Darrer recital del cicle "Con spirito"

 

El divendres 3 de novembre va tenir lloc el tercer i últim recital del cicle Con spirito de l'Associació Muzio Clementi de Barcelona al Conservatori Municipal de Música. En aquesta ocasió es va presentar un programa dedicat al cant, amb obres de Clementi i de tres compositors relacionats amb ell: Ludwig Berger, Ferran Sor i Felix Mendelssohn. També vàrem poder gaudir d'unes obres per a piano sol. La mezzosoprano Marta Rodrigo i la pianista Marina Rodríguez Brià van protagonitzar aquest concert amb unes versions expressives i amb gran compenetració entre les intèrprets.

El repertori és infreqüent i té la seva unitat en el període de composició i en la proximitat del seus autors. Totes les cançons tenen una relació amb Londres, la major part es van compondre en aquesta ciutat. Muzio Clementi és conegut per la seva obra pianística, però també va escriure molta obra simfònica, perduda en gran part, i algunes cançons, com el conjunt de Melodies of Different Nations, Op-sn25 (WO 9), publicades a Londres el 1814. Aquestes cançons, tot i ser basades en melodies populars o d'altres autors, tenen un segell molt personal en el tractament del piano que sovint ens fa pensar en els Lieder de Schubert. El textos són de David Thomson (ca1789-1815). És interessant notar que a Anglaterra, la música vocal d'altres llengües quasi sempre s'interpretava en anglès, i no només això; sovint s'escrivia un nou text que podia ser diferent a l'original. Thomson va tenir l'encàrrec de fer poemes per aquesta selecció de Melodies of Different Nations amb arranjaments pianístics de Clementi. El conjunt està format per catorze cançons per veu aguda o mitja que inclou un parell de duets, un tercet i una intervenció de cor en la darrera cançó.

Tho’ no mines are here abounding (Venetian Air). El text és una reflexió sobre l'acceptació d'una vida tranquil·la o la busca de la felicitat en un exili. La resposta és "L'or mai podrà alleugerir la teva angoixa, mai recordaràs l'alegre primavera de la vida". La cançó té quatre estrofes que es van repetint amb la mateixa música. La realització pianística de Clementi és molt refinada, especialment a la introducció i al final. L'acompanyament del cant introdueix petits contracants, terceres i subtils jocs polifònics.

The Troubadour és la primera cançó que obre el recull. Thomson fa un poema amb esperit de medievalisme romàntic. Narra la situació d'un trobador que havia estat admirat i respectat pel seu art i ara, oblidat, erra menyspreat sota el fred de l'hivern sense ningú que l'escolti. És una metàfora del pas del temps i de l'efímer de la gloria. La font original d'aquesta cançó es troba en el polo del Contrabandista, que formava part de l'òpera en un acte El Poeta calculista de Manuel García, estrenada a Madrid el 1805 i que va tenir una notable popularitat a França. Trenta anys més tard, Liszt va utilitzar aquest tema en el seu Rondeau fantastique sur un thème espagnol, Op. 5 No. 3. El tractament que fa Clementi en aquest cas és molt diferent. La gran quantitat i complexitat del text demana un tempo més lent, de forma que el ritme de polo perd la seva intensitat, encara que manté l'aire espanyol. De fet, la introducció i interludis pianístics recorden l'estil dels acompanyaments guitarrístics.

The Norwegian Maid ocupa el tercer lloc del quadern de Clementi. Thomson escriu un text lànguidament patètic: l'escena d'una jove que ha perdut el seu promès en un naufragi i l'espera de nit a la vora del mar fins que a la matinada apareixen les restes del vaixell i la noia mor d'amor. La cançó d'origen escandinau va ser coneguda fins a mitjans del segle XIX , com demostra la seva presència en el recull de cants escandinaus per a piano compost el 1844 per Niels Gade. També Carl Maria von Weber l'havia utilitzat cap el 1808 en les seves Variacions sobre una cançó noruega, Op. 22. El tractament pianístic de Clementi sosté el carácter melancònic de la narració amb un acompanyament quasi continu de semicorxeres i l'ús de la segona menor com a interval representatiu del dolor que ja apareix en els arpegis inicials. També introdueix un expressiu interval de sexta menor ascendent en el segon compàs de la veu que no es troba originalment en el tema tradicional. 

Després d'aquest grup de tres cançons, Marina Rodríguez va interpretar el primer temps de la Sonata en Sol menor, Op. 34 núm. 2, publicada a Londres el 1795. Es tracta d'una de les grans sonates del segon període de Clementi (1782-1800) que consolida els grans trets estilístics i tècnics del compositor. És una obra de gran pathos, amb una construcció molt elaborada a partir d'un motiu de quatre notes que es presenta a l'inici i que juga un rol molt important, equivalent al que trobem a la cinquena simfonia de Beethoven. La novetat es troba en la introducció lenta (Largo e sostenuto) que torna a aparèixer en l'interior del primer moviment (Allegro con fuoco), avançant-se uns anys a la Sonata Patètica. Indubtablement, és una obra que s'avança a tota la tècnica i a la retòrica beethoveniana, amb la seva construcció, complexitat rítmica i virtuosisme desbocat. Per una anàlisi més detallada, premeu aquí. La interpretació de la Marina va ser apassionada com la pròpia música. És una obra que sap explicar i transmetre amb claredat perquè la coneix i domina a fons.

A continuació, les intèrprets van presentar dues cançons de Ludwig Berger, compositor i pianista que havia estat un dels grans deixebles de Clementi. Trost in Thänen (Consol en les llàgrimes) i An die Entferne (A l'allunyada), amb textos de Goethe van ser musicades posteriorment per Franz Schubert. El tractament de les dues cançons és deliciosament romàntic, belles melodies harmonitzades amb sobrietat i encant que podríem trobar en els millors compositors d'aquest període.

Seguidament van interpretar Charlotte to Werther, una cançó de Felix Mendelssohn amb text de William Frederick Collard, un dels dos germans socis de Clementi, que era poeta i erudit. Mendelssohn va visitar Londres el 1829 i va conèixer el cercle de Clementi i dels Collard a través de William Horsley i de Ignaz Moscheles. Amb aquest últim, va assajar el Concert en Mi major per a dos pianos a la fàbrica de Clementi.  Aquesta cançó la devia compondre en aquest moment. Dos o tres anys més tard va fer una una versió en alemany amb un text de Hoffmann von Fallersleben (Seemanns Scheidlied).

Les dues intèrprets van mostrar una gran compenetració, tant pel que fa a la idea musical com a la precisió. La veu de Marta Rodrigo és bella i homogènia, amb una afinació perfecta i una bona dicció en alemany.

El segon bloc del concert va estar dedicat a la música de Ferran Sor. Sor va viure a Londres de 1815 a 1823. Allí va desenvolupar una important activitat musical, fent concerts de guitarra, classes de cant i de piano i component moltes obres, entre les quals un dels seus ballets més importants, Cendrillon (La ventafocs), que va inauguraria el Teatre Bolshoi de Moscou l'any 1825. També va entrar en contacte amb membres de la London Pianoforte School i el propi Clementi, qui li va publicar una obra per a guitarra. En aquest recital vam poder escoltar cinc Italian Arietts de les trenta-tres que va compondre per a veu i piano en aquest període. Aquestes cançons van tenir molt èxit i tothom esperava la publicació d'una nova entrega. Les tres primeres, que constitueixen el cinquè quadern publicat el 1819, estan dedicades a John Baptist Cramer, deixeble de Clementi i representant d'aquesta escola pianística londinenca. Les dues que van tancar el recital son del tercer quadern, publicat el 1818. Els textos de totes les arietes son estereotips propis de l'època que parlen d'amor o anècdotes relacionades, alguns de Metastasio. El tractament musical és de caràcter operístic, on la veu té un paper més virtuosístic i el dramatisme més superficial.

Entre mig dels dos grups d'àries, vam poder escoltar dos números del segon acte de Cendrillon, en un arranjament per a piano del propi Sor. Son fragments que evoquen perfectament la dansa. La Quadrille des douze Dames era un dels números on ballava Félicité Hullin, la dona de Sor.

Aquest recital va resultar especialment atractiu per dos motius. El primer, per el seu contingut tant excepcional que va permetre descobrir i gaudir d'obres infreqüents o gairebé mai interpretades. La primera part ens va portar al terreny poètic del Lied i la segona a l'estil operístic italià. El segon, per la qualitat de les intèrprets. En tot el repertori, Marta Rodrigo va mostrar una bon homogeneïtat del seu registre vocal, amb una bellesa tímbrica i una afinació segura. La Marina Rodríguez, com en altres ocasions, va demostrar la seva capacitat de recollir la subtilitat del rubato vocal amb un acompanyament ple de color i flexibilitat. Els seus solos van ser magnífics. 

El piano Collard & Collard, l'altre protagonista del concert, va demostrar ser un instrument perfecte per la música de cambra. El seu timbre i volum sonor, més petit que en un piano modern, es fusiona de forma inmillorable amb la veu. El cicle no podia finalitzar, doncs, de millor manera.

Per acabar aquestes cròniques del cicle Con spirito, volem agrair la col·laboració del pianer Jaume Barmona, restaurador del piano, que va afinar i va estar amatent al costat de tots els intèrprets i també l'excellent treball d'Igor Binsbergen, el tècnic que ha enregistrat tota aquesta música en directe. 

Desitgem que el piano tingui una bona estada al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i pugui ser del profit del seu alumnat, professorat i del públic en general.

MUZIO CLEMENTI (1752-1832)

MELODIES OF DIFFERENT NATIONS Op-sn 25 (WO 9). (Selecció)
Poesies de David Thomson. Publicat per Clementi & Company. Londres, 1814.
· Tho’ no mines are here abounding (Venetian Air).
· The Troubadour (Spanish Air).
· The Norwegian Maid (Norwegian Air).

SONATA PER A PIANO Op.34 Núm.2 en sol menor (1795). Primer moviment.
· Largo e sostenuto. Allegro con fuoco.

LUDWIG BERGER (1877-1839)
· Trost in Thränen (op.33, n.3). Poesia de J.W. Goethe
· An die Entfernte. Publicada el 1808. Poesia de J. W. Goethe

F. MENDELSSOHN (1809-1847)
· Charlotte to Werther. Poesia de William Frederic Collard (1776-1866). Londres, 1829/1830.

(Petita pausa)

FERRAN SOR (1778-1839)
THREE ITALIAN ARIETTS with an Accompaniment for the Piano Forte composed & dedicated to his Friend J.B. Cramer by F. Sor. Cinquè quadern. Londres, 1819.
· Arietta Prima. Ch’io mai vi possa lasciar d’amare.
· Arietta Seconda. Perduta l’anima del viver mio.
· Arietta Terza. Un fanciullin tiranno.

CENDRILLON (La Ventafocs). Selecció de dues peces del segon acte. Versió per a piano sol de Ferran Sor. Londres, 1822. Partitura conservada a la British Library.
· Quadrille des Douze Dames.
· Finale.

THREE ITALIAN ARIETTS. Selecció de dues àries del tercer quadern. Londres, 1818.
· Arietta Prima. Io mentitor! No cara.
· Arietta Terza. Benché di senso privo. Allegro di Polacca. (Parole di Metastasio).

Anna Cuatrecasas, Jaume Barmona, Curro Bultó, Joan Josep Gutiérrez, Marina Rodríguez Brià i Marta Rodrigo.

 

Vídeo de presentació de la Mostra Ferran Sor

 

 The Associació Muzio Clementi de Barcelona and the Fundació Rocamora present this exhibition around the figure of Ferran Sor (1778-1839) to introduce other facets around his musical activity.

Sor was a famous performer and guitarist, but also a well-represented ballet composer of his time, such as Cinderella, which premiered in London in 1822, two hundred years ago. This onomastics is a good opportunity to recover a little-known aspect of this universal Catalan musician who developed his career far from Barcelona, ​​the city where he was born and to which he could not return. In his time, this ballet was performed more than a hundred times in the best theatres in Europe, with great productions and the most prestigious ballet figures of the moment. In addition, the Bolshoi Theatre in Moscow was inaugurated with this play.

The exhibition includes material related to Sor collected by the collector Manuel Rocamora, who wrote and published a biography on the musician in 1957. Other pieces from the collection are also exhibited in dialogue with the musical theme.

Among these, we can see the notes, the original typewritten and the typewriter Olivetti by Manuel Rocamora, with which he wrote the biography of Ferran Sor.

The Gerónimo Bordas square piano from the mid-19th century from the Rocamora collection is also on display. Square pianos were the quintessential home instruments models for households of all spheres of life from the late 18th to the mid-19th century.

A wedding dress by designer Josep Font, inspired by the time of Ferran Sor, bring close that era with the present.

Among various documents and materials of work by Manuel Rocamora, some dance shoes from the period sprinkle the glass cases of the exhibition. Cinderella's symbolic shoe and dancers' shoes are significant objects in the Cinderella ballet.

Also noteworthy are some musical dolls from the collection. It was fashionable at the time for girls to play the tambourine. The piano ensemble reveals various customs of the time. The instrument represents a cabinet upright piano, a model typical of the second decade of the 19th century. The young man accompanying the pianist girl is wearing a military uniform. The characters and the situation describe a domestic music scene. The fact is that Sor was a soldier and took part in the French war.

In the section dedicated to the subject of Ferran Sor, the handwritten score of his Cantata Alla Duchessa d’Albufera written in Valencia in 1813, shortly before his exile, stands out.

The full score of the orchestral version of Cinderella, edited by Sergi Casademunt, as well as various books, articles, scores, and recordings of music for piano or vocal by Sor are also on display.

The exhibition is completed by a section on Sor's relationship with the London-based musician, publisher, and piano maker Muzio Clementi (1752-1832). One of the pianos found in the pre-1850 piano search project carried out by the Muzio Clementi Association of Barcelona has turned out to be a Clementi & Co. square piano with the signature of Ferran Sor inside.

This section explains how Ferran Sor’s London period, between 1815 and 1823, was especially fruitful in terms of the composition of ballets and works for piano and for voice and piano. During this period, he composed Cinderella and became enthusiastic about the works of the city's pianist composers, now known as the London Pianoforte School, with Clementi at the helm. Clementi also released a work by Sor for guitar. All this suggests that the two composers must have known each other.

At the opening ceremony of the Exhibition, after the presentations and thanks of the President of the Rocamora Foundation, Eduard Rocamora, and the Vice President of the Barcelona Muzio Clementi Association, ​​Joan Josep Gutiérrez, the guitarist and musicologist Luis Gásser reviewed the biography of Ferran Sor. For his part, the viola da gamba player Sergi Casademunt, transcriber of orchestral works from Sor, explained his experience in the study and editing of the ballet Cendrillon.

Marina Rodríguez Brià, curator of the Mostra, explained the meaning of the exhibition and performed excerpts from the piano version of the ballet, performed by the same composer and published in London.

La Asociación Muzio Clementi de Barcelona y la Fundación Rocamora presentan esta Muestra en torno a la figura de Ferran Sor (1778-1839) para dar a conocer otras facetas de su actividad musical.

Sor fue un célebre intérprete y autor para guitarra, pero también compositor de ballets muy representados en su tiempo, como Cendrillon (La Cenicienta), estrenado en 1822 en Londres, hace doscientos años. Esta onomástica es una buena ocasión para recuperar un aspecto poco conocido de este músico catalán universal que desarrolló su trayectoria lejos de Barcelona, ​​la ciudad en la que nació y a la que no pudo volver. En su tiempo, de este ballet se realizaron más de cien representaciones en los mejores teatros de Europa, con grandes producciones y con las figuras del ballet más prestigiosas del momento. Además, con esta obra se inauguró el Teatro Bolshoi de Moscú.

En la muestra se exhibe material relacionado con Sor recogido por el coleccionista Manuel Rocamora, que escribió y publicó una biografía sobre el músico en 1957. También se exponen otras piezas de la colección en diálogo con la temática musical.

Entre ellas, podemos ver los apuntes, el mecanoscrito y la máquina de escribir a Olivetti de Manuel Rocamora, con la que escribió la biografía de Ferran Sor.

También se expone el piano de mesa Gerónimo Bordas, de mediados del siglo XIX de la colección Rocamora. El piano de mesa fue el modelo de instrumento doméstico por antonomasia de los hogares de todas las clases sociales desde finales del siglo XVIII a mediados del siglo XIX.

Un traje de novia del diseñador Josep Font, inspirado en el tiempo de Ferran Sor, une esa época con la actualidad.

Entre varios documentos y materiales de trabajo de Manuel Rocamora, algunas zapatillas de danza de la época salpican las vitrinas de la exposición. El zapato simbólico de Cenicienta y las zapatillas de los bailarines son objetos significativos del ballet Cendrillon.

También destacan unas muñecas musicales de la colección. En la época estaba de moda que las chicas tocaran la pandereta. El conjunto con piano revela diversas costumbres de la época. El instrumento representa un piano vertical armario, un modelo típico de la segunda década del siglo XIX. El joven que acompaña a la joven pianista viste un uniforme militar. Los personajes y la situación describen una escena musical doméstica. Se da la circunstancia de que Sor fue militar y participó en la Guerra del francés.

En el apartado más dedicado a la temática de Ferran Sor destaca la partitura manuscrita de su Cantata Alla Duchessa de Albufera escrita en Valencia en 1813, poco antes de su exilio.

También se expone la partitura completa de la versión orquestal de Cendrillon, editada a cargo de Sergi Casademunt, así como varios libros, artículos, partituras y grabaciones de la música para piano o vocal de Sor.

Completa la exposición un apartado dedicado a la relación que tuvo Sor con el músico, editor y fabricante de pianos instalado en Londres, Muzio Clementi (1752-1832). Uno de los pianos hallados en el proyecto de búsqueda de pianos anteriores a 1850 que lleva a cabo la Asociación Muzio Clementi de Barcelona ha resultado ser un piano de mesa Clementi & Co. con la firma de Ferran Sor en su interior.

En esta sección se explica cómo la etapa londinense de Ferran Sor, entre 1815 y 1823 fue especialmente fecunda en cuanto a la composición de ballets y obras para piano y para voz y piano. En este período compuso Cendrillon y quedó entusiasmado por las obras de los compositores pianistas de la ciudad, conocidos ahora como la London Pianoforte School, con Clementi a la cabeza. Clementi también editó una obra de Sor para guitarra. Todo ello nos hace pensar que los dos compositores, seguramente, debieron conocerse.

En el acto de inauguración de la Mostra, después de las presentaciones y agradecimientos de rigor del presidente de la Fundación Rocamora, Eduard Rocamora, y del vicepresidente de la Asociación Muzio Clementi de Barcelona, ​​Joan Josep Gutiérrez, el guitarrista y musicólogo Luis Gásser hizo un repaso a la biografía de Ferran Sor. Por su parte, el gambista Sergi Casademunt, transcriptor de obras orquestales de Sor explicó su experiencia sobre el estudio y edición del ballet Cendrillon.

Marina Rodríguez Brià, comisaria de la Muestra, explicó el sentido de la exposición e interpretó fragmentos de la versión para piano del ballet, realizada por el propio compositor y publicada en Londres.

L’Associació Muzio Clementi de Barcelona i la Fundació Rocamora presenten aquesta mostra al voltant de la figura de Ferran Sor (1778-1839) per donar a conèixer altres facetes de la seva activitat musical.

Sor va ser un cèlebre intèrpret i autor per a guitarra, però també compositor de ballets molt representats en el seu temps, com ara Cendrillon (La Ventafocs), estrenat el 1822 a Londres, ara fa dos-cents anys. Aquesta onomàstica és una bona ocasió per recuperar un aspecte poc conegut d’aquest músic català universal que va desenvolupar la seva trajectòria lluny de Barcelona, la ciutat on va néixer i a la qual no va poder tornar. En el seu temps, d’aquest ballet se’n van fer més de cent representacions als millors teatres d’Europa, amb grans produccions i amb les figures del ballet més prestigioses del moment. A més, amb aquesta obra es va inaugurar el teatre Bolshoi de Moscou.

A la mostra s’exhibeix material relacionat amb Sor recollit pel col·leccionista Manuel Rocamora, que va escriure i publicar una biografia sobre el músic l’any 1957. També s’exposen altres peces de la col·lecció en diàleg amb la temàtica musical.

Entre aquestes, podem veure els apunts, el mecanoscrit i la màquina d’escriure Olivetti de Manuel Rocamora, amb la qual va escriure la biografia de Ferran Sor.

També s’exposa el piano de taula Gerónimo Bordas, de mitjans del segle XIX de la col·lecció Rocamora. El piano de taula va ser el model d’instrument domèstic per antonomàsia de les llars de totes les classes socials des de finals del segle XVIII a mitjans del segle XIX.

Un vestit de núvia del dissenyador Josep Font, inspirat en el temps de Ferran Sor uneix aquella època amb l’actualitat.

Entre diversos documents i materials de treball de Manuel Rocamora, algunes sabatilles de dansa de l’època esquitxen les vitrines de l’exposició. La sabata simbòlica de la Ventafocs i les sabatilles dels ballarins són objectes significatius del ballet Cendrillon.

També destaquen unes nines musicals de la col·lecció. A l’època estava de moda que les noies toquessin la pandereta. El conjunt amb piano revela diversos costums de l’època. L’instrument representa un piano vertical armari, un model típic de la segona dècada del segle XIX. El jove que acompanya la noia pianista vesteix un uniforme militar. Els personatges i la situació descriuen una escena musical domèstica. Es dona la circumstància que Sor va ser militar i va participar a la guerra del Francès.

En l’apartat més dedicat a la temàtica de Ferran Sor destaca la partitura manuscrita de la seva Cantata Alla Duchessa d’Albufera escrita a València el 1813, poc abans del seu exili.

També s’exposa la partitura completa de la versió orquestral de Cendrillon, editada a cura de Sergi Casademunt, així com diversos llibres, articles, partitures i enregistraments de la música per a piano o vocal de Sor.

Completa l’exposició un apartat dedicat a la relació que va tenir Sor amb el músic, editor i fabricant de pianos instal·lat a Londres, Muzio Clementi (1752-1832). Un dels pianos trobats en el projecte de cerca de pianos anteriors a 1850 que du a terme l’Associació Muzio Clementi de Barcelona ha resultat ser un piano de taula Clementi & Co. amb la signatura de Ferran Sor al seu interior.

En aquesta secció s’explica com l’etapa londinenca de Ferran Sor, entre 1815 i 1823 va ser especialment fecunda pel que fa a la composició de ballets i obres per a piano i per a veu i piano. En aquest període va compondre Cendrillon i va quedar entusiasmat per les obres dels compositors pianistes de la ciutat, coneguts ara com la London Pianoforte School, amb Clementi al capdavant. Clementi també va editar una obra de Sor per a guitarra. Tot plegat fa pensar que els dos compositors, de ben segur, es devien conèixer.

En l’acte d’inauguració de la Mostra, després de les presentacions i agraïments de rigor del president de la Fundació Rocamora, Eduard Rocamora, i del vicepresident de l’Associació Muzio Clementi de Barcelona, Joan Josep Gutiérrez, el guitarrista i musicòleg Luis Gásser va fer un repàs a la biografia de Ferran Sor. Per la seva banda, el gambista Sergi Casademunt, transcriptor d’obres orquestrals de Sor va explicar la seva experiència en l’estudi i edició del ballet Cendrillon. 

Marina Rodríguez Brià, comissària de la Mostra, va explicar el sentit de l’exposició i va interpretar fragments de la versió per a piano del ballet, realitzada pel mateix compositor i publicada a Londres.

MOSTRA FERRAN SOR A LA FUNDACIÓ ROCAMORA

MOSTRA FERRAN SOR A LA FUNDACIÓ ROCAMORA

COMMEMORACIÓ DEL BICENTENARI DE L’ESTRENA DEL BALLET CENDRILLON

Del 28 de maig al 21 de juny de 2022

 

Fa dos-cents anys es va estrenar a Londres el ballet Cendrillon del compositor Ferran Sor. Aquesta efemèride ens ha portat a dedicar-li una petita exposició. La iniciativa del projecte ha estat de Marina Rodríguez Brià qui a partir dels seus estudis sobre Muzio Clementi va descobrir uns lligams entre els dos compositors que es corresponen a la fructífera etapa en què el compositor català va viure i treballar a Londres. En el seu article Confluències musicals en temps de revolucions. L'etapa londinenca de Ferran Sor (1815-1823) i la seva relació amb Muzio Clementi i integrants de la London Pianoforte School, l'autora analitza diferents qüestions que relacionen les biografies dels dos músics. Algunes, de caràcter genèric, tenen a veure amb la idoneïtat del focus musical que representava el cosmopolitisme de la ciutat i altres, més concretes, es refereixen a situacions gairebé atzaroses, com és l'aparició d'una signatura de Sor dins d'un piano de taula Clementi & Co. que es troba a Terrassa.

Per altra banda, els estudis sobre Sor tenen un impuls inicial a Barcelona gràcies a l'aportació de Manuel Rocamora (1892-1976), col·leccionista, pintor, filantrop i erudit que va recollir una enorme quantitat de documents i objectes que avui es troben a la Fundació Rocamora. La seva afició a la música el va dur a estudiar  la vida de Sor i a adquirir alguns documents que també es custodien a la fundació. Entre ells destaca l’únic manuscrit de la Cantata alla Duchessa d’Albufera, escrita a València el 1813. També hi trobem la portada d'unes Arietes italianes amb la signatura del compositor dedicades a la soprano Eliza Salmon (1787-1849). El 1957 Manuel Rocamora va publicar una de les primeres biografies informades de Sor. Els seus materials, apunts i mecanoscrits es troben també a la Fundació.

Aquesta triangulació Sor-Rocamora-Clementi va animar l'Associació Muzio Clementi de Barcelona i la Fundació Rocamora a organitzar aquesta Mostra que s'ha presentat el dissabte 28 de maig i es clourà el 21 de juny amb un recital amb música de Clementi i de Sor.

L'acte inaugural va comptar amb la participació de dos experts en la matèria: el llaütista i musicòleg Luis Gásser, editor del llibre Sor Studies va fer un repàs de la biografia de Ferran Sor i el gambista Sergi Casademunt va parlar de la seva experiència com a transcriptor i editor de diversos ballets de Sor, entre els quals, Cendrillon. Finalment, Marina Rodríguez Brià, com a comissària de la Mostra i membre de l'AMCB, va explicar el sentit i el contingut de l'exposició i va interpretar alguns fragments de la versió per a piano del ballet realitzada per el mateix compositor. A continuació es va fer una visita a la sala de la mostra i es va acomiadar l'acte amb una copa de cava al jardí romàntic de la casa Rocamora.

Casa Rocamora al carrer Ballester 12

Eduard Rocamora, president de la Fundació, i Joan Josep Gutiérrez, vicepresident de l’AMCB.

Luis Gásser, músic i editor de Sor Studies

Sergi Casademunt, gambista i transcriptor de Cendrillon

Marina Rodríguez Brià en la seva intervenció

Joan Josep Gutiérrez, Luis Gásser, Eduard Rocamora, Marina Rodríguez Brià, Sergi Casademunt i Anna Cuatrecasas, presidenta de l’Associació Muzio Clementi de Barcelona

Visita a la sala de la Mostra

Carmen Cavaller, presidenta de l’Associació Licexballet i Marina Rodríguez Brià, al costat d’un vestit de Josep Font de la col·lecció Antoni de Montpalau, inspirat en l’època de Sor

Marina Rodríguez Brià, comissària de la Mostra

Sala de la Mostra

Per saber-ne més:

fernandosor.es/

Semblanzas de compositores españoles