Una classe de piano?

A les classes individuals de piano he proposat un exercici per fer entendre als alumnes l'expressió de la partitura. 

En particular, eren quatre alumnes, tres noies i un noi, que estan fent 4t i 6è de primària i nivells de piano elementals. Estan treballant obres com la Melodia de l'Àlbum per a la joventut de Schumann o la Sonatina en fa major de Beethoven. En general tocaven correctament les notes però faltava fraseig i articulació melòdica que fes intel·ligible la interpretació. Per tal d'explicar els processos expressius hem fet un exercici de comparació literària.

He agafat la següent frase al al atzar d'un text del llibre Escuela preliminar Op. 101 de Beyer (Ed. Boileau) que tenia a l'aula i els he fet llegir en veu alta: "Los sonidos deben ligarse entre ellos; esto se obtendrá no retirando el dedo de la tecla hasta haber atacado la siguiente."  

Primerament els he fet donar una ullada general i ràpida a la frase i a continuació l'han llegida. Ho han fet molt correctament, marcant clarament el punt i coma i fent una lleugera cesura després de "tecla" i amb una entonació força correcta. Algú també ha fet una curta separació després de "obtendrá". A la meva pregunta de quina paraula era la més important de la segona frase, tots han senyalat el verb. 

Després els he fet reflexionar sobre la seva pròpia lectura perquè em diguessin on havien fet les inflexions, pauses o respiracions. Tots ho han dit correctament. També els he demanat el significat de la frase, de quin tema parlava i si creien que hi havia algun element que es podria explicar millor. Una alumna (de 6è de Primària) ha descobert que la forma negativa "no retirando" no era prou adequada per expressar el que vol dir la frase i entre els dos hem proposat "aguantando" o "manteniendo". 

Finalment els he preguntat si creien que llegien bé o malament i han dit que no n'eren conscients. Aleshores els he preguntat si notaven diferència amb altres companys de classe i tots han dit que sí, que n'hi ha que ho fan molt malament. Per tant, els he dit que si eren capaços de distingir-ho, probablement eren bons lectors.

Després hem aplicat a la interpretació de la música els criteris que ells mateixos han vist tan clarament en la frase llegida. El resultat ha estat molt bo i, en algun cas, fins i tot excepcional. La nena que interpretava la Melodia de Schumann, ha fet una cesura perfecta i expressiva entre els dos primers períodes de la primera frase. Hem explicat de manera pràctica els conceptes de lligat i separat i hem pogut introduir la idea de punt de màxima tensió comparant-lo amb la semàntica de la paraula.

Algunes conclusions que podem extreure d'aquest exercici són, en referència a la música:

• La música és un llenguatge.
• En la interpretació cal explicar-la perquè l'entenguin els altres (comunicació).
• Cal trobar els recursos propis per fer aquesta explicació intel·ligible (expressió).
• La tècnica es allò que ens permet millorar els dos apartats anteriors de la manera més efectiva.

Sobre l'alumnat i les classes de piano:

• Aquests quatre alumnes estan ben formats a nivell de llengua i tenen interioritzats els conceptes, encara que a vegades calgui estirar-los una mica.
• Tenen bones capacitats auditives.
• Mostren un gran interès, tal vegada estimulat també per la sorpresa de l'enfocament d'aquesta classe de piano.

Sobre el propi exercici:

• Hem utilitzat un enfocament constructivista amb l'ús de l'aprenentatge significatiu amb el diàleg i els coneixements previs o paral·lels de l'alumne.
• Ens hem mogut dins de la zona de desenvolupament proper per donar un pas en l'assoliment de competències.
• Hem utilitzat el factor sorpresa per motivar l'interès dels alumnes cap a la interpretació conscient.
• Al tractar-se de classes individuals, no hi ha hagut pròpiament una relació entre iguals, encara que m'ha permès personalitzar més el llenguatge.

Cal afegir que la nostra conversa s'ha desenvolupat en català i que la frase analitzada era en castellà. Ningú ha estat conscient del canvi de llengua, malgrat que em consta que alguns tenen el castellà i altres el català com a llengües maternes. Dues nenes han comentat, contentes: "estem fent classe de català!" Dic: "No exactament; de llengua, perquè hem analitzat una frase en castellà, encara que això que treballem val per a qualsevol idioma, fins i tot per la música".

Finalment, encara que amb un cas no podem extreure cap conclusió sobre la relació competencial entre la música i altres àrees de l'aprenentatge, sí que podem entreveure que l'educació general no és tan dolenta com alguns volen fer creure i que aquesta asserció té més a veure amb problemes socials que són utilitzats per obtenir rèdits polítics. També estic convençut que l'educació musical, a més de desvetllar sensibilitats, pot reforçar altres àrees del coneixement.

Joan Josep Gutiérrez

Classe impartida el divendres 9 d'octubre de 2015 a l'EMMVA de Sant Cugat.