 |
| Josep Poch als 100 anys. |
Als 103 anys d'edat, ha mort Josep Poch i Garriga, un dels meus mestres de música. Quan el vaig conèixer, a mitjans dels 70, era professor d'harmonia al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Vaig cursar amb ell els tres primers cursos i el meu record és d'una persona molt amable, exigent sense duresa, força proper a l'alumne i, sobretot, molt músic. De tant en tant deixava anar alguna conya i, també ocasionalment, s'enfadava quan els alumnes no encertaven les respostes. Era vital i lleugerament nerviós i es movia amb agilitat. Et mirava directament als ulls amb un esguard net.
Les seves classes d'harmonia eren molt metòdiques, potser mancades d'exemples sonors, cosa que no s'estilava en aquella època, però rigoroses i, per a mi, molt clares. Ensenyava l'harmonia de Zamacois, el text oficial de l'època, que dominava a la perfecció.
Josep Poch havia nascut a Martorell el 14 de març de 1914 (un Piscis autèntic!). A més de Joaquím Zamacois, havia estudiat amb Frederic Alfonso, la filla del qual va esdevenir la seva muller, Enric Morera, Tomàs Buixò i Josep Baixas. Amb aquest últim va fer els estudis de contrabaix, instrument amb el qual va formar part de l'Orquestra Municipal de Barcelona del 1944 fins al 1984. Així, també va ser col·laborador i col·lega d'Eduard Toldrà. És, per tant, un d'aquells importants músics que van omplir l'ignominiós buit que va deixar el franquisme i que va educar una generació que intentaria recuperar la normalitat cultural. Al Conservatori va ser catedràtic de solfeig, harmonia, contrapunt i fuga del 1945 al 1984. Va compondre música per a piano i sardanes. La seva filla Carme Poch, casada amb el compositor Carles Guinovart, és pianista i ha estat professora del mateix conservatori.
Ens ha deixat després d'una dilatada vida i d'una prou feliç vellesa. Estic segur que els qui l'han conegut el recordaran sempre com una gran persona i un gran músic.
 |
| Josep Poch, jove. |
Un altre mestre que ens va deixar recentment: Manuel Oltra
