RESCATANT UNA FONT PRIMÀRIA : EL PROJECTE DE CERCA I DOCUMENTACIÓ DE PIANOS ANTERIORS A 1850 A CATALUNYA

Acaba de publicar-se a la Revista Catalana de Musicologia el meu article 

RESCATANT UNA FONT PRIMÀRIA : 

EL PROJECTE DE CERCA I DOCUMENTACIÓ DE PIANOS ANTERIORS A 1850 A CATALUNYA DE L’ASSOCIACIÓ MUZIO CLEMENTI DE BARCELONA

Resum

Catalunya ha estat productora i receptora d’un extens nombre de marques de pianos des de principis del segle xix. L’impacte d’aquesta indústria va en paral·lel al creixement econòmic i social fins a arribar al seu punt culminant a inicis del segle xx. No tenim dades sobre la quantitat de pianos que resten actualment, però sabem que hi ha un continu degoteig de destrucció de molts instruments que es troben a les cases particulars, sigui per manca d’interès o de possibilitat de mantenir-los. La qüestió és més dramàtica quan ens referim a pianos anteriors a 1850, època en què el piano no havia arribat encara a una estandardització. Des de l’Associació Muzio Clementi de Barcelona hem iniciat una cerca de pianos amb l’objectiu de documentar aquest patrimoni cultural i col·laborar en la seva salvaguarda. Aquest article té caràcter prospectiu i presenta el que ha de ser l’inici d’una investigació a més llarg termini.

Paraules clau: piano, patrimoni musical, Muzio Clementi, Clementi a Catalunya, fortepianos a Catalunya, pianos històrics, construcció d’instruments musicals, organologia.

Es pot llegir a l'article complet en l'edició en paper i en l'edició en línia.

Acaba de publicarse en la Revista Catalana de Musicología mi artículo

RESCATANDO UNA FUENTE PRIMARIA: 

EL PROYECTO DE BÚSQUEDA Y DOCUMENTACIÓN DE PIANOS ANTERIORES A 1850 EN CATALUNYA DE LA ASOCIACIÓN MUZIO CLEMENTI DE BARCELONA

Resumen

Cataluña ha sido productora y receptora de un extenso número de marcas de pianos desde principios del siglo XIX. El impacto de esta industria va en paralelo al crecimiento económico y social hasta llegar a su punto culminante a inicios del siglo XX. No tenemos datos sobre la cantidad de pianos que quedan actualmente, pero sabemos que hay un continuo degoteo de destrucción de muchos instrumentos que se encuentran en las casas particulares, sea por falta de interés o de posibilidad de mantenerlos. La cuestión es más dramática cuando nos referimos a pianos anteriores a 1850, época en que el piano no había llegado todavía a una estandarización. Desde la Asociación Muzio Clementi de Barcelona hemos iniciado una búsqueda de pianos con el objetivo de documentar este patrimonio cultural y colaborar en su salvaguarda. Este artículo tiene carácter prospectivo y presenta lo que debe ser el inicio de una investigación a más largo plazo.

Palabras clave: piano, patrimonio musical, Muzio Clementi, Clementi en Cataluña, fortepianos en Cataluña, pianos históricos, construcción de instrumentos musicales, organología.

Se puede acceder al artículo completo en la edición en papel y en la edición en línea. (Catalán)

My article has just been published in the Revista Catalana de Musicologia

RECOVERING A PRIMARY SOURCE: 

THE PROJECT OF THE MUZIO CLEMENTI ASSOCIATION OF BARCELONA INVOLVING THE SEARCH FOR AND DOCUMENTATION

OF PIANOS FROM BEFORE 1850 IN CATALONIA

Abstract

Catalonia has been both a producer and a recipient of a large number of piano brands since the beginning of the 19th century. The impact of this industry went hand in hand with the country’s economic and social growth, reaching its peak at the turn of the 20th century. We do not have information on the number of pianos remaining at present, but we know that many instruments that are found in private homes are gradually being destroyed, due to either a lack of interest or an inability to keep them in good condition. The issue is more dramatic for pianos built prior to 1850, when the piano had yet to become standardised. At the Muzio Clementi Association of Barcelona, we have started a search for pianos with the aim of documenting this cultural heritage and collaborating on its protection. This is a prospective paper presenting what is meant to be the beginning of a research project covering a longer term.

Keywords: piano, musical heritage, Muzio Clementi, Clementi in Catalonia, fortepianos in Catalonia, period pianos, construction of musical instruments, organology.

You can read the full article in the paper edition and in the online edition. (Catalan)

https://publicacions.iec.cat/X.do?method=start&LIST.ID=REVISTES_CIENTIFIQUES&moduleName=revistes_cientifiques&autor=Guti%E9rrez%20Yzquierdo,%20Joan%20Josep#

Jornada Clementi

El passat 23 de novembre va tenir lloc la Jornada Clementi, organitzada per l’Associació Muzio Clementi de Barcelona (AMCB) i la SocietatCatalana de Musicologia (SCMus) i amb la col·laboració del Museu de la Música de Barcelona. Les sessions es van desenvolupar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans al matí i al museu al vespre. L’objectiu de la Jornada era presentar oficialment l’associació i oferir algunes ponències divulgatives sobre la figura del gran músic italià i allò que representa en la història de la música. L’AMCB centra els seus objectius al voltant d’aquesta qüestió.

La Jornada va començar amb les paraules del director de la SCMus, Dr. Jordi Ballester, que va donar la benvinguda a la junta de l’associació i als ponents i va subratllar l’interès que desperten iniciatives de caràcter associatiu que treballin en la recuperació d’elements i valors culturals. La presidenta, Anna Cuatrecasas, va agrair l’acollida de la institució i va fer un breu repàs a les causes que l’havien involucrat en el projecte de l’associació. Entre aquestes s’hi troba, per una banda la circumstància de ser propietària des de molts anys enrere d’un piano Clementi & Company i, per altra, haver coincidit amb un grup de persones engrescades, amb interessos afins i amb capacitats complementàries per dur a terme el projecte.

El vice-president, Joan Josep Gutiérrez, va centrar la seva intervenció en els objectius de l’associació. Va fer un repàs històric dels orígens de l’interès sobre la figura de Clementi per part de la Marina Rodríguez Brià fins arribar al moment en què es va produir la coneixença amb Anna Cuatrecasas, l’any 2014. Des d’aquesta data fins al 2017, un curt període de tres anys, el grup de persones que actualment integren la junta de l’associació han organitzat moltes activitats sobre Clementi. Entre d’altres, en destaquen tres cursos a la Universitat de Barcelona (Gaudir 2016, Juliols 2016 i Juliols 2017), així com alguns viatges a diferents llocs relacionats amb el compositor i l’assistència a la Conferència Internacional de Lucca (Itàlia), “Muzio Clementi and the British Musical Scene”, on van poder establir contacte amb alguns dels més importants especialistes del món sobre Clementi. A més , també va destacar el fet d’haver creat un cercle de persones interessades per la qüestió. Per aquest motiu, es feia necessària la creació d’una entitat que pogués recollir i donar cobertura a totes aquestes actuacions derivades de la inquietud i l’interès per aquesta temàtica. Així, doncs, va fer lectura dels objectius expressats als estatuts i va anunciar un des propers projectes de l’AMCB, com és l’organització d’una exposició sobre Clementi al foyer del Palau de la Música Catalana el proper mes de març, amb la col·laboració del Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona.

A continuació va prendre la paraula la secretària de l’associació, Eva Álvarez, que va presentar la recent dissenyada pàgina web. Va explicar els diferents apartats, com la introducció, l’espai dedicat a la biografia de Clementi, l’agenda d’activitats, la memòria, el contacte i els llocs d’interès o enllaços a pàgines relacionades amb l’actuació de l’associació.

Un cop acabades les presentacions per part de membres de la junta, va ser el torn de les conferències.

En primer lloc, Marina Rodríguez Brià va fer la seva exposició  “L’aportació de Muzio Clementi a la història de la música”, sobre el valor del llegat de Clementi. En la seva xerrada va fer un repàs objectiu, amb exemples de testimonis de l’època o actuals, d’algunes de les activitats que havia realitzat el compositor en la seva vida i que tenen transcendència en la història. Així, va parlar del Clementi pianista, iniciador d’una tècnica pròpiament pensada “des de” i “per al” piano a través del llegat didàctic i de l’obra musical; del Clementi editor, que va publicar un catàleg de 6000 obres coetànies i també antigues; del Clementi promotor, descobridor de talents i impulsor de societats musicals que tindrien relacions amb altres societats i continuïtat en el futur; i del Clementi fabricant de pianos, involucrat en la millora tècnica i sonora dels instruments.

Després d’una pausa, va arribar el torn del pianista i musicòleg italià Luca Chiantore. La seva conferència, titulada “El cas Clementi”, a més de corroborar o aprofundir en alguns dels aspectes tractats anteriorment, es va centrar en el judici que la historiografia ha fet sobre molts dels compositors menys coneguts. En la seva opinió, la història de la música està narrada des d’una visió germànico-cèntrica, vinculada a un creixent nacionalisme que comença als anys 40 del segle XIX, que exclou o minimitza les àrees i els compositors d’altres regions europees. D’aquesta manera s’explica que Clementi, i molts altres, fossin oblidats o reduïts a una memòria anecdòtica. Chiantore va fer una encesa defensa de Clementi i va remarcar també la seva importància com a simfonista que, a la seva època, estava valorat per el públic al mateix nivell que Beethoven, amb qui hi tenia una gran relació.

Per finalitzar la sessió del matí, Jaume Ayats, director del Museu de la Música de Barcelona, va fer una conferència sobre “La recuperació del patrimoni musical”, amb una interessant disquisició sobre què vol dir exactament patrimoni. És quelcom només material? Quin és el valor de la transmissió oral i quines dificultats presenta davant de l’escriptura musical? Aquestes qüestions, apuntades també a la conferència anterior, van posar de relleu la importància que té l’estudi des de les institucions públiques i privades i, per tant, l’interès del naixement d’una nova associació que entre els seus fins té l’estudi i la recuperació de la memòria d’un important compositor.

A la tarda, la Jornada va continuar al Museu de la Música de Barcelona. A la sala dels orgues es presentava la restauració feta per Jaume Barmona d’un piano de taula històric Collard & Collard, late Clementi, propietat de Marina Rodríguez i Joan Josep Gutiérrez.

Després de la benvinguda del director, Jaume Ayats, Joan Josep Gutiérrez va explicar l’origen d’aquest exemplar i va fer una petita explicació de la història del piano, en concret del piano de taula, i de la marca Collard, que va ser continuadora de la marca Clementi. Els germans Collard van col·laborar amb Clementi més de 30 anys i van tenir també una gran relació d’amistat amb el músic. Després de la mort del compositor, l’any 1832, van continuar l’empresa i van mantenir el nom de Clementi a la marca com a record, i també com a atractiu comercial, durant molts anys. El piano restaurat és de 1843 i té el disseny general dels pianos que es fabricaven en vida de Clementi.

Jaume Barmona va fer una breu explicació de la seva restauració i va subratllar el valor de la transmissió de l’ofici de pianer.

Per acabar la Jornada, Marina Rodríguez va oferir un recital comentat amb obres de Clementi per mostrar la sonoritat del piano i, alhora, de la qualitat musical de l’autor de Roma. L’excel·lent interpretació va concloure amb algunes propines musicals de Ferran Sor i del propi Clementi.

Pere Andreu Jariod va fer un reportatge per el programa El Taller del Lutier, de Catalunya Música que podeu escoltar aquí.