La Fundació Victòria dels Àngels marxa de Sant Cugat

La Fundació Victòria dels Àngels deixa Sant Cugat i trasllada la seva seu a la Universitat de Barcelona, on va néixer la cantant. No és una bona notícia per a l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels, que ha tingut l'honor de rebre el nom de la gran cantant i s'ha beneficiat de la donació d'un piano que pertanyia a la soprano i de moltes activitats al llarg de tots els anys en què la Fundació ha estat present al nostre centre.

Victòria dels Àngels amb el Quartet de Guitarres de Barcelona.
Concert al Monestir de Sant Cugat, 30 d'octubre de 1992
QGB: Jaume Abad, Teresa Forqué, Francesc Pareja i Josep M. Mangado

La relació de Victòria dels Àngels amb l'escola municipal de música comença el curs 1991-92, quan el Quartet de Guitarres de Barcelona - del qual en formen part els guitarristes Jaume Abad, llavors director del centre i Francesc Pareja - i la representant del grup, Montserrat Massó es posen en contacte amb la cantant amb la finalitat de col·laborar musicalment. D'aquesta relació sortirà un seguit de concerts que els portaran a Alemanya, Turquia i altres llocs. Victòria dels Àngels accepta cedir el seu nom a l'escola que obre les portes al nou edifici del Centre Cultural la tardor del 1992 i que és inaugurat amb la seva presència. El mateix any, Victòria dels Àngels i el Quartet de Guitarres ofereixen un concert a l'església del monestir, el caxet del qual la soprano cedeix per a l'adquisició del piano Yamaha C-7 de l'Aula Magna. En aquesta època, la cantant ha traslladat la seva residència a Sant Cugat i està il·lusionada amb l'escola de música. Manifesta la seva intenció de fer algunes classes i d'enregistrar les cançons d'Eduard Toldrà a l'Aula Magna amb la pianista Alícia de Larrocha. Aquests propòsits quedaran truncats per diferents episodis personals funestos .

Victòria dels Àngels en la inauguració de l'escola de música. (1992)

El 26 de novembre de 2003, amb motiu de la celebració del 25è anivesari de l'escola de música, Victòria dels Àngels va fer acte de presència en el que seria la seva darrera aparició en públic i se li va retre un càlid homenatge al Teatre-Auditori.

Acte de recepció dels pianos de Victòria dels Àngels. Novembre de 2005 (d'esquerra a dreta: Joan Josep Gutiérrez, director de l'EMMVA, Helena Mora, presidenta de la FVA, Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat i Àngels Solé, regidora d'Educació).

Dos anys després de la seva mort (15-01-2005), el 15 de gener de 2007, es va presentar la Fundació que gestiona el seu llegat i la seva memòria. Essent jo director de l'escola, vàrem acordar que la FVA tingués la seva seu al nostre centre. En aquell moment molts teniem clar que aquest fet posava l'escola i la ciutat de Sant Cugat en el mapa, no endebades Victòria es reconeguda mundialment com una de les millors cantants del segle XX. La fundació va donar a l'escola amb caràcter permanent un dels pianos, un Steck de cua, i també en règim de comodat el magnífic Steinway triat exprofés per a la cantant pel mític pianista Gerald Moore. Aquesta donació es va signar amb l'alcalde Lluís Recoder, a l'espera d'un conveni definitiu entre la FVA i l'ajuntament. Aquest conveni, després de nou anys de l'estada de la fundació a l'escola, no s'ha arribat a signar mai. El llarg d'aquest temps, la fundació ha organitzat una gran quantitat d'actes que ens han beneficiat com a escola i com a ciutat. Entre aquests hi ha concerts al Teatre-Auditori i al Claustre (Teresa Berganza, Ainhoa Arteta, Nancy Fabiola Herrera, Ofelia Sala,...), cursos per a l'alumnat i el professorat (Jerzy Artysz, Ofelia Sala, Narcisa Toldrà, ...) i moltes altres activitats com conferències, exposicions, etc. (es pot veure una relació més detallada aquí). El 2012 la Fundació va ser nominada als Premis Ciutat de Sant Cugat. 

Jerzy Artysz i Manuel Capdevila

Jerzy Artysz i antics alumnes.

                                      

Cursos

Indubtablement, la residència de la Fundació Victòria dels Àngels a l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels ha estat molt beneficiosa i es fa difícil explicar la seva marxa. És una llàstima que aquells propòsits inicials de col·laboració hagin quedat truncats i no s'hagi arribat a un acord. Crec que Sant Cugat, i molt especialment l'escola de música, surt perdent.  Totes les activitats que hem gaudit gràcies a la Fundació ens han aportat valors i coneixement. Constatem que algunes coses no s'han gestionat correctament.  
En qualsevol cas, és una oportunitat perduda. Només ens queda desitjar que la nova etapa de la Fundació a la seva nova seu sigui exitosa i no es trenquin els llaços amb l'escola que portem amb orgull el nom de Victòria dels Àngels.

Joan Josep Gutiérrez

Saber-ne més
Codalario.com Entrevista a Helena Mora
Darrer concert de Victòria dels Àngels a Sant Cugat
Presentació del projecte 10 de Victòria

Crisi i educació musical (1)

La gestió de la crisi afecta tots els àmbits de l'educació i de la cultura. L'escola de música no és aliena a aquest fet i, com altres ensenyaments, corre el perill de ser reduïda a una educació marginal, trencant la tendència universalista dels darrers vint-i-cinc anys que, probablement, han estat els més fecunds en tota la història de la música.

Observat des de la distància, i sense entrar en l'anàlisi de les dificultats i de les carències sistèmiques, les darreres dècades han contribuït a formar un nombre, absolut i relatiu, d'estudiants i de professionals que no té comparació amb altres èpoques de la nostra història, i això ha estat gràcies a les polítiques derivades d'un sistema democràtic que reconeixia el valor de la música com a formador de persones i de les seves relacions socials més enllà de la professió en si mateixa. Recomanacions com la de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa de l'any 1981 (Recommendation 929), relativa a l'educació musical per a tothom, van calar entre la població i els polítics i van obrir la porta a la creació d'una gran xarxa d'escoles de música públiques i privades que complementaven, o més aviat substituïen, la formació musical de la població, i especialment dels infants i dels joves. Probablement ara, abans que els efectes de les retallades no es materialitzin, tenim la societat més instruïda musicalment de totes les èpoques. Lamentablement, això significa encara un percentatge molt petit de tota la població, o sigui que en aquest moment encara no podíem parlar d'alfabetització universal.

Mentre aquí comencen a tancar centres d'educació musical i a reduir l'ensenyament públic de la música, de les arts i de les humanitats en honor d'una educació més "tècnica" i, per tant, segons alguns gestors polítics analfabets funcionals,  més productiva econòmicament i socialment, Suïssa aprova en la seva pròpia constitució el dret a l'educació musical. Potser no sigui el país al qual ens emmirallem en molts aspectes, però no hi ha dubte que és una democràcia de referència, que vetlla pels seus ciutadans amb un zel que, llevat d'alguns rampells proteccionistes, ja voldríem per a nosaltres.

Els suïssos ha entès quins són els beneficis d'una societat educada musicalment. Saben quins beneficis aporta la música al creixement personal, intel·lectual i espiritual dels individus, qualsevulla que sigui la seva professió o afecció. No hi dedicaré gaire atenció en el present escrit perquè hi ha multitud d'estudis publicats sobre aquest tema. 

Per rebatre l'argument que alguns esgrimeixen sobre la utilitat accessòria de l'educació musical, vull fer esment, encara que sigui per sobre, de la importància que té la música en la societat i en l'economia. Si bé són una mica antigues (no m'he entretingut a buscar-ne de més actuals, però crec que il·lustren aquest article), aportaré un parell de dades concretes a tall d'exemple:

• La indústria musical espanyola va moure l'any 2008 quasi un 1% del producte interior brut (PIB) i va ocupar 60.700 persones (no inclou l'educació musical).
• El 2011, el Festival Primavera Sound va moure 65'3 milions d'euros i en va ingressar 11'7 a hisenda (un 0'03del PIB a Catalunya).

Aquestes dades, no gens menyspreables, tenen a veure amb activitats industrials concretes i específiques. Si calculéssim tot allò que té a veure amb la producció indirecta relacionada amb la música, quedaríem encara més sorpresos. Només cal pensar en la presència de la música als mitjans i en la fabricació d'aparells reproductors o transmissors (mòbils, discs durs, ordinadors, ràdios, televisors...) que tenen a veure directament amb la música, sigui per la producció musical o per les persones que hi treballen al seu voltant. Qualsevol de nosaltres que pensi els inputs musicals que rep a diari (voluntàriament o no), pot fer-se la idea del que representa la música en la societat. Naturalment, no entrem en valoracions estètiques (per això també ens cal l'educació!).

Per descomptat que un treballador que està en una cadena de muntatge de televisors no cal que sàpiga música per exercir la seva funció però, quin impacte econòmic té la música sobre cada aparell? I així amb cada instrument de consum que utilitza la música com a part de la seva funció. 

També es podria al·legar que algunes músiques de consum no tenen gaire a veure amb el què s'ensenya als conservatoris o a les escoles de música, però ens equivocaríem de ple. Per descomptat que hi ha vies de realització musicals alternatives, però totes, en un o altre moment, necessiten o es retroben amb músics de formació, diguem-ne, acadèmica. Al darrera d'una banda sonora d'una pel·lícula, hi ha un o diversos compositors i intèrprets. Les cançons de diferents estils populars tenen músics i compositors, els jocs d'ordinador, les sintonies de telèfon, el programari d'ordinador i, en definitiva, tota la música que sentim i escoltem, té creadors i músics formats. El background és l'educació musical.

Joan Josep Gutiérrez

Nou decret d'escoles de música

Aquest mes d'agost, el Departament d'Ensenyament ha fet públic l'esborrany del nou decret que regula les escoles de música i dansa a Catalunya. Aquest text substituirà l'antic Decret 170/93 

A continuació faig una anàlisi ràpida d'algunes de les idees recollides en el nou decret.

Un element molt important que desapareix en aquest decret és la referència a la subscripció de convenis entre la Generalitat i les administracions locals, que en el decret del 93 apareixia a l'article 7.2. D'aquesta manera queda palesa la manca de compromís, ni tan sols moral, de finançar els estudis de música des de l'administració autonòmica.

A la introducció es reforça la idea d'educació per a totes les edats, la cohesió social i la possibilitat de la descentralització:

En coherència amb la nova legalitat vigent, el creixement experimentat i les noves demandes de la societat catalana i del propi sistema educatiu, s'estableix un nou model per les escoles de música i dansa amb una missió àmplia: la iniciació, la culturització, la pràctica i l’aprofundiment en aquests ensenyaments, d’infants, joves i persones adultes i la preparació d’aquelles persones en qui s’ha despertat una vocació artística amb voluntat d’esdevenir professionals.
Igualment han de contribuir a la cohesió social i aportar valor social i cultural a l’entorn on estan ubicades.

La finalitat d’aquest decret és potenciar i reconèixer les escoles que imparteixen ensenyaments no reglats de música, o de dansa, mitjançant la definició dels elements que constitueixen una garantia de la qualitat del servei que presten.

...escoles puguin compartir locals amb conservatoris o centres que imparteixin ensenyaments reglats i també constituir-se com escoles disperses o descentralitzades segons els condicionants de tipus demogràfic o geogràfic.

Augmenta el nombre d'objectius enunciats i se n'especifiquen més.

El segon objectiu ve a substituir el 5è de la llei l'anterior que deia: "Adequar la programació de l'ensenyament als interessos, la dedicació i el ritme d'aprenentatge de l'alumne." 

Ara al 2n, diu: "Procurar una formació que permeti a l’alumnat assolir les competències necessàries per a la pràctica individual i col·lectiva de la música i la dansa, en funció dels seus interessos, capacitats i necessitats."

Reforça el paper social de l'educació musical amb l'objectiu 6è:

"Contribuir a la cohesió social de l’entorn mitjançant l’accés de la ciutadania al fet musical i de la dansa."

Consolida la simultaneïtat amb els estudis de règim general:
"Vetllar per la conciliació d’aquests ensenyaments amb els de règim general, d’acord amb la normativa vigent."

Intensifica el paper educatiu:
"Oferir una educació integral de l’alumnat i mantenir contacte amb les famílies i intercanviar informació sobre el desenvolupament personal i el progrés en l’aprenentatge quan siguin menors d’edat."

Programes
Els programes de les escoles de música s’han d’organitzar, com a mínim, amb continguts de llenguatge musical, instrument, i conjunt instrumental i/o vocal. L’extensió d’uns o altres continguts depèn dels objectius, de la intensitat i dedicació prevista en els diferents programes.

Observem que parla de continguts, no d'assignatures.

Estableix quatre tipus de programes en relació al nivell d'aprofundiment, clasificats de la A a la D, que van des d'una hora de dedicació setmanal a quatre hores. En aquest últim, el D, l'alumne ha de rebre 50' de classe instrumental individual.

L'escola ha d'oferir, al menys, dos programes diferents, triats entre A o B i C o D. A més. poden oferir algun altre tipus de programa, que haurà de ser informat al Departament.

Cal redactar un currículum de cada programa, que especifiqui els continguts, horaris, competències específiques i transversals, etc.

També cal elaborar un projecte educatiu i una programació anual, segons els criteris que estableixi el Departament.

El nou decret també especifica els requisits d'espais i instal·lacions i regula les titulacions del professorat que imparteix ensenyaments. En aquest punt no hi ha novetats gaire importants. Es segueix exigint una titulació superior o equivalent i es reserva un 15% d'hores lectives per professorat especialista sense títol.

Una novetat és la consolidació del concepte una escola amb diverses seus, ampliant d'aquesta manera la idea d'"aules associades" de l'anterior decret.

Us recomano una lectura dels dos decrets per fer una reflexió sobre la ideologia que s'emmascara a derrera. Al meu parer, res no és inocu.

Nou decret
Decret 179/93

Entrevista al Diari de Sant Cugat

Entrevista publicada el divendres 30 de març de 2012 al Diari de Sant Cugat. El tema gira entorn al nou conservatori muncipal.

Obre en nova finestra