trenta quatre. La presència del piano de cua <i>Collard & Collard, late Clementi, Collard & Collard</i> de 1847, recentment restaurat per l'AMCB, va permetre l'audició en viu d'un dels instruments estudiats dins del projecte. La Marina Rodríguez Brià va interpretar un moviment d'una sonata de Muzio Clementi, que va tancar la sessió del matí amb un bon exemple pràctic del que pot significar la recuperació del patrimoni musical.</p><p>Anar a: <a href="https://drive.google.com/file/d/16cZ5JLvIR5QhDwRO-LKDipggGNEiqpjC/view?usp=sharing" target="_blank">Programa de les Jornades</a></p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpQyrg5r-T9GyZj7vV5DvuQpphMiwfttTFpUx-yxGb4CbGPmacWpQN6wI_NXr4w8QSeDathwRAVggcvMX-1oeF_LLNfIbHrAlBh6t5B1DTd1SjdQ5YZKgkJTexCJD5GXeR7bA4ywVW1dD9ath9DfHGkpp_haFXKA75IJC-wo2MwIlCFMIg1Z6-P9pM/s2048/WhatsApp%20Image%202022-05-05%20at%203.28.03%20PM.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpQyrg5r-T9GyZj7vV5DvuQpphMiwfttTFpUx-yxGb4CbGPmacWpQN6wI_NXr4w8QSeDathwRAVggcvMX-1oeF_LLNfIbHrAlBh6t5B1DTd1SjdQ5YZKgkJTexCJD5GXeR7bA4ywVW1dD9ath9DfHGkpp_haFXKA75IJC-wo2MwIlCFMIg1Z6-P9pM/w640-h480/WhatsApp%20Image%202022-05-05%20at%203.28.03%20PM.jpeg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8FoRz6lfltRRxvawT0MsD4I--XI8FhojR1DlX1CnuOLRPg3R_RcY5Ii3vHsO05j77YMBIR-PkTKbDoowb7l_1ZfSR6oox9pULu30WEF5E62YouyyGPbNQU4ck31NPrbPmwp8bMJnM911eB1WwUMIqSETVPaACEcVVr2uuCCQgkJSytBMukWO2S9BH/s2048/WhatsApp%20Image%202022-05-05%20at%203.28.03%20PM%20(1).jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1638" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8FoRz6lfltRRxvawT0MsD4I--XI8FhojR1DlX1CnuOLRPg3R_RcY5Ii3vHsO05j77YMBIR-PkTKbDoowb7l_1ZfSR6oox9pULu30WEF5E62YouyyGPbNQU4ck31NPrbPmwp8bMJnM911eB1WwUMIqSETVPaACEcVVr2uuCCQgkJSytBMukWO2S9BH/w512-h640/WhatsApp%20Image%202022-05-05%20at%203.28.03%20PM%20(1).jpeg" width="512" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyca_W4Olq-knzc237NJKfwRHWQjOD1jf1VDgyVRNYQBs8xBdAWzRirTyNoBdYg2TKLxgcKMBAt7dAjWET9G61IA1VlohhloWTm80ojZbagd9aZV9Gt0_XhvWTfXdF2xEQ_3FbjegcyZq0TuuJETzZous78zf0AuzCSuetYTeT3YBKm7dVcNYX0Gj9/s2048/WhatsApp%20Image%202022-05-05%20at%203.28.04%20PM.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyca_W4Olq-knzc237NJKfwRHWQjOD1jf1VDgyVRNYQBs8xBdAWzRirTyNoBdYg2TKLxgcKMBAt7dAjWET9G61IA1VlohhloWTm80ojZbagd9aZV9Gt0_XhvWTfXdF2xEQ_3FbjegcyZq0TuuJETzZous78zf0AuzCSuetYTeT3YBKm7dVcNYX0Gj9/w640-h480/WhatsApp%20Image%202022-05-05%20at%203.28.04%20PM.jpeg" width="640" /></a></div><br /><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-42600185749598536222022-03-22T14:25:00.012+01:002022-03-24T15:00:16.250+01:00Text de la meva ponència de presentació del piano Collard & Collard a la UB<span style="font-family: inherit;"><br /><br /> 21 de març de 2022<br /><br />Universitat de Barcelona. Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història.<br /><br /><br /><br /></span><h2 style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">PRESENTACIÓ DEL PIANO COLLARD & COLLARD, LATE CLEMENTI, COLLARD & COLLARD</span></h2><span style="font-family: inherit;"><br />Joan Josep Gutiérrez Yzquierdo<br /><br /><br /><br /><br /></span><h3 style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">1. L’AMCB i el projecte de cerca de pianos Clementi i Collard anteriors a 1850</span></h3><span style="font-family: inherit;"><br />El 2017 es va constituir formalment l’Associació Muzio Clementi de Barcelona, encara que les activitats havien començat el 2014, quan la Marina Rodríguez Brià, pianista, filòloga i estudiosa de la música de Clementi, va enregistrar un CD amb el piano Clementi & Co, propietat d’Anna Cuatrecasas, actual presidenta de l’associació.<br /><br />Entre moltes activitats que hem dut a terme durant aquests anys podem destacar cursos (dos Gaudir UB i dos Juliols a la Universitat de Barcelona), exposicions (Palau de la Música, Conservatori Municipal de Barcelona, Museu de la Música), concerts, conferències, classes i participació a simpòsiums internacionals a Itàlia, Estats Units i Holanda. La recerca ha estat un altre front que se’ns ha obert a partir de l’interès sobre Clementi. <br /><br />Un projecte important que avui ens porta aquí, es la cerca i documentació de pianos Clementi i Collard a Catalunya. La intenció inicial era quantificar, classificar i descriure els pianos d’aquestes marques que podíem trobar a casa nostra. La limitació territorial tenia dos motius: un purament pràctic de no voler estendre’ns més enllà de les nostres possibilitats reals, tant econòmiques com personals, i, d’altra banda, contribuir a l’estudi del patrimoni català. La limitació temporal, fins a 1850, també respon a altres raons. D’una banda, a mesura que ens allunyem en el temps, els pianos són més escassos i estan en pitjors condicions, cosa que ens esperona a estudiar-los i protegir-los. Per altra, a partir d’aquest període, malgrat que fins avui s’han anat introduint moltes singularitats i innovacions, la tendència ha estat l’estandardització del piano. El ferro entra al piano gradualment per sostenir la tensió durant el segle XIX. Cap a 1804 Broadwood i Clementi experimenten amb algun reforç amagat, però en general hi ha una oposició al ferro davant del temor de produir un so metàl·lic. A partir de 1820 es fa més normal posar diverses barres longitudinals i un cordal o placa per subjectar les cordes. El marc complet de ferro fos s’aplica a mitjans de segle i esdevé un estàndard en la fabricació de pianos, primer a Amèrica i després a Europa. Altres elements força normalitzats son el tipus de mecanismes, els calibres i les tensions de les cordes, així com la cerca d’una sonoritat similar, naturalment salvant les distàncies entre models i nivells de qualitat diferents.<br /><br />En posar-nos a treballar ens vàrem trobar amb l’aparició de pianos anteriors a 1850 d’altres marques o constructors. Òbviament, no podíem deixar d’estudiar-los perquè son instruments escassos i interessants, molts d’ells catalans. Així que els vam incloure immediatament en el nostre projecte. Hem trobat exemplars molt singulars i d’una gran rellevància per a l’estudi de l’evolució històrica del piano a Catalunya, però avui ens cenyirem només als anglesos Clementi i Collard. He d’afegir que, d’ençà que vàrem anunciar el nostre projecte a la web de l’associació, hem rebut consultes de tota Espanya que ens portaran, de ben segur, en un moment o altre a ampliar el nostre camp d’estudi.</span><div><span style="font-family: inherit;"><br /><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi0oYmJ0G5dlRIs-SyLoVc0w64QhdWc2XFyGIWes-drp1MSfLBBwnD7BYWoQhaNhEbW3h6gCFFA0kH5ws6tJsXYywrFRGH87f9wv1zCVCteu__CDLZlMse2zJNYG7mMFqS8MRtjGxDStT0xxKZBaF22TAawq4jkneu-oveeLQL0LRcAVF2VWb0dx_VH" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="450" data-original-width="800" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi0oYmJ0G5dlRIs-SyLoVc0w64QhdWc2XFyGIWes-drp1MSfLBBwnD7BYWoQhaNhEbW3h6gCFFA0kH5ws6tJsXYywrFRGH87f9wv1zCVCteu__CDLZlMse2zJNYG7mMFqS8MRtjGxDStT0xxKZBaF22TAawq4jkneu-oveeLQL0LRcAVF2VWb0dx_VH=w400-h225" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pianos de Vilanova i de Terrassa</td></tr></tbody></table><br /><br /><br /><br />Dels 33 pianos que hem documentat i descrit fins ara (en tenim altres a l’espera), 18 son Clementi o Collard, 9 de cada un. Són més dels que esperàvem trobar. Les procedències d’aquests pianos son diverses. La majoria pertanyen a col·leccions privades i han arribat a Catalunya a través d’adquisicions al llarg del segle XX o XXI. Però també n’hi ha algun que està demostrat que va arribar en el temps de la seva fabricació, com és el cas del Clementi vertical de 1820 de Can Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú. Un altre Clementi, aquest de taula, està signat per Ferran Sor. Aquests constitueixen dos exemples diferents de ponts culturals que podem establir entre Anglaterra i Catalunya. (No ens podem estendre en aquesta qüestió, però hem escrit articles que ho expliquen amb profunditat.)<br /><br /></span><h3 style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">2. Inicis del piano.</span></h3><span style="font-family: inherit;"><br />El piano és un invent italià. Bartolomeu Cristofori, curador i constructor d’instruments de la cort dels Mèdici a Florència, el va presentar per primera vegada el 1709. La genialitat de Cristofori va ser resoldre d’una sola vegada els principals elements de la mecànica, que serien la base del piano modern. El 1709 n’havia construït quatre. El model perfeccionat de 1720 consta del martellet lliure impulsat per un escapament i una palanca intermèdia, un atrapi i un apagador per a cada tecla. <br /><br /><br /><a href="https://www.blogger.com/#"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhgXc2qlPMGAb_Q5lvRJI0GcMgjXeqh2yvS7GTJlD2m4pUqTaRsruv2GWhl7F2eoxESAAUWeVuCUWBuF1s-hjPlK7nAmnEFccbSS5mo_FFTj3i9g-wl9jkk_3Nj0bNIY5LaJ8tA5epg_uu1qYphofHyKZkO_K65zPplVraw5IoUMuiSHKUBKZ9vyOIT=w400-h225" /></a><br />Piano de Cristofori<br /><br /><br /><br /><br />Aquest instrument va arribar ràpidament a Portugal i Espanya, especialment gràcies a Domenico Scarlatti, que era mestre de Maria Bàrbara de Bragança. Però on va quallar va ser a Alemanya, on Silbermann el va desenvolupar a partir del model descrit de Cristofori. La llista de constructors que van experimentar amb la recerca i desenvolupament del piano a mitjans del segle XVIII és molt llarga i complexa, però podem simplificar-ho amb la distinció de dues grans escoles, la del sud d’Alemanya i Àustria (donaria lloc al estil vienès) i l’escola anglesa, més pròxima als principis de Cristofori. De fet, podríem parlar d’escola anglesa, francesa i germànica, ja que les tres son les precursores més pròximes al piano actual.<br />Diversos motius van fer que Anglaterra, i Londres en concret, esdevingués un cresol del piano a partir del tercer terç del segle XVIII. Seria molt llarg d’explicar, però s’ajunten diverses causes. La Il·lustració, amb el seu interès per les ciències, la Revolució industrial, amb els seus avenços tecnològics, les guerres continentals europees, la Guerra dels Set Anys, la Revolució francesa, i les Guerres napoleòniques, els avenços socials i l’interès per la cultura... Cal tenir en compte que, durant tot el segle XVIII, Anglaterra va ser una gran importadora de talents musicals. És paradigmàtic el cas de Haendel o de Johann Christian Bach que, entre molts d’altres, van desenvolupar la seva tasca artística i els seus negocis musicals allí. Era una terra d’oportunitats per als talents.<br /><br /></span><h3 style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">3. Clementi i Collard.</span></h3><span style="font-family: inherit;"><br />Muzio Clementi hi va arribar de la mà del seu mentor, Peter Beckford, l’any 1766 amb només 14 anys. Després d’una formació musical i intel·lectual i d’una brillant carrera virtuosística que el situaria entre els professors més demandats i cars de Londres, a principis del 1790 abandona la interpretació pianística i s’associa a la industria del piano i de l’edició musical. El 1798 comença la seva activitat com a soci a Longman, Clementi & Company, després d’haver rescatat la prestigiosa empresa Longman & Broderip que havia fet fallida tres anys abans. A partir de 1801 aniran entrant i sortint diferents socis i la marca esdevindrà Muzio Clementi & Co. <br /><br /><br /><br /><br /><a href="https://www.blogger.com/#"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhBVqqVEQME-nWSp3G4r4EqxJIOp7D_bARnx20IZkhWKDDmaEyPy67n8PJEByEEAPK360X9r-NTDoJfF5V56cXYcuyDUvExRwkcRyG_GXnTnr1WIcF2wtMWDymukUgotvHy0ytFOYpvZ6JIshVH-vdaPQ3QPF-pc1cfZssJEK2MJ1Y9MphpVolhaoRa=w400-h225" /></a><br />Retrats de Clementi i dels germans Collard <br /><br /><br /><br /><br /><br />L’únic soci estable provenia ja de l’empresa Longman: era Fredrick Collard (1772-1860), que des de 1791, amb 14 anys, ja hi treballava. Amb la seva experiència, Frederick formarà un tàndem únic amb Clementi. El seu germà William (1776-1866), poeta i home de gran cultura humanística, també s’incorporarà a la firma Clementi i continuarà amb Frederick el negoci dels pianos a la mort de Clementi, el 1832, sota la marca Collard & Collard. La relació dels germans Collard amb Muzio Clementi té aspectes molt interessants. No es limita a un qüestió professional, sinó que s’estableix entre ells un vincle intel·lectual i una amistat profunda que, fins i tot, acabarà per unir posteriorment les famílies. Actualment, els descendents de Clementi i Collard encara seuen a la mateixa taula. En un dels seus darrers viatges de recerca, la Marina Rodríguez a qui sentirem tocar a continuació, va visitar John Collard a casa seva a Whitstable, al sud-est d’Anglaterra per estudiar uns manuscrits de Clementi.<br /><br /><br /><br /><a href="https://www.blogger.com/#"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEial_bwY6dqvNFmO1LybIozcD6MpT1QCs-DNLw9YDsdatiLRKAv5M1457Ee_G6zUgpPAte_ZnEMN9AVg8dqaklodLjx2tGAUt4mQgjpIATN5UhZyI8LWeC4SoyauB-Q50mVOcFbt1b8LUb2oFmrQTE17A9rSg_1D-bLPtVxBc72ka6xebh7eWlSvlyd=w393-h400" /></a><br />Marina Rodríguez i John Collard <br /><br /><br /><br />En aquesta foto podem veure encara la semblança física de John Collard amb el quadre original del seu avanpassat que està penjat al darrera.<br /><br /><br /><br /><br /><a href="https://www.blogger.com/#"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiIr5GnEfXVgKU2jxjLcuuStRt-wXANWkC-NoLYPJkXkSCYxXvcWF0Sdbsu-ME_swORIIgFgOlaaDAAf2qaV4_UijJ1ZWnq9111x_0-eoxl4z07lLO3B8cWR-74m1hmPzQ-o9ZN9GmOCk0N8RWPmlLS2yhs2GkLuOJcDUvnedFH2N235rdvXwBoLDte=w640-h360" /></a><br />Esquema de les marques<br /><br /><br /><br />En aquest esquema podem situar la línia Clementi i Collard en el seu context general. Els canvis de socis i el traspàs de les empreses ha estat fins ara una pràctica habitual. El pare de John Collard va ser el darrer Collard dedicat als pianos als anys 1960s.<br /><br /><br /><br />Des de 1802, Clementi fa llargs viatges per Europa representant la seva marca, recollint música i ampliant el seu fons editorial amb els compositors més importants de l’època. El 1807 signa un contracte amb Beethoven per editar en exclusiva als territoris britànics algunes de les obres més importants. Simultàniament, alguns dels seus alumnes tindran una influència també en l’expansió de la tècnica pianística de Clementi. L’intercanvi estilístic i tècnic de l’obra de Beethoven i Clementi és un tema d’estudi que té molt recorregut. Les influències son mútues. Als anys 80 i 90 del XVIII, Beethoven beu del pianisme clementià de forma clara i demostrable (al concert d’avui en tindrem un exemple). Així mateix, Clementi serà influït per Beethoven en les seves darreres composicions. Cal dir que Clementi mai abandonà la composició i la direcció d’orquestra, formant part d’entitats tan importants com la Philharmonic Society de Londres, de la qual era membre fundador.</span><div><span style="font-family: inherit;"><br /><br /></span><h3 style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">4. El piano Collard & Collard.</span></h3><span style="font-family: inherit;"><br />La societat Clementi-Collard es va dissoldre el 24 de juny de 1831, un any abans de la mort de Clementi, i va passar completament a mans dels germans Collard. Durant uns anys, aproximadament fins als 1850s, es va mantenir el nom de Clementi a l’etiqueta com a record i com a reforç d’una marca de gran prestigi. Així, com és el cas del piano que presentem avui, a l’etiqueta podem llegir “Collard & Collard, late Clementi, Collard & Collard”.<br /><br /><br /></span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://www.blogger.com/#" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjWcMRkDypG1CpVd8xNcxeQVvyIV0VNUkzH68wiNLVV49gG3zIf4D34c1CumHiJLWvacazj3MfiNr669kjbbWWAzFIAN00pFq28VB7Ljm4CVUTEcFo3rYj_d2NAMFtPH_w_ey4OUwkO9sPJyGDgsi7g8TT9bass_ZvXVUFEoa4nbi4VrEh0-LgRbSzj=w400-h300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Etiqueta del piano Collard que es presenta</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: inherit;"><br /><br /><br /><br />El disseny d’aquestes etiquetes es torna estàndard, fons negre amb lletres daurades, amb una orla o marc amb motius vegetals. Hi ha alguna variant en el disseny segons el tipus de patent. En aquest cas hi veiem “Patent repeater”, una de les moltíssimes patents que Collard va registrar i que trobem en altres models. Cal dir que, des dels inicis de la carrera industrial a finals del segle XVIII i fins avui, el registre d’innovacions i invents dedicats al piano ha estat infinit.<br /><br /><br /><br /><br /><a href="https://www.blogger.com/#"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgvr6O3KTCvfla1morvNgBdlzFY3wnSJXyx_-46JdaZF8DpDYEwSvF74PGQ6t6sr_ksFqiHfVqYrOoivvTaVKxdZ_2NPeane_gFj-1W8a_4WVJwBvKFJx34dKOG4sFCwrU_0Lbut4fY573UVF19uvOzD-h3cHqDqAoeaVaXzgKGt-rpIbMoD-K2FuDs=w400-h300" /></a><br /><br /><br /><br />El piano no té el marc complet de ferro, però sí el cordal i tres barres que reforcen longitudinalment la tensió.<br /><br /><br />A l’interior, al frontal de la màquina, hi ha una cartel·la amb instruccions per ajustar l’escapament dels martells.</span></div><div><span style="font-family: inherit;"><br /><a href="https://www.blogger.com/#"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgQwhSnKu7d2pDNIxvzZlRTRp2M2k2GipFER3RU9qkAsRHLdLkxMyb5NR2NrcwcLVFNVxWtyfbzvxvxrr5QQlzG5H5kPv6_ZHDGhpL6R3fBWz_d4AOHgB_NQJEbkzRkc-LVhEUVc5jF8nmTBBL1HQRAC3SKScgZQyu7i_viBYJVoS2bgVIZEAsJocLL=w400-h225" /></a><br />Cartel·les<br /><br /><br /><br />Aquí voldria senyalar que des dels seus inicis, els mecanismes dels pianos desenvolupen sistemes que permeten ajustar-los a mesura que tenen desgast.<br /><br /><br />També hi ha una cartel·la sota el faristol amb un avís legal contra la falsificació. Aquest és un tema interessant que confirma que la còpia i el plagi estaven a l’ordre del dia. De fet, en la nostra cerca hem trobat un piano que porta la marca Collard & Collard, però que es tracta d’una falsificació, possiblement de mitjans del segle XIX. (Per cert, un piano diferent però interessant) A Espanya en particular, els pianos Collard van gaudir d’un gran prestigi. Serveixi com a mostra aquesta notícia de l’òbit del constructor Vicente Ferrer (1804-1856) publicada a la Gaceta Musical de Madrid el 6 de març de 1856 diu: <br /><br /></span></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><i>Eran en aquella época los pianos más superiores y pedidos los cuadrilongos de Collard y Collard; y Ferrer, cogiendo uno de ellos, estudiándole en sus más mínimos detalles e imprimiéndole en su imaginación, puso manos a la obra, y empezó a construir pianos de tan buenas circunstancias como las del que le sirvió de modelo. Así lo apreciaron las persones entendidas, así se sancionó por el tribunal competente en la Exposición de los objetos de la industria española de 1845, premiándole con la medalla de plata.</i></span></div></blockquote><div><span style="font-family: inherit;"><br /><br /><a href="https://www.blogger.com/#"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjlUKv_wxsitVhrO98zfxrrGfrzGcxJWlYIO6Z2b8y56s5MhWuT6aCg0tc-CHaKiquLy1USju78nFB_YNHUMOVLa5RSQ96vaWx9rHvGI632BYvxZ6NYJScWSS-FzFV8GVaJaO1BYE6L5ODtfUaQiNExyXiDgnAelvn3c-k4pfFUUR4fX658kfJ6A2Zk=w400-h258" /></a><br />Números de sèrie<br /><br /><br />Tornant al piano que presentem, la numeració està gravada al bloc esquerre del claviller (3716) i també apareix en llapis a diferents parts o peces de l’interior. També hi ha un número en tinta (43604). Aquests números, juntament amb l’etiqueta, son els detalls que permeten datar amb exactitud el piano.<br /><br /><br /><br /><a href="https://www.blogger.com/#"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjKXEOPFlXvQhhGq0YXnURkyYhuidGkhvSMjN-aT5-sJ_r9DYdH2eVHSUOUmORZcJnsZ0amNQ3kj4OFbV0hxmuQLxzy3p2tNrMCJG3MIAsUeMktILNBgxtNnhOamjO7_FV9QtzTgu0oBAj3t2X-UX5jfApcBh4nMvTkpTmuHeo-XVcFYF8QFDc3x-_t=w400-h225" /></a><br />Extensió del teclat actual i Collard<br /><br /><br /><br /><br />El piano té un teclat de 6 octaves. Fa-1 – Sol6 i, a diferència del piano modern, és bicorde en tota la seva extensió.<br /><br /><br /><a href="https://www.blogger.com/#"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhStvSbdoUNS7nDHJsRNOdr8K7MfKg5Fl1xLWGXf4m3SiCJtDROOsbgOyayA7TWkhLwVs10bBTaDR72DsfC9Z_xzOz6dimnPBXLREPSnZd3rxnX6iMZ9hQgTmi3IwKuhSZV6iZBSiY1SNmoaa55uBXbaMrrt5ACrV3wFxBjvte8bOn-X6QaA1s8KWjN=w275-h400" /></a><br />Pedals<br /><br /><br />Té dos pedals de fusta amb les funcions de “forte” o de ressonància i de “una corda”.<br /><br /><br /><br /><br /><a href="https://www.blogger.com/#"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiwOkhY7GHtkIpnN3cHEPkkwHK-oFcIzTEIFoydsLV54zBwxlzyZwpF-uHR-zr0BQqlFeEZ0JxVV4ClvzGL_cnka5ylCGNf0u2rHRLZ6EUDWJWrvrOIIztyxdjswfoRZoJL-yE4uFonk8FtgvYQs25xtY_25wzj7RDmpuQj2_II5vLAPRhcKVrJQnF4=w400-h225" /></a><br /><br /><br /><br />Aquí podem veure la similitud entre un dels darrers pianos de Clementi i els Collard de l’època del nostre.<br /><br /><br /><br /></span><h3 style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">5. La restauració</span></h3><span style="font-family: inherit;"><br />La restauració que està fent en Jaume Barmona, a més de la reparació de la mecànica, ha tingut el seu principal repte en la recuperació de la tapa harmònica, element fonamental en la sonoritat del piano.<br /><br /><br /></span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://www.blogger.com/#" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEidDZVFDobdq2kFVXjgficCxdtsL3FRsLMUoT45_oEAaQbEwDSCZyxhzNN04TU9PtCZn0DVFpIvRxOxHnOg-6xD06rKtUBQ6Y6SWTWZpCHKV86NBNGQlTPCNWrBQknEfTrA2M1e-cPl8h4BpaupdwvTS9MwJ9iOQ_hPDXptf4eKA-3rO1-kZ3LQiYcL=w400-h300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jaume Barmona acabant la restauració de la tapa harmònica</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: inherit;"><br /><br /> <br /><br />De fet, quan restaurem un instrument antic, sempre apareixen elements imprevisibles que caldrà anar ajustant o millorant en posteriors intervencions. Podríem dir que no hi ha un final definitiu, ja que l’instrument, com un ésser viu, seguirà evolucionant i adaptant-se a les noves circumstàncies. Per això, la presentació és l’inici d’un recorregut en el qual s’introduiran correccions i millores posteriors.<br /><br /><br /><br /><br /><a href="https://www.blogger.com/#"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjpuV71-8SOtKgFyD8fZyF9gYaAHqomNesG0VKw1i5doAJ9rC4SfW3Idfq4bl1JiPEn8_X7RaXOdEbPKi8R4t0ipytaDs2jsAqO9lr6Ep3nyIP4CTqAqI7GJxRt29j1T9wRdIFn7k8l5TZ5OZtBaKuIn7IbMimtuooOLiLonFwaQ0tWKdHiNZWBa835=w400-h300" /></a><br />Signatura del contracte entre l'AMCB i el Sr. Bultó al taller<br /><br /><br /><br />Per acabar, voldria subratllar la importància que té la recuperació d’un piano d’aquesta època. Des de fa anys, hi ha un moviment generalitzat que aprofundeix en la interpretació musical amb criteris històrics informats. L’estètica i la tècnica interpretativa van evolucionant i obren moltes possibilitats expressives que ens connecten amb el passat, però que també són punts de vista actuals, molts dels quals també passaran de moda. A partir de manuscrits, edicions originals i de textos antics, se’ns obre als intèrprets actuals tot un bagul que ens permet reinterpretar contínuament la història. Però els documents que potser ens acosten més a l’origen són precisament els instruments originals, perquè són testimonis físics i autèntics del seu temps. Els instruments ens parlen directament de com i en quines situacions es realitzava la música. En el cas de Beethoven o de Clementi, per exemple, sabem que la seva música emana del piano i això determina la seva estètica. Així, la salvaguarda del patrimoni organològic hauria de convertir-se en una prioritat en una societat culta. No hi ha programes públics per aquesta acció, o en tot cas són tímids i puntuals. (Bé, el Museu de la Música de Barcelona té un paper important, però ja sabem que depèn econòmicament de decisions superiors que no sempre donen el valor a aquestes coses.) La major part dels esforços provenen de les iniciatives i de les butxaques particulars. Encara que la nostra veu sigui molt petita, aprofitem la ocasió per divulgar aquest pensament i agraïm a la Universitat de Barcelona que ens hagi facilitat aquest pòdium per poder-ho presentar.<br /><br /><br /><br />Moltes gràcies.<br /><br /><br /><br /><br /> <iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/jx4NUmNG81U" title="YouTube video player" width="560"></iframe><br /></span><p>Enllaços</p><p><a href="https://www.ub.edu/ubtv/video/acte-de-presentacio-del-piano-de-cua-collardcollard-late-clementi" target="_blank">Enregistrament de tot l'acte de presentació</a></p><p><a href="https://youtu.be/dpPjAO-jjww" target="_blank">Vídeo del trasllat del piano realitzat per la UB</a></p><p><a href="https://www.ara.cat/cultura/renaixement-tresor-memoria-musical-catalunya_1_4310830.amp.html" target="_blank">https://www.ara.cat/cultura/renaixement-tresor-memoria-musical-catalunya_1_4310830.amp.html</a></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p></div></div>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-24067752747970052062022-03-15T23:18:00.003+01:002022-03-16T11:31:45.422+01:00Presentació del piano de cua Collard & Collard de 1847 restaurat recentment<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Dilluns 21 de març de 2022, 12 hores</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Carrer Montalegre 6. 4a planta.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Barcelona</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgXZdz5qXQc1fKCUFg-MI6ADT6XbHt7Lud_809BoR1MQIBQgQQm5cioAxxi2wWZCnkJwci1ib--PcsodKkw6aZcz-gcqMZfgSkQS3SwFiDF1rKAmzrU2mHWIHTlO2_mC_VfHb6iN1bdAhEBcBbnV9APy4ERGVnve618lcHg2-ueNeU7PmeRpZbz7MUU=s650" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="590" data-original-width="650" height="580" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgXZdz5qXQc1fKCUFg-MI6ADT6XbHt7Lud_809BoR1MQIBQgQQm5cioAxxi2wWZCnkJwci1ib--PcsodKkw6aZcz-gcqMZfgSkQS3SwFiDF1rKAmzrU2mHWIHTlO2_mC_VfHb6iN1bdAhEBcBbnV9APy4ERGVnve618lcHg2-ueNeU7PmeRpZbz7MUU=w640-h580" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhrFQU_YUgDuh9HniyL-gcbaal2PrJcq146jVltlw_LqJ9VnffsJvf_4ubk9UI7gSB43Os0I7OaCuS335suFN70VGYZ12v6M_SFU5NiaG1S4qw-vttMVwx_1WNOBwfXGd52XYfFDCkmzoDlAK8HMeNqDf9P1Qc8isp2EXQ_bESmVeODu0GVrGUFkroY=s675" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="650" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhrFQU_YUgDuh9HniyL-gcbaal2PrJcq146jVltlw_LqJ9VnffsJvf_4ubk9UI7gSB43Os0I7OaCuS335suFN70VGYZ12v6M_SFU5NiaG1S4qw-vttMVwx_1WNOBwfXGd52XYfFDCkmzoDlAK8HMeNqDf9P1Qc8isp2EXQ_bESmVeODu0GVrGUFkroY=w616-h640" width="616" /></a></div><br /><br /><p></p>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-43389828053492624772021-12-24T11:43:00.001+01:002021-12-24T11:52:44.379+01:00Felicitació<h2 style="text-align: left;">Us desitjo molt bones festes i un any nou millor que l'actual.<br />Sigueu feliços i, sobretot, lliures de pensament.</h2>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="394" src="https://www.youtube.com/embed/lSyTYyQHcDA" title="YouTube video player" width="700"></iframe> <div><b>Cantata Betlem</b></div><div>Primer moviment: Duerme la noche</div><div>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdo </div><div>Poema de Juan Gutiérrez Gili</div><div>Interpretada per Camerata Sant Cugat</div><div>Dir. Xavier Baulíes</div><div><br /></div>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-60117289006229143942021-12-04T12:30:00.001+01:002021-12-04T12:30:46.157+01:00Estrena de dues cançons meves<p style="text-align: justify;">El 24 de novembre, en un concert de celebració de <a href="https://conservatorisantcugat.blogspot.com/2021/11/exitos-concert-de-santa-cecilia.html" target="_blank">Santa Cecília</a> organitzat al Conservatori de Sant Cugat, vaig estrenar dues cançons meves sobre poemes de <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Sor_Juana_In%C3%A9s_de_la_Cruz" target="_blank">Sor Juana Inés de la Cruz</a> (1651-1695), una poetessa mexicana del segle XVII. Vaig tenir el goig de compartir aquesta estrena amb la meva col·lega i excel·lent cantant, Marta Rodrigo qui, en el fons, és qui em va animar a presentar-les en aquesta ocasió.</p><p style="text-align: justify;">La primera cançó, Verde embeleso, parla de l'aparença, de la falsa percepció del món i de l'engany voluntari en què la condició humana viu la realitat. La segona, A una rosa, utilitza la metàfora de la rosa per parlar de la fugacitat de la bellesa de la joventut i de com la transcendència es troba al final de la vida.</p><p style="text-align: justify;">He tractat la melodia a partir de la pròpia rítmica del text, cosa que la fa molt cantable, al temps que molt irregular, amb constants canvis de compàs. Una cançó de ritme quadrat o simètric hagués traït l'estil barroc de la poesia. La música és tonal, amb coloració modal, sonoritats harmòniques que remeten al barroc ibèric i amb un tractament lliure de la dissonància. Les resolucions dels acords, a vegades s'allarguen o s'esquiven una mica, seguint, tot i que de manera externa, la idea barroca de les figures literàries del text. </p><p> </p>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/aLA6jzVyRu0" title="YouTube video player" width="560"></iframe><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><div>VERDE EMBELESO</div><div>Verde embeleso de la vida humana</div><div>loca esperanza, frenesí dorado,</div><div>sueño de los despiertos intrincado,</div><div>como de sueños, de tesoros vana;</div><div>alma del mundo, senectud lozana,</div><div>decrépito verdor imaginado;</div><div>el hoy de los dichosos esperado,</div><div>y de los desdichados el mañana:</div><div>sigan tu sombra en busca de tu día</div><div>los que, con verdes vidrios por anteojos,</div><div>todo lo ven pintado a su deseo;</div><div>que yo, más cuerda en la fortuna mía,</div><div>tengo en entrambas manos ambos ojos</div><div>y solamente lo que toco veo.</div><div><br /></div><div>A UNA ROSA</div><div><div>Rosa divina, que en gentil cultura</div><div>eres con tu fragante sutileza</div><div>magisterio purpúreo de belleza,</div><div>enseñanza nevada a la hermosura.</div><div>Amago de la humana arquitectura,</div><div>ejemplo de la vana gentileza,</div><div>en cuyo ser unió naturaleza</div><div>la cuna alegre y triste sepultura.</div><div>¡Cuán altiva en tu pompa, presumida</div><div>soberbia, el riesgo de morir desdeñas,</div><div>y luego desmayada y encogida</div><div>de tu caduco ser das mustias señas!</div><div>Con que con docta muerte y necia vida,</div><div>viviendo engañas y muriendo enseñas.</div><div><br /></div></div><div><br /></div><div><br /></div></div>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-50267200518891668212021-11-29T11:00:00.007+01:002021-11-30T02:29:28.200+01:00La Segona simfonia de Clementi s'estrena a Lleida<div style="text-align: right;"><span style="font-size: 14pt;"><a href="https://educacimusical.blogspot.com/p/clementis-second-symphony-premieres-in.html">English</a></span></div><h2 style="text-align: left;"><span style="font-size: 14pt;">Giulio
Marazia triomfa a Lleida.</span></h2><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5LabLdujSCfy74JRh7PXXFzzpdq8UJgQGjnpXC-S-U51EwPi3gJjReph4tOyyPYAL0EIUdK29UmByJuIIb_haHEi3DRCyBzKFjJn9lHish2xAJx-uPg7vMmLwsVmwptgENbDMaJHUG2M/s1744/262165687_6367411120000735_4507120912488083945_n.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="981" data-original-width="1744" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5LabLdujSCfy74JRh7PXXFzzpdq8UJgQGjnpXC-S-U51EwPi3gJjReph4tOyyPYAL0EIUdK29UmByJuIIb_haHEi3DRCyBzKFjJn9lHish2xAJx-uPg7vMmLwsVmwptgENbDMaJHUG2M/w640-h360/262165687_6367411120000735_4507120912488083945_n.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">El director
italià <b><a href="http://www.giuliomarazia.it/" target="_blank">Giulio Marazia</a></b> ha estat convidat a dirigir l’<b><a href="https://ojc.cat/orquestra/" target="_blank">Orquestra Simfònica JuliàCarbonell de les Terres de Lleida</a></b> en un concert que ha tingut lloc a l’Auditori
Enric Granados el 28 de novembre de 2021.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhorDwI5FPw7E5RiETi-CXM8lyF0VvSZq2hEof8XJJpi3p4FV4-SrWFByMBYUySvGCnnXhuUvCm-ZqYY6eGClMF9Ixr0mwFYKtiinKNifHPn0jpZJzmvwAUlIdPMuldQR3i0CIW9f_S9tU/s789/260059867_6335984846476696_8428542600081135147_n.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="789" data-original-width="526" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhorDwI5FPw7E5RiETi-CXM8lyF0VvSZq2hEof8XJJpi3p4FV4-SrWFByMBYUySvGCnnXhuUvCm-ZqYY6eGClMF9Ixr0mwFYKtiinKNifHPn0jpZJzmvwAUlIdPMuldQR3i0CIW9f_S9tU/w133-h200/260059867_6335984846476696_8428542600081135147_n.jpg" width="133" /></a></div><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14pt;">El programa
estava constituït per tres autors que, malgrat néixer en diferents dates, van coincidir
en una part de les seves etapes compositives i, a més, es van admirar i influir
entre ells: Rossini (1792-1868), Clementi (1752-1832) i Beethoven (1770-1827).
Les obres interpretades, l’Obertura del barber de Sevilla, la Segona simfonia i
la Cinquena simfonia respectivament, mostren aspectes significatius dels seus estils
personals, però també del llenguatge musical del seu temps. En aquest sentit, en
Giulio Marazia volia oferir un programa coherent en què, a més d’obres conegudes,
es pogués escoltar una composició injustament oblidada d’un compositor poc
conegut fora de l’àmbit del piano. Així, va proposar incloure la segona Simfonia
de Muzio Clementi, que possiblement no s’ha interpretat mai al nostre país.</span></div><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">La direcció
de Marazia és intel·ligent i personal. No es deixa portar per l’estandardització
interpretativa que sovint podem sentir en les obres més conegudes. Per exemple
en l’Obertura del Barber de Sevilla prescindeix dels efectes de percussió tradicionalment
afegits a la partitura original. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">En la
interpretació del repertori, Marazia es mostra exigent amb l’orquestra,
demanant uns <i>tempi</i> valents i una dinàmica rica en contrasts. Segons els
mateixos músics ho fa amb convicció, però amb tota l’amabilitat en uns assajos
intensos. Aconsegueix fer sonar l’orquestra amb plenitud, amb força i sense estridències.
A la Simfonia de Clementi hi ha treball i pensament. No en debades és una obra
que no es troba en el repertori de les orquestres de tot el món i que, per
tant, requereix una creació absolutament personal. Fuig de la zona de confort
que molts directors ens tenen acostumats. Aquesta Simfonia, segons ell mateix,
remet a les primeres simfonies de Beethoven i requereix un so ple, però al
mateix temps una lleugeresa pròxima al classicisme. El darrer temps planteja un
repte important per la seva vitalitat rítmica, sempre a contratemps i amb moviment
perpetu. És una obra plena d’idees musicals, amb belles melodies, harmonies atrevides
i passatges de savi contrapunt. L’obra va ser molt ben rebuda pel públic.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHf3-yQ-yKZM0syeKSlqnqYGSIgocaOU9LPkIYmV8scszyGqFgV8zddX1xcjuI0vMxdKmlhhZpsKlUw8rV_NtnGqqYOsRGLXKgjpBxirtXtk_nLXCc-2IiVkRwzizpadENOGvGIDmbq0A/s1944/261997272_6367409720000875_5018518695647669136_n.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1094" data-original-width="1944" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHf3-yQ-yKZM0syeKSlqnqYGSIgocaOU9LPkIYmV8scszyGqFgV8zddX1xcjuI0vMxdKmlhhZpsKlUw8rV_NtnGqqYOsRGLXKgjpBxirtXtk_nLXCc-2IiVkRwzizpadENOGvGIDmbq0A/w320-h181/261997272_6367409720000875_5018518695647669136_n.jpg" width="320" /></a></div><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14pt;">La Cinquena
de Beethoven va tenir interessants diferències interpretatives a les versions
habituals. Va posar molt en relleu l’estil cambrístic dels grups instrumentals.
Vàrem sentir veus, accents i dinàmiques que habitualment queden amagades. L’impuls
rítmic i sonor va lluir amb plenitud en aquesta sala, potser l’auditori amb millor
acústica de Catalunya.</span></div><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">Director i
orquestra van ser llargament aplaudits per un públic educadíssim i entregat que
omplia gairebé l’aforament. No vàrem haver de suportar ni caramels ni estossegades
entre moviments. D’això en diuen “províncies”. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"></p><a name='more'></a><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14pt;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14pt;">L'<b><a href="https://muzioclementi.cat/" target="_blank">Associació Muzio Clementi de Barcelona</a></b> vàrem assitir al concert i vàrem fer una entrevista al mestre Marazia que podeu veure </span><a href="https://youtu.be/hCHCj-Q9h5k" style="font-size: 14pt;" target="_blank"><b>en aquest enllaç</b></a><span style="font-size: 14pt;">. El tema va girar especialment sobre Clementi.</span></div></span><p></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6ZwQOkb_Vv_PnaCk-jGERSPYBzPqTmletmZPIHpr9NyeMAUBnttjLbXPLfrMz0qpEugKvr8aT8doo_htW1zUSg7UWSewkAICuX1njhhfoqTjAfVMvSbKFLhZxhVOWVzkiHlhA-JHtUtc/s2048/WhatsApp+Image+2021-11-29+at+14.25.23.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6ZwQOkb_Vv_PnaCk-jGERSPYBzPqTmletmZPIHpr9NyeMAUBnttjLbXPLfrMz0qpEugKvr8aT8doo_htW1zUSg7UWSewkAICuX1njhhfoqTjAfVMvSbKFLhZxhVOWVzkiHlhA-JHtUtc/w400-h225/WhatsApp+Image+2021-11-29+at+14.25.23.jpeg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Marina Rodríguez Brià i Giulio Marazia en la sessió d'entrevista</td></tr></tbody></table><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJJOOh5wUC9rcRK0COLFb6THTAZKUEIbqoEvgzQIL9WVELIfXACRmxR-KSabot6R00aEPQwOQ4AUaf0OJYKquak7EgJ1C7r-QJ54p8L4kvxaIhR6Pqvtlmv5AYaJO18lw4n-IPaK5cCyI/s2048/630d9c61-ecc6-48e6-8002-fac0557c9b5d.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJJOOh5wUC9rcRK0COLFb6THTAZKUEIbqoEvgzQIL9WVELIfXACRmxR-KSabot6R00aEPQwOQ4AUaf0OJYKquak7EgJ1C7r-QJ54p8L4kvxaIhR6Pqvtlmv5AYaJO18lw4n-IPaK5cCyI/w300-h400/630d9c61-ecc6-48e6-8002-fac0557c9b5d.jpg" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Giulio Marazia i Marina Rodríguez</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5QT37PcwsecKoylPzuizxZtO2Wrd_30UZ852KRYc8aV4QXyAV2Vw9qVPmA_MoO0hdrV77ZKNX-GjtnjTL__XhpAvRmcyRVBbNViRKfD98ObZv0VVmm2e2QMIBBfkPPm2HMy_ZPh-A1wc/s2048/c0f854d2-741f-4ead-bb8c-f1aa0f19a797.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5QT37PcwsecKoylPzuizxZtO2Wrd_30UZ852KRYc8aV4QXyAV2Vw9qVPmA_MoO0hdrV77ZKNX-GjtnjTL__XhpAvRmcyRVBbNViRKfD98ObZv0VVmm2e2QMIBBfkPPm2HMy_ZPh-A1wc/w300-h400/c0f854d2-741f-4ead-bb8c-f1aa0f19a797.jpg" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Giulio Marazia i Joan Josep Gutiérrez</td></tr></tbody></table><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivPodUQMXcAl3M6EtJ85capbSOEvXjpzGUxerkAUw15d6dGZlYuXUv2rmr83kLJAum1V0cdpGPH2Io2CbZNv8DNVMy-F3cd8US4yAYThTtCJ_mtqeYy6pXCAtOhTimZ0zjyNAe3li_fc0/s2048/WhatsApp+Image+2021-11-29+at+11.03.16.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivPodUQMXcAl3M6EtJ85capbSOEvXjpzGUxerkAUw15d6dGZlYuXUv2rmr83kLJAum1V0cdpGPH2Io2CbZNv8DNVMy-F3cd8US4yAYThTtCJ_mtqeYy6pXCAtOhTimZ0zjyNAe3li_fc0/w400-h300/WhatsApp+Image+2021-11-29+at+11.03.16.jpeg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Joan Josep Gutiérrez, Giulio Marazia, Anna Cuatrecasas<br />i Marina Rodríguez després del concert.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><a href="https://educacimusical.blogspot.com/p/clementis-second-symphony-premieres-in.html" style="text-align: right;">English</a></span><p></p>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-78722824779423978202021-11-21T21:08:00.006+01:002021-11-22T13:27:01.708+01:00Estrena de Parable of the Old Men and the Young<p>El dijous 4 de novembre, la mezzosoprano Montserrat Bertral i la pianista Raquel Portales van oferir un recital a la Sala Mompou de la SGAE de Barcelona, dins del cicle "Música d'ara" que organitza l'Associació Catalana de Compositors (ACC). Entre les obres d'altres col·legues, van estrenar "Parable of the Old Men and teh Young", una cançó que vaig compondre l'any 2014 sobre text de Wilfred Owen per commemorar l'inici de la Primera Guerra Mundial. No hi va haver ocasió en aquella data i, com la major part de les meves composicions, l'obra va romandre en un calaix. Només un amic, en Ferran Albrich, l'havia cantat amb mi en privat. </p><p>El text d'Owen, com tantes de les seves poesies, és esfereïdor. Amb l'escena bíblica del sacrifici del fill d'Abram a mans del seu pare, avortat al darrer minut per un àngel, el poeta canvia el final i provoca la mort del noi en una metàfora de la vilesa dels governants europeus que van permetre la inútil massacre de milions de persones, entre les quals una gran part de la joventut d'aquella generació. Owen va viure les trinxeres en primera persona i va morir abans de l'armistici. He transportat la història a una música que aprofita el dramatisme de la part narrativa i de la intervenció directa dels personatges del nen i de l'àngel que vol evitar el sacrifici. En <a href="https://educacimusical.blogspot.com/2014/10/musica-i-text-una-visio-personal.html" target="_blank">aquest enllaç</a>, faig una anàlisi de la composició.</p><p>Cent anys és tard, lamentablement, el món no ha millorat gaire en relació a la maldad dels governs des estats.</p><p><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/KjnrPjXI_No" title="YouTube video player" width="560"></iframe></p><p><br /></p><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 212.35pt;" valign="top" width="283">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="EN-GB" style="font-size: 10pt; mso-ansi-language: EN-GB;"><b>Parable of the Old
Man and the Young</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="EN-GB" style="font-size: 10pt; mso-ansi-language: EN-GB;"> </span><span style="font-size: 10pt;">So Abram rose, and
clave the wood, and went,</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="EN-GB" style="font-size: 10pt; mso-ansi-language: EN-GB;">And took the fire
with him, and a knife.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="EN-GB" style="font-size: 10pt; mso-ansi-language: EN-GB;">And as they sojourned
both of them together,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="EN-GB" style="font-size: 10pt; mso-ansi-language: EN-GB;">Isaac the first-born spoke
and said, My Father,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="EN-GB" style="font-size: 10pt; mso-ansi-language: EN-GB;">Behold the preparations,
fire and iron,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="EN-GB" style="font-size: 10pt; mso-ansi-language: EN-GB;">But where the lamb
for this burnt-offering?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="EN-GB" style="font-size: 10pt; mso-ansi-language: EN-GB;">Then Abram bound the
youth with belts and straps,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="EN-GB" style="font-size: 10pt; mso-ansi-language: EN-GB;">and builded parapets
and trenches there,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="EN-GB" style="font-size: 10pt; mso-ansi-language: EN-GB;">And stretched forth
the knife to slay his son.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="EN-GB" style="font-size: 10pt; mso-ansi-language: EN-GB;">When lo! an angel
called him out of heaven,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="EN-GB" style="font-size: 10pt; mso-ansi-language: EN-GB;">Saying, Lay not thy
hand upon the lad,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="EN-GB" style="font-size: 10pt; mso-ansi-language: EN-GB;">Neither do anything
to him. Behold,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="EN-GB" style="font-size: 10pt; mso-ansi-language: EN-GB;">A ram, caught in a
thicket by its horns;<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="EN-GB" style="font-size: 10pt; mso-ansi-language: EN-GB;">Offer the Ram of
Pride instead of him.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="EN-GB" style="font-size: 10pt; mso-ansi-language: EN-GB;">But the old man would
not so, but slew his son,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="EN-GB" style="font-size: 10pt; mso-ansi-language: EN-GB;">And half the seed of
Europe, one by one.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="EN-GB" style="font-size: 10pt; mso-ansi-language: EN-GB;"> </span><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 10pt;">Wilfred
Owen</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 10pt;"> </span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 212.35pt;" valign="top" width="283">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 10pt;"><b>La
Paràbola del Vell i el Jove</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 10pt;"> </span><span style="font-size: 10pt;">Llavors
Abram va aixecar i va tallar llenya, i va anar,</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 10pt;">I
va prendre el foc amb ell, i un ganivet.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 10pt;">I
a mesura que van anaven els dos junts,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 10pt;">Isaac
primogènit va parlar i va dir: Pare meu,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 10pt;">Heus
aquí els preparatius, el foc i el ferro,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 10pt;">Però
on és el xai per l'holocaust?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 10pt;">Llavors
Abram lligà el jove amb cinturons i corretges,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 10pt;">I
va construir parapets i trinxeres allà,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 10pt;">I
va agafar el ganivet per degollar el seu fill.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 10pt;">Quan
heus aquí! un àngel el va cridar des del cel,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 10pt;">Dient:
No deixis caure la teva mà sobre el noi, no li facis res. Heus aquí, un moltó
travat en un bardissa per les seves banyes;<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 10pt;">Ofereix
el Moltó de l'Orgull en lloc d'ell.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 10pt;">Però
el vell no ho va fer així, sinó que va matar el seu fill,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 10pt;">I
la meitat de la llavor d'Europa, un per un.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 10pt;"> </span><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 10pt;">Wilfred Owen</span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table><br /><br /><p><br /></p>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-70125757023510700822021-11-06T11:59:00.003+01:002021-11-06T18:41:07.021+01:00Una simfonia de Clementi a Catalunya!<h2 style="text-align: left;"><b>L’ORQUESTRA SIMFÒNICA JULIÀ CARBONELL DE LES TERRES DE
LLEIDA INTERPRETARÀ UNA SIMFONIA DE MUZIO CLEMENTI</b> </h2><h4 style="text-align: left;"><span style="text-align: justify;">El diumenge 28 de novembre,
l’OJC, sota el títol “<a href="https://ojc.cat/la-5a-simfonia-de-beethoven-amb-giulio-marazia/" target="_blank">La 5a simfonia de Beethoven amb Giulio Marazia</a>” presenta
un programa que inclou l’obertura del Barber de Sevilla de Rossini, la 2a
simfonia de Clementi i la 5a de Beethoven. És una ocasió poc habitual per poder
gaudir de la música simfònica de Clementi, tan poc coneguda al nostre país.
Poca cosa cal dir sobre les dues obres tan conegudes del programa, però sí cal
posar èmfasi en la composició de Clementi i en el seu context.</span></h4><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-family: GlyphLessFont; mso-bidi-font-family: GlyphLessFont;">La fama de Muzio Clementi (1752-1832)
es deguda especialment a la seva aportació al piano i, en especial, a l’obra
més relacionada amb el món didàctic que encara avui és viu als conservatoris i
escoles de música. Els darrers anys, afortunadament, la recerca musicològica i
artística ha posat en evidència que la seva obra musical, no només va més enllà
d’aquest àmbit on se l’havia situat, sinó que es tracta d’una obra d’extraordinària
qualitat que s’avança en molts aspectes a la música del seu temps. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-family: GlyphLessFont; mso-bidi-font-family: GlyphLessFont;">Un dels aspectes més
sorprenents és que Clementi va ser un gran simfonista. El seu interès cap a la
música instrumental i orquestral el va ocupar tota la seva vida. Cal tenir en
compte que, ja des de molt jove, a més del piano va tenir sempre contacte amb
la direcció d’orquestra.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-family: GlyphLessFont; mso-bidi-font-family: GlyphLessFont;">Hi ha dos períodes en què
Clementi es consagra més intensament a la composició orquestral. El primer es
situa entre 1784 i 1795, del qual ens han arribat les dues simfonies opus 18.
El segon abastaria aproximadament els anys 1813 a 1824, període del qual hi ha força
referències a la premsa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-family: GlyphLessFont; mso-bidi-font-family: GlyphLessFont;">El cert és que d’un nombre
indeterminat de simfonies, segurament força superior al que coneixem, només ens
han arribat les citades opus 18, publicades el 1787 per Longman & Broderip,
i quatre sense número d’opus (WO 32-35), numerades de la primera a la quarta.
També ha arribat una obertura i un minuet pastoral, aquest últim probablement
pertanyent a alguna de les simfonies perdudes. Tota aquesta obra orquestral, així
com els concerts per a piano, no va ser impresa i s’ha perdut. Els treball d’Alfredo
Casella i posteriorment de Pietro Spada han permès recuperar i reconstruir les
quatre simfonies sense opus. Aquestes obres mostren un Clementi molt madur,
capaç d’escriure una obra sòlida formalment, amb una rica instrumentació, riquesa
melòdica i amb una expressió que apunta cap als simfonistes romàntics.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-family: GlyphLessFont; mso-bidi-font-family: GlyphLessFont;">La relació de Clementi amb
Beethoven és un dels capítols més interessants. Beethoven admirava les seves
sonates, que tenia sempre a mà i feia estudiar als seus propis alumnes. En algunes
de les primeres sonates del compositor de Bonn es pot apreciar directament la
influència tècnica i formal de Clementi. Fins i tot, el quart moviment de la
simfonia <i>Eroica</i> (1803) utilitza un tema derivat del tercer moviment de la Sonata op.
13 n. 3 de Clementi (1784). Entre ambdós compositors es va establir una relació
de mutu respecte. La crítica de l’època els equiparava com a compositors de
primera classe. Des de 1807 Clementi va ser editor de Beethoven a Londres i va
publicar les primeres edicions d’algunes de les seves obres més importants.
Així mateix, com a membre fundador de la Philharmonic Society de Londres,
Clementi va dirigir moltes simfonies i obertures de Beethoven, entre les quals
destaca l’estrena a Anglaterra de la 5a simfonia (1816).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-family: GlyphLessFont; mso-bidi-font-family: GlyphLessFont;">Rossini apareix als programes
de la Philharmonic Society a partir de 1817. El 21 d’abril de 1823, els dos
compositors apareixen junts en un programa en què Clementi dirigeix una
simfonia pròpia. Rossini tenia un gran respecte per Clementi i segons diuen, quan
algú nomenava el seu nom, Rossini feia una genuflexió i corria al piano per tocar
un tema de Clementi.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"><b><span style="font-family: GlyphLessFont; mso-bidi-font-family: GlyphLessFont;">Simfonia
número 2 en Re major, WO 33</span></b></p>
<p></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p></p></blockquote><p style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><i style="text-align: justify;"><span style="font-family: GlyphLessFont; mso-bidi-font-family: GlyphLessFont;">Adagio-Allegro<br /></span></i><i style="text-align: justify;"><span style="font-family: GlyphLessFont; mso-bidi-font-family: GlyphLessFont;">Larghetto
Cantabile<br /></span></i><i style="text-align: justify;"><span style="font-family: GlyphLessFont; mso-bidi-font-family: GlyphLessFont;">Minuetto-Trio
(Allegretto)<br /></span></i><i><span style="font-family: GlyphLessFont; mso-bidi-font-family: GlyphLessFont;">Finale
(presto)</span></i></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p></p><p></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p></p><p></p></blockquote><p style="text-align: left;"></p><p style="text-align: left;"></p><p></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-family: GlyphLessFont; mso-bidi-font-family: GlyphLessFont;">Com les altres simfonies, comença
amb una curta introducció lenta que de seguida mostra l’habilitat expressiva de
Clementi en l’ús de l’harmonia. Els temes de l’<i>Allegro</i> són alegres i
dinàmics i, com és habitual en Clementi, amb un tractament contrapuntístic molt
treballat en la part del desenvolupament. El segon moviment, també en forma de
sonata, té melodies inspirades i atractives intervencions dels instruments de
fusta. El tercer moviment és un minuet i trio amb caràcter d’scherzo. El tema
principal del trio, presentat per les fustes, és el mateix de la <i>Monferrina per
a piano en sol M, op. 49 n.1</i>, una elegant melodia d’estil italià. El <i>Presto</i>
final és un dels moviments indiscutibles de totes les seves simfonies. Els
temes sincopats que es mantenen al llarg del moviment, juntament amb les
conduccions harmòniques i els clímax instrumentals fan que aquesta obra sigui
un referent, comparable a les millors obres de Beethoven. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-family: GlyphLessFont; mso-bidi-font-family: GlyphLessFont;"><o:p> </o:p></span><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt; text-align: left;">©</span><span style="font-family: GlyphLessFont;">Joan Josep Gutiérrez</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><br /></p><p class="MsoNormal"><b>Per saber-ne més:</b></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1d1d1b; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; margin: 0px 0px 0.5em; max-width: 70%; position: relative; text-align: left;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-size: small;"><b style="color: black;"><a href="http://www.revistamusical.cat/la-relacio-entre-beethoven-i-clementi-un-capitol-poc-conegut/?fbclid=IwAR1SP9Gq7ETTux4DCPX4Bxxwdughh-UO1O7GG8bJnDs1pjTrNExT_BuWmyU" style="color: #2288bb; text-decoration-line: none;" target="_blank">La relació entre Beethoven i Clementi, un capítol poc conegut. </a></b></span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1d1d1b; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; margin: 0px 0px 0.5em; max-width: 70%; position: relative; text-align: left;"><b style="color: black;"><a href="http://www.revistamusical.cat/beethoven-i-el-focus-musical-de-londres/" style="color: #2288bb; text-decoration-line: none;" target="_blank">Beethoven i el focus musical de Londres</a>.</b></p></blockquote><div style="text-align: left;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"><div style="font-size: medium;"><br /></div><div style="font-size: medium;"><br /></div><div><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="background-color: #ffe599; font-size: medium; text-align: left;">Diumenge 28 de novembre – 19 h</span></p><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="background-color: #ffe599;"><span style="font-size: medium;">Lleida. Auditori Enric Granados<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><a href="https://ojc.cat/" style="background-color: #ffe599;" target="_blank"><span style="font-size: medium;">https://ojc.cat/</span></a></p></div></span></div><div><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-size: small;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXgABJzTduU1bnhT-LFoF9Z2-UGdn0U_dyAY5NiwB9omKx49IdD0BcLCSFAOnKpr5tD_g-MDSC0CQG7vz_DcDrdcHvhvJCe0Bg2xpXgub7t9ZsLwD-5DRLyBUpLwK6D4h1yrOE1HiUwTs/s1553/Simfonia+n2WO33+Clementi.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1553" data-original-width="1200" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXgABJzTduU1bnhT-LFoF9Z2-UGdn0U_dyAY5NiwB9omKx49IdD0BcLCSFAOnKpr5tD_g-MDSC0CQG7vz_DcDrdcHvhvJCe0Bg2xpXgub7t9ZsLwD-5DRLyBUpLwK6D4h1yrOE1HiUwTs/w494-h640/Simfonia+n2WO33+Clementi.png" width="494" /></a></div><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-size: small;"><br /></span></div>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-52031412305427243082021-05-12T20:43:00.001+02:002021-11-16T13:36:59.913+01:00Pianista americà interpreta el meu Divertiment per a piano<p> </p><p><br /></p><p><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; font-size: 16px;">Trado Mayson, estudiant d'interpretació de piano de la de la University of South Carolina a Columbia, Estats Units, ha treballat la meva composició <i>Divertiment per a piano</i> amb la seva professora, la Dra. Sara Ernst, i ha tingut l'amabilitat d'enviar-me el seu enregistrament en vídeo. És una molt bona interpretació que penso que ha copsat perfectament el sentit de l'obra i li ha aportat el seu punt de vista personal. Encara que com a intèrpret jo mateix hauria de considerar-ho normal, com a compositor és una sensació especial que t'interpretin sense haver-te conegut. És el gran miracle de l'escriptura musical.</span></p><p><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white;">Trado Mayson, estudiante de interpretación de piano de la Universidad de South Carolina en Columbia, Estados Unidos, ha trabajado mi composición Divertiment para piano con su profesora, la Dra. Sara Ernst, y ha tenido la amabilidad de enviarme su grabación en vídeo. Es una muy buena interpretación que creo que ha captado perfectamente el sentido de la obra y le ha aportado su punto de vista personal. Aunque como intérprete yo mismo debería considerarlo normal, como compositor es una sensación especial que te interpreten sin haberte conocido. Es el gran milagro de la escritura musical.</span></p><p><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white;">Trado Mayson, a piano performance student at the University of South Carolina in Columbia, USA, has worked on my composition Divertiment per a Piano with his teacher, Dra. Sara Ernst, and has been kind enough to send me his video recording. It is a very good interpretation that I think has perfectly grasped the meaning of the work and contributed its personal point of view. Although as a performer I should consider it normal, as a composer it is a special feeling to be performed without having known you. It is the great miracle of musical writing.</span></p>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/FhZxci07C6k" title="YouTube video player" width="560"></iframe>
<div><br /></div><div><br /></div>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1184692459125984631.post-35606500818029679542021-03-22T20:24:00.007+01:002021-04-13T12:04:05.414+02:00BEETHOVEN I ELS MÚSICS DE LONDRES<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div style="text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsXVMooqxgfpUVqeNMHHGdZkPrMdUY0Cgnv5BnQ5h6uqnkwHz0rMWzKY2Lvk0pSufv0jH7kZPUlfRQ3eNh26HeahN8tFeHgONck-ZBD6TpffgS4OC_N3Wp6x5fbPuOCsjTNAKfa0zNvtI/s1980/Obra_03_cartell.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1980" data-original-width="1260" height="365" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsXVMooqxgfpUVqeNMHHGdZkPrMdUY0Cgnv5BnQ5h6uqnkwHz0rMWzKY2Lvk0pSufv0jH7kZPUlfRQ3eNh26HeahN8tFeHgONck-ZBD6TpffgS4OC_N3Wp6x5fbPuOCsjTNAKfa0zNvtI/w232-h365/Obra_03_cartell.jpg" width="232" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-JUBMEZ0YfEBzn_EgPl-8kPU2yhnNAfYz-ajpJdIYSC4FJcNrzmHAqC5QjCzgexnNHixi4QZppC4m1Z_z0msK607urMtTvhsLEGK5yp9N5LAbiL4ctK6scPJfU4iKvuXkBZpPSxqbxJg/s2048/210223_Recull-3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1540" height="357" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-JUBMEZ0YfEBzn_EgPl-8kPU2yhnNAfYz-ajpJdIYSC4FJcNrzmHAqC5QjCzgexnNHixi4QZppC4m1Z_z0msK607urMtTvhsLEGK5yp9N5LAbiL4ctK6scPJfU4iKvuXkBZpPSxqbxJg/w269-h357/210223_Recull-3.jpg" width="269" /></a></div></div><p style="text-align: justify;"><b>Aquest és el títol del recital de piano que Marina Rodríguez Brià va estrenar el passat dissabte 20 de març a l'Auditori M. Carme Grauvilardell de Sant Vicenç de Castellet. Aquest concert anava acompanyat d'una mostra de vuit panells que il·lustren la temàtica. Són part de l'exposició Clementi i Beethoven, Confluències, que l'Associació Muzio Clementi de Barcelona va presentar el 2020 al Museu de la Música de Barcelona, amb l'addició d'un nou panell sobre alguns músics de Londres que van tenir relació amb Beethoven. La mostra es podrà visitar a Sant Vicenç fins el proper dissabte dia 27.</b></p><p></p><p style="text-align: justify;">Al llarg del concert vam poder apreciar la capacitat comunicativa de la Marina que, a més d'interpretar amb excel·lència el repertori, va fer uns comentaris molt interessants entre les obres que van captar i seduir un públic molt variat. Aquests són comentaris dels assistents, certament entusiasmats, recollits al final de la sessió:</p><p style="text-align: justify;">"Excepcional", "amè", "pedagògic", "emocionant", "gratificant", "molt comunicatiu", "els comentaris ajuden a gaudir-lo", "una bona pianista i una bona comunicadora". </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht2ADHjVw502Q2wXwidQzuOKTQZamDapLlmKGVovLadJQkyNX7gfEay1E-sGGx8Vlj8zpf1cAErWOOvf91tb8GC-h1mhaKFLqiLNJKwPLMxmYCka1TA8McYtNHrQk8NVJ3cUQPcTpRk1s/s1495/Marina+Sant+Vicen%25C3%25A7.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="925" data-original-width="1495" height="396" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht2ADHjVw502Q2wXwidQzuOKTQZamDapLlmKGVovLadJQkyNX7gfEay1E-sGGx8Vlj8zpf1cAErWOOvf91tb8GC-h1mhaKFLqiLNJKwPLMxmYCka1TA8McYtNHrQk8NVJ3cUQPcTpRk1s/w640-h396/Marina+Sant+Vicen%25C3%25A7.jpeg" width="640" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Com va explicar la pianista, Londres va ser un focus musical que va tenir una influència fonamental en l'esdevenir de la història de la música i molt especialment en el desenvolupament de la tècnica i del llenguatge pianístic romàntic. Anglaterra, per un cúmul de circumstàncies, va atreure músics de tot el continent i va impulsar la seva professió en un entorn de gran efervescència i consum musical. Concerts, editorials, empreses de pianos i d'altres instruments, encàrrecs i estrenes musicals, formaven part de la vida social, no només de les classes privilegiades, sinó també de les classes mitjanes que creixien amb la revolució industrial. El piano va triomfar i, amb unes característiques pròpies, es va diferenciar de l'escola vienesa i va crear escola en un corrent que avui es denomina <i>London Pianoforte School</i>, i que aplega, entre d'altres, els compositors que formen part d'aquest programa. Aquesta escola va influir en Beethoven, qui admirava la tècnica d'alguns dels seus integrants, amb alguns dels quals va mantenir una relació professional o d'amistat.</div><p></p><p style="text-align: justify;">Muzio Clementi es considera el fundador d'aquesta escola pianística - entengui's escola com a tendència, no pas com a institució -. El seu estil s'avança a Beethoven, qui admirava les seves sonates que sempre tenia a mà i recomanava als seus deixebles. Més endavant, cap als anys 1820, també tindria una gran opinió del <i>Gradus ad Parnassum</i> de Clementi. Tots dos es van conèixer personalment i Clementi va esdevenir editor i promotor d'obres molt importants de Beethoven, algunes de les quals va editar en exclusiva i als dominis britànics abans que no es fes al continent. De Clementi compositor, la pianista va interpretar la Sonata op 34, n. 2 en sol menor, una obra de gran intensitat emocional composta el 1793. En aquesta sonata podem apreciar amb facilitat els elements que també distingeixen Beethoven, com el desenvolupament motívic, el discurs melòdic o la introducció lenta del primer moviment, després utilitzada abans de la reexposició, que s'avança uns anys a les sonates Patètica i Tempesta del compositor de Bonn.</p><p style="text-align: justify;">De John Baptist Cramer va interpretar <i>Le Petit Rien</i>, una romança variada. Cramer, havia nascut a Mannheim (Alemanya) el 1771 i aviat es va instal·lar a Londres, on va ser deixeble de Clementi per un parell d'anys. El seu estil pianístic també va ser admirat per Beethoven qui, en sentir-lo a Viena, va decidir millorar la seva pròpia tècnica pianística.</p><p style="text-align: justify;">Un dels personatges més importants de la vida musical londinenca va ser John Peter Salomon, violinista, compositor i gestor musical que va dur Haydn a Londres en dues ocasions. Nascut a Bonn el 1745, on havien tingut relació familiar amb Beethoven, també es va instal·lar a Londres. El reconeixement de la seva figura fa que estigui enterrat al claustre de l'abadia de Westminster, just al costat de la tomba de Clementi, amb qui havien compartit moltes activitats musicals. Dels autors d'aquest recital és l'únic que no era pianista professional. D'ell, la Marina va interpretar una versió per a piano sol de la cançó <i>The Shipwerck'd Mariner</i>, una dramàtica i emotiva peça.</p><p style="text-align: justify;">Jan Ladislav Dussek, un dels grans pianistes i precursors del romanticisme nascut a a Bohèmia el 1760, va estar a Londres durant la dècada de 1790, quan va haver de marxar de Paris a causa dels esdeveniments de la Revolució Francesa. Dussek va ser un gran viatger i molt admirat a tot arreu com a pianista. La seva música també s'avança al lleguatge de Beethoven, amb qui no sabem si va tenir un contacte directe, però, en tot cas, va tenir una connexió molt gran amb l'escola anglesa i va tractar amb Clementi i molts altres músics del moment. En aquest recital vàrem poder escoltar les variacions sobre una cançó escocesa, <i>Within a Mile of Edinburgh</i>.</p><p style="text-align: justify;">John Field va ser un dels primers deixebles de Clementi. Nascut a Dublin el 1772, el seu pianisme també és precursor del romanticisme. És conegut sobretot pels seu Nocturns que s'anticipen vint anys a l'estil de Chopin. D'ell vam poder sentir el <i>Nocturn en si bemoll major</i>.</p><p style="text-align: justify;">Per acabar el recital, la Marina va interpretar les 32 Variacions en do menor, WoO 80 de Beethoven, escrites el 1806 i estrenades l'any següent amb una bona recepció crítica. Aquesta obra es construeix sobre un tema de vuit compassos que recorda una xacona. Al llarg de les 32 variacions es succeeixen tota mena de ginys de gran dificultat tècnica que fàcilment podríem relacionar amb la música anterior de Clementi i de l'escola anglesa: octaves, arpegis, terceres, escales en cascada, notes repetides, salts, contrastos dinàmics i expressius... Malgrat aquests jocs artificials, l'obra impressiona per la seva seriositat i dramatisme. </p><p style="text-align: justify;">Després d'uns llargs aplaudiments d'un públic concentrat i entusiasta, la Marina va obsequiar l'audiència amb una propina molt especial que trencava completament la unitat temàtica del concert. Va interpretar la sardana <i>Una miradeta</i>, del compositor santvicentí Joan Flotats (1902-1988). Encara que nascut al Pont de Vilomara, Flotats va viure sobretot a Sant Vicenç. La partitura que va utilitzar la Marina li havia estat copiada i dedicada a ella pel mateix compositor, amb qui va tenir una amistat els darrers anys de la seva vida. La Marina va dedicar la seva interpretació a la neboda del compositor, la Lola Flotats, que en aquesta ocasió no podia estar a la sala. </p><p style="text-align: justify;">En acabar el recital, es va fer una visita comentada en grups reduïts a la mostra "Beethoven i els músics de Londres" que es trobava a l'espai d'exposicions de l'Ateneu.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dy2K1JCXNZ9I9McvYsqAHAKmh_k05DtsyQ4M_fXCnAMeGGqmYLeDP_PvLkL1h6zyJB9XUTgR3DtQ4ZiLQ5_8g' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div><br /><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBTy-eP8nmwJh8r8WZqKmpp50C8NDmp-rVClyQwJ2kw94wywwlg9xojZtbIhQn7F6B7J1SwJp7GZSyVQer45HGvnyhnzggf_CIw2aE9zPQPf0StQNFNA8mZSOD4Wj9wloAGalQu3PvNnk/s1933/Mostra.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1151" data-original-width="1933" height="382" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBTy-eP8nmwJh8r8WZqKmpp50C8NDmp-rVClyQwJ2kw94wywwlg9xojZtbIhQn7F6B7J1SwJp7GZSyVQer45HGvnyhnzggf_CIw2aE9zPQPf0StQNFNA8mZSOD4Wj9wloAGalQu3PvNnk/w640-h382/Mostra.jpeg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Joan Josep Gutiérrez Yzquierdohttp://www.blogger.com/profile/04022945352990837066noreply@blogger.com0