Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mompou. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mompou. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 de novembre del 2017

Música callada, la música que parla l'ànima

Recentment, el pianista Emili Brugalla ha enregistrat els quatre quaderns de Música callada de Frederic Mompou. És un CD publicat per La Mà de Guido amb el suport de la Fundació Frederic Mompou.

Mompou és un mestre del so i de l'harmonia. Té una qualitat que el fa bondadós. Per molt dissonant que pugui ser, mai no és estrident o agressiu. Molts creadors s'han inspirat en ell i ha influït especialment en molts músics de jazz per les seves harmonies que barregen acords tradicionals amb quartes i intervals dissonants i concomitants. Mompou està lligat absolutament al piano, del què n'extreu l'essencial: la capacitat de ressonància harmònica.

Escrita entre el 1951 i 1967 i inspirada en Sant Joan de la Creu, Música callada és una de les composicions més reflexives i personals del compositor català. Ell mateix deia que "és callada perquè la seva audició és interna". És música despullada, sense notes sobreres, d'harmonies que sobrevolen la tonalitat i creen un estat continu de ressonància que s'identifica amb l'ànima. 

La interpretació que en fa Emili Brugalla és absolutament conforme amb l'ontologia d'aquesta música. La qualitat del seu so ens acosta a la metafísica d'aquesta magna obra contemplativa, més pròxima a mística oriental que a la racionalitat del llenguatge clàssic europeu, del qual però, Mompou també n'ha sabut destil·lar els elements necessaris per a una construcció musical coherent amb la nostra tradició cultural. Brugalla està especialment inspirat en aquesta interpretació tant per la netedat del seu toc com per la seva paleta sonora i la recreació dels espais sonors.

L'enregistrament està especialment cuidat i forma part del concepte interpretatiu. Ha utilitzat el seu propi piano, un Steingraber modern de gran qualitat, i ho ha fet en un espai acústic molt especial. El treball d'Alfred Fernández Pons, músic i tècnic de so, és exquisit, tant pel que fa a la presa de so com a la connexió estètica amb el pianista. El so del CD és perfecte.


Joan Josep Gutiérrez Yzquierdo

dilluns, 31 de desembre del 2012

Charmes, l'encanteri de Frederic Mompou

Joan Josep Gutiérrez interpreta "Charmes" de Frederic Mompou


Frederic Mompou, de qui aquest any 2012 es commemora el 25è aniversari de la seva mort,  va ser un compositor independent, allunyat d'escoles compositives, i d'una naturalesa autodidacta que el va portar a evitar els mètodes convencionals d'estudi musical. Les seves influències es poden trobar principalment en la sensibilitat francesa, a partir de Fauré, la música del qual el va fascinar durant al seva adolescència, i la seva admiració per Chopin. Com aquest, Mompou va dedicar la major part de la seva obra al piano, instrument que considerava imprescindible per "trobar" la seva música. De fet, ell no es considerava pròpiament compositor, sinó un mitjà per transmetre la música que trobava o li era posada a l'abast dels seus dits. El seu origen catalano-mediterrani, juntament amb les sonoritats franceses de Debussy, Satie o Ravel, entre d'altres, i el record de l'ofici familiar, que no era altre que la foneria de campanes, el van dur a investigar les sonoritats directament de la realitat, sense prejudicis harmònics academicistes. Així, Mompou arriba a una harmonia, lligada sempre a la tonalitat, que es mou intuitivament per si mateixa. La dissonància forma part de la sonoritat, i no pas de la funcionalitat harmònica. Les melodies són simples i recorden cantarelles quasi infantils. Les estructures s'allunyen de les formes clàssiques (ell considerava Haydn, Mozart i Beethoven entre els compositors que menys li agradaven) i es formen per la pròpia deriva de la sonoritat, recuperant tècniques tan simples però efectives com la simple transposició, sense desenvolupaments ni càrregues retòriques. Ell deia que més que compondre, es dedicava a treure notes. La seva música és concisa, fresca, directa, exempta d'artifici, poètica, íntima i màgica.

Charmes va ser escrita entre 1920 i 1921 i forma part del seu primer període compositiu. No obstant això, en aquesta obra ja apareixen tots els elements que caracteritzen la seva música. Les sis peces d'aquest recull són una mena d'encanteris o invocacions destinats a l'ànima. La simplicitat i l'estil repetitiu, malgrat la seva curta durada, tenen l'efecte de pregàries o conjurs per disposar l'esperit a diferents estats d'ànim. Els títols que acompanyen cada part, i que parlen per si mateixos, són:
  1. Pour endormir la souffrance, (per adormir el sofriment)
  2. Pour pénétrer les âmes (per penetrar les ànimes)
  3. Pour inspirer l'amour (per inspirar l'amor)
  4. Pour les guérisons (per els guariments)
  5. Pour évoquer l'image du passé (per evocar la imatge del passat)
  6. Pour appeler la joie (per atreure l'alegria)






Per saber-ne més:
Fundació Mompou
http://ca.wikipedia.org/wiki/Frederic_Mompou_i_Dencausse