SORRA ALS DITS

Acaba d’aparèixer el CD Sorra als dits, que reuneix una selecció de trenta-dues cançons meves per a veu i piano sobre textos de diversos autors. Ha estat una feina d’enregistrament realitzada per la pianista Ester Lecha, les sopranos Sara Carmona i Marta Rodrigo i el baríton Jordi Ferrer. A totes elles he d’expressar el meu més sincer agraïment per la seva desinteressada i excel·lent feina. La tasca tècnica ha anat a càrrec d'Albert Moraleda qui ens ha acompanyat al final d'aquesta aventura amb la seva saviesa i innata tranquil·litat.

 

La decisió de fer aquest enregistrament no ha estat ràpida, car sempre he estat un compositor poc donat a mostrar la meva obra que majoritàriament he escrit per a mi mateix, allunyat, possiblement per la meva personalitat, de les relacions socials necessàries per ser conegut. Això pot semblar paradoxal, ja que una de les finalitats de l'artista és donar a conèixer la seva obra i, si és possible, fer-ne un recurs econòmic. Certament, l'èxit en la nostra societat es mereix en xifres, més que no pas en la qualitat o l'interès intrínsec de les obres. L'eventualitat, entesa com a allò que respon a la moda, i la generació de guanys dineraris són la norma en el terreny artístic, com ho demostren els interessos de la indústria musical i dels mitjans de comunicació, que només atenen i donen suport a aquells productes que es poden vendre. Com els poetes o tantes persones que escriuen els seus diaris, que probablement no seran mai llegits per ningú, es pot escriure música en el mateix sentit. Ara bé, no deixa de ser una gran satisfacció poder mostrar algunes d'aquestes obres i, no ho negaré, aconseguir que agradin als altres, encara que sigui un grup reduït de persones. He de confessar que tinc un bon concepte de la meva obra musical. Considero que he arribat a tenir un llenguatge i un estil propi, malgrat les grans i variades influències.  

A banda d'uns intents infantils i adolescents primerencs d'escriure música, el primer detonador que em va impulsar a compondre sobre poesia va ser el coneixement personal de Josep Palau i Fabre, amb qui quan jo tenia uns catorze o quinze anys ens trobàvem a la platja de Grifeu, on el poeta tenia una casa. Els meus pares tenien de tant en tant converses amb ell sobre l'art, sobre Picasso o sobre temes intranscendents mentre prenien el sol damunt la sorra i amb la bellesa d'un entorn, en aquells anys 70 força menys abarrotat que avui. Malgrat tractar-se d'un relació informal i esporàdica,  Palau i Fabre, que tenia una memòria prodigiosa, sempre es va recordar de mi i anys més tard, quan li vaig dir que havia escrit cançons sobre alguns dels seus Poemes de l'alquimista, se'n va alegrar molt i es va mostrar interessat a escoltar-les. Així, l'any 1999, vam fer una audició privada al Conservatori del Bruc, precisament davant del seu pis de Barcelona. La poesia de Palau i Fabre em va portar a interessar-me en la lectura i composició d'altres cançons.

Foto de grup després de l'audició privada a Josep Palau i Fabre de les cançons sobre Poemes de l'alquimista al Conservatori Superior Municipal de de Música de Barcelona l'onze de juny de 1999.
D'esquerra a dreta: Carme Vilà, directora del conservatori; Joan Josep Gutiérrez, compositor;  Josep Palau i Fabre, poeta; Marina Rodríguez Brià, pianista; Miquel Peralta, baríton.

El poema cantat té es seus orígens en la transmissió oral. La impostació i les inflexions expressives en la declamació d'un text té la finalitat de transmetre a l'oïdor, no només el contingut d'una història, sinó també les emocions que conté, amb el filtre interpretatiu del propi recitador. Abans de l'alfabetització social, els relats es comunicaven oralment i, sovint, de forma grupal. Homer, a qui s'atribueix l'autoria de la Ilíada i l’Odissea, era un rapsoda o un aede que probablement va donar la forma a aquests cants, considerats encara avui un dels orígens i alhora cims de la literatura europea. 

El recitat permet subratllar, emfatitzar, accentuar i allargar o escurçar les síl·labes per fer comprensible el text i l'audició a més distància i en condicions acústiques diverses. La barreja del text amb el teatre i la música elaborada té com a resultat l'òpera. També el cant, a distància més curta, és una forma íntima d'expressar el text que permet seduir, emocionar, expressar sentiments personals i, en definitiva, fascinar l'oient amb recursos musicals més o menys subtils.

Entenc la musicalització d'un text com un exercici personal d'interpretació literària i musical. 

Sorra als dits, el títol que dona nom al meu àlbum està extret del setè epigrama del cicle del mateix nom,  l’autora del qual és Marina Rodríguez Brià. 

La sorra ens evoca físicament la platja i el desert, però metafòricament representa el pas del temps y la vida que s’escola entre els dits. També ens acosta a la idea d’infinit i al cicle evolutiu i transformador de la vida. Tots aquests elements essencials són objecte de la poesia i en la seva varietat els trobem en les cançons que presentem.

La composició de cançons, en el format que considerem pròxim a la tradició del Lied romàntic, amb el qual sento una afinitat, té un llarg recorregut a Catalunya. Lied, en alemany, no vol dir altra cosa que Cançó i en la teoria musical es defineix com una forma estructurada en tres parts: A-B-A. Però a partir de l’èxit de les cançons escrites per compositors de la segona meitat del segle XVIII i, sobretot, del segle XIX, representa un gènere de composició musical independent, molt elaborat, generalment sobre textos poètics de qualitat literària en diverses llengües, en què el cant i l’acompanyament es conjuguen per crear una forma musical característica que va més enllà de la cançó en si mateixa. Una denominació adequada en català podria ser Cançó de concert. El piano, per la seva versatilitat i capacitat harmònica, és l’instrument més habitual en aquesta música, però a vegades s’acompanya amb altres instruments o, fins i tot, amb l’orquestra.

El compositor estableix un diàleg inherent entre el text i la música. La música no es limita a suportar el poema amb la intenció de fer-lo escoltar i recordar a l’oient, sinó que s’incorpora al seu contingut subratllant, destacant, reforçant i interpretant les paraules i la seva musicalitat per crear una nova obra artística. Per aquest motiu, la comprensió de la cançó com a manifestació artística no depèn exclusivament del text, sinó que ho és en gran part de la música. D’aquesta forma s’explica que es pugui gaudir de l’audició d’un Lied en alemany, per exemple de Schubert o de Brahms, sense conèixer la llengua. Per descomptat, el coneixement del text multiplicarà el nivell de comprensió i estimació de l’obra.

La meva tria del poemes no segueix un pla preestablert. És el resultat de lectures diverses que en un o altre moment han despertat l’interès de musicar-los, sigui per un estat anímic, una afinitat conceptual o una sonoritat suggeridora.

En aquest enllaç trobareu els textos de les cançons i tota la informació de l'àlbum:

sorraalsdits.com

D'esquerra a dreta: Albert Moraleda, Jordi Ferrer, Marta Rodrigo, Ester Lecha, Joan Josep Gutiérrez i Sara Carmona.

Bergamote et Pamplemousse

L'editorial Brotons & Mercadal acaba de publicar la meva composició Bergamote et Pamplemouse, per a piano a quatre mans.

Quan vaig compondre l’obra el 2009 la Marina Rodríguez Brià estava acabant la carrera de Filologia i estàvem molt involucrats en la cultura francesa. Marina creava un projecte musical i poètic, mai estrenat, que encaixava amb això. La pintura de Watteau, les seves Fêtes galantes, l'Arlequí i els personatges de la Commedia dell'Arte, la seva relació amb el simbolisme francès amb Verlaine i Debussy, el retorn a formes neoclàssiques, com Pour le piano, tot plegat em va inspirar la música amb la qual em volia acostar a aquests models. Bergamote et Pamplemousse són dos cítrics acolorits i aromàtics que encaixen bé amb aquestes idees en principi alegres. No obstant això, també contenen l'amargor que forma part de l'esperit humà.

És, en definitiva, una broma virtuosa, una representació, una paròdia, una obra teatral que mostra la realitat per les dues bandes. Bergamote i Pamplemousse també poden ser dos personatges complementaris representats pels dos pianistes.

Tècnicament volia fer un treball que tingués força rítmica i so. El Preludi és molt accentuat, insistent i una mica salvatge. S’ha d’interpretar amb molta vehemència i bon ritme.

El segon moviment és una Sarabanda alla Bach que interpreta el Secondo, mentre que un enutjós Primo es dedica a trencar la serietat de la música amb acords dissonants.

El Final és una dansa en 5/8, amb força irregularitats i canvis de caràcter, amb un ús del desenvolupament motívic, que finalment recupera el personatge del primer moviment.

La podeu trobar aquí: https://brotonsmercadal.com/producte/bergamote-et-pamplemousse-gutierrez-2/

Edició d'obres meves a Brotons & Mercadal

Abans de l'estiu vaig començar a publicar algunes de les meves obres per a piano amb l'editorial Brotons & Mercadal Edicions Musicals. Estic molt agraït per la seva eficàcia i bon treball. És un privilegi estar entre els seus compositors.

De moment han aparegut tres composicions per a piano sol: 5 Preludis, Divertiment i Preludi i Fuga.

Les il·lustracions de les portades son de la meva estimada i polifacètica Marina.

Als enllaços següents podeu escoltar les obres en excel·lents interpretacions.

5 Preludis. Marina Rodríguez Brià

El Preludi és un gènere que deixa espai a la improvisació i a l’espontaneïtat. També és un laboratori d’experimentació que ens permet posar a prova idees musicals que podem anar incorporant al nostre llenguatge personal de composició. En aquest quadern de cinc preludis he buscat sonoritats a partir de la barreja harmònica d’elements bimodals i politonals i he intentat mantenir, encara que renovat, l’esperit pianístic del romanticisme que fa cantar i ressonar expressivament el piano.

Divertiment. Trado Mayson

El Divertiment per a piano va ser un encàrrec del pianista Albert Guinovart per elaborar un recital que incloïa obres de compositors catalans contemporanis. L'estrena va tenir lloc el 18 d'agost de 1994 al Festival Internacional de Música de Cadaqués.

L'obra es un moviment de sonata bitemàtica escrita en un estil neoclàssic en què els temes, d’aparença simple, es desenvolupen amb un estil molt pianístic i efectiu.

Prelude & Fugue. Rubén Russo

Les formes clàssiques son model per a noves experiències. Vaig escriure el Preludi i Fuga  en do menor a petició del pianista Michael Tsalka, inicialment per ser interpretat en un piano del primer període romàntic. Així, el preludi té una escriptura que evoca el pianisme de Mendelssohn, qui era també un admirador de J. S. Bach. La fuga, no escolàstica, és a tres veus, amb un sol tema construït sobre l’escala de blues, sense contrasubjecte, i amb un compàs de 12/8 que suggereix el balanceig del jazz. Aquesta fuga també pot ser interpretada amb eficàcia sobre el clavicèmbal.

Estrena de dues cançons meves

El 24 de novembre, en un concert de celebració de Santa Cecília organitzat al Conservatori de Sant Cugat, vaig estrenar dues cançons meves sobre poemes de Sor Juana Inés de la Cruz (1651-1695), una poetessa mexicana del segle XVII. Vaig tenir el goig de compartir aquesta estrena amb la meva col·lega i excel·lent cantant, Marta Rodrigo qui, en el fons, és qui em va animar a presentar-les en aquesta ocasió.

La primera cançó, Verde embeleso, parla de l'aparença, de la falsa percepció del món i de l'engany voluntari en què la condició humana viu la realitat. La segona, A una rosa, utilitza la metàfora de la rosa per parlar de la fugacitat de la bellesa de la joventut i de com la transcendència es troba al final de la vida.

He tractat la melodia a partir de la pròpia rítmica del text, cosa que la fa molt cantable, al temps que molt irregular, amb constants canvis de compàs. Una cançó de ritme quadrat o simètric hagués traït l'estil barroc de la poesia. La música és tonal, amb coloració modal, sonoritats harmòniques que remeten al barroc ibèric i amb un tractament lliure de la dissonància. Les resolucions dels acords, a vegades s'allarguen o s'esquiven una mica, seguint, tot i que de manera externa, la idea barroca de les figures literàries del text. 

 

VERDE EMBELESO

Verde embeleso de la vida humana

loca esperanza, frenesí dorado,

sueño de los despiertos intrincado,

como de sueños, de tesoros vana;

alma del mundo, senectud lozana,

decrépito verdor imaginado;

el hoy de los dichosos esperado,

y de los desdichados el mañana:

sigan tu sombra en busca de tu día

los que, con verdes vidrios por anteojos,

todo lo ven pintado a su deseo;

que yo, más cuerda en la fortuna mía,

tengo en entrambas manos ambos ojos

y solamente lo que toco veo.

A UNA ROSA

Rosa divina, que en gentil cultura

eres con tu fragante sutileza

magisterio purpúreo de belleza,

enseñanza nevada a la hermosura.

Amago de la humana arquitectura,

ejemplo de la vana gentileza,

en cuyo ser unió naturaleza

la cuna alegre y triste sepultura.

¡Cuán altiva en tu pompa, presumida

soberbia, el riesgo de morir desdeñas,

y luego desmayada y encogida

de tu caduco ser das mustias señas!

Con que con docta muerte y necia vida,

viviendo engañas y muriendo enseñas.

Pianista americà interpreta el meu Divertiment per a piano

 

Trado Mayson, estudiant d'interpretació de piano de la de la University of South Carolina a Columbia, Estats Units, ha treballat la meva composició Divertiment per a piano amb la seva professora, la Dra. Sara Ernst, i ha tingut l'amabilitat d'enviar-me el seu enregistrament en vídeo. És una molt bona interpretació que penso que ha copsat perfectament el sentit de l'obra i li ha aportat el seu punt de vista personal. Encara que com a intèrpret jo mateix hauria de considerar-ho normal, com a compositor és una sensació especial que t'interpretin sense haver-te conegut. És el gran miracle de l'escriptura musical.

Trado Mayson, estudiante de interpretación de piano de la Universidad de South Carolina en Columbia, Estados Unidos, ha trabajado mi composición Divertiment para piano con su profesora, la Dra. Sara Ernst, y ha tenido la amabilidad de enviarme su grabación en vídeo. Es una muy buena interpretación que creo que ha captado perfectamente el sentido de la obra y le ha aportado su punto de vista personal. Aunque como intérprete yo mismo debería considerarlo normal, como compositor es una sensación especial que te interpreten sin haberte conocido. Es el gran milagro de la escritura musical.

Trado Mayson, a piano performance student at the University of South Carolina in Columbia, USA, has worked on my composition Divertiment per a Piano with his teacher, Dra. Sara Ernst, and has been kind enough to send me his video recording. It is a very good interpretation that I think has perfectly grasped the meaning of the work and contributed its personal point of view. Although as a performer I should consider it normal, as a composer it is a special feeling to be performed without having known you. It is the great miracle of musical writing.

"El descobriment", CD de Fedor Veselov

El pianista rus Fedor Veselov ha enregistrat un CD de música catalana contemporània per a piano en el què ha inclòs una composició meva. Es tracta del Divertimento per a piano, obra que vaig escriure a principis dels noranta a petició d'Albert Guinovart, que la va estrenar al Festival de Cadaqués.
En aquest cas vaig fer servir la forma sonata, en un estil que s'emmarcaria dins d'un neoclassicisme. Utilitzo dos temes, A i B, amb motius característics a partir dels quals es desenvolupa tota la peça.
Malgrat l'aparent simplicitat dels temes, és una obra molt pianística i amb un cert grau de dificultat.
La versió que en fa Veselov és magnífica i li estic molt agraït per haver-la triat per al seu repertori. 

Entrevista a Catalunya música

(Si no visualitzeu l'enllaç, cliqueu aquí)