Trencant motlles: un piano Clementi & Co de set octaves de 1812

Publicat el meu article Breaking moulds: a seven-octave Clementi & Co piano from 1812 a la Revista Catalana de Musicologia. 

https://revistes.iec.cat/index.php/RCMus/index

RESUM

L’estandardització de l’extensió del teclat del piano a set octaves i tres tecles (88 tecles) comença l’últim terç del segle XIX. Aquest creixement, encara que imparable des de la invenció de Bartolomeo Cristofori a principis del segle xviii, va ser alhora progressiu i irregular. Els experiments es van succeir i s’amuntegaven en diàleg amb una societat àvida de consum musical, amb les demandes dels compositors i amb la competència i col·laboració entre els mateixos constructors que intentaven obrir-se camí en un mercat absolutament creixent. En el relat de la història, convé aturar-se a observar i analitzar aquells casos singulars que destaquen o s’allunyen de les línies generals. Amb això podem entendre diferents realitats i no acceptar com a bona una veritat única i repetida. En aquest article ens referirem a un exemplar de piano vertical de la firma Clementi & Co, trobat a Espanya, que s’avança a l’evolució habitualment acceptada dels límits del teclat a Anglaterra.

ABSTRACT 

The standardisation of the piano compass in seven octaves and three keys (88 keys) began in the last third of the 19th century. This growth, although unstoppable since Bartolomeo Cristofori’s invention at the beginning of the 18th century, was both progressive and irregular. The experiments followed one after the other and piled up in dialogue with a society avid for musical consumption, with the demands of composers, and with competition and collaboration between the builders themselves, who were trying to make their way in an absolutely growing market. In the narrative of history, it is advisable to stop to observe and analyse the special cases that stand out or apart from the mainstream. By doing this one may explore other facts and not automatically give credence to a single oftrepeated assertion. In this article we discuss an upright piano from Clementi & Co which is found in Spain and which stands ahead of the usually accepted evolution of the keyboard compass in England.

English full text:

https://revistes.iec.cat/index.php/RCMus/article/view/150721/148510

Bergamote et Pamplemousse

L'editorial Brotons & Mercadal acaba de publicar la meva composició Bergamote et Pamplemouse, per a piano a quatre mans.

Quan vaig compondre l’obra el 2009 la Marina Rodríguez Brià estava acabant la carrera de Filologia i estàvem molt involucrats en la cultura francesa. Marina creava un projecte musical i poètic, mai estrenat, que encaixava amb això. La pintura de Watteau, les seves Fêtes galantes, l'Arlequí i els personatges de la Commedia dell'Arte, la seva relació amb el simbolisme francès amb Verlaine i Debussy, el retorn a formes neoclàssiques, com Pour le piano, tot plegat em va inspirar la música amb la qual em volia acostar a aquests models. Bergamote et Pamplemousse són dos cítrics acolorits i aromàtics que encaixen bé amb aquestes idees en principi alegres. No obstant això, també contenen l'amargor que forma part de l'esperit humà.

És, en definitiva, una broma virtuosa, una representació, una paròdia, una obra teatral que mostra la realitat per les dues bandes. Bergamote i Pamplemousse també poden ser dos personatges complementaris representats pels dos pianistes.

Tècnicament volia fer un treball que tingués força rítmica i so. El Preludi és molt accentuat, insistent i una mica salvatge. S’ha d’interpretar amb molta vehemència i bon ritme.

El segon moviment és una Sarabanda alla Bach que interpreta el Secondo, mentre que un enutjós Primo es dedica a trencar la serietat de la música amb acords dissonants.

El Final és una dansa en 5/8, amb força irregularitats i canvis de caràcter, amb un ús del desenvolupament motívic, que finalment recupera el personatge del primer moviment.

La podeu trobar aquí: https://brotonsmercadal.com/producte/bergamote-et-pamplemousse-gutierrez-2/