JOAN JOSEP GUTIÉRREZ YZQUIERDO
Pàgina dedicada a l'activitat musical i a la reflexió i opinions de l'autor a l'entorn de la música i l'educació musical.
Una de les activitats que fem a l'assignatura de Conjunt de piano de primer curs de Grau professional és escoltar música. La meva intenció és estimular l'escolta activa dels alumnes, ampliar els seus coneixements del repertori pianístic i proporcionar-los eines per a l'anàlisi i el reconeixement dels diferents estils i formes musicals bàsicament, encara que no exclusiva, relacionades amb el piano. També explorar el caràcter lúdic i sensorial de la música.
La darrera classe va ser especialment engrescadora. Cal fer una petita presentació del context. El grup està format per quatre alumnes, tres noies de primer curs (també de primer d'ESO) i un noi una mica més gran. La classe comença a dos quarts de nou DEL VESPRE!, aproximadament dotze hores després de l'inici de l'activitat lectiva dels alumnes. Fa catorze hores que s'han llevat i no han parat de treballar només que en els moments dels àpats. Malgrat això, les tres noies i el noi arriben sempre a la classe amb un somriure i ganes de treballar. En el temps que portem de curs, en cap moment han manifestat cansament ni avorriment. Participen a la classe com si s'acabessin de llevar i quan ha passat l'hora, quasi els haig de treure per força.
En aquesta sessió vaig posar tres peces interpretades en el piano: el Vals Op. 127 N. 15 de Schubert, un fragment de la Toccata N. 5 de Bach i el primer moviment de la Sonata en Do major Hob. XVI:1 de Haydn. No vaig desvetllar quines obres o estils escoltaríem. Vaig demanar que agafessin paper i llapis i anotessin les paraules que els vinguessin al cap durant l'escolta de cada una de les peces. En aquest cas, sí que vaig explicar que aquests mots ens servirien per poder descriure alguns elements tècnics i musicals de les peces. "La idea -explico- és que, quan escolteu música, no us quedeu només amb m'ha agradat, no m'ha agradat, és molt bonic o coses per l'estil. Com a músics cal que pugueu dir coses més concretes."
Van apagar la llum (n'hi entrava prou pel vitrall com per poder escriure) i vàrem escoltar les tres peces. En acabat, tots havien pres força notes de cada una i vàrem començar l'intercanvi d'aportacions. La meva sorpresa va ser, en primer lloc, adonar-me del grau d'atenció que havien posat en l'audició i les seves manifestacions de plaer en escoltar-la. Vàrem escriure a la pissarra tres columnes amb les paraules clau o anotacions que ells havien fet. En general, totes eren molt encertades i es corresponien perfectament al sentit musical. Una va dir: "quina activitat més guai". En aquest sentit, cal valorar el treball previ que han fet amb altre professorat de l'escola de música. Entre mig de la conversa van sortir molts comentaris interessants. Per exemple, en el cas del Vals de Schubert, una de les nenes va dir que li recordava la música moderna. Vàrem deduir que es referia a alguna de les actuals balades una mica ensucrades que tant agraden, especialment a alguns sectors adolescents. A la peça de Bach, quasi tots van defensar amb vehemència que allò era música barroca. "Hi ha portato", "se senten les dues mans que dialoguen", van ser alguns comentaris. Estem parlant d'alumnes que, tot just, comencen a tocar Petits preludis de Bach. La Sonata de Haydn, a part de descriure-la com molt alegre, la van clavar amb la idea de la melodia i l'acompanyament arpegiat (després els vaig explicar el que és el baix d'Alberti) i una de les nenes va dir que tenia forma A-B-A. Després havien de proposar a quina època pertanyien les obres i si podien encertar l'autor. S'hi van aproximar bé als estils i van encertar l'autor Bach. Malgrat tot, la qüestió dels períodes musicals encara no la tenen del tot clara.
Escriuen a la pissarra paraules claus de l'audició.
La classe es va fer curta i va quedar feina per a la següent sessió, on continuarem aprofundint en els temes a petició dels propis alumnes.
POST SCRIPTUM
És una autèntica anomalia que fem una classe a una hora en què els nens ja haurien d'estar sopats i a punt de ficar-se al llit. Però vivim en un país anòmal, on l'organització educativa és un galimaties que el sistema polític és incapaç d'endreçar. Més aviat al contrari, cada nou ministre d'educació vol esmenar l'anterior sense tenir la més mínima idea del que és la formació dels nens i dels joves, responent a interessos polítics espuris, i on cada sector social tiba la corda cap al seu cantó. Conciliació familiar, zero. També pel professorat que ens dediquem a ensenyar música i que no tenim la possibilitat d'estar amb la família a les hores normals de tarda-vespre. Malgrat tot, és una esperança veure que molts dels nens i nenes que estan cursant estudis de música als nostres conservatoris i escoles de música mostren actituds i capacitats tan positives com aquest grup que, malgrat circumstàncies horàries tan extremes, assisteixen a classe amb aquesta alegria, concentració i energia positives. Cal confiar en ells i posar-hi la mateixa il·lusió.
Treball del mòdul Estratègies i recursos educatius per al professorat de música
Màster de recerca en Musicologia i Educació musical
Curs 2009-2010
Prof. Assumpta Valls
AUDICIÓ DE BARCAS AL AMANECER
1. L’obra
1.1 Presentació
Títol
Barcas al amanecer
Autor
Joan Josep Gutiérrez
Instrumentació
Piano a quatre mans
Durada
1’02’’
Data de composició
1995
L’obra forma part d’un àlbum titulat “Juegos de manos”(Ed. Real Musical, Madrid 1997), destinat als estudiants de piano, que té l’objectiu d’introduir progressivament els elements tècnics i musicals de l’especialitat interpretativa d’un piano a quatre mans.
Més enllà dels objectius purament didàctics del piano a quatre mans, les peces tenen un clar contingut musical. En general, encara que subjectivament, els títols suggereixen de forma bastant evident la idea musical que conté cada peça.
En el cas de Barcas al amanecer, la idea del compositor és presentar una melodia que “flota” balancejant-se sobre un context harmònic que, com proposa el títol, fàcilment suggereix la tranquil·litat d’unes barques solitàries amarrades en un port o una platja.
1.2 Anàlisi formal
Melodia acompanyada de 8 compassos que es repeteix tres vegades, en una estructura A-B-A. La frase B és la mateixa que A però transportada una 4a augmentada avall.
El tema és molt simple: una frase quadrada, amb un àmbit de 3a major, constituït per dos períodes inicials idèntics de dos compassos (mitja frase), i un període resolutiu de quatre compassos.
Sona com una cantarella infantil:
La tonalitat de la peça és pretesament ambigua, combinant la melodia en mi major, sobre una harmonia que acaba definint-se en la major. Els acords, però, contenen moltes notes estranyes que donen una sensació d’indeterminació harmònica.
El compàs, de quatre però sentit a dos, utilitza el ritme de dues negres i blanca en l’acompanyament, la qual cosa li confereix la sensació de balanceig tranquil que té a veure amb la proposta del títol.
La peça només utilitza els recursos tímbrics habituals del piano.
2. L’audició
2.1. Objectius de l’audició
Reconèixer la melodia i situar-la dins del context sonor que l’envolta.
Discriminar melodia d’acompanyament.
Desenvolupar el sentit de previsió de durada de frase.
2.2. Activitats
Les activitats es poden adaptar a qualsevol edat. Nosaltres farem una proposta que ens sembla adequada a P5 i primer cicle de primària.
Activitat 1
Audició
Audició amb els ulls tancats de la peça, sense donar cap referència ni al títol i ni al contingut.
Conversa
En aquesta primera activitat, després d’una primera escolta, demanarem als nens què han sentit i comprovarem si han reconegut alguna melodia. La podeu taral·lejar? Quantes vegades l’heu sentida?
Audició
La tornarem a escoltar, aquesta vegada proposant que acompanyin la melodia acariciant-se un braç al primer període de frase, un altre al segon i amb les dues mans des del cap al tercer i quart període. Això ho farem a les tres frases.
Conversa
En aquesta conversa ja parlarem del títol de l’obra, de l’estructura i de la instrumentació. Segons els coneixements previs i els hàbits d’escolta dels nens, aprofundirem més o menys.
Activitat 2
Coreografia
Farem tres grups de nens (o més si els subdividim en funció de la quantitat i de l’espai que puguem ocupar).
Un grup, que representarà el mar, caminarà tranquil·lament a ritme de blanques, seguint l’acompanyament. Si són molts, podem distribuir-los en dues seccions que caminin partint de dos extrems de l’aula i creuant-se, o bé fent un cercle al voltant dels grups que representaran les barques. Procurarem que el seu pas sigui mesurat però sense rigidesa.
Els altres, drets, amb els braços amunt i els palmells de les mans juntes per sobre del cap (com els pals de les barques), es balancejaran lateralment amb suavitat, seguin la cadència de la melodia. Podem fer un sol grup, o bé dos o tres, que es distribueixin el moviment alternativament a cada frase de vuit compassos. En aquest cas, podem fer un grup que comença la primera frase amb els braços amunt i amb el balanceig, i l’altre grup que, partint de la posició dels braços a dalt, faci un gran cercle amb els braços que duri tota la frase i acabi en la posició inicial per passar a fer el moviment de balanceig en la segona frase, mentre que els que han fet el balanceig, ara facin el cercle.
Amb aquesta coreografia volem discriminar la melodia de l’acompanyament i aconseguir que amb els moviments dels braços en cercle puguin preveure i acompanyar la durada de les frases.