The Associació Muzio Clementi de Barcelona and the Fundació Rocamora present this exhibition around the figure of Ferran Sor (1778-1839) to introduce other facets around his musical activity.
Sor was a famous performer and guitarist, but also a well-represented ballet composer of his time, such as Cinderella, which premiered in London in 1822, two hundred years ago. This onomastics is a good opportunity to recover a little-known aspect of this universal Catalan musician who developed his career far from Barcelona, the city where he was born and to which he could not return. In his time, this ballet was performed more than a hundred times in the best theatres in Europe, with great productions and the most prestigious ballet figures of the moment. In addition, the Bolshoi Theatre in Moscow was inaugurated with this play.
The exhibition includes material related to Sor collected by the collector Manuel Rocamora, who wrote and published a biography on the musician in 1957. Other pieces from the collection are also exhibited in dialogue with the musical theme.
Among these, we can see the notes, the original typewritten and the typewriter Olivetti by Manuel Rocamora, with which he wrote the biography of Ferran Sor.
The Gerónimo Bordas square piano from the mid-19th century from the Rocamora collection is also on display. Square pianos were the quintessential home instruments models for households of all spheres of life from the late 18th to the mid-19th century.
A wedding dress by designer Josep Font, inspired by the time of Ferran Sor, bring close that era with the present.
Among various documents and materials of work by Manuel Rocamora, some dance shoes from the period sprinkle the glass cases of the exhibition. Cinderella's symbolic shoe and dancers' shoes are significant objects in the Cinderella ballet.
Also noteworthy are some musical dolls from the collection. It was fashionable at the time for girls to play the tambourine. The piano ensemble reveals various customs of the time. The instrument represents a cabinet upright piano, a model typical of the second decade of the 19th century. The young man accompanying the pianist girl is wearing a military uniform. The characters and the situation describe a domestic music scene. The fact is that Sor was a soldier and took part in the French war.
In the section dedicated to the subject of Ferran Sor, the handwritten score of his Cantata Alla Duchessa d’Albufera written in Valencia in 1813, shortly before his exile, stands out.
The full score of the orchestral version of Cinderella, edited by Sergi Casademunt, as well as various books, articles, scores, and recordings of music for piano or vocal by Sor are also on display.
The exhibition is completed by a section on Sor's relationship with the London-based musician, publisher, and piano maker Muzio Clementi (1752-1832). One of the pianos found in the pre-1850 piano search project carried out by the Muzio Clementi Association of Barcelona has turned out to be a Clementi & Co. square piano with the signature of Ferran Sor inside.
This section explains how Ferran Sor’s London period, between 1815 and 1823, was especially fruitful in terms of the composition of ballets and works for piano and for voice and piano. During this period, he composed Cinderella and became enthusiastic about the works of the city's pianist composers, now known as the London Pianoforte School, with Clementi at the helm. Clementi also released a work by Sor for guitar. All this suggests that the two composers must have known each other.
At the opening ceremony of the Exhibition, after the presentations and thanks of the President of the Rocamora Foundation, Eduard Rocamora, and the Vice President of the Barcelona Muzio Clementi Association, Joan Josep Gutiérrez, the guitarist and musicologist Luis Gásser reviewed the biography of Ferran Sor. For his part, the viola da gamba player Sergi Casademunt, transcriber of orchestral works from Sor, explained his experience in the study and editing of the ballet Cendrillon.
Marina Rodríguez Brià, curator of the Mostra, explained the meaning of the exhibition and performed excerpts from the piano version of the ballet, performed by the same composer and published in London.
La Asociación Muzio Clementi de Barcelona y la Fundación Rocamora presentan esta Muestra en torno a la figura de Ferran Sor (1778-1839) para dar a conocer otras facetas de su actividad musical.
Sor fue un célebre intérprete y autor para
guitarra, pero también compositor de ballets muy representados en su tiempo,
como Cendrillon (La Cenicienta), estrenado en 1822 en Londres, hace
doscientos años. Esta onomástica es una buena ocasión para recuperar un aspecto
poco conocido de este músico catalán universal que desarrolló su trayectoria
lejos de Barcelona, la ciudad en la que nació y a la que no pudo volver. En
su tiempo, de este ballet se realizaron más de cien representaciones en los
mejores teatros de Europa, con grandes producciones y con las figuras del
ballet más prestigiosas del momento. Además, con esta obra se inauguró el
Teatro Bolshoi de Moscú.
En la muestra se exhibe material relacionado
con Sor recogido por el coleccionista Manuel Rocamora, que escribió y publicó
una biografía sobre el músico en 1957. También se exponen otras piezas de la
colección en diálogo con la temática musical.
Entre ellas, podemos ver los apuntes, el
mecanoscrito y la máquina de escribir a Olivetti de Manuel Rocamora, con la que
escribió la biografía de Ferran Sor.
También se expone el piano de mesa Gerónimo
Bordas, de mediados del siglo XIX de la colección Rocamora. El piano de mesa
fue el modelo de instrumento doméstico por antonomasia de los hogares de todas
las clases sociales desde finales del siglo XVIII a mediados del siglo XIX.
Un traje de novia del diseñador Josep Font,
inspirado en el tiempo de Ferran Sor, une esa época con la actualidad.
Entre varios documentos y materiales de
trabajo de Manuel Rocamora, algunas zapatillas de danza de la época salpican
las vitrinas de la exposición. El zapato simbólico de Cenicienta y las
zapatillas de los bailarines son objetos significativos del ballet Cendrillon.
También destacan unas muñecas musicales de la
colección. En la época estaba de moda que las chicas tocaran la pandereta. El
conjunto con piano revela diversas costumbres de la época. El instrumento
representa un piano vertical armario, un modelo típico de la segunda década del
siglo XIX. El joven que acompaña a la joven pianista viste un uniforme militar.
Los personajes y la situación describen una escena musical doméstica. Se da la
circunstancia de que Sor fue militar y participó en la Guerra del francés.
En el apartado más dedicado a la temática de
Ferran Sor destaca la partitura manuscrita de su Cantata Alla Duchessa de
Albufera escrita en Valencia en 1813, poco antes de su exilio.
También se expone la partitura completa de la
versión orquestal de Cendrillon, editada a cargo de Sergi Casademunt,
así como varios libros, artículos, partituras y grabaciones de la música para
piano o vocal de Sor.
Completa la exposición un apartado dedicado a
la relación que tuvo Sor con el músico, editor y fabricante de pianos instalado
en Londres, Muzio Clementi (1752-1832). Uno de los pianos hallados en el
proyecto de búsqueda de pianos anteriores a 1850 que lleva a cabo la Asociación
Muzio Clementi de Barcelona ha resultado ser un piano de mesa Clementi &
Co. con la firma de Ferran Sor en su interior.
En esta sección se explica cómo la etapa
londinense de Ferran Sor, entre 1815 y 1823 fue especialmente fecunda en cuanto
a la composición de ballets y obras para piano y para voz y piano. En este
período compuso Cendrillon y quedó entusiasmado por las obras de los
compositores pianistas de la ciudad, conocidos ahora como la London
Pianoforte School, con Clementi a la cabeza. Clementi también editó una
obra de Sor para guitarra. Todo ello nos hace pensar que los dos compositores,
seguramente, debieron conocerse.
En el acto de inauguración de la Mostra, después de las presentaciones y agradecimientos de rigor del presidente de la Fundación Rocamora, Eduard Rocamora, y del vicepresidente de la Asociación Muzio Clementi de Barcelona, Joan Josep Gutiérrez, el guitarrista y musicólogo Luis Gásser hizo un repaso a la biografía de Ferran Sor. Por su parte, el gambista Sergi Casademunt, transcriptor de obras orquestales de Sor explicó su experiencia sobre el estudio y edición del ballet Cendrillon.
Marina Rodríguez Brià, comisaria de la Muestra,
explicó el sentido de la exposición e interpretó fragmentos de la versión para
piano del ballet, realizada por el propio compositor y publicada en Londres.
L’Associació Muzio Clementi de Barcelona i la Fundació Rocamora presenten aquesta mostra al voltant de la figura de Ferran Sor (1778-1839) per donar a conèixer altres facetes de la seva activitat musical.
Sor va ser un cèlebre intèrpret i autor per a guitarra, però també compositor de ballets molt representats en el seu temps, com ara Cendrillon (La Ventafocs), estrenat el 1822 a Londres, ara fa dos-cents anys. Aquesta onomàstica és una bona ocasió per recuperar un aspecte poc conegut d’aquest músic català universal que va desenvolupar la seva trajectòria lluny de Barcelona, la ciutat on va néixer i a la qual no va poder tornar. En el seu temps, d’aquest ballet se’n van fer més de cent representacions als millors teatres d’Europa, amb grans produccions i amb les figures del ballet més prestigioses del moment. A més, amb aquesta obra es va inaugurar el teatre Bolshoi de Moscou.
A la mostra s’exhibeix material relacionat amb Sor recollit pel col·leccionista Manuel Rocamora, que va escriure i publicar una biografia sobre el músic l’any 1957. També s’exposen altres peces de la col·lecció en diàleg amb la temàtica musical.
Entre aquestes, podem veure els apunts, el mecanoscrit i la màquina d’escriure Olivetti de Manuel Rocamora, amb la qual va escriure la biografia de Ferran Sor.
També s’exposa el piano de taula Gerónimo Bordas, de mitjans del segle XIX de la col·lecció Rocamora. El piano de taula va ser el model d’instrument domèstic per antonomàsia de les llars de totes les classes socials des de finals del segle XVIII a mitjans del segle XIX.
Un vestit de núvia del dissenyador Josep Font, inspirat en el temps de Ferran Sor uneix aquella època amb l’actualitat.
Entre diversos documents i materials de treball de Manuel Rocamora, algunes sabatilles de dansa de l’època esquitxen les vitrines de l’exposició. La sabata simbòlica de la Ventafocs i les sabatilles dels ballarins són objectes significatius del ballet Cendrillon.
També destaquen unes nines musicals de la col·lecció. A l’època estava de moda que les noies toquessin la pandereta. El conjunt amb piano revela diversos costums de l’època. L’instrument representa un piano vertical armari, un model típic de la segona dècada del segle XIX. El jove que acompanya la noia pianista vesteix un uniforme militar. Els personatges i la situació descriuen una escena musical domèstica. Es dona la circumstància que Sor va ser militar i va participar a la guerra del Francès.
En l’apartat més dedicat a la temàtica de Ferran Sor destaca la partitura manuscrita de la seva Cantata Alla Duchessa d’Albufera escrita a València el 1813, poc abans del seu exili.
També s’exposa la partitura completa de la versió orquestral de Cendrillon, editada a cura de Sergi Casademunt, així com diversos llibres, articles, partitures i enregistraments de la música per a piano o vocal de Sor.
Completa l’exposició un apartat dedicat a la relació que va tenir Sor amb el músic, editor i fabricant de pianos instal·lat a Londres, Muzio Clementi (1752-1832). Un dels pianos trobats en el projecte de cerca de pianos anteriors a 1850 que du a terme l’Associació Muzio Clementi de Barcelona ha resultat ser un piano de taula Clementi & Co. amb la signatura de Ferran Sor al seu interior.
En aquesta secció s’explica com l’etapa londinenca de Ferran Sor, entre 1815 i 1823 va ser especialment fecunda pel que fa a la composició de ballets i obres per a piano i per a veu i piano. En aquest període va compondre Cendrillon i va quedar entusiasmat per les obres dels compositors pianistes de la ciutat, coneguts ara com la London Pianoforte School, amb Clementi al capdavant. Clementi també va editar una obra de Sor per a guitarra. Tot plegat fa pensar que els dos compositors, de ben segur, es devien conèixer.
En l’acte d’inauguració de la Mostra, després de les presentacions i agraïments de rigor del president de la Fundació Rocamora, Eduard Rocamora, i del vicepresident de l’Associació Muzio Clementi de Barcelona, Joan Josep Gutiérrez, el guitarrista i musicòleg Luis Gásser va fer un repàs a la biografia de Ferran Sor. Per la seva banda, el gambista Sergi Casademunt, transcriptor d’obres orquestrals de Sor va explicar la seva experiència en l’estudi i edició del ballet Cendrillon.
Marina Rodríguez Brià, comissària de la Mostra, va explicar el sentit de l’exposició i va interpretar fragments de la versió per a piano del ballet, realitzada pel mateix compositor i publicada a Londres.
