A Catalunya, fins passada la guerra civil, hi va haver una gran quantitat de constructors i fàbriques de pianos, algunes tan populars com Guarro, Chassaigne, Maristany, Cateura, Estela-Bernareggi, Chiapo-Arietti, Cussó, etc. A Barcelona, el barri de Camp de l'arpa rep quest nom perquè era un terreny on els fabricants llençaven els marcs o arpes de ferro defecuoses. Això pot donar una idea de la importància de la indústria de pianos catalana.
Oriol Brugarolas, historiador i pianista, ha fet la seva tesi doctoral sobre el comerç i construcció del piano a Barcelona a des de finals del segle XVIII a mitjans del segle XIX, l'etapa prèvia a la gran popularització de l'instrument entre la burgesia.
En aquest link al Taller del lutier, de Pere Andreu Jariod, podeu escoltar una entrevista sobre el tema.
(Si no es visualitza, cliqueu aquest enllaç).
