ENTREVISTA

Conversa de Joan Josep Gutiérrez amb Pere Andreu Jariod sobre la cerca dels pianos anteriors a 1850 a Catalunya.

Entrevista emesa el dissabte 20 de març al programma El taller del lutier, de Catalunya Música.

A la recerca de pianos antics

20/03/2021

El piano torna a ser protagonista d'"El taller del lutier" i aquesta vegada ens fixem en una iniciativa conjunta que duen a terme des de fa un temps l'Associació Muzio Clementi de Barcelona i el Museu de la Música de Barcelona, que té com a objectiu localitzar i catalogar tots aquells pianos anteriors a 1850 que estan repartits per la geografia catalana. Ens en dona detalls Joan Josep Gutiérrez, pianista i professor de piano, a més de membre de l'Associació Muzio Clementi. Els últims minuts del programa són per a la musicòloga Anna Costal i Fornells i la seva secció 'Sardanes de butaca', que ens porta música de Joan Manén. Foto: Piano Manuel Bordas ca.1830-50

Tocar el piano mejora el cerebro y la actividad cerebral

Según el neurocientífico Gottfried Lau no existe otro arte que involucre tanta actividad cerebral como el tocar un instrumento musical, y no hablamos específicamente de niños prodigio.  La pregunta que deberíamos hacernos entonces es más bien qué áreas del cerebro no están activas al ejecutar un instrumento.

- See more at: http://www.tecnopiano.com/blog/tocar-piano-mejora-cerebro/#sthash.ZJkuDymo.dpuf

Tocar el piano mejora el cerebro y la actividad cerebral

Según el neurocientífico Gottfried Lau no existe otro arte que involucre tanta actividad cerebral como el tocar un instrumento musical, y no hablamos específicamente de niños prodigio.  La pregunta que deberíamos hacernos entonces es más bien qué áreas del cerebro no están activas al ejecutar un instrumento.

- See more at: http://www.tecnopiano.com/blog/tocar-piano-mejora-cerebro/#sthash.ZJkuDymo.dpuf

- See more at: http://www.tecnopiano.com/blog/tocar-piano-mejora-cerebro/#sthash.ZJkuDymo.dpuf

La música i el seu impacte en el cos i la ment

 CosmoCaixa Barcelona

Cicle de conferències

Del 31 de gener al 4 de juny de 2013

El viatge que iniciem en aquest cicle pretén entendre un fenomen cultural sorprenent, admirable i alhora estrany i misteriós en la nostra espècie: la música. Els territoris que transitarem ens embarcaran a buscar els orígens de la música, el perquè de la seva evolució al llarg del temps, des del moment en què algun dels nostres avantpassats va construir per primera vegada una flauta per començar a produir els primers sons (fa aproximadament 40.000 anys) fins a les últimes transformacions en música i tecnologia.  

Foto: Exposició “Física i Música”

Són innumerables les preguntes que sorgeixen al voltant de la música, des de com es desenvolupen les habilitats musicals en els nadons fins a què caracteritza aquelles persones amb talent per a la música. De fet, entendre la música, la seva relació i impacte amb el nostre cos a través de l’expressió de les emocions, el seu valor com a lligam social i comunicador, la seva evolució en el temps, la història i les expressions culturals, ens permetrà entendre-la millor i comprendre cap a on ens dirigim en aquest àmbit, tant per entendre les futures expressions musicals (farem música només amb el nostre cos?) com per entendre per què la música s’utilitza en molts contextos guaridors en moltes cultures (per què la tarantel·la a la regió de Salento es considerava guaridora?), sobretot per la capacitat que té d’estimular la plasticitat cerebral i de contribuir a la possible reorganització dels circuits neuronals.  

El coneixement científic que proporcionen les diferents disciplines (antropologia, arqueologia, musicologia, psicologia, neurociència, enginyeria i filosofia) que giren al voltant de la música ens farà entendre com aquest fenomen cultural tan complex esdevé quelcom tan important en els humans en la formació del seu jo (self), la seva memòria autobiogràfica i la seva expressivitat emocional. Molts dels nostres records emocionals estan situats en territoris musicals, pels quals caminen freqüentment, però de sobte aquestes emocions poden desaparèixer. A què es deu que algunes persones no puguin gaudir de la música des del naixement o després d’una malaltia neurològica? Entendre aquestes anomalies musicals ens permetrà entendre el lligam entre la capacitat i la competència musical amb les altres capacitats cognitives i entendre com l’evolució ha permès seleccionar aquests trets, que, a priori, no presenten un clar avantatge adaptatiu.  

Aquestes i altres preguntes són les que aquest cicle presentarà, amb experts de diferents àmbits de la investigació musical, i menys amb la idea de donar respostes que amb la il·lusió de crear-ne de noves. Només amb aquestes preguntes podrem entendre l’origen de la música i el seu potencial tant des d’un punt de vista de recerca bàsica com d’aplicació en noves teràpies. Les reflexions que farem al voltant de la música ens obliguen sobretot a plantejar nous reptes sobre l’educació i l’aprenentatge musical i l’impacte que té en el desenvolupament personal i afectiu de les persones.

Dijous 31 de gener | 19.00 h
Com cantaven els neandertals? Els orígens de la música
Steven Milthen, Universitat de Reading (Regne Unit)
Acompanyat de Xavier Lozano, músic, inventor d’instruments

Dimarts 19 de febrer | 19.00 h
La música en la vida dels nadons i els infants
Sandra Trehub, Universitat de Montreal (Canadà)

Dijous 21 de febrer | 19.00 h
Curar amb la música: el regal d’Apol·lo
Eckart Altenmuller, University of Music, Drama and Media, Hannover (Alemanya)

Dimarts 5 de març | 19.00 h
Les perplexitats del viatge musical
Jaume Ayats, UAB, director del Museu de Música de Barcelona

Dimarts 16 d’abril | 19.00 h
Som tots músics?
Emmanuel Bigand, Universitat de Borgonya, França

Dijous 9 de maig | 19.00 h
La fascinació del ritme: com el so i el cos es combinen per crear la música
Virginia Penhune, Universitat de Concordia, Montreal (Canadà)

Dimarts 14 de maig | 19.00 h
Evolució de la parla i la música: dels micos als humans
Josef Rauschecker, Georgetown University Medical Center, EUA

Dimarts 4 de juny | 19.00 h
A on es dirigeix la recerca en música?
TAULA RODONA
Antoni Rodríguez-Fornells (IDIBELL, investigador)
Jordi Morató (IDIBELL, periodista)
Rubèn López Cano (ESMUC, etnomusicòleg)
Mara Dierssen (CRG, investigadora)

Coordinació: Antoni Rodriguez-Fornells  ICREA-Universitat de Barcelona-IDIBELL

Enllaç: