I Jornades de Patrimoni Musical a la UB

 English     Castellano

El 5 i 6 de maig a van tenir lloc a l'Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història les primeres Jornades de Patrimoni Musical organitzades per la Universitat de Barcelona (UB) i el el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

Vam estar convidats a presentar el nostre estudi Cerca i documentació de pianos anteriors a 1850 a Catalunya. Un projecte de patrimoni musical. Aquest estudi neix com un projecte a dins de l'Associació Muzio Clementi de Barcelona i té l'objectiu de documentar i censar els pianos que es puguin trobar a Catalunya amb la finalitat de protegir un patrimoni mobiliari que és important per a la memòria cultural i pot ser una font per a posteriors recerques científiques. 

A la ponència vaig explicar les línies generals del projecte i dels pianos que hem estudiat que, fins al moment, son trenta quatre. La presència del piano de cua Collard & Collard, late Clementi, Collard & Collard de 1847, recentment restaurat per l'AMCB, va permetre l'audició en viu d'un dels instruments estudiats dins del projecte. La Marina Rodríguez Brià va interpretar un moviment d'una sonata de Muzio Clementi, que va tancar la sessió del matí amb un bon exemple pràctic del que pot significar la recuperació del patrimoni musical.

Anar a: Programa de les Jornades

Text de la meva ponència de presentació del piano Collard & Collard a la UB

21 de març de 2022

Universitat de Barcelona. Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història.

PRESENTACIÓ DEL PIANO COLLARD & COLLARD, LATE CLEMENTI, COLLARD & COLLARD

Joan Josep Gutiérrez Yzquierdo

1. L’AMCB i el projecte de cerca de pianos Clementi i Collard anteriors a 1850

El 2017 es va constituir formalment l’Associació Muzio Clementi de Barcelona, encara que les activitats havien començat el 2014, quan la Marina Rodríguez Brià, pianista, filòloga i estudiosa de la música de Clementi, va enregistrar un CD amb el piano Clementi & Co, propietat d’Anna Cuatrecasas, actual presidenta de l’associació.

Entre moltes activitats que hem dut a terme durant aquests anys podem destacar cursos (dos Gaudir UB i dos Juliols a la Universitat de Barcelona), exposicions (Palau de la Música, Conservatori Municipal de Barcelona, Museu de la Música), concerts, conferències, classes i participació a simpòsiums internacionals a Itàlia, Estats Units i Holanda. La recerca ha estat un altre front que se’ns ha obert a partir de l’interès sobre Clementi.

Un projecte important que avui ens porta aquí, es la cerca i documentació de pianos Clementi i Collard a Catalunya. La intenció inicial era quantificar, classificar i descriure els pianos d’aquestes marques que podíem trobar a casa nostra. La limitació territorial tenia dos motius: un purament pràctic de no voler estendre’ns més enllà de les nostres possibilitats reals, tant econòmiques com personals, i, d’altra banda, contribuir a l’estudi del patrimoni català. La limitació temporal, fins a 1850, també respon a altres raons. D’una banda, a mesura que ens allunyem en el temps, els pianos són més escassos i estan en pitjors condicions, cosa que ens esperona a estudiar-los i protegir-los. Per altra, a partir d’aquest període, malgrat que fins avui s’han anat introduint moltes singularitats i innovacions, la tendència ha estat l’estandardització del piano. El ferro entra al piano gradualment per sostenir la tensió durant el segle XIX. Cap a 1804 Broadwood i Clementi experimenten amb algun reforç amagat, però en general hi ha una oposició al ferro davant del temor de produir un so metàl·lic. A partir de 1820 es fa més normal posar diverses barres longitudinals i un cordal o placa per subjectar les cordes. El marc complet de ferro fos s’aplica a mitjans de segle i esdevé un estàndard en la fabricació de pianos, primer a Amèrica i després a Europa. Altres elements força normalitzats son el tipus de mecanismes, els calibres i les tensions de les cordes, així com la cerca d’una sonoritat similar, naturalment salvant les distàncies entre models i nivells de qualitat diferents.

En posar-nos a treballar ens vàrem trobar amb l’aparició de pianos anteriors a 1850 d’altres marques o constructors. Òbviament, no podíem deixar d’estudiar-los perquè son instruments escassos i interessants, molts d’ells catalans. Així que els vam incloure immediatament en el nostre projecte. Hem trobat exemplars molt singulars i d’una gran rellevància per a l’estudi de l’evolució històrica del piano a Catalunya, però avui ens cenyirem només als anglesos Clementi i Collard. He d’afegir que, d’ençà que vàrem anunciar el nostre projecte a la web de l’associació, hem rebut consultes de tota Espanya que ens portaran, de ben segur, en un moment o altre a ampliar el nostre camp d’estudi.

Pianos de Vilanova i de Terrassa

Dels 33 pianos que hem documentat i descrit fins ara (en tenim altres a l’espera), 18 son Clementi o Collard, 9 de cada un. Són més dels que esperàvem trobar. Les procedències d’aquests pianos son diverses. La majoria pertanyen a col·leccions privades i han arribat a Catalunya a través d’adquisicions al llarg del segle XX o XXI. Però també n’hi ha algun que està demostrat que va arribar en el temps de la seva fabricació, com és el cas del Clementi vertical de 1820 de Can Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú. Un altre Clementi, aquest de taula, està signat per Ferran Sor. Aquests constitueixen dos exemples diferents de ponts culturals que podem establir entre Anglaterra i Catalunya. (No ens podem estendre en aquesta qüestió, però hem escrit articles que ho expliquen amb profunditat.)

2. Inicis del piano.

El piano és un invent italià. Bartolomeu Cristofori, curador i constructor d’instruments de la cort dels Mèdici a Florència, el va presentar per primera vegada el 1709. La genialitat de Cristofori va ser resoldre d’una sola vegada els principals elements de la mecànica, que serien la base del piano modern. El 1709 n’havia construït quatre. El model perfeccionat de 1720 consta del martellet lliure impulsat per un escapament i una palanca intermèdia, un atrapi i un apagador per a cada tecla.



Piano de Cristofori




Aquest instrument va arribar ràpidament a Portugal i Espanya, especialment gràcies a Domenico Scarlatti, que era mestre de Maria Bàrbara de Bragança. Però on va quallar va ser a Alemanya, on Silbermann el va desenvolupar a partir del model descrit de Cristofori. La llista de constructors que van experimentar amb la recerca i desenvolupament del piano a mitjans del segle XVIII és molt llarga i complexa, però podem simplificar-ho amb la distinció de dues grans escoles, la del sud d’Alemanya i Àustria (donaria lloc al estil vienès) i l’escola anglesa, més pròxima als principis de Cristofori. De fet, podríem parlar d’escola anglesa, francesa i germànica, ja que les tres son les precursores més pròximes al piano actual.
Diversos motius van fer que Anglaterra, i Londres en concret, esdevingués un cresol del piano a partir del tercer terç del segle XVIII. Seria molt llarg d’explicar, però s’ajunten diverses causes. La Il·lustració, amb el seu interès per les ciències, la Revolució industrial, amb els seus avenços tecnològics, les guerres continentals europees, la Guerra dels Set Anys, la Revolució francesa, i les Guerres napoleòniques, els avenços socials i l’interès per la cultura... Cal tenir en compte que, durant tot el segle XVIII, Anglaterra va ser una gran importadora de talents musicals. És paradigmàtic el cas de Haendel o de Johann Christian Bach que, entre molts d’altres, van desenvolupar la seva tasca artística i els seus negocis musicals allí. Era una terra d’oportunitats per als talents.

3. Clementi i Collard.

Muzio Clementi hi va arribar de la mà del seu mentor, Peter Beckford, l’any 1766 amb només 14 anys. Després d’una formació musical i intel·lectual i d’una brillant carrera virtuosística que el situaria entre els professors més demandats i cars de Londres, a principis del 1790 abandona la interpretació pianística i s’associa a la industria del piano i de l’edició musical. El 1798 comença la seva activitat com a soci a Longman, Clementi & Company, després d’haver rescatat la prestigiosa empresa Longman & Broderip que havia fet fallida tres anys abans. A partir de 1801 aniran entrant i sortint diferents socis i la marca esdevindrà Muzio Clementi & Co.





Retrats de Clementi i dels germans Collard





L’únic soci estable provenia ja de l’empresa Longman: era Fredrick Collard (1772-1860), que des de 1791, amb 14 anys, ja hi treballava. Amb la seva experiència, Frederick formarà un tàndem únic amb Clementi. El seu germà William (1776-1866), poeta i home de gran cultura humanística, també s’incorporarà a la firma Clementi i continuarà amb Frederick el negoci dels pianos a la mort de Clementi, el 1832, sota la marca Collard & Collard. La relació dels germans Collard amb Muzio Clementi té aspectes molt interessants. No es limita a un qüestió professional, sinó que s’estableix entre ells un vincle intel·lectual i una amistat profunda que, fins i tot, acabarà per unir posteriorment les famílies. Actualment, els descendents de Clementi i Collard encara seuen a la mateixa taula. En un dels seus darrers viatges de recerca, la Marina Rodríguez a qui sentirem tocar a continuació, va visitar John Collard a casa seva a Whitstable, al sud-est d’Anglaterra per estudiar uns manuscrits de Clementi.




Marina Rodríguez i John Collard



En aquesta foto podem veure encara la semblança física de John Collard amb el quadre original del seu avanpassat que està penjat al darrera.





Esquema de les marques



En aquest esquema podem situar la línia Clementi i Collard en el seu context general. Els canvis de socis i el traspàs de les empreses ha estat fins ara una pràctica habitual. El pare de John Collard va ser el darrer Collard dedicat als pianos als anys 1960s.



Des de 1802, Clementi fa llargs viatges per Europa representant la seva marca, recollint música i ampliant el seu fons editorial amb els compositors més importants de l’època. El 1807 signa un contracte amb Beethoven per editar en exclusiva als territoris britànics algunes de les obres més importants. Simultàniament, alguns dels seus alumnes tindran una influència també en l’expansió de la tècnica pianística de Clementi. L’intercanvi estilístic i tècnic de l’obra de Beethoven i Clementi és un tema d’estudi que té molt recorregut. Les influències son mútues. Als anys 80 i 90 del XVIII, Beethoven beu del pianisme clementià de forma clara i demostrable (al concert d’avui en tindrem un exemple). Així mateix, Clementi serà influït per Beethoven en les seves darreres composicions. Cal dir que Clementi mai abandonà la composició i la direcció d’orquestra, formant part d’entitats tan importants com la Philharmonic Society de Londres, de la qual era membre fundador.

4. El piano Collard & Collard.

La societat Clementi-Collard es va dissoldre el 24 de juny de 1831, un any abans de la mort de Clementi, i va passar completament a mans dels germans Collard. Durant uns anys, aproximadament fins als 1850s, es va mantenir el nom de Clementi a l’etiqueta com a record i com a reforç d’una marca de gran prestigi. Així, com és el cas del piano que presentem avui, a l’etiqueta podem llegir “Collard & Collard, late Clementi, Collard & Collard”.

Etiqueta del piano Collard que es presenta

El disseny d’aquestes etiquetes es torna estàndard, fons negre amb lletres daurades, amb una orla o marc amb motius vegetals. Hi ha alguna variant en el disseny segons el tipus de patent. En aquest cas hi veiem “Patent repeater”, una de les moltíssimes patents que Collard va registrar i que trobem en altres models. Cal dir que, des dels inicis de la carrera industrial a finals del segle XVIII i fins avui, el registre d’innovacions i invents dedicats al piano ha estat infinit.








El piano no té el marc complet de ferro, però sí el cordal i tres barres que reforcen longitudinalment la tensió.


A l’interior, al frontal de la màquina, hi ha una cartel·la amb instruccions per ajustar l’escapament dels martells.

Cartel·les



Aquí voldria senyalar que des dels seus inicis, els mecanismes dels pianos desenvolupen sistemes que permeten ajustar-los a mesura que tenen desgast.


També hi ha una cartel·la sota el faristol amb un avís legal contra la falsificació. Aquest és un tema interessant que confirma que la còpia i el plagi estaven a l’ordre del dia. De fet, en la nostra cerca hem trobat un piano que porta la marca Collard & Collard, però que es tracta d’una falsificació, possiblement de mitjans del segle XIX. (Per cert, un piano diferent però interessant) A Espanya en particular, els pianos Collard van gaudir d’un gran prestigi. Serveixi com a mostra aquesta notícia de l’òbit del constructor Vicente Ferrer (1804-1856) publicada a la Gaceta Musical de Madrid el 6 de març de 1856 diu:

Eran en aquella época los pianos más superiores y pedidos los cuadrilongos de Collard y Collard; y Ferrer, cogiendo uno de ellos, estudiándole en sus más mínimos detalles e imprimiéndole en su imaginación, puso manos a la obra, y empezó a construir pianos de tan buenas circunstancias como las del que le sirvió de modelo. Así lo apreciaron las persones entendidas, así se sancionó por el tribunal competente en la Exposición de los objetos de la industria española de 1845, premiándole con la medalla de plata.

Números de sèrie


Tornant al piano que presentem, la numeració està gravada al bloc esquerre del claviller (3716) i també apareix en llapis a diferents parts o peces de l’interior. També hi ha un número en tinta (43604). Aquests números, juntament amb l’etiqueta, son els detalls que permeten datar amb exactitud el piano.




Extensió del teclat actual i Collard




El piano té un teclat de 6 octaves. Fa-1 – Sol6 i, a diferència del piano modern, és bicorde en tota la seva extensió.



Pedals


Té dos pedals de fusta amb les funcions de “forte” o de ressonància i de “una corda”.








Aquí podem veure la similitud entre un dels darrers pianos de Clementi i els Collard de l’època del nostre.

5. La restauració

La restauració que està fent en Jaume Barmona, a més de la reparació de la mecànica, ha tingut el seu principal repte en la recuperació de la tapa harmònica, element fonamental en la sonoritat del piano.

Jaume Barmona acabant la restauració de la tapa harmònica

De fet, quan restaurem un instrument antic, sempre apareixen elements imprevisibles que caldrà anar ajustant o millorant en posteriors intervencions. Podríem dir que no hi ha un final definitiu, ja que l’instrument, com un ésser viu, seguirà evolucionant i adaptant-se a les noves circumstàncies. Per això, la presentació és l’inici d’un recorregut en el qual s’introduiran correccions i millores posteriors.





Signatura del contracte entre l'AMCB i el Sr. Bultó al taller



Per acabar, voldria subratllar la importància que té la recuperació d’un piano d’aquesta època. Des de fa anys, hi ha un moviment generalitzat que aprofundeix en la interpretació musical amb criteris històrics informats. L’estètica i la tècnica interpretativa van evolucionant i obren moltes possibilitats expressives que ens connecten amb el passat, però que també són punts de vista actuals, molts dels quals també passaran de moda. A partir de manuscrits, edicions originals i de textos antics, se’ns obre als intèrprets actuals tot un bagul que ens permet reinterpretar contínuament la història. Però els documents que potser ens acosten més a l’origen són precisament els instruments originals, perquè són testimonis físics i autèntics del seu temps. Els instruments ens parlen directament de com i en quines situacions es realitzava la música. En el cas de Beethoven o de Clementi, per exemple, sabem que la seva música emana del piano i això determina la seva estètica. Així, la salvaguarda del patrimoni organològic hauria de convertir-se en una prioritat en una societat culta. No hi ha programes públics per aquesta acció, o en tot cas són tímids i puntuals. (Bé, el Museu de la Música de Barcelona té un paper important, però ja sabem que depèn econòmicament de decisions superiors que no sempre donen el valor a aquestes coses.) La major part dels esforços provenen de les iniciatives i de les butxaques particulars. Encara que la nostra veu sigui molt petita, aprofitem la ocasió per divulgar aquest pensament i agraïm a la Universitat de Barcelona que ens hagi facilitat aquest pòdium per poder-ho presentar.



Moltes gràcies.

Enllaços

Enregistrament de tot l'acte de presentació

Vídeo del trasllat del piano realitzat per la UB

https://www.ara.cat/cultura/renaixement-tresor-memoria-musical-catalunya_1_4310830.amp.html

Presentació del piano de cua Collard & Collard de 1847 restaurat recentment

 

Dilluns 21 de març de 2022, 12 hores

Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona

Carrer Montalegre 6. 4a planta.

Barcelona

Els viatges, la música i l'escena entre els segles XVIII i XIX

Del pensament il·lustrat a l’emotivitat de l’individu. El músic Muzio Clementi com a model del canvi de mentalitat

http://www.ub.edu/juliols/curs-estiu/viatges-musica-escena-entre-segles-xviii-xix

Els Juliols 2017 – Universitat de Barcelona
De l’10 al 14 de juliol de 2016 de 16:00 a 20:30 (Total: 20h)
Facultat de Geografia i Hist ria de la UB - Aula 216
Carrer de Montalegre, 6
08001 Barcelona


Descripció del curs

Entre el segle XVIII i XIX, amb les revolucions que acompanyen el canvi de pensament a Europa, la música i les arts escèniques evolucionen amb la nova societat. Superant els conflictes polítics i les dificultats dels mitjans de transport, els artistes es desplacen per tota la geografia, creant una autèntica xarxa d’intercanvi cultural. Es renoven i es creen instruments musicals que obren nous horitzons sonors. 

Experts en diferents àrees artístiques i socials ens faran reviure una època cabdal per entendre la modernitat. Sabrem com i perquè es viatjava i es reproduirà algun dels trajectes dels artistes del moment. Es tractarà el pensament de l’època, la dansa, l’òpera, el teatre i la música instrumental. En algunes sessions tindrem exemples musicals en directe.

El músic Muzio Clementi (1752-1832), compositor, pianista, editor i fabricant de pianos, va ser un gran viatger i home il·lustrat. La seva persona sintetitza gran part dels elements que configuren el canvi de mentalitat d’aquesta època i serà una referència per unir les diferents temàtiques del curs.

Coordinació

Marina Rodríguez Brià
Eva M. Álvarez

                            

                                                                                                                                     

INTRODUCCIÓ

Entre la segona meitat del segle XVIII i el primer terç del XIX Europa està immersa en un constant moviment revolucionari. Es sacsegen creences, criteris, maneres de viure, apareixen noves ideologies polítiques, socials i religioses que afirmen les llibertats individuals de les persones. Sorgeixen noves estètiques, noves formes d’expressió i nous instruments musicals.

Malgrat les dificultats per desplaçar-se i creuar fronteres, molts artistes i pensadors realitzen grans viatges. Les novetats i estrenes en una ciutat tenen repercussió en altres d’allunyades. Es produeix un gran intercanvi cultural que actualitza i apropa Europa.

En aquest curs, es parlarà de músics, ballarins, actors, pensadors, científics i literats, entre altres. La majoria de ponents ens intercalaran el viatge d’algun dels personatges que tractaran i podrem anar contemplant aquella Europa des de perspectives de cassos individuals que ens l’acostaran. A través del moviment de persones concretes i les seves motivacions, itineraris i passions, podrem entendre millor el seu temps. Començarem el primer dia presentant el cosmopolita i polifacètic Muzio Clementi, que personifica el canvi de mentalitat i servirà de referent per unir les diferents àrees temàtiques del curs. Estudiarem un ampli panorama de l’escena del moment, que inclou grans temàtiques com ara l’ pera, el teatre i la música instrumental. La segona jornada es centrarà en l’aparició del piano i els canvis que va comportar i el món de la dansa a Catalunya, força desconegut per  amb tanta transcendència per la pr pia música del nostre país. Es completarà amb una visió dels interiors domèstics britànics, protagonistes de la vida musical pianística anglesa i també de la dansa en espais privats. El mateix Ferran Sor hi va participar, tant en domicilis barcelonins com londinencs, encarregant-se de la dansa des del pianoforte. El dia central del curs es dedicarà a la interrelació entre l’art i la ciència, al pensament científic i filos fic de l’època, reflexionant sobre el sentit del viatge i coneixent itineraris de viatgers il·lustres en algunes terres inesperades. En la següent sessió veurem la incidència del Monestir de Montserrat en la vida musical catalana i de l’estranger. Quins músics s’hi van formar, com s’ensenyava, què s’hi componia. També es tractarà la importància de l’evolució dels instruments i la didàctica de la guitarra i de la flauta travessera, els canvis que es van introduir, els materials. I també els seus compositors i els grans viatges d’alguns d’ells. Podrem escoltar en directe diferents instruments, alguns d’hist rics. També ens endinsarem en la literatura britànica de viatges per captar l’esperit i l’audàcia d’alguns escriptors. Tindrem exemples sorprenents que ens aproparan a l’escriptura moderna. I finalment, l’últim dia viatjaran els instruments musicals i les partitures. Donarem una ullada al seu comerç i tornarem a Clementi, tal i com vam començar. Sabrem el perquè d’una associació Clementi a Suècia i coneixerem la influència de Clementi a Espanya a través de les seves edicions i els seus pianos. 

PROGRAMACIÓ 

Dilluns 10 de juliol

-  16 a 17: Sessió 1.- Muzio Clementi, un músic lliure.
Marina Rodríguez Brià, Professora Superior de Música, Llicenciada en Filologia Francesa, pianista i experta en l’obra i biografia de Muzio Clementi (Coordinadora del curs)

-  17 a 18: Sessió 2.-  Els instruments i l’orquestra, símbols de la nova societat a l’entorn de 1800.  
Dr. Jorge de Persia, músic leg i crític musical.

-  18:30 a 19:30: Sessió 3.-  L’escena al canvi de segle.
Marc Montserrat Drukker, director d’escena.

-  19:30 a 20:30: Sessió 4.-  Transformacions en el món de l’òpera.
Dr. Roger Alier, crític i historiador de l’òpera.

Dimarts 11 de juliol

-  16 a 17: Sessió 5.- L’aparició del piano i els canvis musicals i socials que va comportar.
Joan Vives, músic i divulgador musical.

-  17 a 18: Sessió 6.- Els interiors domèstics britànics. Un espai idoni per acollir un piano.
Dra. Mireia Freixa Serra, professora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.

-  18:30 a 19:30: Sessió 7.- Dansa d’espectacle a la Barcelona del segle XIX.
Dr. Xosé Aviñoa, professor del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.

-  19:30 a 20:30: Sessió 8.- L’escola bolera a Catalunya. 
Belén Cabanes, concertista de castanyoles. Professora i responsable del departament de dansa espanyola del Conservatori professional de dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona.

Dimecres 12 de juliol

-  16 a 18: Sessió 9.- Pensament i ciència en temps d'expedicions i revolucions Jesús María Galech, professor del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona i de l'Escola Massana. 

-  18:30 a 20:30: Sessió 10.- Viatges i viatgers a l’Europa de Mozart i Clementi.
Dr. Norbert Bilbeny, professor del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona.

Dijous 13 de juliol

-  16 a 17: Sessió 11.- La música al monestir de Montserrat.
Dr. Joaquim Garrigosa, músic leg i director de l’Auditori de Barcelona.

-  17 a 18: Sessió 12.- “It’s sentimental, the Continental”: British Travel Writing in the Era of the Sentimental Novel. (Anglès)
Dr. David Owen, professor del Departament de Filologia Anglesa i Germanística, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

-  18:30 a 19:30: Sessió 13.- La guitarra i els seus compositors.
Fix Nicolet, concertista i professor de guitarra.

-  19:30 a 20:30: Sessió 14.- La transformació i la revolució dels instruments de vent entorn de 1800. El flautista Louis Drouet, paradigma del nou intèrpret virtuós, i la flauta de vidre de Claude Laurent.
Montserrat Gascon, concertista i professora de música de cambra de l'Escola Superior de Música de Catalunya.

Divendres 14 de juliol

-   16 a 17: Sessió 15.- Why a Clementi Society in Umea, its mission. (Anglès) 
Bengt Hultman, president de la Swedish Clementi Society.

-   17 a 18: Sessió 16.- Comerç de partitures i d’instruments musicals a l’Europa de finals del segle XVIII i inicis dels segle XIX.
Dr. Oriol Brugarolas, professor del Departament d’Hist ria de l’Art de la Universitat de Barcelona.

-   18:30 a 20:30 Sessió 17.- La presencia de Clementi en España a través de sus Ediciones musicales y de sus modelos de pianos. (Castellano)
Laura Cuervo, professora d’expressió musical a la Facultad de Educación de la Universidad Complutense de Madrid.

ES, LA MÚSICA I L'ESCENA ENTRE ELS SEGLES XVIII

I XIX

l

músic

Muzio

i Clementi

com

a

model

del

canvi

de

mentalitat.

La Fundació Victòria dels Àngels marxa de Sant Cugat

La Fundació Victòria dels Àngels deixa Sant Cugat i trasllada la seva seu a la Universitat de Barcelona, on va néixer la cantant. No és una bona notícia per a l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels, que ha tingut l'honor de rebre el nom de la gran cantant i s'ha beneficiat de la donació d'un piano que pertanyia a la soprano i de moltes activitats al llarg de tots els anys en què la Fundació ha estat present al nostre centre.

Victòria dels Àngels amb el Quartet de Guitarres de Barcelona.
Concert al Monestir de Sant Cugat, 30 d'octubre de 1992
QGB: Jaume Abad, Teresa Forqué, Francesc Pareja i Josep M. Mangado

La relació de Victòria dels Àngels amb l'escola municipal de música comença el curs 1991-92, quan el Quartet de Guitarres de Barcelona - del qual en formen part els guitarristes Jaume Abad, llavors director del centre i Francesc Pareja - i la representant del grup, Montserrat Massó es posen en contacte amb la cantant amb la finalitat de col·laborar musicalment. D'aquesta relació sortirà un seguit de concerts que els portaran a Alemanya, Turquia i altres llocs. Victòria dels Àngels accepta cedir el seu nom a l'escola que obre les portes al nou edifici del Centre Cultural la tardor del 1992 i que és inaugurat amb la seva presència. El mateix any, Victòria dels Àngels i el Quartet de Guitarres ofereixen un concert a l'església del monestir, el caxet del qual la soprano cedeix per a l'adquisició del piano Yamaha C-7 de l'Aula Magna. En aquesta època, la cantant ha traslladat la seva residència a Sant Cugat i està il·lusionada amb l'escola de música. Manifesta la seva intenció de fer algunes classes i d'enregistrar les cançons d'Eduard Toldrà a l'Aula Magna amb la pianista Alícia de Larrocha. Aquests propòsits quedaran truncats per diferents episodis personals funestos .

Victòria dels Àngels en la inauguració de l'escola de música. (1992)

El 26 de novembre de 2003, amb motiu de la celebració del 25è anivesari de l'escola de música, Victòria dels Àngels va fer acte de presència en el que seria la seva darrera aparició en públic i se li va retre un càlid homenatge al Teatre-Auditori.

Acte de recepció dels pianos de Victòria dels Àngels. Novembre de 2005 (d'esquerra a dreta: Joan Josep Gutiérrez, director de l'EMMVA, Helena Mora, presidenta de la FVA, Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat i Àngels Solé, regidora d'Educació).

Dos anys després de la seva mort (15-01-2005), el 15 de gener de 2007, es va presentar la Fundació que gestiona el seu llegat i la seva memòria. Essent jo director de l'escola, vàrem acordar que la FVA tingués la seva seu al nostre centre. En aquell moment molts teniem clar que aquest fet posava l'escola i la ciutat de Sant Cugat en el mapa, no endebades Victòria es reconeguda mundialment com una de les millors cantants del segle XX. La fundació va donar a l'escola amb caràcter permanent un dels pianos, un Steck de cua, i també en règim de comodat el magnífic Steinway triat exprofés per a la cantant pel mític pianista Gerald Moore. Aquesta donació es va signar amb l'alcalde Lluís Recoder, a l'espera d'un conveni definitiu entre la FVA i l'ajuntament. Aquest conveni, després de nou anys de l'estada de la fundació a l'escola, no s'ha arribat a signar mai. El llarg d'aquest temps, la fundació ha organitzat una gran quantitat d'actes que ens han beneficiat com a escola i com a ciutat. Entre aquests hi ha concerts al Teatre-Auditori i al Claustre (Teresa Berganza, Ainhoa Arteta, Nancy Fabiola Herrera, Ofelia Sala,...), cursos per a l'alumnat i el professorat (Jerzy Artysz, Ofelia Sala, Narcisa Toldrà, ...) i moltes altres activitats com conferències, exposicions, etc. (es pot veure una relació més detallada aquí). El 2012 la Fundació va ser nominada als Premis Ciutat de Sant Cugat. 

Jerzy Artysz i Manuel Capdevila

Jerzy Artysz i antics alumnes.

                                      

Cursos

Indubtablement, la residència de la Fundació Victòria dels Àngels a l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels ha estat molt beneficiosa i es fa difícil explicar la seva marxa. És una llàstima que aquells propòsits inicials de col·laboració hagin quedat truncats i no s'hagi arribat a un acord. Crec que Sant Cugat, i molt especialment l'escola de música, surt perdent.  Totes les activitats que hem gaudit gràcies a la Fundació ens han aportat valors i coneixement. Constatem que algunes coses no s'han gestionat correctament.  
En qualsevol cas, és una oportunitat perduda. Només ens queda desitjar que la nova etapa de la Fundació a la seva nova seu sigui exitosa i no es trenquin els llaços amb l'escola que portem amb orgull el nom de Victòria dels Àngels.

Joan Josep Gutiérrez

Saber-ne més
Codalario.com Entrevista a Helena Mora
Darrer concert de Victòria dels Àngels a Sant Cugat
Presentació del projecte 10 de Victòria

Thomas Strange: Brief History of the Square Piano

Thomas Strange és físic i especialista en restauració de pianos antics. El dilluns 11 de juliol participarà com a ponent a "Els Juliols" de la Universitat de Barcelona, dins del curs "Anglaterra al voltant d'un piano. Música, art i societat. El pas del segle XVIII al XIX a través del polifacètic músic Muzio Clementi". 

 http://www.ub.edu/juliols/curs-estiu/anglaterra-voltant-piano-musica-art-societat


 


 Més vídeos de Thomas Strange: https://www.youtube.com/watch?v=6VnKV1sr5VQ

ANGLATERRA AL VOLTANT D’UN PIANO. MÚSICA, ART I SOCIETAT.

Els Juliols és el programa d’estiu de la Universitat de Barcelona. Ofereix cursos de divulgació per transmetre i difondre coneixement. L’avalen el rigor i els estàndards de qualitat d’una institució d’ensenyament superior que combina tradició —més de 550 anys d’història— i modernitat: la UB és la universitat més ben situada en els principals rànquings internacionals, tant entre les universitats de Catalunya com entre les d’Espanya.

Els cursos estan dirigit a tota mena de públic, professorat i estudiants.

CURS: ANGLATERRA AL VOLTANT D’UN PIANO. MÚSICA, ART I SOCIETAT.
Els Juliols (UB)
De l’11 al 15 de juliol 2016
de 9:30 a 14:00 (20h)
Aula 216 de la Facultat de Geografia i Història de la UB
Català i Anglès
Coordinació: Marina Rodríguez Brià, Eva M. Álvarez

ANGLATERRA AL VOLTANT D’UN PIANO. MÚSICA, ART I
SOCIETAT. EL PAS DEL SEGLE XVIII AL XIX A TRAVÉS DEL
POLIFACÈTIC MÚSIC MUZIO CLEMENTI.

Descripció del curs

El músic cosmopolita Muzio Clementi (1752-1832) serà el fil conductor per conèixer una Europa plena de canvis. La música, però també l’art, la societat, el comerç musical, ens acostaran al dia a dia d’aquell moment des de l’Anglaterra de la Revolució industrial.

El curs inclou un recital de piano comentat i exemples musicals en directe.

Professorat
- Dr. Xosé Aviñoa Pérez, catedràtic al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.
- Dr. Oriol Brugarolas, professor associat al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.
- Dra. Mireia Freixa Serra, catedràtica al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.
- Dra. Cristina Rodríguez Samaniego, professora lectora al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.
- Dra. Carme Font Paz professora associada al Departament Filologia Anglesa i Germanística de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Dr. Patrick Hawkins, pianista i professor de música, Columbia, South Carolina, EUA.
- Dr. Matthew Spring, reader in music, Bath Spa University, Regne Unit.
- Dr. Thomas Strange, físic, restaurador de pianos i expert en teclats històrics, Clinkscale Online, Greenville, South Carolina, EUA
- Sr. Joan Josep Gutiérrez Yzquierdo, professor de piano al Conservatori de Sant Cugat. Compositor.
- Dr. Jaume Ayats i Abeyà, director del Museu de la Música de Barcelona.
- Sra. Marina Rodríguez Brià, pianista i professora de mùsica.

Programa
SESIÓ 1.- Presentació. Muzio Clementi, músic polifacètic i cosmopolita. [Marina Rodríguez Brià]
SESIÓ 2.- 19th Century engineering and the crescendo of the piano. [Thomas Strange]
SESIÓ 3.- Els interiors domèstics britànics. Un espai idoni per acollir un piano. [Mireia Freixa]
SESIO 4.- Recital comentat: “At home in England”. [Patrick Hawkins]
SESIÓ 5.- El mapa musical de l’època de Clementi. [Xosé Aviñoa]
SESIÓ 6.- Passió, transcendència i sublim: la pintura anglesa al temps de Clementi.[Cristina Rodríguez]
SESIÓ 7.- Clementi en el context de la cultura anglesa de la Il·lustració. [Carme Font]
SESIÓ 8.- Revolucions, màquines i música a l’Europa de 1800. [Oriol Brugarolas]
SESIÓ 9.- Musical life in London and the provinces during Clementi's early years 1770-1800. [Matthew Spring]
SESIÓ 10.- El llegat de Clementi. Taula rodona. [Jaume Ayats, Joan Josep Gutiérrez i Marina Rodríguez Brià]


http://www.ub.edu/juliols/curs-estiu/anglaterra-voltant-piano-musica-art-societat

El dissabte 16 de juliol, a les 22:00 hores, tindrà lloc al claustre del Monestir de Sant Cugat un concert a càrrec del ponent Matthew Spring (llaüt i guitarra anglesa) i de Sara Stowe (soprano i clavicèmbal), amb un repertori de música anglesa dels 1750-70.