El divendres 11 d'octubre
es va obrir el cicle Con spirito que l'Associació Muzio
Clementi de Barcelona organitza al Conservatori Municipal de Música de
Barcelona.
El primer acte va
consistir en una conferència meva sobre Clementi. En concret, partia de
l'epitafi que hi ha sobre la seva tomba: Muzio Clementi, el pare del
pianoforte. Aquesta frase és només una reducció, adaptada a l'espai de la
làpida, de com era conegut en la seva vida: el pare de la música moderna per a
pianoforte. Aquesta idea defineix molt millor el valor d'un compositor que, per
diverses circumstàncies, no ha estat prou reconegut en la narrativa històrica.
Vaig obrir la conferència
amb el fragment del vídeo d'una entrevista al gran pianista Wladimir Horowitz
en la qual argumenta la importància de Clementi com a pioner del pianisme
posterior, tant pel que fa a la seva tècnica com a la seva recerca d'una música
que emana de l'instrument i s'avança en molts aspectes a l'esperit de
Beethoven. Horowitz no només considera Clementi el pare de la música per a
piano, sinó de la forma sonata, un altre aspecte que molts estudis posteriors
redueixen a la mínima expressió. A partir d'aquí, amb breus apunts biogràfics,
vaig presentar una petita selecció d'exemples musicals concrets que demostren
aquestes afirmacions.
La conferència va ser
molt ben rebuda per un públic nombrós que omplia l'Auditori Eduard Toldrà del
conservatori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada