Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escoltar música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escoltar música. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 de novembre del 2015

Una classe de Conjunt de piano o el plaer de l'educació musical

Una de les activitats que fem a l'assignatura de Conjunt de piano de primer curs de Grau professional és escoltar música. La meva intenció és estimular l'escolta activa dels alumnes, ampliar els seus coneixements del repertori pianístic i proporcionar-los eines per a l'anàlisi i el reconeixement dels diferents estils i formes musicals bàsicament, encara que no exclusiva, relacionades amb el piano. També explorar el caràcter lúdic i sensorial de la música.

La darrera classe va ser especialment engrescadora. Cal fer una petita presentació del context.  El grup està format per quatre alumnes, tres noies de primer curs (també de primer d'ESO)  i un noi una mica més gran. La classe comença a dos quarts de nou DEL VESPRE!, aproximadament dotze hores després de l'inici de l'activitat lectiva dels alumnes. Fa catorze hores que s'han llevat i no han parat de treballar només que en els moments dels àpats. Malgrat això, les tres noies i el noi arriben sempre a la classe amb un somriure i ganes de treballar. En el temps que portem de curs, en cap moment han manifestat cansament ni avorriment. Participen a la classe com si s'acabessin de llevar i quan ha passat l'hora, quasi els haig de treure per força.

En aquesta sessió vaig posar tres peces interpretades en el piano: el Vals Op. 127 N. 15 de Schubert, un fragment de la Toccata N. 5 de Bach i el primer moviment de la Sonata en Do major Hob. XVI:1 de Haydn. No vaig desvetllar quines obres o estils escoltaríem. Vaig demanar que agafessin paper i llapis i anotessin les paraules que els vinguessin al cap durant l'escolta de cada una de les peces. En aquest cas, sí que vaig explicar que aquests mots ens servirien per poder descriure alguns elements tècnics i musicals de les peces. "La idea -explico- és que, quan escolteu música, no us quedeu només amb m'ha agradat, no m'ha agradat, és molt bonic o coses per l'estil. Com a músics cal que pugueu dir coses més concretes."
Van apagar la llum (n'hi entrava prou pel vitrall com per poder escriure) i vàrem escoltar les tres peces. En acabat, tots havien pres força notes de cada una i vàrem començar l'intercanvi d'aportacions. La meva sorpresa va ser, en primer lloc, adonar-me del grau d'atenció que havien posat en l'audició i les seves manifestacions de plaer en escoltar-la. Vàrem escriure a la pissarra tres columnes amb les paraules clau o anotacions que ells havien fet. En general, totes eren molt encertades i es corresponien perfectament al sentit musical. Una va dir: "quina activitat més guai". En aquest sentit, cal valorar el treball previ que han fet amb altre professorat de l'escola de música. 
Entre mig de la conversa van sortir molts comentaris interessants. Per exemple, en el cas del Vals de Schubert, una de les nenes va dir que li recordava la música moderna. Vàrem deduir que es referia a alguna de les actuals balades una mica ensucrades que tant agraden, especialment a alguns sectors adolescents. A la peça de Bach, quasi tots van defensar amb vehemència que allò era música barroca. "Hi ha portato", "se senten les dues mans que dialoguen", van ser alguns comentaris. Estem parlant d'alumnes que, tot just, comencen a tocar Petits preludis de Bach. La Sonata de Haydn, a part de descriure-la com molt alegre, la van clavar amb la idea de la melodia i l'acompanyament arpegiat (després els vaig explicar el que és el baix d'Alberti) i una de les nenes va dir que tenia forma A-B-A. Després havien de proposar a quina època pertanyien les obres i si podien encertar l'autor. S'hi van aproximar bé als estils i van encertar l'autor Bach. Malgrat tot, la qüestió dels períodes musicals encara no la tenen del tot clara.

Escriuen a la pissarra paraules claus de l'audició.

























La classe es va fer curta i va quedar feina per a la següent sessió, on continuarem aprofundint en els temes a petició dels propis alumnes.



POST SCRIPTUM
És una autèntica anomalia que fem una classe a una hora en què els nens ja haurien d'estar sopats i a punt de ficar-se al llit. Però vivim en un país anòmal, on l'organització educativa és un galimaties que el sistema polític és incapaç d'endreçar. Més aviat al contrari, cada nou ministre d'educació vol esmenar l'anterior sense tenir la més mínima idea del que és la formació dels nens i dels joves, responent a interessos polítics espuris, i on cada sector social tiba la corda cap al seu cantó. Conciliació familiar, zero. També pel professorat que ens dediquem a ensenyar música i que no tenim la possibilitat d'estar amb la família a les hores normals de tarda-vespre. Malgrat tot, és una esperança veure que molts dels nens i nenes que estan cursant estudis de música als nostres conservatoris i escoles de música mostren actituds i capacitats tan positives com aquest grup que, malgrat circumstàncies horàries tan extremes, assisteixen a classe amb aquesta alegria, concentració i energia positives. Cal confiar en ells i posar-hi la mateixa il·lusió.


Joan Josep Gutiérrez

diumenge, 13 de setembre del 2009

HÀBITS D’ESCOLTA MUSICAL D’UN GRUP D’ALUMNES DE PRIMER CURS ELEMENTAL D’ESCOLA DE MÚSICA

Joan Josep Gutiérrez

Maig 2009



1. INTRODUCCIÓ

El present treball és un exercici d’acostament a una investigació etnomusicològica relacionada amb algun aspecte dels continguts del treball de recerca que vaig proposar inicialment dins del mòdul de metodologies del Màster en Musicologia i Educació Musical. Aquest treball de recerca del Màster es centrarà en l’anàlisi d’una proposta didàctica adreçada a alumnes de 8 anys que s’inicien en l’aprenentatge del piano. Per aquest motiu, m’ha semblat que podria ser útil, encara que no sigui l’objecte de la recerca, conèixer els hàbits d’escolta musical dels alumnes que conformaran la població en la qual centraré la meva recerca. Es tracta d’un treball exploratori que no pretén ser concloent.

2. OBJECTIUS I DESCRIPCIÓ CONTEXTUAL

La pregunta inicial és saber si els nens escolten música i en quines condicions. Tenen algun grau d’autonomia en l’escolta musical? Tenen gustos o tendències definides? Els agrada la música? I el silenci?
Per aquest exercici utilitzo com a mostra un grup-classe de 15 alumnes de 8 anys triat a l’atzar d’entre els quatre que hi ha a l’Escola de Música Victòria dels Àngels de Sant Cugat del Vallès. No faig distinció entre sexes.
Per obtenir la informació proposo utilitzar dues tècniques o instruments que són complementaris i permeten un cert grau de validació. La primera és senzilla i directa: parlar directament amb els nens. Per això opto per una entrevista col·lectiva amb els alumnes. El grup permet una establir un cert grau de desinhibició. La participació de la seva professora habitual, em permet accedir més fàcilment per la confiança que li tenen. La intenció d’aquesta entrevista és generar una mica de debat i obtenir una resposta col·lectiva. En cap cas intento personalitzar o analitzar un cas individual.
El segon instrument és un qüestionari escrit a les famílies que té l’objectiu de contrastar i matisar les informacions obtingudes dels nens. En aquest qüestionari proposo algunes preguntes de tipus objectiu (nombre d’aparells d’àudio, distribució dels aparells a la casa, nombre de persones que els utilitzen...) i altres més “culturals” o subjectives, que en un estudi més rigorós s’haurien de validar per altres vies perquè fan referència a hàbits que en el moment de la resposta podrien amagar deliberadament o inconscient comportaments que els mateixos enquestats consideressin més o menys adequats a la correcta educació dels fills. Amb el propòsit d’aquest treball no he cregut necessari aprofundir més en el tema.

Instrument 1: Entrevista als alumnes.
Es tracta d’una discussió o conversa dirigida amb l’objectiu d’obtenir una informació més o menys “espontània” que enregistrem en àudio per poder-la analitzar a posteriori. Així, amb presència de la professora que tenen habitualment, establim una conversa en la qual es pregunta als nens i nenes quins hàbits d’escolta musical tenen a casa amb preguntes d’aquest tipus:
Escolteu música a casa? En quins moments?
Teniu un aparell de música propi?
Teniu CD, Ipod, altres enregistraments?
Els pares us deixen manipular els aparells?
Poseu música quan feu deures? I quan jugueu?
Alguna vegada només escolteu música sense fer res més?
Quina us agrada més? La moderna, la clàssica, en català, en anglès...?
Sentiu música amb els pares, amb els germans?
Sabeu el títol d’alguna peça o cançó que us agradi molt? Algú la pot cantar?
Sabeu noms de grups?
Què us sembla la música clàssica? I la òpera?
Els vostres pares escolten música?
Teniu la tele o la ràdio engegada sempre?
Hi ha silenci a casa vostra? Us agrada el silenci?
Aneu a concerts? De quin tipus?
Gaudiu molt escoltant música?

Les preguntes als alumnes volen extreure la seva opinió i gustos musicals així com els seus hàbits d’escolta a casa. Algunes preguntes aporten informació complementària o que pot ser validada per l’enquesta als pares. En particular ens podem fixar en l’ambient sonor-musical que viuen a casa i en la importància que els pares donen a la música i, per tant, la influència que els nens reben d’ells.

Instrument 2: Qüestionari a les famílies
Aquest qüestionari es passa per escrit per ser retornat en una setmana. S’explica l’objectiu, la necessitat de respostes sinceres i la qualitat d’anonimat.
Consta d’una presentació, una part de preguntes sobre dades familiars i una altra de preguntes sobre el tema en qüestió.
Les preguntes tenen un caràcter qualitatiu. Les podem agrupar per la informació que poden aportar, encara que n’hi ha molta de transversal o compartida entre diferents preguntes.

Preguntes que fan referència a la influència directa que els nens reben dels pares: 1 a 6, 20, 21.
Preguntes que fan referència a la independència del nen: 7, 8, 11 a 14.
Preguntes que fan referència a l’accessibilitat: 6, 8, 9.
Preguntes que fan referència a l’hàbit: 7,10, 12 a 15, 17, 18, 19.
Preguntes que fan referència a l’espontaneïtat: 15, 17.
Preguntes que fan referència a la higiene: 18 i 19.
Opinió dels pares respecte dels fills: 16, 22.

3. Treball de camp

La trobada amb els alumnes es va produir el dilluns 18 de maig, a la seva hora habitual de classe. El grup estava format per 14 nens i nenes de 8 anys que cursen primer elemental. Tots s’han iniciat a l’instrument durant aquest curs. En el moment de la meva intervenció, la classe ja estava en marxa i faltaven uns vint minuts per acabar, temps que vam dedicar a la nostra conversa.
Després d’una presentació per part de la professora i d’una explicació meva del motiu de la visita, vaig començar amb les preguntes, dirigides al grup però amb l’intent de rebre respostes individuals. En general, els alumnes van mostrar-se força oberts i al mateix temps disciplinats. Només vam haver de calmar un nen que tenia massa afany de protagonisme i, d’altra banda, incitar la participació d’un parell de nenes que no intervenien espontàniament.
La primera cosa que va cridar la meva atenció, és la capacitat que tenen d’escoltar i les ganes d’intervenir. Tot i que de tant en quant calia aturar-los una mica, en general es van lliurar molt còmodament a les preguntes. Si bé vaig anar seguint el guió preestablert, en moltes ocasions vaig deixar que parlessin lliurement per crear més interacció entre el propi grup, cosa que va funcionar força bé.
Respecte al tipus o estil de música, en cap moment vaig donar orientacions o vaig fer judicis de valor. És música allò que ells entenen per música.
En el buidat de l’entrevista he seleccionat els principals resultats.

3.1.Buidat de l’entrevista al grup

Escolteu música a casa? En quins moments?

Majoria diuen si, un no.
Al cotxe, a l’ordinador, Itunes, Ipod

Teniu un aparell de música propi?

Si (7 alumnes)

Teniu CD, Ipod, altres enregistraments?

Cd, Ipod (germà). Mp3. Ordinador.
Normalment escolten amb altaveus, pocs amb auriculars (Psp, Mp3)
Molts tenen Cd propis i un diu que se’ls munta ell (els altres diuen: te’ls pirateges)
Els discos per a nens petits no els escolten.

Els pares us deixen manipular els aparells?

Alguns diuen que no, però la majoria afirmen manipular el que volen.

Poseu música quan feu deures? I quan jugueu?

Quan juguen, la majoria no. Una nena si.
Algú diu “quan dibuixo”
Deures amb música, 10 alumnes. A un nen no li agrada clàssic per fer deures però si el rock.

Alguna vegada només escolteu música sense fer res més?
Ningú.

Quina us agrada més? La moderna, la clàssica, en català, en anglès...?
Sabeu noms de grups?
Els catalans (s’esveren uns quants nens): Sopa de cabra, Lax’n busto, 1 Els pets, uns 10 escolten català
Altres en anglès, 12, diuen que l’entenen.

Sentiu música amb els pares, amb els germans?

Algú amb els pares. Casi tots tenen germans. Algú diu que la seva germana gran troba les músiques i ell les escolta. En general els agrada la música dels germans grans

Sabeu el títol d’alguna peça o cançó que us agradi molt? Algú la pot cantar?

“Mama mia”
Citen la Grossband (disc de la banda de l’escola), i el track 7 i 2 “Mission: impossible”, “Pink Panther” (canten)
“La Bella i la Bestia” (canten)
“La Macarena” (canten)

Què us sembla la música clàssica? I la òpera?

Una nena escolta clàssica. La resta no. Algú diu que s’ho ha d’empassar perquè ho posen els pares.

Els vostres pares escolten música?

Un pare: Alejandro Sanz
Altres dels 70 i 80
Clàssica (1)
“El papa clàssica” (1)

Teniu la tele o la ràdio engegada sempre?

Ràdio a vegades.
El matí dels caps de setmana

Hi ha silenci a casa vostra? Us agrada el silenci?

Poques vegades hi ha silenci.
No agrada el silenci. Se sent com “algo”, un so.
Prefereixen el xivarri.

Aneu a concerts? De quin tipus?

Amb el cole.
Alguna vegada
“Macedònia”
Una ha anat a sentir una orquestra
Gaudiu molt escoltant música?

Diuen que disfruten quan hi ha música.

3.2. Enquesta als pares

L’enquesta, tancada en un sobre, va ser repartida en mà als alumnes en el moment de la sortida de classe. El termini de retorn era d’una setmana. El resultat va ser decebedor: de les catorze, només en van tornar tres. Així doncs, la informació obtinguda per aquesta via té molt poca rellevància.
Malgrat tot, algunes respostes coincideixen, com el fet que els pares que han respost tenen una bona opinió de les aptituds musicals dels seus fills.

4. Conclusions

Com hem dit a la introducció, aquest treball no pretén ser concloent en cap sentit. Només vol fer un tast d’un estat de la qüestió i veure quines possibilitats hi hauria per aproximar-se al coneixement dels hàbits musicals d’un grup de nens en una determinada edat i situació.
Observem, però, que la música és en general important per aquest grup de nens. L’horror vacui sembla una constant. Veiem que prefereixen un entorn sonor i no toleren el silenci, cosa que pot tenir a veure amb el model de societat urbana que compartim.
També podem dir que els models estètics són majoritàriament de la música popular comercial i que la música s’entén sempre lligada a altres activitats. El concepte de música com a activitat aïllada no és present en el grup estudiat, així com, llevat d’un cas, hi ha indiferència o rebuig a la música dita clàssica. Hi ha una clara preferència per la música popular anglosaxona, seguida de la catalana.
També observem que, a aquesta edat, encara hi ha força dependència de l’entorn familiar, pares i germans grans, tant pel que fa als criteris musicals com a l’ús dels aparells. Els nens diuen saber fer-los anar, però no mostren un gran entusiasme. Són conscients del perill dels auriculars per la salut auditiva.
Pel que fa a la relació que aquest petit estudi pot tenir per al meu possible treball de recerca, penso que cal tenir molt present quin tipus de música i de repertori s’ha de treballar en l’inici de l’instrument. És fàcil observar que hi ha una gran distància entre els gustos musicals dels alumnes i les propostes que se’ls fa a la classe de piano. També cal tenir en compte que la vivència musical dels nens no té res a veure amb les exigències de les metodologies tradicionals. Per tant, en una proposta didàctica d’inici a l’instrument, caldrà tenir en consideració la realitat dels hàbits musicals dels alumnes i utilitzar-los d’una manera positiva i no com un impediment o una rèmora a la seva capacitat d’aprenentatge.