 |
| Josep Soler i Sardà, 25 de març de 1935-9 d'octubre de 2022. |
La pèrdua d'un mestre que ha estat professor meu és un fet natural i inevitable, però sempre colpidor.
Josep Soler va ser un dels meus referents quan estudiava al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona als voltants dels anys 80 del segle passat. Les seves classes d'Estètica i d'Història de la Música em van aportar en aquells temps una visió profunda i filosòfica que anava més enllà de la tècnica escolàstica que predominava en els ensenyaments del conservatori. Vam tenir una confiança i una afinitat personal més enllà de la simple relació professor-alumne. Vaig estar moltes vegades a casa seva on vàrem tenir llargues converses i lectura de música i, fins i tot, vaig fer-li de copista d'una sonata seva per a viola i piano amb Notaset!, ja que encara no hi havia programes informàtics per aquesta tasca. Ell em va fer apreciar la música dodecafònica i l'estil expressionista, malgrat que no he seguit aquesta tècnica ni aquesta estètica en la meva música (bé, sempre en queda alguna cosa). He de desmentir que jo hagés estudiat composició amb ell, com va sortir en una crònica d'un diari de fa uns anys, però sí puc afirmar que el contacte amb ell i la seva música va formar part del meu creixement personal, artístic i intel·lectual, per la qual cosa em sento agraït i molt afortunat.
Crec que perdem un dels compositors més coherents i profunds del nostre temps i un pensador important de la nostra cultura.
Descansi en pau.
Reportatge de l'homentage ofert a Vilafranca del Penedès el 14 de novembre de 2022.
