Un record personal amb motiu de la seva mort a Barcelona el 25 de setembre de 2015
Manuel Oltra* |
Manuel Oltra i
Ferrer va néixer a València el 8 de febrer del 1922. Quan només tenia un any,
la família es va traslladar a Barcelona, on Manuel hi va residir tota la seva
vida.
Als catorze anys va
començar formalment els seus estudis musicals amb el mestre Josep Font i
Sabaté. Durant el seu servei militar va poder compaginar una plaça de professor
al Conservatori Hispano-marroquí de Tetuan (1944-1947). Al seu retorn a
Barcelona, va ser nomenat director de la coral del Club Excursionista de
Terrassa i de la Institució Folklòrica Montserrat, de Barcelona. En aquest
període va transcriure nombrosos ballets populars catalans per a cobla i altres
formacions instrumentals. També va exercir la docència a l'Institut de Rítmica
Joan Llongueres i va ser director musical de l'Esbart Montseny (1955-1961).
El 1959, i fins al
1987, es va incorporar com a professor del Conservatori Superior Municipal de
Música de Barcelona. Deu anys més tard del seu ingrés va ser-ne catedràtic
d'harmonia, contrapunt, fuga i formes musicals. Del 1973 al 1981 va ser
sots-director del centre.
Quan vaig ingressar
com alumne al Conservatori, ell ocupava precisament aquest càrrec. De la meva
primera impressió el recordo com un home seriós, poc donat a la xerrameca i que
feia respecte, quasi por a un jove de 13 anys que, com jo, vivia encara en un
entorn social franquista on l'abús de poder i el menyspreu dels funcionaris
envers els ciutadans era la cosa més normal. Més endavant vaig entendre que el
seu posat corresponia a una persona una mica retreta, amb fortes conviccions
musicals i molt rigorosa amb ella mateixa. En cap cas era injust o
innecessàriament autoritari. Això ho vaig descobrir quan vaig tenir la sort,
uns anys més tard, de tenir-lo com a professor de Formes musicals, d'Harmonia i
de Contrapunt.
L'ambient del
conservatori als anys setanta era més pròxim al segle XIX que a finals del
segle XX. La secretaria acadèmica era antiquada i rígida. Bé, potser no tan
rígida com ho són ara les oficines administratives on tot està al servei d'inflexibles
sistemes informàtics. Malgrat tot, en comparació a l'escola on jo cursava
estudis generals, es respirava un ambient molt més lliure, sobretot tenint en
compte la meva edat. Es podia parlar català amb certa normalitat, encara que el
gruix de les classes col·lectives s'impartien en la llengua imperial. Els horaris de
tarda-vespre eren molt diversos i no havies de seguir un ramat d'alumnes per
l'edifici. Les edats, els gèneres i les procedències de l'alumnat eren d'allò
més variat. I la música, tot i les metodologies antiquades, era un objecte
desitjat per tots. Certament, els anys matisen les passions i treuen ferro als
greuges. Fins el professorat més obsolet el veus retrospectivament amb una
certa proclivitat, ni que sigui per allò que representa com a baula entre
generacions.
Però no és aquest
el motiu del meu bon record del mestre Oltra. Si encara púber el podia percebre
com una autoritat seriosa, pocs anys després, en ser alumne de les seves
classes de Formes musicals, vaig descobrir un home que estimava la música i
valorava transmetre els seus coneixements. Oltra impartia les classes amb
autèntica passió. Era un fervent admirador de Beethoven i quan explicava les
seves sonates anava de tant en tant a aporrejar el piano amb entusiasme, de la
mateixa manera que mostrava la seva frustració quan un alumne era incapaç de
respondre correctament una pregunta. Per a mi, les classes eren molt animades i
endrapava tot allò que era capaç d'assimilar. Encara que des d'un punt de vista
excessivament formalista, vaig descobrir els primers elements de la genialitat
del gran compositor de Bonn.
Un any més tard
vaig tenir la fortuna de cursar amb Oltra el quart curs d'Harmonia, en el fons,
una iniciació a la composició musical. Aquesta era una classe individual i, en
conseqüència, una oportunitat per aproximar-nos una mica més personalment. El
mestre era molt reservat en el seu tracte amb els alumnes i no s'inclinava mai
a excessos de confiances ni molt menys a intimitats. En aquesta situació de tête-à-tête, però, vaig confirmar la
meva opinió prèvia sobre la personalitat del mestre Oltra. Era molt crític amb
els treballs però acceptava tot mentre tingués una justificació musical, encara
que no fos el seu estil propi. A vegades era una mica eixut però sempre es
mostrava amable. Era tolerant amb els errors però mai amb la mandra. En algunes
ocasions feia referència a alguna obra seva i és quan t'adonaves de la seva
emoció musical. Llavors et mirava als ulls, cosa que no era habitual en ell, i
hi podies percebre una llum que connectava amb el seu jo més íntim.
Per a alguns
sectors que tendeixen a simplificar les coses i classificar les persones dins
de capses tancades, Manuel Oltra era un compositor de sardanes i de música per
a cobla. Indubtablement, la seva aportació per a aquesta formació és
importantíssima i ha estat cabdal per a la recuperació i el renaixement de la
formació orquestral catalana. Però Oltra és molt més. És un gran músic que ha
begut de la tradició musical i de l'expressió poètica cultural per crear una
música de transcendència lligada a la cultura clàssica europea. L'anomenada
música clàssica, és el resultat d'un procés de síntesi de músiques populars
regionals i ètniques que provenen d'Europa i de més enllà de les seves
fronteres i d'una evolució cultural amb arrels en l'antiguitat. L'escriptura,
desenvolupada a partir de l'edat mitjana, és el tret diferencial i
característic que li aporta un element d'especulació intel·lectual que ha pogut
distanciar-la d'alguns sectors socials. Compositors com Oltra retornen a la
societat allò que és seu sense renunciar a la reflexió i la conjectura i
mantenint la frescor de les seves arrels.
Joan Josep Gutiérrez
Entrevista al programa Nydia de TV3, 16/09/2010
Entrevista al programa Nydia de TV3, 16/09/2010
* Foto: "Manuel Oltra i Ferrer" by Banyeres - Treball propi. Licensed under CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons
- https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Manuel_Oltra_i_Ferrer.tif#/media/File:Manuel_Oltra_i_Ferrer.tif
https://youtu.be/Nw87GBfwZOs
https://youtu.be/Nw87GBfwZOs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada