dimecres, 12 de maig de 2021

Pianista americà interpreta el meu Divertiment per a piano

 


Trado Mayson, estudiant d'interpretació de piano de la de la University of South Carolina a Columbia, Estats Units, ha treballat la meva composició Divertiment per a piano amb la seva professora, la Dra. Sara Ernst, i ha tingut l'amabilitat d'enviar-me el seu enregistrament en vídeo. És una molt bona interpretació que penso que ha copsat perfectament el sentit de l'obra i li ha aportat el seu punt de vista personal. Encara que com a intèrpret jo mateix hauria de considerar-ho normal, com a compositor és una sensació especial que t'interpretin sense haver-te conegut. És el gran miracle de l'escriptura musical.



dilluns, 22 de març de 2021

BEETHOVEN I ELS MÚSICS DE LONDRES

Aquest és el títol del recital de piano que Marina Rodríguez Brià va estrenar el passat dissabte 20 de març a l'Auditori M. Carme Grauvilardell de Sant Vicenç de Castellet. Aquest concert anava acompanyat d'una mostra de vuit panells que il·lustren la temàtica. Són part de l'exposició Clementi i Beethoven, Confluències, que l'Associació Muzio Clementi de Barcelona va presentar el 2020 al Museu de la Música de Barcelona, amb l'addició d'un nou panell sobre alguns músics de Londres que van tenir relació amb Beethoven. La mostra es podrà visitar a Sant Vicenç fins el proper dissabte dia 27.

Al llarg del concert vam poder apreciar la capacitat comunicativa de la Marina que, a més d'interpretar amb excel·lència el repertori, va fer uns comentaris molt interessants entre les obres que van captar i seduir un públic molt variat. Aquests són comentaris dels assistents, certament entusiasmats, recollits al final de la sessió:

"Excepcional", "amè", "pedagògic", "emocionant", "gratificant", "molt comunicatiu", "els comentaris ajuden a gaudir-lo", "una bona pianista i una bona comunicadora". 




Com va explicar la pianista, Londres va ser un focus musical que va tenir una influència fonamental en l'esdevenir de la història de la música i molt especialment en el desenvolupament de la tècnica i del llenguatge pianístic romàntic. Anglaterra, per un cúmul de circumstàncies, va atreure músics de tot el continent i va impulsar la seva professió en un entorn de gran efervescència i consum musical. Concerts, editorials, empreses de pianos i d'altres instruments, encàrrecs i estrenes musicals, formaven part de la vida social, no només de les classes privilegiades, sinó també de les classes mitjanes que creixien amb la revolució industrial. El piano va triomfar i, amb unes característiques pròpies, es va diferenciar de l'escola vienesa i va crear escola en un corrent que avui es denomina London Pianoforte School, i que aplega, entre d'altres, els compositors que formen part d'aquest programa. Aquesta escola va influir en Beethoven, qui admirava la tècnica d'alguns dels seus integrants, amb alguns dels quals va mantenir una relació professional o d'amistat.

Muzio Clementi es considera el fundador d'aquesta escola pianística - entengui's escola com a tendència, no pas com a institució -. El seu estil s'avança a Beethoven, qui admirava les seves sonates que sempre tenia a mà i recomanava als seus deixebles. Més endavant, cap als anys 1820, també tindria una gran opinió del Gradus ad Parnassum de Clementi. Tots dos es van conèixer personalment i Clementi va esdevenir editor i promotor d'obres molt importants de Beethoven, algunes de les quals va editar en exclusiva i als dominis britànics abans que no es fes al continent. De Clementi compositor, la pianista va interpretar la Sonata op 34, n. 2 en sol menor, una obra de gran intensitat emocional composta el 1793. En aquesta sonata podem apreciar amb facilitat els elements que també distingeixen Beethoven, com el desenvolupament motívic, el discurs melòdic o la introducció lenta del primer moviment, després utilitzada abans de la reexposició, que s'avança uns anys a les sonates Patètica i Tempesta del compositor de Bonn.

De John Baptist Cramer va interpretar Le Petit Rien, una romança variada. Cramer, havia nascut a Mannheim (Alemanya) el 1771 i aviat es va instal·lar a Londres, on va ser deixeble de Clementi per un parell d'anys. El seu estil pianístic també va ser admirat per Beethoven qui, en sentir-lo a Viena, va decidir millorar la seva pròpia tècnica pianística.

Un dels personatges més importants de la vida musical londinenca va ser John Peter Salomon, violinista, compositor i gestor musical que va dur Haydn a Londres en dues ocasions. Nascut a Bonn el 1745, on havien tingut relació familiar amb Beethoven, també es va instal·lar a Londres. El reconeixement de la seva figura fa que estigui enterrat al claustre de l'abadia de Westminster, just al costat de la tomba de Clementi, amb qui havien compartit moltes activitats musicals. Dels autors d'aquest recital és l'únic que no era pianista professional. D'ell, la Marina va interpretar una versió per a piano sol de la cançó The Shipwerck'd Mariner, una dramàtica i emotiva peça.

Jan Ladislav Dussek, un dels grans pianistes i precursors del romanticisme nascut a a Bohèmia el 1760, va estar a Londres durant la dècada de 1790, quan va haver de marxar de Paris a causa dels esdeveniments de la Revolució Francesa. Dussek va ser un gran viatger i molt admirat a tot arreu com a pianista. La seva música també s'avança al lleguatge de Beethoven, amb qui no sabem si va tenir un contacte directe, però, en tot cas, va tenir una connexió molt gran amb l'escola anglesa i va tractar amb Clementi i molts altres músics del moment. En aquest recital vàrem poder escoltar les variacions sobre una cançó escocesa, Within a Mile of Edinburgh.

John Field va ser un dels primers deixebles de Clementi. Nascut a Dublin el 1772, el seu pianisme també és precursor del romanticisme. És conegut sobretot pels seu Nocturns que s'anticipen vint anys a l'estil de Chopin. D'ell vam poder sentir el Nocturn en si bemoll major.

Per acabar el recital, la Marina va interpretar les 32 Variacions en do menor, WoO 80 de Beethoven, escrites el 1806 i estrenades l'any següent amb una bona recepció crítica. Aquesta obra es construeix sobre un tema de vuit compassos que recorda una xacona. Al llarg de les 32 variacions es succeeixen tota mena de ginys de gran dificultat tècnica que fàcilment podríem relacionar amb la música anterior de Clementi i de l'escola anglesa: octaves, arpegis, terceres, escales en cascada, notes repetides, salts, contrastos dinàmics i expressius... Malgrat aquests jocs artificials, l'obra impressiona per la seva seriositat i dramatisme. 

Després d'uns llargs aplaudiments d'un públic concentrat i entusiasta, la Marina va obsequiar l'audiència amb una propina molt especial que trencava completament la unitat temàtica del concert. Va interpretar la sardana Una miradeta, del compositor santvicentí Joan Flotats (1902-1988). Encara que nascut al Pont de Vilomara, Flotats va viure sobretot a Sant Vicenç. La partitura que va utilitzar la Marina li havia estat copiada i dedicada a ella pel mateix compositor, amb qui va tenir una amistat els darrers anys de la seva vida. La Marina va dedicar la seva interpretació a la neboda del compositor, la Lola Flotats, que en aquesta ocasió no podia estar a la sala. 

En acabar el recital, es va fer una visita comentada en grups reduïts a la mostra "Beethoven i els músics de Londres" que es trobava a l'espai d'exposicions de l'Ateneu.








diumenge, 21 de març de 2021

ENTREVISTA

Conversa de Joan Josep Gutiérrez amb Pere Andreu Jariod sobre la cerca dels pianos anteriors a 1850 a Catalunya.

Entrevista emesa el dissabte 20 de març al programma El taller del lutier, de Catalunya Música.



A la recerca de pianos antics

El piano torna a ser protagonista d'"El taller del lutier" i aquesta vegada ens fixem en una iniciativa conjunta que duen a terme des de fa un temps l'Associació Muzio Clementi de Barcelona i el Museu de la Música de Barcelona, que té com a objectiu localitzar i catalogar tots aquells pianos anteriors a 1850 que estan repartits per la geografia catalana. Ens en dona detalls Joan Josep Gutiérrez, pianista i professor de piano, a més de membre de l'Associació Muzio Clementi. Els últims minuts del programa són per a la musicòloga Anna Costal i Fornells i la seva secció 'Sardanes de butaca', que ens porta música de Joan Manén. Foto: Piano Manuel Bordas ca.1830-50



dijous, 21 de gener de 2021

RESCATANT UNA FONT PRIMÀRIA : EL PROJECTE DE CERCA I DOCUMENTACIÓ DE PIANOS ANTERIORS A 1850 A CATALUNYA


Acaba de publicar-se a la Revista Catalana de Musicologia el meu article 
RESCATANT UNA FONT PRIMÀRIA : 
EL PROJECTE DE CERCA I DOCUMENTACIÓ DE PIANOS ANTERIORS A 1850 A CATALUNYA DE L’ASSOCIACIÓ MUZIO CLEMENTI DE BARCELONA

Resum

Catalunya ha estat productora i receptora d’un extens nombre de marques de pianos des de principis del segle xix. L’impacte d’aquesta indústria va en paral·lel al creixement econòmic i social fins a arribar al seu punt culminant a inicis del segle xx. No tenim dades sobre la quantitat de pianos que resten actualment, però sabem que hi ha un continu degoteig de destrucció de molts instruments que es troben a les cases particulars, sigui per manca d’interès o de possibilitat de mantenir-los. La qüestió és més dramàtica quan ens referim a pianos anteriors a 1850, època en què el piano no havia arribat encara a una estandardització. Des de l’Associació Muzio Clementi de Barcelona hem iniciat una cerca de pianos amb l’objectiu de documentar aquest patrimoni cultural i col·laborar en la seva salvaguarda. Aquest article té caràcter prospectiu i presenta el que ha de ser l’inici d’una investigació a més llarg termini.

Paraules clau: piano, patrimoni musical, Muzio Clementi, Clementi a Catalunya, fortepianos a Catalunya, pianos històrics, construcció d’instruments musicals, organologia.

Es pot llegir a l'article complet en l'edició en paper i en l'edició en línia.


Acaba de publicarse en la Revista Catalana de Musicología mi artículo
RESCATANDO UNA FUENTE PRIMARIA: 
EL PROYECTO DE BÚSQUEDA Y DOCUMENTACIÓN DE PIANOS ANTERIORES A 1850 EN CATALUNYA DE LA ASOCIACIÓN MUZIO CLEMENTI DE BARCELONA

Resumen

Cataluña ha sido productora y receptora de un extenso número de marcas de pianos desde principios del siglo XIX. El impacto de esta industria va en paralelo al crecimiento económico y social hasta llegar a su punto culminante a inicios del siglo XX. No tenemos datos sobre la cantidad de pianos que quedan actualmente, pero sabemos que hay un continuo degoteo de destrucción de muchos instrumentos que se encuentran en las casas particulares, sea por falta de interés o de posibilidad de mantenerlos. La cuestión es más dramática cuando nos referimos a pianos anteriores a 1850, época en que el piano no había llegado todavía a una estandarización. Desde la Asociación Muzio Clementi de Barcelona hemos iniciado una búsqueda de pianos con el objetivo de documentar este patrimonio cultural y colaborar en su salvaguarda. Este artículo tiene carácter prospectivo y presenta lo que debe ser el inicio de una investigación a más largo plazo.

Palabras clave: piano, patrimonio musical, Muzio Clementi, Clementi en Cataluña, fortepianos en Cataluña, pianos históricos, construcción de instrumentos musicales, organología.

Se puede acceder al artículo completo en la edición en papel y en la edición en línea. (Catalán)


My article has just been published in the Revista Catalana de Musicologia
RECOVERING A PRIMARY SOURCE: 
THE PROJECT OF THE MUZIO CLEMENTI ASSOCIATION OF BARCELONA INVOLVING THE SEARCH FOR AND DOCUMENTATION
OF PIANOS FROM BEFORE 1850 IN CATALONIA

Abstract

Catalonia has been both a producer and a recipient of a large number of piano brands since the beginning of the 19th century. The impact of this industry went hand in hand with the country’s economic and social growth, reaching its peak at the turn of the 20th century. We do not have information on the number of pianos remaining at present, but we know that many instruments that are found in private homes are gradually being destroyed, due to either a lack of interest or an inability to keep them in good condition. The issue is more dramatic for pianos built prior to 1850, when the piano had yet to become standardised. At the Muzio Clementi Association of Barcelona, we have started a search for pianos with the aim of documenting this cultural heritage and collaborating on its protection. This is a prospective paper presenting what is meant to be the beginning of a research project covering a longer term.

Keywords: piano, musical heritage, Muzio Clementi, Clementi in Catalonia, fortepianos in Catalonia, period pianos, construction of musical instruments, organology.

You can read the full article in the paper edition and in the online edition. (Catalan)




dimarts, 19 de gener de 2021

MESTRES QUADRENY IN MEMORIAM

Reprodueixo i comparteixo íntegrament el missatge de record que ha escrit Domènec González de la Rubia, de l'Associació Catalana de Compositors, a propòsit de la mort de Josep Maria Mestres-Quadreny. Personalment el vaig tractar quan vaig participar com a intèrpret en l'espectacle poètico-musical "Piano-xòfer",  creat per en Perejaume i ell mateix.

M'adhereixo al condol.


















MESTRES QUADRENY IN MEMORIAM

Ahir vam conèixer una trista notícia, Josep Maria Mestres Quadreny, compositor membre de la nostra associació i company sempre amable, va morir als 91 anys. Sens dubte és aquesta una pèrdua que afecta especialment el món musical contemporani però també a l'ambient artístic en general ja que Mestres Quadreny va ser un inquiet investigador que va combinar la música amb altres disciplines com el teatre, la literatura o la pintura.

Però sobretot Mestres Quadreny va ser un cercador de noves maneres d'expressió. Encara que algunes de les més joves generacions no ho recordin, cal evocar encara que sigui breument alguns apunts biogràfics. A més d'estudiar música amb Leonor Sigg, Rosa Maria Kucharsky i Cristòfor Talltabull va obtenir la llicenciatura de químiques per la Universitat de Barcelona i des de 1952 va pertànyer a aquell grup heterogeni i iconoclasta de compositors que van formar el Cercle Manuel de Falla (1947) des del qual al costat d'altres col·legues va mostrar el seu rebuig a l'homogeneïtat i rutina imperant en l'ambient musical.

Més tard al costat de Juan Hidalgo i Joaquim Homs fundaria el grup Música Oberta. Així mateix, conscient de la necessitat de disposar d'un grup instrumental que pogués interpretar els nous llenguatges que anava adquirint la música, va fundar en 1968 el Conjunt Català de Música Contemporània que va desenvolupar una àmplia política d'estrenes de compositors de l'avantguarda d'aquells dies i sobretot el 1974 va ser un dels fundadors del laboratori Phonos, veritable pedrera de compositors dedicats a la música electrònica amb una enorme empremta en la creació i pedagogia contemporània.

Sens dubte, tot això delata una inquietud constant per difondre la música contemporània d'una determinada estètica però també per establir les bases d'institucions o organitzacions que poguessin dur a terme una conservació i salvaguarda d'aquest patrimoni. En efecte, van ser moltes les institucions a les quals va estar lligat i en totes elles la seva actitud va constituir un beneficiós al·licient.

A la nostra entitat, l'Associació Catalana de Compositors, va estar lligat ja des de principis dels anys 70 i encara que breument, exerciria com a president entre els anys 1977 i 1979.

Adscrit a la generació del 51, és evident que al llarg de la seva llarga vida (havia nascut a Manresa el 3 de març de 1929) va poder presenciar els canvis esdevinguts en la música del nostre temps. Canvis protagonitzats per les diferents tendències, les evolucions en el llenguatge, la multiplicitat d'estils i els nous plantejaments formals, en fi, de tot un cabal d’aportacions que el segle XX sobretot però també el XXI estava aportant a la música.

Seria innombrable assenyalar les col·laboracions, escrits i treballs teòrics que ens ha deixat. Escrits que com la seva música, mantenen la fidelitat a una determinada manera d'entendre la música i la composició. Les seves col·laboracions amb el poeta Joan Brossa o els pintors Joan Miró (va estar molt lligat a la seva fundació) o Antoni Tàpies acrediten aquesta fidelitat en la qual l’atonalitat, el dadaisme, l'especulació aleatòria, l'atzar, el surrealisme o l'electrònica (era president d'honor de Phonos) configuren un llenguatge personal que pràcticament abasta des del sol, a el teatre musical, la música de cambra o la simfònica i en el qual les partitures gràfiques o la informàtica van protagonitzar un destacat paper.

Una enriquidora i coherent vida creativa (entre 1953 i l'any 2000 va escriure més de tres-centes obres) en la qual la paraula llibertat destaca per sobre de qualsevol altra definició. Mestres Quadreny va obtenir l'any 2000 el Premi Nacional de Música i el 2007 la medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona.

Descansi en pau.

 
Associació Catalana de Compositors