Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançons. Mostrar tots els missatges

dissabte, 4 de desembre del 2021

Estrena de dues cançons meves

El 24 de novembre, en un concert de celebració de Santa Cecília organitzat al Conservatori de Sant Cugat, vaig estrenar dues cançons meves sobre poemes de Sor Juana Inés de la Cruz (1651-1695), una poetessa mexicana del segle XVII. Vaig tenir el goig de compartir aquesta estrena amb la meva col·lega i excel·lent cantant, Marta Rodrigo qui, en el fons, és qui em va animar a presentar-les en aquesta ocasió.

La primera cançó, Verde embeleso, parla de l'aparença, de la falsa percepció del món i de l'engany voluntari en què la condició humana viu la realitat. La segona, A una rosa, utilitza la metàfora de la rosa per parlar de la fugacitat de la bellesa de la joventut i de com la transcendència es troba al final de la vida.

He tractat la melodia a partir de la pròpia rítmica del text, cosa que la fa molt cantable, al temps que molt irregular, amb constants canvis de compàs. Una cançó de ritme quadrat o simètric hagués traït l'estil barroc de la poesia. La música és tonal, amb coloració modal, sonoritats harmòniques que remeten al barroc ibèric i amb un tractament lliure de la dissonància. Les resolucions dels acords, a vegades s'allarguen o s'esquiven una mica, seguint, tot i que de manera externa, la idea barroca de les figures literàries del text. 

 




VERDE EMBELESO
Verde embeleso de la vida humana
loca esperanza, frenesí dorado,
sueño de los despiertos intrincado,
como de sueños, de tesoros vana;
alma del mundo, senectud lozana,
decrépito verdor imaginado;
el hoy de los dichosos esperado,
y de los desdichados el mañana:
sigan tu sombra en busca de tu día
los que, con verdes vidrios por anteojos,
todo lo ven pintado a su deseo;
que yo, más cuerda en la fortuna mía,
tengo en entrambas manos ambos ojos
y solamente lo que toco veo.

A UNA ROSA
Rosa divina, que en gentil cultura
eres con tu fragante sutileza
magisterio purpúreo de belleza,
enseñanza nevada a la hermosura.
Amago de la humana arquitectura,
ejemplo de la vana gentileza,
en cuyo ser unió naturaleza
la cuna alegre y triste sepultura.
¡Cuán altiva en tu pompa, presumida
soberbia, el riesgo de morir desdeñas,
y luego desmayada y encogida
de tu caduco ser das mustias señas!
Con que con docta muerte y necia vida,
viviendo engañas y muriendo enseñas.



dimarts, 7 de gener del 2014

Vuit cançons per a veu i piano

El mes de desembre ha estat el moment de reprendre el contacte amb la composició. Els primers dies he escrit un micro-cicle de cançons per a veu i piano sobre textos de Marina Rodríguez Brià. Una col·lecció de vuit cançons, alguna d'elles d'una durada de 15'', a mode de dites o cantarelles curtes, altres una mica més llargues però no superiors als 90''. Són peces fresques però, en alguns casos, elaborades i de difícil execució pianística.
Aquestes són les lletres i les il·lustracions de la Marina:




Una bola
que vé sola,
és una trola!





 




M’agrada mastegar
sobretot si és bo el menjar 







Demà em compro una llibreta
m’ha renyat la senyoreta,
tots els fulls eren gastats
i els gargots ben barrejats.




 
Renta roba
renta roba,
cuita, corre
fuig sola
ràpid, torna
se’m tira a sobre.








Presa, tens pressa?
jo sí que en tinc per menjar-te.







Hi aniré?
que vindràs?
Hi aniràs?
que vindré?
Hi anirem?
que hi serem?







Molta, molta set

Tot enlluernador
el barret caigut
jo horitzontal
sorra als dits
silenci absolut
i molta, molta set.



 

Quin esglai!
rar soroll
no hi és mai.
Quina por! 
fantasma
al cantó?
Ja és aquí,
s’acosta.
Quina mena
d’hoste!
Córre, vés
no puc més,
però què veig?
Llençol cap,
blanc tampoc,
és el gat!