dijous, 1 de febrer de 2018

"El descobriment", CD de Fedor Veselov

El pianista rus Fedor Veselov ha enregistrat un CD de música catalana contemporània per a piano en el què ha inclòs una composició meva. Es tracta del Divertimento per a piano, obra que vaig escriure a principis dels noranta a petició d'Albert Guinovart, que la va estrenar al Festival de Cadaqués.
En aquest cas vaig fer servir la forma sonata, en un estil que s'emmarcaria dins d'un neoclassicisme. Utilitzo dos temes, A i B, amb motius característics a partir dels quals es desenvolupa tota la peça.
Malgrat l'aparent simplicitat dels temes, és una obra molt pianística i amb un cert grau de dificultat.
La versió que en fa Veselov és magnífica i li estic molt agraït per haver-la triat per al seu repertori. 



Entrevista a Catalunya música

(Si no visualitzeu l'enllaç, cliqueu aquí)

diumenge, 17 de desembre de 2017

diumenge, 3 de desembre de 2017

Jornada Clementi


El passat 23 de novembre va tenir lloc la Jornada Clementi, organitzada per l’Associació Muzio Clementi de Barcelona (AMCB) i la SocietatCatalana de Musicologia (SCMus) i amb la col·laboració del Museu de la Música de Barcelona. Les sessions es van desenvolupar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans al matí i al museu al vespre. L’objectiu de la Jornada era presentar oficialment l’associació i oferir algunes ponències divulgatives sobre la figura del gran músic italià i allò que representa en la història de la música. L’AMCB centra els seus objectius al voltant d’aquesta qüestió.


La Jornada va començar amb les paraules del director de la SCMus, Dr. Jordi Ballester, que va donar la benvinguda a la junta de l’associació i als ponents i va subratllar l’interès que desperten iniciatives de caràcter associatiu que treballin en la recuperació d’elements i valors culturals. La presidenta, Anna Cuatrecasas, va agrair l’acollida de la institució i va fer un breu repàs a les causes que l’havien involucrat en el projecte de l’associació. Entre aquestes s’hi troba, per una banda la circumstància de ser propietària des de molts anys enrere d’un piano Clementi & Company i, per altra, haver coincidit amb un grup de persones engrescades, amb interessos afins i amb capacitats complementàries per dur a terme el projecte.

El vice-president, Joan Josep Gutiérrez, va centrar la seva intervenció en els objectius de l’associació. Va fer un repàs històric dels orígens de l’interès sobre la figura de Clementi per part de la Marina Rodríguez Brià fins arribar al moment en què es va produir la coneixença amb Anna Cuatrecasas, l’any 2014. Des d’aquesta data fins al 2017, un curt període de tres anys, el grup de persones que actualment integren la junta de l’associació han organitzat moltes activitats sobre Clementi. Entre d’altres, en destaquen tres cursos a la Universitat de Barcelona (Gaudir 2016, Juliols 2016 i Juliols 2017), així com alguns viatges a diferents llocs relacionats amb el compositor i l’assistència a la Conferència Internacional de Lucca (Itàlia), “Muzio Clementi and the British Musical Scene”, on van poder establir contacte amb alguns dels més importants especialistes del món sobre Clementi. A més , també va destacar el fet d’haver creat un cercle de persones interessades per la qüestió. Per aquest motiu, es feia necessària la creació d’una entitat que pogués recollir i donar cobertura a totes aquestes actuacions derivades de la inquietud i l’interès per aquesta temàtica. Així, doncs, va fer lectura dels objectius expressats als estatuts i va anunciar un des propers projectes de l’AMCB, com és l’organització d’una exposició sobre Clementi al foyer del Palau de la Música Catalana el proper mes de març, amb la col·laboració del Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona.

A continuació va prendre la paraula la secretària de l’associació, Eva Álvarez, que va presentar la recent dissenyada pàgina web. Va explicar els diferents apartats, com la introducció, l’espai dedicat a la biografia de Clementi, l’agenda d’activitats, la memòria, el contacte i els llocs d’interès o enllaços a pàgines relacionades amb l’actuació de l’associació.

Un cop acabades les presentacions per part de membres de la junta, va ser el torn de les conferències.

En primer lloc, Marina Rodríguez Brià va fer la seva exposició  “L’aportació de Muzio Clementi a la història de la música”, sobre el valor del llegat de Clementi. En la seva xerrada va fer un repàs objectiu, amb exemples de testimonis de l’època o actuals, d’algunes de les activitats que havia realitzat el compositor en la seva vida i que tenen transcendència en la història. Així, va parlar del Clementi pianista, iniciador d’una tècnica pròpiament pensada “des de” i “per al” piano a través del llegat didàctic i de l’obra musical; del Clementi editor, que va publicar un catàleg de 6000 obres coetànies i també antigues; del Clementi promotor, descobridor de talents i impulsor de societats musicals que tindrien relacions amb altres societats i continuïtat en el futur; i del Clementi fabricant de pianos, involucrat en la millora tècnica i sonora dels instruments.


Després d’una pausa, va arribar el torn del pianista i musicòleg italià Luca Chiantore. La seva conferència, titulada “El cas Clementi”, a més de corroborar o aprofundir en alguns dels aspectes tractats anteriorment, es va centrar en el judici que la historiografia ha fet sobre molts dels compositors menys coneguts. En la seva opinió, la història de la música està narrada des d’una visió germànico-cèntrica, vinculada a un creixent nacionalisme que comença als anys 40 del segle XIX, que exclou o minimitza les àrees i els compositors d’altres regions europees. D’aquesta manera s’explica que Clementi, i molts altres, fossin oblidats o reduïts a una memòria anecdòtica. Chiantore va fer una encesa defensa de Clementi i va remarcar també la seva importància com a simfonista que, a la seva època, estava valorat per el públic al mateix nivell que Beethoven, amb qui hi tenia una gran relació.


Per finalitzar la sessió del matí, Jaume Ayats, director del Museu de la Música de Barcelona, va fer una conferència sobre “La recuperació del patrimoni musical”, amb una interessant disquisició sobre què vol dir exactament patrimoni. És quelcom només material? Quin és el valor de la transmissió oral i quines dificultats presenta davant de l’escriptura musical? Aquestes qüestions, apuntades també a la conferència anterior, van posar de relleu la importància que té l’estudi des de les institucions públiques i privades i, per tant, l’interès del naixement d’una nova associació que entre els seus fins té l’estudi i la recuperació de la memòria d’un important compositor.


A la tarda, la Jornada va continuar al Museu de la Música de Barcelona. A la sala dels orgues es presentava la restauració feta per Jaume Barmona d’un piano de taula històric Collard & Collard, late Clementi, propietat de Marina Rodríguez i Joan Josep Gutiérrez.

Després de la benvinguda del director, Jaume Ayats, Joan Josep Gutiérrez va explicar l’origen d’aquest exemplar i va fer una petita explicació de la història del piano, en concret del piano de taula, i de la marca Collard, que va ser continuadora de la marca Clementi. Els germans Collard van col·laborar amb Clementi més de 30 anys i van tenir també una gran relació d’amistat amb el músic. Després de la mort del compositor, l’any 1832, van continuar l’empresa i van mantenir el nom de Clementi a la marca com a record, i també com a atractiu comercial, durant molts anys. El piano restaurat és de 1843 i té el disseny general dels pianos que es fabricaven en vida de Clementi.


Jaume Barmona va fer una breu explicació de la seva restauració i va subratllar el valor de la transmissió de l’ofici de pianer.

Per acabar la Jornada, Marina Rodríguez va oferir un recital comentat amb obres de Clementi per mostrar la sonoritat del piano i, alhora, de la qualitat musical de l’autor de Roma. L’excel·lent interpretació va concloure amb algunes propines musicals de Ferran Sor i del propi Clementi.



















Pere Andreu Jariod va fer un reportatge per el programa El Taller del Lutier, de Catalunya Música que podeu escoltar aquí.


dijous, 30 de novembre de 2017

Música callada, la música que parla l'ànima

Recentment, el pianista Emili Brugalla ha enregistrat els quatre quaderns de Música callada de Frederic Mompou. És un CD publicat per La Mà de Guido amb el suport de la Fundació Frederic Mompou.

Mompou és un mestre del so i de l'harmonia. Té una qualitat que el fa bondadós. Per molt dissonant que pugui ser, mai no és estrident o agressiu. Molts creadors s'han inspirat en ell i ha influït especialment en molts músics de jazz per les seves harmonies que barregen acords tradicionals amb quartes i intervals dissonants i concomitants. Mompou està lligat absolutament al piano, del què n'extreu l'essencial: la capacitat de ressonància harmònica.

Escrita entre el 1951 i 1967 i inspirada en Sant Joan de la Creu, Música callada és una de les composicions més reflexives i personals del compositor català. Ell mateix deia que "és callada perquè la seva audició és interna". És música despullada, sense notes sobreres, d'harmonies que sobrevolen la tonalitat i creen un estat continu de ressonància que s'identifica amb l'ànima. 

La interpretació que en fa Emili Brugalla és absolutament conforme amb l'ontologia d'aquesta música. La qualitat del seu so ens acosta a la metafísica d'aquesta magna obra contemplativa, més pròxima a mística oriental que a la racionalitat del llenguatge clàssic europeu, del qual però, Mompou també n'ha sabut destil·lar els elements necessaris per a una construcció musical coherent amb la nostra tradició cultural. Brugalla està especialment inspirat en aquesta interpretació tant per la netedat del seu toc com per la seva paleta sonora i la recreació dels espais sonors.

L'enregistrament està especialment cuidat i forma part del concepte interpretatiu. Ha utilitzat el seu propi piano, un Steingraber modern de gran qualitat, i ho ha fet en un espai acústic molt especial. El treball d'Alfred Fernández Pons, músic i tècnic de so, és exquisit, tant pel que fa a la presa de so com a la connexió estètica amb el pianista. El so del CD és perfecte.


Joan Josep Gutiérrez Yzquierdo