La
gestió de la crisi afecta tots els àmbits de l'educació i de la cultura.
L'escola de música no és aliena a aquest fet i, com altres ensenyaments, corre
el perill de ser reduïda a una educació marginal, trencant la tendència
universalista dels darrers vint-i-cinc anys que, probablement, han estat els
més fecunds en tota la història de la música.
Observat
des de la distància, i sense entrar en l'anàlisi de les dificultats i de les
carències sistèmiques, les darreres dècades han contribuït a formar un nombre,
absolut i relatiu, d'estudiants i de professionals que no té comparació amb
altres èpoques de la nostra història, i això ha estat gràcies a les polítiques
derivades d'un sistema democràtic que reconeixia el valor de la música com a
formador de persones i de les seves relacions socials més enllà de la professió
en si mateixa. Recomanacions com la de l'Assemblea Parlamentària del Consell
d'Europa de l'any 1981 (Recommendation 929), relativa a l'educació musical per a
tothom, van calar entre la població i els polítics i van obrir la porta a la
creació d'una gran xarxa d'escoles de música públiques i privades que
complementaven, o més aviat substituïen, la formació musical de la població, i
especialment dels infants i dels joves. Probablement ara, abans que els efectes
de les retallades no es materialitzin, tenim la societat més instruïda
musicalment de totes les èpoques. Lamentablement, això significa encara un
percentatge molt petit de tota la població, o sigui que en aquest moment encara
no podíem parlar d'alfabetització universal.
Mentre
aquí comencen a tancar centres d'educació musical i a reduir l'ensenyament
públic de la música, de les arts i de les humanitats en honor d'una educació
més "tècnica" i, per tant, segons alguns gestors polítics analfabets
funcionals, més productiva econòmicament i socialment, Suïssa aprova en la
seva pròpia constitució el dret a l'educació musical. Potser no sigui el país al qual ens emmirallem en molts aspectes, però no hi ha dubte que és una
democràcia de referència, que vetlla pels seus ciutadans amb un zel que, llevat
d'alguns rampells proteccionistes, ja voldríem per a nosaltres.
Els
suïssos ha entès quins són els beneficis d'una societat educada musicalment.
Saben quins beneficis aporta la música al creixement personal, intel·lectual i
espiritual dels individus, qualsevulla que sigui la seva professió o afecció.
No hi dedicaré gaire atenció en el present escrit perquè hi ha multitud d'estudis
publicats sobre aquest tema.
Per
rebatre l'argument que alguns esgrimeixen sobre la utilitat accessòria de
l'educació musical, vull fer esment, encara que sigui per sobre, de la
importància que té la música en la societat i en l'economia. Si bé són una mica
antigues (no m'he entretingut a buscar-ne de més actuals, però crec que
il·lustren aquest article), aportaré un parell de dades concretes a tall d'exemple:
- La indústria musical espanyola va moure l'any 2008 quasi un 1% del producte interior brut (PIB) i va ocupar 60.700 persones (no inclou l'educació musical).
- El 2011, el Festival Primavera Sound va moure 65'3 milions d'euros i en va ingressar 11'7 a hisenda (un 0'03del PIB a Catalunya).
Aquestes
dades, no gens menyspreables, tenen a veure amb activitats industrials
concretes i específiques. Si calculéssim tot allò que té a veure amb la
producció indirecta relacionada amb la música, quedaríem encara més sorpresos.
Només cal pensar en la presència de la música als mitjans i en la fabricació
d'aparells reproductors o transmissors (mòbils, discs durs, ordinadors, ràdios,
televisors...) que tenen a veure directament amb la música, sigui per la producció
musical o per les persones que hi treballen al seu voltant. Qualsevol de
nosaltres que pensi els inputs musicals que rep a diari (voluntàriament o
no), pot fer-se la idea del que representa la música en la societat.
Naturalment, no entrem en valoracions estètiques (per això també ens cal
l'educació!).
Per
descomptat que un treballador que està en una cadena de muntatge de televisors
no cal que sàpiga música per exercir la seva funció però, quin impacte econòmic
té la música sobre cada aparell? I així amb cada instrument de consum que utilitza
la música com a part de la seva funció.
També
es podria al·legar que algunes músiques de consum no tenen gaire a veure amb el
què s'ensenya als conservatoris o a les escoles de música, però ens
equivocaríem de ple. Per descomptat que hi ha vies de realització musicals
alternatives, però totes, en un o altre moment, necessiten o es retroben amb
músics de formació, diguem-ne, acadèmica. Al darrera d'una banda sonora d'una pel·lícula,
hi ha un o diversos compositors i intèrprets. Les cançons de diferents estils
populars tenen músics i compositors, els jocs d'ordinador, les sintonies de
telèfon, el programari d'ordinador i, en definitiva, tota la música que sentim
i escoltem, té creadors i músics formats. El background és l'educació
musical.
Joan Josep Gutiérrez
