Del 13 al 16 de febrer, l’Associació Muzio Clementi de Barcelona va organitzar al Museu de la Música de Barcelona unes Jornades amb activitats a l’entorn de la figura del gran compositor romà
Muzio Clementi (1752-1832). Coincidint amb el 250è aniversari del naixement de
Ludwig van Beethoven (1770-1827), hem cregut interessant dirigir el focus sobre
les relacions que es van establir entre els dos músics per donar a conèixer
importats elements que han quedat ocults en el relat històric.
L'EXPOSICIÓ
Les Jornades es van obrir amb la
inauguració de l’exposició Muzio Clementi: The Father of the Pianoforte”.
Confluències amb Beethoven. La mostra, oberta fins al 12 d'abril, a més d’explicar la vida i el llegat
de Clementi, explora aspectes poc coneguts de la relació entre els dos músics
que donarien importants fruits musicals en el seu moment i per a la posteritat. L'acte va reunir una gran afluència de públic i, després d'unes paraules de benvinguda del director del museu, Jaume Ayats, va intervenir la presidenta de l'associació, Anna Cuatrecases i el vice-president, Joan Josep Gutiérrez.
La comissària de l'exposició, Marina Rodríguez Brià, va explicar el contingut de la mostra que es divideix en quatre àmbits.
El primer àmbit està dedicat a Clementi home, músic i emprenedor.
El segon, relacionat amb la faceta d'empreneduria del compositor, presenta una breu explicació de la història del piano des de la seva invenció. Algunes peces de la mecànica, una maqueta del mecanisme del piano modern i, sobretot, un piano de taula Zumpe de 1776, il·lustren aquesta secció. També s'exposa una flauta Clementi & Co.
El tercer àmbit està dedicat al nexe entre Clementi i Beethoven. Aquesta connexió s'explica en tres aspectes concrets: la influència del lenguatge musical i pianístic, la relació editorial i el vincle a través de la London Philharmonica Society de la qual Clementi n'era membre fundador. Entre d'altres, cal esmentar l'exhibició de dos documents molt importants: el primer contracte entre Clementi i Beethoven de 1807 i la carta de Clementi al seu soci Frederick W. Collard en què parla d'aquest contracte dos dies després.
Finalment, el quart àmbit està dedicat a la recepció de Clementi a Catalunya i a la recuperació i actualització del seu llegat en general.
LES ACTIVITATS
Conferència del Dr. David Rowland.
El divendres, a dos quarts de cinc, va tenir lloc una conferència a càrrec del Dr. David Rowland, professor de música, Degà i Director of Studies per la Faculty of Arts a l’Open University d’Anglaterra i Director of Music al Christ's College de Cambridge. Rowland és editor del llibre The Correspondence of Muzio Clementi, editat per Ut Orpheus Edizioni el 2010.
Va parlar especialment de la relació editorial entre Beethoven i Clementi, molt a to amb el material exposat a la mostra.
Trobada de propietaris
El dissabte 15, a les quatre de la tarda, es va fer una trobada de propietaris de pianos. Aquesta activitat estava relacionada amb el projecte de cerca i documentació de pianos Clementi, Collard i coetanis a Catalunya, anteriors a 1850 que promou l'associació. En Joan Josep Gutiérrez, juntament amb els musicòlegs Oriol Brugarolas i Romà Escalas, van presentar el projecte i van convidar als assistents a parlar de la seva experiència amb els seus pianos. El resultat va ser una sessió d'intercanvi d'anècdotes i coneixements que va enriquir i complaure tothom.
Soirée musical
A dos quarts de sis va tenir lloc una sessió musical a càrrec d'alumnes de conservatoris. Van interpretar obres de Clementi i Beethoven en el piano de gran cua Steinway triat per Alícia de Larrocha. L'espai es va omplir de gom a gom, superant les expectatives i els intèrprets van tocar amb un gran nivell de qualitat.
Visita guiada i recital
El diumenge al matí, la fortepianista Laura Granero va oferir un recital sobre el piano Bierstedt de Paris (ca 1827), recent restaurat per el pianer Jaume Barmona i donat al Museu de la Música per la família Coma-Cors Raventós. Abans del concert, Marina Rodríguez va conduir una visita guiada a la mostra de Clementi amb un grup d'assistents.
El recital de Granero va incloure dues sonates de Joâo Domingos Bomtempo (Lisboa 1775-1842), una sonata de Domenico Scarlatti (Nàpols 1685-Madrid 1757), una sonata de Muzio Clementi (Roma 1752-Evesham 1832), tres Nocturns de John Field (Dublin 1782-Moscou 1837) i tres Bagatelles de Beethoven (Bonn 1770-Viena 1827). Tots aquests compositors, per diversos motius, guarden relació amb Clementi. Laura Granero és una pianista sensible que domina a la perfecció els instruments originals, sovint de difícil control a causa de les característiques úniques de cada exemplar i, malgrat l'excel·lent restauració, una mica imprevisibles en la seva resposta. El piano Bierstedt és un instrument de sonoritat petita i ressonant, però diàfana i expressiva ensems. El recital va anar acompanyat de breus explicacions de la intèrpret sobre les obres.
