ANGLATERRA AL VOLTANT D’UN PIANO. MÚSICA, ART I SOCIETAT.

Els Juliols és el programa d’estiu de la Universitat de Barcelona. Ofereix cursos de divulgació per transmetre i difondre coneixement. L’avalen el rigor i els estàndards de qualitat d’una institució d’ensenyament superior que combina tradició —més de 550 anys d’història— i modernitat: la UB és la universitat més ben situada en els principals rànquings internacionals, tant entre les universitats de Catalunya com entre les d’Espanya.

Els cursos estan dirigit a tota mena de públic, professorat i estudiants.

CURS: ANGLATERRA AL VOLTANT D’UN PIANO. MÚSICA, ART I SOCIETAT.
Els Juliols (UB)
De l’11 al 15 de juliol 2016
de 9:30 a 14:00 (20h)
Aula 216 de la Facultat de Geografia i Història de la UB
Català i Anglès
Coordinació: Marina Rodríguez Brià, Eva M. Álvarez

ANGLATERRA AL VOLTANT D’UN PIANO. MÚSICA, ART I
SOCIETAT. EL PAS DEL SEGLE XVIII AL XIX A TRAVÉS DEL
POLIFACÈTIC MÚSIC MUZIO CLEMENTI.

Descripció del curs

El músic cosmopolita Muzio Clementi (1752-1832) serà el fil conductor per conèixer una Europa plena de canvis. La música, però també l’art, la societat, el comerç musical, ens acostaran al dia a dia d’aquell moment des de l’Anglaterra de la Revolució industrial.

El curs inclou un recital de piano comentat i exemples musicals en directe.

Professorat
- Dr. Xosé Aviñoa Pérez, catedràtic al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.
- Dr. Oriol Brugarolas, professor associat al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.
- Dra. Mireia Freixa Serra, catedràtica al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.
- Dra. Cristina Rodríguez Samaniego, professora lectora al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.
- Dra. Carme Font Paz professora associada al Departament Filologia Anglesa i Germanística de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Dr. Patrick Hawkins, pianista i professor de música, Columbia, South Carolina, EUA.
- Dr. Matthew Spring, reader in music, Bath Spa University, Regne Unit.
- Dr. Thomas Strange, físic, restaurador de pianos i expert en teclats històrics, Clinkscale Online, Greenville, South Carolina, EUA
- Sr. Joan Josep Gutiérrez Yzquierdo, professor de piano al Conservatori de Sant Cugat. Compositor.
- Dr. Jaume Ayats i Abeyà, director del Museu de la Música de Barcelona.
- Sra. Marina Rodríguez Brià, pianista i professora de mùsica.

Programa
SESIÓ 1.- Presentació. Muzio Clementi, músic polifacètic i cosmopolita. [Marina Rodríguez Brià]
SESIÓ 2.- 19th Century engineering and the crescendo of the piano. [Thomas Strange]
SESIÓ 3.- Els interiors domèstics britànics. Un espai idoni per acollir un piano. [Mireia Freixa]
SESIO 4.- Recital comentat: “At home in England”. [Patrick Hawkins]
SESIÓ 5.- El mapa musical de l’època de Clementi. [Xosé Aviñoa]
SESIÓ 6.- Passió, transcendència i sublim: la pintura anglesa al temps de Clementi.[Cristina Rodríguez]
SESIÓ 7.- Clementi en el context de la cultura anglesa de la Il·lustració. [Carme Font]
SESIÓ 8.- Revolucions, màquines i música a l’Europa de 1800. [Oriol Brugarolas]
SESIÓ 9.- Musical life in London and the provinces during Clementi's early years 1770-1800. [Matthew Spring]
SESIÓ 10.- El llegat de Clementi. Taula rodona. [Jaume Ayats, Joan Josep Gutiérrez i Marina Rodríguez Brià]


http://www.ub.edu/juliols/curs-estiu/anglaterra-voltant-piano-musica-art-societat

El dissabte 16 de juliol, a les 22:00 hores, tindrà lloc al claustre del Monestir de Sant Cugat un concert a càrrec del ponent Matthew Spring (llaüt i guitarra anglesa) i de Sara Stowe (soprano i clavicèmbal), amb un repertori de música anglesa dels 1750-70.

Un saltiri gegant amb tecles

Els instruments amb diverses cordes tensades a sobre d'una taula o una caixa de ressonància formen una família de llarguíssima tradició i de gran extensió geogràfica. Reben diferents noms segons el país i presenten diferències de forma i grandària, així com de manera de ser tocats, fonamentalment percudits o pinçats. Entre els primer es troben el dulcimer, el santur indi i persa o el címbalom de l'europa central. Les cítares formarien part dels saltiris pinçats, sigui amb els dits o amb plectres. 

Aplicant un teclat a aquests instruments obtenim els clavicordis, la família dels clavicèmbals i els pianos, segons generem el so amb una tangent, un plectre o un martellet respectivament.

La relació del piano amb el clavicèmbal, malgrat ser diferenciada per l'organologia, és molt estreta: El piano s'inventa com a partir d'una modificació del clave. Els primers artesans i fabricants de pianos, ho són de clavicèmbals. Als seus inicis, el piano ocupa el mateix paper musical que el clavicèmbal compartint repertori, fent el continu i formant part dels mateixos conjunts cambrístics. Els primers pianistes són clavicembalistes. 

Lodovico Giustini escriu el 1732 les primeres obres destinades al fortepiano, però no es diferencien tècnicament ni estilísticament de les obres per a clave, malgrat la presència d'indicacions de forte i piano. Altres obres de l'època no destinades al piano, com per exemple el Concert italià de J. S. Bach, també duien senyals de dinàmica. No és fins entrada la segona meitat del segle XVIII que el piano comença ha singularitzar-se i adquirir un paper diferenciat. Tot i així, els compositors de piano segueixen donant la opció de clave fins a finals del segle, possiblement per donar més sortida a les edicions de les seves obres, ja que els dos instruments conviuen fins el segle XIX.

És cert que el piano, instrument nascut a itàlia, és des d'un bon principi molt adequat per a la melodia acompanyada i per el desenvolupament d'un llenguatge solista. Domenico Scarlatti n'és un exemple amb les seves virtuosístiques sonates. Va conèixer Scarlatti el fortepiano? Amb tota probabilitat, ja que va treballar per a la reina consort d'Espanya Maria Bàrbara de Bragança, gran amant de la música que va adquirir alguns pianos Cristofori que més tard serien reconvertits en clavicèmbals, fent el procés contrari.

Sabem, per altra banda, que Haydn, gran referent del repertori pianístic del divuit, va tocar el clavicèmbal tota la seva vida i només tornant de Londres després del seu primer viatge als anys 90, va posseir un piano anglès Longman.

En resum, podem afirmar que al principi del seu primer segle d'existència, el piano ocupava un mateix "nínxol musical" que el clavicèmbal i es va anar diferenciant i especialitzant paral·lelament als canvis estilístics musicals fins a culminar amb la seva preponderància a partir del 1800.

Joan Josep Gutiérrez Yzquierdo