- Imprescindibles - Joaquín Achúcarro
- IMPRESCINDIBLES 29.11.2012
Joaquín Achúcarro nos cuenta: "Llevo muchos años de amistad con este instrumento pero las cosas que pueden pasar con el piano y con el sonido: cómo el piano se puede quejar cuando le tratas mal... ya no sé si estoy hablando con un trozo de madera o con un ser pensante".
El documental muestra la pasión de Achúcarro por el piano, un instrumento al que ha dedicado toda su vida.
Joaquín Achúcarro celebra su 80 cumpleaños
Desde su debut, con 14 años de edad en la Sociedad Filarmónica de Bilbao, el pianista ha recorrido todo el mundo dando recitales y conciertos en 60 países, con más de doscientas orquestas diferentes.
Achúcarro continúa en plena forma, con la agitada vida del músico profesional
En este año 2012, Joaquín Achúcarro celebra su 80 cumpleaños, pero continúa en plena forma, con la agitada vida del músico profesional, cruzando el Atlántico varias veces al año para ofrecer sus recitales y giras con las mejores orquestas del mundo, además de atender a sus alumnos de la Universidad Metodista de Dallas.
El maestro nos desvela los secretos que le sigue descubriendo el piano
En el programa, el maestro nos desvela los secretos que le sigue descubriendo el piano, y nos habla de sus últimas grabaciones en DVD con Sir Colin Davis y la Sinfónica de Londres, y con Sir Simon Rattle y la Filarmónica de Berlín.
Intervienen en el documental:
- Emma Jiménez, también pianista, casada con Achúcarro en 1959.
- Zubin Mehta, compañero de estudios en su juventud, en los años 50, en la Academia Chigiana de Siena.
- Sir Simon Rattle, director de la Orquesta Filarmónica de Berlín, amigo y admirador desde niño del gran pianista.
- Plácido Domingo, también amigo de Achúcarro, con quien compartió una memorable "Gala de Reyes" junto a Montserrat Caballé.
- Carlos Kalmar, director de la Orquesta de Radio Televisión Española, con la que el pasado mes de diciembre del 2011 Joaquín Achúcarro ofreció el "Concierto de piano" de Schumann en el Teatro Monumental de Madrid.
- Josep Pons, Director la Orquesta Nacional de España, cuando se grabó el documental. Una orquesta con la que el pianista ha compartido infinidad de conciertos y giras.
JOAN JOSEP GUTIÉRREZ YZQUIERDO Pàgina dedicada a l'activitat musical i a la reflexió i opinions de l'autor a l'entorn de la música i l'educació musical.
dimarts, 29 de gener del 2013
Reportatge sobre Joaquín Achúcarro
Joaquín Achúcarro
divendres, 11 de gener del 2013
La música i el seu impacte en el cos i la ment
La música i el seu impacte en el cos i la ment
CosmoCaixa Barcelona
Cicle de conferències
Del 31 de gener al 4 de juny de 2013
El
viatge que iniciem en aquest cicle pretén entendre un fenomen cultural
sorprenent, admirable i alhora estrany i misteriós en la nostra espècie:
la música. Els territoris que transitarem ens embarcaran a buscar els orígens de la música, el perquè de la seva evolució al llarg del temps,
des del moment en què algun dels nostres avantpassats va construir per
primera vegada una flauta per començar a produir els primers sons (fa
aproximadament 40.000 anys) fins a les últimes transformacions en música
i tecnologia.
Són innumerables les preguntes que sorgeixen al voltant de la música, des de com es desenvolupen les habilitats musicals en els nadons fins a què caracteritza aquelles persones amb talent per a la música. De fet, entendre la música, la seva relació i impacte amb el nostre cos a través de l’expressió de les emocions, el seu valor com a lligam social i comunicador, la seva evolució en el temps, la història i les expressions culturals, ens permetrà entendre-la millor i comprendre cap a on ens dirigim en aquest àmbit, tant per entendre les futures expressions musicals (farem música només amb el nostre cos?) com per entendre per què la música s’utilitza en molts contextos guaridors en moltes cultures (per què la tarantel·la a la regió de Salento es considerava guaridora?), sobretot per la capacitat que té d’estimular la plasticitat cerebral i de contribuir a la possible reorganització dels circuits neuronals.
El coneixement científic que proporcionen les diferents disciplines (antropologia, arqueologia, musicologia, psicologia, neurociència, enginyeria i filosofia) que giren al voltant de la música ens farà entendre com aquest fenomen cultural tan complex esdevé quelcom tan important en els humans en la formació del seu jo (self), la seva memòria autobiogràfica i la seva expressivitat emocional. Molts dels nostres records emocionals estan situats en territoris musicals, pels quals caminen freqüentment, però de sobte aquestes emocions poden desaparèixer. A què es deu que algunes persones no puguin gaudir de la música des del naixement o després d’una malaltia neurològica? Entendre aquestes anomalies musicals ens permetrà entendre el lligam entre la capacitat i la competència musical amb les altres capacitats cognitives i entendre com l’evolució ha permès seleccionar aquests trets, que, a priori, no presenten un clar avantatge adaptatiu.
Aquestes i altres preguntes són les que aquest cicle presentarà, amb experts de diferents àmbits de la investigació musical, i menys amb la idea de donar respostes que amb la il·lusió de crear-ne de noves. Només amb aquestes preguntes podrem entendre l’origen de la música i el seu potencial tant des d’un punt de vista de recerca bàsica com d’aplicació en noves teràpies. Les reflexions que farem al voltant de la música ens obliguen sobretot a plantejar nous reptes sobre l’educació i l’aprenentatge musical i l’impacte que té en el desenvolupament personal i afectiu de les persones.
Dijous 31 de gener | 19.00 h
Com cantaven els neandertals? Els orígens de la música
Steven Milthen, Universitat de Reading (Regne Unit)
Acompanyat de Xavier Lozano, músic, inventor d’instruments
Dimarts 19 de febrer | 19.00 h
La música en la vida dels nadons i els infants
Sandra Trehub, Universitat de Montreal (Canadà)
Dijous 21 de febrer | 19.00 h
Curar amb la música: el regal d’Apol·lo
Eckart Altenmuller, University of Music, Drama and Media, Hannover (Alemanya)
Dimarts 5 de març | 19.00 h
Les perplexitats del viatge musical
Jaume Ayats, UAB, director del Museu de Música de Barcelona
Dimarts 16 d’abril | 19.00 h
Som tots músics?
Emmanuel Bigand, Universitat de Borgonya, França
Dijous 9 de maig | 19.00 h
La fascinació del ritme: com el so i el cos es combinen per crear la música
Virginia Penhune, Universitat de Concordia, Montreal (Canadà)
Dimarts 14 de maig | 19.00 h
Evolució de la parla i la música: dels micos als humans
Josef Rauschecker, Georgetown University Medical Center, EUA
Dimarts 4 de juny | 19.00 h
A on es dirigeix la recerca en música?
TAULA RODONA
Antoni Rodríguez-Fornells (IDIBELL, investigador)
Jordi Morató (IDIBELL, periodista)
Rubèn López Cano (ESMUC, etnomusicòleg)
Mara Dierssen (CRG, investigadora)
Coordinació: Antoni Rodriguez-Fornells ICREA-Universitat de Barcelona-IDIBELL
Enllaç:
Foto: Exposició “Física i Música” |
Són innumerables les preguntes que sorgeixen al voltant de la música, des de com es desenvolupen les habilitats musicals en els nadons fins a què caracteritza aquelles persones amb talent per a la música. De fet, entendre la música, la seva relació i impacte amb el nostre cos a través de l’expressió de les emocions, el seu valor com a lligam social i comunicador, la seva evolució en el temps, la història i les expressions culturals, ens permetrà entendre-la millor i comprendre cap a on ens dirigim en aquest àmbit, tant per entendre les futures expressions musicals (farem música només amb el nostre cos?) com per entendre per què la música s’utilitza en molts contextos guaridors en moltes cultures (per què la tarantel·la a la regió de Salento es considerava guaridora?), sobretot per la capacitat que té d’estimular la plasticitat cerebral i de contribuir a la possible reorganització dels circuits neuronals.
El coneixement científic que proporcionen les diferents disciplines (antropologia, arqueologia, musicologia, psicologia, neurociència, enginyeria i filosofia) que giren al voltant de la música ens farà entendre com aquest fenomen cultural tan complex esdevé quelcom tan important en els humans en la formació del seu jo (self), la seva memòria autobiogràfica i la seva expressivitat emocional. Molts dels nostres records emocionals estan situats en territoris musicals, pels quals caminen freqüentment, però de sobte aquestes emocions poden desaparèixer. A què es deu que algunes persones no puguin gaudir de la música des del naixement o després d’una malaltia neurològica? Entendre aquestes anomalies musicals ens permetrà entendre el lligam entre la capacitat i la competència musical amb les altres capacitats cognitives i entendre com l’evolució ha permès seleccionar aquests trets, que, a priori, no presenten un clar avantatge adaptatiu.
Aquestes i altres preguntes són les que aquest cicle presentarà, amb experts de diferents àmbits de la investigació musical, i menys amb la idea de donar respostes que amb la il·lusió de crear-ne de noves. Només amb aquestes preguntes podrem entendre l’origen de la música i el seu potencial tant des d’un punt de vista de recerca bàsica com d’aplicació en noves teràpies. Les reflexions que farem al voltant de la música ens obliguen sobretot a plantejar nous reptes sobre l’educació i l’aprenentatge musical i l’impacte que té en el desenvolupament personal i afectiu de les persones.
Dijous 31 de gener | 19.00 h
Com cantaven els neandertals? Els orígens de la música
Steven Milthen, Universitat de Reading (Regne Unit)
Acompanyat de Xavier Lozano, músic, inventor d’instruments
Dimarts 19 de febrer | 19.00 h
La música en la vida dels nadons i els infants
Sandra Trehub, Universitat de Montreal (Canadà)
Dijous 21 de febrer | 19.00 h
Curar amb la música: el regal d’Apol·lo
Eckart Altenmuller, University of Music, Drama and Media, Hannover (Alemanya)
Dimarts 5 de març | 19.00 h
Les perplexitats del viatge musical
Jaume Ayats, UAB, director del Museu de Música de Barcelona
Dimarts 16 d’abril | 19.00 h
Som tots músics?
Emmanuel Bigand, Universitat de Borgonya, França
Dijous 9 de maig | 19.00 h
La fascinació del ritme: com el so i el cos es combinen per crear la música
Virginia Penhune, Universitat de Concordia, Montreal (Canadà)
Dimarts 14 de maig | 19.00 h
Evolució de la parla i la música: dels micos als humans
Josef Rauschecker, Georgetown University Medical Center, EUA
Dimarts 4 de juny | 19.00 h
A on es dirigeix la recerca en música?
TAULA RODONA
Antoni Rodríguez-Fornells (IDIBELL, investigador)
Jordi Morató (IDIBELL, periodista)
Rubèn López Cano (ESMUC, etnomusicòleg)
Mara Dierssen (CRG, investigadora)
Coordinació: Antoni Rodriguez-Fornells ICREA-Universitat de Barcelona-IDIBELL
Enllaç:
Etiquetes de comentaris:
ciència,
conferències,
cos i ment,
cultura,
educació,
recerca
Subscriure's a:
Missatges (Atom)