Ressonàncies del temps. El piano Érard de la Fundació, en diàleg

El dijous 26 de juny va cloure el cicle de concerts Ressonàncies del temps. El piano Érard de la Fundació, en diàleg, organitzat per l’Associació Muzio Clementi de Barcelona i la Fundació Julio Muñoz Ramonet. Aquest cicle ha servit per presentar la restauració del piano Érard de la mateixa Fundació, impulsada per la nostra Associació i realitzada pel mestre pianer Jaume Barmona.

Cada concert va estar precedit de breus conferències que situaven i posaven en relleu diferents aspectes relacionats amb l’instrument, el repertori o el palauet on es troba el piano.

El primer recital, Presentació del piano Érard de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, va ser a càrrec de la pianista Marina Rodríguez Brià, membre de l’AMCB i estudiosa del piano a Barcelona. Va oferir un programa constituït per obres de Muzio Clementi, Felip Pedrell, Matilde Escalas i Erik Satie. La seva àgil presentació de les obres i la seva magnífica interpretació van captivar i emocionar el públic. La conferència inicial va anar a càrrec de Joan Josep Gutiérrez, vicepresident de l’Associació, que va parlar del piano Érard i de la seva història.

El pianista Emili Brugalla va oferir el segon concert, Sons de Barcelona: El Piano Érard en diàleg amb la ciutat, que va estar constituït per obres de Granados i de Mompou, brillantment interpretades. La musicòloga Imma Cuscó va introduir la sessió amb una conferència ben elaborada en què relacionava l’instrument i el repertori amb els sons de la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX.

El darrer recital, Virtuosisme i Poètica: Liszt, Chopin i Mendelssohn al Piano Érard, va anar a càrrec de la pianista Ester Lecha, que va oferir un repertori de pianisme romàntic amb obres de Mendelssohn, Chopin i Liszt, precedit d’un Preludi i Fuga del Clave ben temperat de J. S. Bach, tot interpretat amb una gran tècnica i musicalitat. Lecha va introduir les obres lligant el sentit del programa. La xerrada inicial la va protagonitzar la historiadora de l’art Mireia Freixa, que va parlar dels pianos a les cases i va captar l’interès del públic amb la seva naturalitat.

En els tres actes es va omplir completament la bella sala del piano, un espai íntim d’una casa que està a l’espera una imminent reforma que la obrirà definitivament a la ciutadania. El primer pas, però, ja s’ha produït amb la recuperació del gran piano de 1882. Barcelona compta a partir d’ara amb un nou i magnífic instrument històric.

Marina Rodríguez Brià

Emili Brugalla

Ester Lecha

Saló del piano

  

Piano Érard

 

  

Música callada, la música que parla l'ànima

Recentment, el pianista Emili Brugalla ha enregistrat els quatre quaderns de Música callada de Frederic Mompou. És un CD publicat per La Mà de Guido amb el suport de la Fundació Frederic Mompou.

Mompou és un mestre del so i de l'harmonia. Té una qualitat que el fa bondadós. Per molt dissonant que pugui ser, mai no és estrident o agressiu. Molts creadors s'han inspirat en ell i ha influït especialment en molts músics de jazz per les seves harmonies que barregen acords tradicionals amb quartes i intervals dissonants i concomitants. Mompou està lligat absolutament al piano, del què n'extreu l'essencial: la capacitat de ressonància harmònica.

Escrita entre el 1951 i 1967 i inspirada en Sant Joan de la Creu, Música callada és una de les composicions més reflexives i personals del compositor català. Ell mateix deia que "és callada perquè la seva audició és interna". És música despullada, sense notes sobreres, d'harmonies que sobrevolen la tonalitat i creen un estat continu de ressonància que s'identifica amb l'ànima. 

La interpretació que en fa Emili Brugalla és absolutament conforme amb l'ontologia d'aquesta música. La qualitat del seu so ens acosta a la metafísica d'aquesta magna obra contemplativa, més pròxima a mística oriental que a la racionalitat del llenguatge clàssic europeu, del qual però, Mompou també n'ha sabut destil·lar els elements necessaris per a una construcció musical coherent amb la nostra tradició cultural. Brugalla està especialment inspirat en aquesta interpretació tant per la netedat del seu toc com per la seva paleta sonora i la recreació dels espais sonors.

L'enregistrament està especialment cuidat i forma part del concepte interpretatiu. Ha utilitzat el seu propi piano, un Steingraber modern de gran qualitat, i ho ha fet en un espai acústic molt especial. El treball d'Alfred Fernández Pons, músic i tècnic de so, és exquisit, tant pel que fa a la presa de so com a la connexió estètica amb el pianista. El so del CD és perfecte.

Joan Josep Gutiérrez Yzquierdo