 |
| Albert Mañosa i Rubèn Godina |
El divendres 20 d'octubre va tenir lloc l'arrencada del cicle Con spirito que organitza l'Associació Muzio Clementi de Barcelona (AMCB) en col·laboració amb el Conservatori Municipal de Música de Barcelona. La intenció d’aquest cicle és presentar música de Clementi i de compositors anteriors, coetanis o posteriors relacionats amb ell en un piano sorgit de la factoria dels seus socis Collard & Collard.
Aquest primer concert va estar dedicat a Clementi i a Johann
Sebastian Bach. Els intèrprets vans ser Ruben Godina i Albert Mañosa, dos joves
pianistes que han estudiat als conservatoris de Barcelona i de Sant Cugat
respectivament. Ambdós també estudien orgue. La primera part, a càrrec de Ruben
Godina, va obrir el concert amb dues de les obres més famoses i més
interpretades pels estudiants de piano des que Clementi les va publicar el
1797: les delicioses Sonatines en Do major Op. 36 núms. 1 i 3, una de les
facetes pedagògiques del seu autor. A continuació va interpretar l'Allegro
con spirito de la Sonata Op. 33 núm. 3, una obra derivada d'un concert per
a piano i orquestra que conté tots els elements virtuosístics i formals propis
del concert, inclosa una gran cadència. En Ruben, que ara està estudiant al
Conservatori de La Haia, als Països Baixos, va fer una brillant actuació amb
aquesta composició que mostra la vessant més enlluernadora de la tècnica que
havia fet cèlebre Clementi com a pianista.
La segona part, a càrrec d'Albert Mañosa, mostrava una altra
cara de l'estètica compositiva de Clementi. En concret, el seu domini de la
tècnica del contrapunt que el relaciona amb J. S. Bach, l’altre autor de la
sessió. La fuga Op. 44 núm. 18, del Gradus ad Parnassum i la Fantasia
cromàtica i fuga de Bach, tocades una darrera de l’altra posen de manifest
aquesta proximitat de Clementi amb l’estil del gran mestre d’Eisenach. Albert
Mañosa va interpretar les obres amb gran seguretat i amb molta claredat en la
complicada polifonia de les fugues. Per acabar, va interpretar la Sonata en Sol
menor, Op. 7 núm. 3, una obra carregada d’emoció romàntica que finalitza amb un
moviment impetuós que enllaça estilísticament i tècnica amb la sonata Op. 33 de
la primera part.
El concert va finalitzar amb un bis compartit entre els dos
intèrprets, el segon moviment del Duet Op. 6 núm. 1 per a piano a quatre mans de
Clementi. El públic, que omplia completament la sala, va escoltar amb gran
silenci i concentració i va mostrar la seva satisfacció per aquest concert amb
grans aplaudiments.
Cal fer un esment en l’altre gran protagonista de la sessió:
el piano Collard & Collard, late Clementi, Collard & Collard de
1847, restaurat per Jaume Barmona sota l’encàrrec de l’AMCB. Una restauració
perfectament reeixida després de moltes dificultats. L’instrument va cridar
l’atenció del públic per la seva bellesa mobiliària i va respondre i resistir
tot el concert sense problemes. Vam poder gaudir d’una sonoritat particular,
distinta dels pianos moderns, però molt cantable i bonica que els pianistes van
saber utilitzar de forma efectiva en la seva interpretació.
El cicle continuarà els dos pròxims concerts amb la incorporació
de música per a piano de Beethoven i de veu i piano de Clementi, Berger,
Mendelssohn i Sor.
Sonatina en Do Major, Op. 36. No. 3
Sonata quasi Concerto en Do Major, Op. 33 - No. 3 (1r moviment)
Rubén Godina, piano
Muzio Clementi
Introducció i fuga en Fa major, Op. 44 núm. 18 (Gradus ad Parnassum)
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Muzio Clementi
Sonata en Sol menor, Op. 7 núm. 3
Albert Mañosa, piano
Muzio Clementi
Larghetto con moto del Duet Op. 6 núm 1
 |
| Joan Josep Gutiérrez, Jaume Barmona, Rubén Godina i Albert Mañosa |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada