Joan Josep Gutiérrez interpreta "Charmes" de Frederic Mompou
Frederic Mompou, de qui aquest any 2012 es commemora el 25è aniversari de la seva mort, va ser un compositor independent, allunyat d'escoles compositives, i d'una naturalesa autodidacta que el va portar a evitar els mètodes convencionals d'estudi musical. Les seves influències es poden trobar principalment en la sensibilitat francesa, a partir de Fauré, la música del qual el va fascinar durant al seva adolescència, i la seva admiració per Chopin. Com aquest, Mompou va dedicar la major part de la seva obra al piano, instrument que considerava imprescindible per "trobar" la seva música. De fet, ell no es considerava pròpiament compositor, sinó un mitjà per transmetre la música que trobava o li era posada a l'abast dels seus dits. El seu origen catalano-mediterrani, juntament amb les sonoritats franceses de Debussy, Satie o Ravel, entre d'altres, i el record de l'ofici familiar, que no era altre que la foneria de campanes, el van dur a investigar les sonoritats directament de la realitat, sense prejudicis harmònics academicistes. Així, Mompou arriba a una harmonia, lligada sempre a la tonalitat, que es mou intuitivament per si mateixa. La dissonància forma part de la sonoritat, i no pas de la funcionalitat harmònica. Les melodies són simples i recorden cantarelles quasi infantils. Les estructures s'allunyen de les formes clàssiques (ell considerava Haydn, Mozart i Beethoven entre els compositors que menys li agradaven) i es formen per la pròpia deriva de la sonoritat, recuperant tècniques tan simples però efectives com la simple transposició, sense desenvolupaments ni càrregues retòriques. Ell deia que més que compondre, es dedicava a treure notes. La seva música és concisa, fresca, directa, exempta d'artifici, poètica, íntima i màgica.
Charmes va ser escrita entre 1920 i 1921 i forma part del seu primer període compositiu. No obstant això, en aquesta obra ja apareixen tots els elements que caracteritzen la seva música. Les sis peces d'aquest recull són una mena d'encanteris o invocacions destinats a l'ànima. La simplicitat i l'estil repetitiu, malgrat la seva curta durada, tenen l'efecte de pregàries o conjurs per disposar l'esperit a diferents estats d'ànim. Els títols que acompanyen cada part, i que parlen per si mateixos, són:
- Pour endormir la souffrance, (per adormir el sofriment)
- Pour pénétrer les âmes (per penetrar les ànimes)
- Pour inspirer l'amour (per inspirar l'amor)
- Pour les guérisons (per els guariments)
- Pour évoquer l'image du passé (per evocar la imatge del passat)
- Pour appeler la joie (per atreure l'alegria)
Per saber-ne més:
Fundació Mompou
http://ca.wikipedia.org/wiki/Frederic_Mompou_i_Dencausse
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada