Educació musical: Amb Clementi a Urueña. Crònica del Simposi "El teclado a examen".

Castellano

La biografia de Muzio Clementi està associada al viatge. Als catorze anys se'n va anar de Roma, la seva ciutat natal, a Anglaterra amb Peter Beckford on fixaria la seva residència definitiva i esdevindria més tard ciutadà anglès. Posteriorment, al llarg de la seva vida va fer constants viatges per Europa que el van portar entre molts altres llocs i repetidament a París, Viena, Sant Petersburg, Berlin, Nàpols, etc. Milers i milers de quilòmetres a la recerca de música, concerts, contactes comercials, històries d'amor i amistat i, en resum, de coneixement compartit amb col·legues i intel·lectuals. En una ocasió va declarar la intenció de visitar Espanya pels seus interessos comercials, però també musicals. Probablement hauria entrat per Barcelona, com van fer Chopin i Liszt anys més tard, i hagués visitat la biblioteca de l'Abadia de Montserrat. Després s'hauria dirigit a Castella i amb tota seguretat al Monestir de l'Escorial. I per què no a Andalusia, la principal porta d'entrada dels seus magnífics pianos i lloc de trobada amb assentament de negociants anglesos? Potser també hagués visitat Lisboa, país permanentment aliat d'Anglaterra i origen del seu amic Joao Domingo Bomtempo, que el 1812 li va dedicar la seva Sonata op.9 No.1 per a piano. Però no podia ser. Les guerres napoleòniques i els canvis constants d'aliances polítiques que van tenir lloc durant els primers quinze anys del segle XIX ho van impedir. Tot i això, les traces del seu interès per Espanya i les seves colònies a Amèrica les trobem en el fet d'haver publicat en llengua espanyola, probablement traduïda per ell mateix, la seva "Introducció a l'art de tocar el pianoforte". També la personalització d'alguns instruments, la relació amb Fernando Sor i altres músics espanyols a Londres, o l'ús de ritmes, peces i cançons espanyoles son mostres del seu interès cap a la península ibèrica.

El cap de setmana passat, 3 i 4 de juny, vaig ser convidat al V Simposi de Música Antiga d'Urueña (Valladolid) que se celebra amb el lema El teclat a examen. El títol de la meva conferència era “Muzio Clementi i el piano”. Es tracta d'un tema ampli que es pot presentar des de molts punts de vista. La meva exposició va consistir en un breu repàs biogràfic, un resum de l'aportació al piano com a instrument -Clementi va ser fabricant durant trenta anys- i la contribució a la tècnica i al repertori pianístic, amb una menció especial a la seva influència en Beethoven. El contingut potser era massa ampli per a una hora de xerrada, però vaig poder donar una visió general que va ser molt ben rebuda per una audiència formada per persones molt cultes i expertes en diversos camps de la música.

El dissabte al matí vaig tenir l'honor de compartir ponències amb il·lustres especialistes que van tenir lloc a l'auditori del celler Heredad de Urueña, col·laboradora del simposi i els vins del qual vam poder gaudir als sopars organitzats a la Casona, seu de la Fundació. La conferència anterior a la meva va anar a càrrec de Rafael Marijuán, constructor i restaurador d'instruments històrics, que va oferir una xerrada interessantíssima sobre l'escola castellana de construcció de claves. A la tarda hi va haver una taula rodona dedicada al tema de “L'intèrpret davant del teclat”, que reunia diversos músics. Antonio Baciero, expert pianista i estudiós de la música espanyola antiga, ens va parlar la seva experiència com a intèrpret des dels seus inicis a Viena. L'organista i musicòleg José Ignacio Palacios va parlar de l'orgue i de les complicacions a què s'ha d'encarar l'intèrpret davant d'un instrument tan divers. Berchtold Soergel y Ana Caramanzana, fins organers, ens van fer comprendre l'aspecte espiritual i el concepte acústic que precedeix la construcció d'un instrument tan singular i tecnològicament complex. Luis Delgado, músic i persona de gran coneixement i versatilitat, va moderar la taula.

Les activitats de dissabte van culminar a la nit amb un concert a càrrec de Miriam Gómez Morán, que va tocar un piano Broadwood del 1832 restaurat per Antonio Gómez Serrato. Va interpretar tres sonates de Beethoven (Patètica, Clar de Lluna i Waldstein) amb gran personalitat, virtuosa pulcritud i control absolut de l'instrument. Cal assenyalar que les seves interpretacions aportaven alguna cosa nova a l'estàndard a què estem acostumats en obres tan conegudes, en concret a la declamació, sovint oblidada per altres intèrprets.

Diumenge va ser dia de visites. Luis Delgado ens va mostrar el seu extraordinari museu d'instruments que recull milers de peces entre les quals hi ha exemplars d'origen ètnic de procedències diverses i que es poden confrontar amb instruments dels inicis de l'era electrònica. També hi ha una col·lecció d'instruments copiats de pòrtics d'esglésies. Les explicacions de Luis van ser d'un interès i una clarividència extrema.

A continuació, ens vam reunir a la Fundación Joaquín Díaz on vam tenir una xerrada de presentació a càrrec del mateix Joaquín que ens va il·lustrar sobre la importància de l'etnologia en cultura i educació musical i com va començar el seu treball de recerca que ha culminat en un arxiu i un espai cultural tan excepcional a la Vila d'Urueña. Després vam visitar les sales d'exposició on al costat d'una gran col·lecció d'instruments folklòrics, mecànics i campanes, hi ha diversos teclats i dos pianos de Clementi i un de Collard & Collard.

A la tarda de diumenge estava programat un concert a càrrec de Nano Stern i Jon Wasserman que ens vam perdre per haver de fer el viatge de tornada. Tot i això, gràcies al consell i l'amabilitat de José Gabriel Sanabria, vam poder assistir a un assaig privat la nit anterior, un privilegi que ens va permetre gaudir en un ambient íntim l'excel·lència d'aquests músics, als quals es va unir el versàtil Luis Delgado a la percussió.

En resum, ha estat una experiència molt enriquidora, una ocasió per conèixer excel·lents persones i per compartir la nostra feina sobre Clementi.