Fent neteja d'arxius, he trobat aquestes paraules de benvinguda que vaig pronunciar com a director de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels, on va tenir lloc l'acte d'inauguració del curs escolar 2011-12. Malgrat la indiferència o la fredor amb què va ser escoltat, rellegint-lo ara, m'adono de la seva actualitat i, fins i tot, de la seva inoportunitat en un moment en el qual l'ajuntament anava a anunciar les seves primeres polítiques de retallades derivades de la gran crisi.
Discurs de benvinguda a l’acte
d’inauguració del curs acadèmic 2011-12 de Sant Cugat
Joan Josep Gutiérrez, director de l'EMMVA
7 de setembre de 2011. Sala Polivalent del Conservatori.
Bon dia.
Sra. Mercè Conesa, alcaldessa
Sra. Esther Salat, regidora d’Educació,
Universitat i Família
Sr. Lluís Baulenas, Director de Serveis
Territorials del Vallès Occidental (Dep. Enseny)
Sr. Francesc Torralba, Dr. en Filosofia i
en Teologia i escriptor.
Directores i directors
Companys i companyes
Us dono la benvinguda a aquesta escola
que, per primera vegada, té l’honor d’acollir l’acte d’inauguració d’un curs
acadèmic a Sant Cugat.
Aprofitant la ocasió, i abans de cedir la
paraula, voldria fer algunes consideracions.
Per una banda, vull agrair a l’ajuntament
que hagi estimat adequat fer l’acte a la nostra escola.
És evident que hi ha un motiu material
important: s’ha acabat la construcció d’una infraestructura rellevant per a la
ciutat i és lògic mostrar-la específicament al sector educatiu.
Però també hi ha un criteri molt arrelat a
la nostra ciutat que té en compte que l’educació no es circumscriu exclusivament
a l’àmbit de l’escola o de l’institut, sinó que té continuïtat natural en
altres activitats, entre les quals, la música hi té un paper molt important.
I no és per menys. La música és
l’activitat humana més present en la cultura actual i té una relació directa
amb els hàbits socials i els comportaments individuals. Només cal que analitzeu
(hi ha estudis que ja ho han fet) quants inputs
musicals rebeu a diari, la major part dels quals de manera inconscient
(lamentablement, al meu entendre). Obriu la ràdio al matí? La televisió?
L’ordinador? El mòbil? La Ipod?
L’MP3? Entreu a botigues? Aneu a festes, a concerts... Fins i tot, algú potser encara
canta a la dutxa o altres practiquen algun instrument.
Som una societat eminentment musical,
com mai no ho ha estat la humanitat. I tot això té conseqüències i va
acompanyat de problemàtiques de diferent categoria (educatives, econòmiques,
socials...).
Paradoxalment, el legislador, és a dir la
societat, no ha cregut necessari incorporar seriosament la música al sistema
educatiu general, o ho ha fet d’una manera molt restringida.
Tanmateix, des de la democràcia, s’ha anat
construint una xarxa de centres d’educació musical, més o menys a l’abast de la
població, que han facilitat que la formació musical sigui menys selectiva.
També s’han fet alguns intents legislatius de facilitar la compaginació dels
estudis generals amb els artístics i, d’alguna manera, s’ha anat normalitzant
la situació, dins de les immenses carències i despropòsits que s’han comès. De
fet, encara som molt lluny d’aquella declaració del dret a l’educació musical
que va formular la Comissió
europea a final dels anys 80
Però tot això, avui, són figues d’un altre
paner.
Com deia al principi, l’ajuntament de Sant
Cugat ha optat per potenciar l’educació musical, tal i com demanda la seva ciutadania.
Nosaltres, després de moltes vicissituds,
estem a punt d’inaugurar un Conservatori professional municipal que s’afegirà a
l’escola de música. Això obrirà noves possibilitats als nostres joves i
potenciarà la qualitat dels ensenyaments.
I aquí, crec que hi ha una responsabilitat
comuna de tots els ensenyaments.
Al nostre centre tenim uns 650 alumnes.
Gairebé tots els compartim amb vosaltres, col·legis i instituts. Fora
bo que ens anéssim acostant més, buscant punts de trobada i compartint, fins i
tot, metodologies. En qualsevol cas, crec que tenim un llarg camí per explorar
i recórrer.
Gràcies per la vostra atenció.
I ara passo la paraula a...
