dilluns, 27 d’octubre del 2025

Segon recital del III cicle Con spirito de l'AMCB

 


Sota el títol De Clementi als nostres dies, el divendres 24 d'octubre vàrem gaudir d'un recital força singular.

L’Adriana Alcaide i la Megumi Tanno, catalana i japonesa, van coincidir al Conservatori de La Haia i des de fa anys fan música juntes. Encara que especialitzades en música barroca i clàssica, també interpreten música romàntica i contemporània.

Una de les novetats de la sessió que van oferir és precisament el diàleg que es pot establir entre la música actual i la música pretèrita sobre instruments antics. És una proposta que aporta una nova mirada sobre les possibilitats interpretatives de la música de diferents èpoques, unides a través d'instruments singulars. De fet, tota la música que s’interpreta avui dia pot considerar-se contemporània, encara que tingui més de dos segles, perquè la interpretació és quelcom actual i viu. Només la partitura és antiga.

El recital, com diu el seu títol, contenia música de Clementi (1784) fins a l'actual de Kuniko Takahashi (2023), tota ella interpretada en un piano Collard & Collard de 1847 i un violí de 1998, rèplica d'un Guarnerius del segle XVIII. Tot plegat, una proposta sorprenent, d'estils variats, que abordava classicisme, romanticisme i contemporaneïtat sota el paraigües de Clementi.

Clementi va escriure 25 sonates per a piano i violí (amb l'alternativa de la flauta en ocasions). Una música poc coneguda destinada majoritàriament a l'àmbit domèstic on el piano té el paper principal. Les dues sonates que ens van interpretar són especialment interessants per la seva construcció i la seva bellesa. Certament, la part de piano té molta responsabilitat i presenta sorpreses, però el violí no es limita a acompanyar, sinó que dialoga sovint i té moments de protagonisme. Adriana va saber aprofitar aquests moments amb un so potent i una gran expressivitat. Les dues artistes van construir la interpretació amb claredat i amb una gran complicitat.

Les Sonatines Op. 36 de Clementi han estat i son encara unes de les obres més interpretades pels estudiants de piano als seus inicis. Megumi ens va proposar una divertida confrontació: la famosíssima primera Sonatina i la rèplica humorística que en va fer Erik Satie amb la seva Sonatina burocràtica 120 anys més tard. Però la sorpresa no acabava amb aquest paral·lelisme: les intèrprets van escenificar l'obra de Satie amb la lectura des textos que conté la partitura. L'Adriana va mostrar la seva faceta més escènica amb una tranquil·litat i desimboltura pròpies d'algú habituat a expressar-se en públic.

Les 3 Romances per a violí i piano de Clara Schumann van representar el període romàntic, situades en el moment més pròxim al piano Collard & Collard, late Clementi que protagonitza el cicle Con spirito. Son obres breus, de gran inspiració, que en algun moment ens evoquen la música de Brahms.

En l'apartat de música contemporània, Megumi Tanno va interpretar el Preludi i Fuga de qui escriu aquesta ressenya, una obra que en sí mateixa conté una transversalitat temporal, ja que recupera un gènere especialment habitual en el barroc, però amb sonoritats actuals. Megumi en va fer una lectura molt personal, amb molta flexibilitat i sonoritats delicades. Aquest obra va servir per iniciar el recital. Per acabar-lo, les artistes van interpretar una obra de la compositora japonesa Kuniko Takahashi, composta i dedicada a elles el 2023. Es tracta de la Fantasia mossàrab per a violí i piano, una peça suggeridora, somiadora i amb colors i sonoritats que evoquen allò que el seu títol proposa. La interpretació de la Megumi i l'Adriana va mostrar el sentiment i la gran experiència que tenen com a duet.

J.J.


El recital complet es pot escoltar al canal de Youtube del Conservatori:

https://www.youtube.com/live/L9mxyHTu87U?si=grd0AwpFWJlpe7EQ&t=443



dilluns, 20 d’octubre del 2025

Primer recital del III cicle Con spirito d l'AMCB

 


El divendres17 d'octubre va tenir lloc el primer concert del III cicle Con spirito de l'Associació Muzio Clementi de Barcelona i el Conservatori Municipal de Música. Aquest recital va anar a càrrec de Marius Bartoccini, un gran músic i intèrpret de clavicèmbal, fortepiano i piano. Bartoccini, originari d'Udine, té una ampla formació musical també en els àmbits de la direcció i de la composició, a més de ser un estudiós de la història de la música i de l'evolució i la tecnologia dels instruments de tecla. Els seus coneixements en aquest àmbit es fonamenten en la seva gran formació musical, però van molt més enllà de la teoria i es desenvolupen a partir de l'experiència interpretativa sobre instruments específics de cada època i estil. Això l'ha portat a crear una col·lecció pròpia d'instruments de tecla de diversos períodes sobre els quals pot experimentar directament l'especificitat i singularitat de la música dels compositors segons l'instrument més adequat al seu llenguatge i arribar a conclusions que superen l'especulació teòrica.

El seu programa, titulat L'entorn pianístic de Clementi, girava a l'entorn d'alguns compositors-pianistes que van formar part de l'ambient cultural europeu contemporani de Muzio Clementi i que van tenir connexions més o menys directes amb ell. Tots plegats formen part d'aquest moviment pianístic que va transformar el llenguatge musical i que, lamentablement, han estat oblidats o amagats sota la popularitat de compositors tan coneguts com Mozart o Beethoven. La nostra feina i la de persones com Bartoccini és fer aflorar aquesta música i aportar una nova lectura de l'evolució de la història de la música superant els tòpics construïts especialment amb la narrativa del romanticisme i mantinguda fins avui.

La primera obra, els Musical Characteristics op. 19 de Clementi, és un quadern publicat el 1787 que conté 12 Preludis i 6 Cadències a l’estil de diversos autors contemporanis seus: Haydn, Mozart, Sterkel, Kozeluh, Vanhal i el mateix Clementi. En aquesta ocasió vàrem sentir només els preludis. Podem considerar aquesta obra un exercici d’estil amb un toc d’humor. Si no, perquè s’havia de citar a ell mateix? El cas és que mostra alguns compositors molt coneguts a l’època i el coneixement que Clementi  tenia del seu estil interpretatiu.

Étienne Méhul (1763-1817) va ser conegut especialment per les seves òperes i ha quedat pràcticament fora del relat de la història del piano. La sonata que va interpretar Bartoccini, però, mostra el caràcter expressiu, apassionat i avançat per la data en què va ser escrita, el 1783, quan el compositor només tenia 20 anys. Podem dir que obre el capítol de l’escola de piano francesa, força relacionada amb l’escola anglesa degut a l'estil dels instruments. No consta si entre ell i Clementi hi va haver una relació directa, però sí que va compartir un bon nombre d’amistats del seu cercle, com Cherubini, Pleyel, Viotti, etc. 

El txec Jan Baptista Vanhal (Bohèmia 1739-Viena 1813), quasi coetani de Haydn, va ser un prolífic compositor que seria un dels primers referents de l’escola de Viena. A partir de 1780 va escriure molta música de cambra i de piano, sent un dels primers músics independents, com ho era Clementi a Londres. La seva música té un caràcter expressiu, molt relacionada amb el moviment Sturm und Drang. És evident que Clementi coneixia i apreciava la seva música, com queda patent en els dos Preludis que formen part del quadern Musical Characteristics citat anteriorment.

El cas de Jan Ladislav Dussek, nascut també a Bohèmia (1760-1812), és novament un d’aquests personatges que la història no ha reconegut en tota la seva importància i dimensió. Va viatjar per tota Europa i Rússia com a pianista i la seva vida és absolutament novel·lesca. A Londres va influir en el desenvolupament del piano, associant-se amb el fabricant Broadwood i va establir amistat amb Clementi, a qui li va dedicar diverses sonates. Abans de la Revolució francesa havia estat a Paris, on havia set favorit de Maria Antonieta. Després de l’execució de la reina el 1793, va escriure La Mort de Marie Antoinette op. 23, una obra descriptiva, dedicada a la seva mort. A la partitura, juntament amb la música escriu frases o didascàlies que  descriuen cada un dels episodis del suplici, des del seu empresonament a la caiguda de la guillotina, representada amb un sobtat i dramàtic glissando descendent. Com diu Marius Bartoccini, el moviment que tanca l'obra, un Allegro maestoso, suggereix un distanciament del compositor amb l'Ancient régime

El darrer compositor és l’irlandès John Field (1782-1837). Va ser un dels deixebles més cèlebres de Clementi i hereu i transmissor de la seva tècnica. Pianista brillantíssim, és considerat el creador del Nocturn, forma típicament romàntica que Chopin desenvoluparia posteriorment. Veurem que té les mateixes característiques: una llarga, somiadora i lliure melodia acompanyada per arpegis o acords desplegats.

Parlar de la interpretació de Marius Bartoccini no és parlar només d'un músic amb un gran bagatge musical i dotat d'una gran tècnica sobre el teclat. És, sobretot, considerar la seva qualitat narrativa, el seu fraseig impecable, quasi una interpretació operística que dona peu a passatges recitatius, cadències, respiracions i articulacions retòriques que de ben segur formaven part de l'estil de l'època, tal i com ho entenien Clementi i els compositors que formen part del programa. Bartoccini té una comprensió clara del caràcter de cada fragment musical i en cap moment se li escapa el sentit del que ens està explicant. La seva oratòria musical atrapa l'oient cap a una escolta activa i concentrada. Les seves intencions van arribar al públic amb eficàcia i qualitat sonora amb aquest piano Collard & Collard, un instrument singular, amb característiques que el situen a cavall entre el classicisme i el romanticisme. El públic va reaccionar amb calidesa ja des de la primera obra, en què es van sentir alguns bravos barrejats amb els aplaudiments. 

En resum, un concert reeixit i exitós que mereix el nostre reconeixement.




En aquest enllaç podeu llegir un article de Marius Bartoccini sobre el programa

https://www.mariusbartoccini.com/lentorn-pianistic-de-clementi/

El recital complet al cana de Youtube del Conservatori Municipal de Música de Barcelona

https://www.youtube.com/live/YzkkTEycCR0?si=_D1Cjq0Ev5m2oL6F&t=592