Joan Josep Gutiérrez
Maig 2009
1. INTRODUCCIÓ
El present treball és un exercici d’acostament a una investigació etnomusicològica relacionada amb algun aspecte dels continguts del treball de recerca que vaig proposar inicialment dins del mòdul de metodologies del Màster en Musicologia i Educació Musical. Aquest treball de recerca del Màster es centrarà en l’anàlisi d’una proposta didàctica adreçada a alumnes de 8 anys que s’inicien en l’aprenentatge del piano. Per aquest motiu, m’ha semblat que podria ser útil, encara que no sigui l’objecte de la recerca, conèixer els hàbits d’escolta musical dels alumnes que conformaran la població en la qual centraré la meva recerca. Es tracta d’un treball exploratori que no pretén ser concloent.
2. OBJECTIUS I DESCRIPCIÓ CONTEXTUAL
La pregunta inicial és saber si els nens escolten música i en quines condicions. Tenen algun grau d’autonomia en l’escolta musical? Tenen gustos o tendències definides? Els agrada la música? I el silenci?
Per aquest exercici utilitzo com a mostra un grup-classe de 15 alumnes de 8 anys triat a l’atzar d’entre els quatre que hi ha a l’Escola de Música Victòria dels Àngels de Sant Cugat del Vallès. No faig distinció entre sexes.
Per obtenir la informació proposo utilitzar dues tècniques o instruments que són complementaris i permeten un cert grau de validació. La primera és senzilla i directa: parlar directament amb els nens. Per això opto per una entrevista col·lectiva amb els alumnes. El grup permet una establir un cert grau de desinhibició. La participació de la seva professora habitual, em permet accedir més fàcilment per la confiança que li tenen. La intenció d’aquesta entrevista és generar una mica de debat i obtenir una resposta col·lectiva. En cap cas intento personalitzar o analitzar un cas individual.
El segon instrument és un qüestionari escrit a les famílies que té l’objectiu de contrastar i matisar les informacions obtingudes dels nens. En aquest qüestionari proposo algunes preguntes de tipus objectiu (nombre d’aparells d’àudio, distribució dels aparells a la casa, nombre de persones que els utilitzen...) i altres més “culturals” o subjectives, que en un estudi més rigorós s’haurien de validar per altres vies perquè fan referència a hàbits que en el moment de la resposta podrien amagar deliberadament o inconscient comportaments que els mateixos enquestats consideressin més o menys adequats a la correcta educació dels fills. Amb el propòsit d’aquest treball no he cregut necessari aprofundir més en el tema.
Instrument 1: Entrevista als alumnes.
Es tracta d’una discussió o conversa dirigida amb l’objectiu d’obtenir una informació més o menys “espontània” que enregistrem en àudio per poder-la analitzar a posteriori. Així, amb presència de la professora que tenen habitualment, establim una conversa en la qual es pregunta als nens i nenes quins hàbits d’escolta musical tenen a casa amb preguntes d’aquest tipus:
Escolteu música a casa? En quins moments?
Teniu un aparell de música propi?
Teniu CD, Ipod, altres enregistraments?
Els pares us deixen manipular els aparells?
Poseu música quan feu deures? I quan jugueu?
Alguna vegada només escolteu música sense fer res més?
Quina us agrada més? La moderna, la clàssica, en català, en anglès...?
Sentiu música amb els pares, amb els germans?
Sabeu el títol d’alguna peça o cançó que us agradi molt? Algú la pot cantar?
Sabeu noms de grups?
Què us sembla la música clàssica? I la òpera?
Els vostres pares escolten música?
Teniu la tele o la ràdio engegada sempre?
Hi ha silenci a casa vostra? Us agrada el silenci?
Aneu a concerts? De quin tipus?
Gaudiu molt escoltant música?
Les preguntes als alumnes volen extreure la seva opinió i gustos musicals així com els seus hàbits d’escolta a casa. Algunes preguntes aporten informació complementària o que pot ser validada per l’enquesta als pares. En particular ens podem fixar en l’ambient sonor-musical que viuen a casa i en la importància que els pares donen a la música i, per tant, la influència que els nens reben d’ells.
Instrument 2: Qüestionari a les famílies
Aquest qüestionari es passa per escrit per ser retornat en una setmana. S’explica l’objectiu, la necessitat de respostes sinceres i la qualitat d’anonimat.
Consta d’una presentació, una part de preguntes sobre dades familiars i una altra de preguntes sobre el tema en qüestió.
Les preguntes tenen un caràcter qualitatiu. Les podem agrupar per la informació que poden aportar, encara que n’hi ha molta de transversal o compartida entre diferents preguntes.
Preguntes que fan referència a la influència directa que els nens reben dels pares: 1 a 6, 20, 21.
Preguntes que fan referència a la independència del nen: 7, 8, 11 a 14.
Preguntes que fan referència a l’accessibilitat: 6, 8, 9.
Preguntes que fan referència a l’hàbit: 7,10, 12 a 15, 17, 18, 19.
Preguntes que fan referència a l’espontaneïtat: 15, 17.
Preguntes que fan referència a la higiene: 18 i 19.
Opinió dels pares respecte dels fills: 16, 22.
3. Treball de camp
La trobada amb els alumnes es va produir el dilluns 18 de maig, a la seva hora habitual de classe. El grup estava format per 14 nens i nenes de 8 anys que cursen primer elemental. Tots s’han iniciat a l’instrument durant aquest curs. En el moment de la meva intervenció, la classe ja estava en marxa i faltaven uns vint minuts per acabar, temps que vam dedicar a la nostra conversa.
Després d’una presentació per part de la professora i d’una explicació meva del motiu de la visita, vaig començar amb les preguntes, dirigides al grup però amb l’intent de rebre respostes individuals. En general, els alumnes van mostrar-se força oberts i al mateix temps disciplinats. Només vam haver de calmar un nen que tenia massa afany de protagonisme i, d’altra banda, incitar la participació d’un parell de nenes que no intervenien espontàniament.
La primera cosa que va cridar la meva atenció, és la capacitat que tenen d’escoltar i les ganes d’intervenir. Tot i que de tant en quant calia aturar-los una mica, en general es van lliurar molt còmodament a les preguntes. Si bé vaig anar seguint el guió preestablert, en moltes ocasions vaig deixar que parlessin lliurement per crear més interacció entre el propi grup, cosa que va funcionar força bé.
Respecte al tipus o estil de música, en cap moment vaig donar orientacions o vaig fer judicis de valor. És música allò que ells entenen per música.
En el buidat de l’entrevista he seleccionat els principals resultats.
3.1.Buidat de l’entrevista al grup
Escolteu música a casa? En quins moments?
Majoria diuen si, un no.
Al cotxe, a l’ordinador, Itunes, Ipod
Teniu un aparell de música propi?
Si (7 alumnes)
Teniu CD, Ipod, altres enregistraments?
Cd, Ipod (germà). Mp3. Ordinador.
Normalment escolten amb altaveus, pocs amb auriculars (Psp, Mp3)
Molts tenen Cd propis i un diu que se’ls munta ell (els altres diuen: te’ls pirateges)
Els discos per a nens petits no els escolten.
Els pares us deixen manipular els aparells?
Alguns diuen que no, però la majoria afirmen manipular el que volen.
Poseu música quan feu deures? I quan jugueu?
Quan juguen, la majoria no. Una nena si.
Algú diu “quan dibuixo”
Deures amb música, 10 alumnes. A un nen no li agrada clàssic per fer deures però si el rock.
Alguna vegada només escolteu música sense fer res més?
Ningú.
Quina us agrada més? La moderna, la clàssica, en català, en anglès...?
Sabeu noms de grups?
Els catalans (s’esveren uns quants nens): Sopa de cabra, Lax’n busto, 1 Els pets, uns 10 escolten català
Altres en anglès, 12, diuen que l’entenen.
Sentiu música amb els pares, amb els germans?
Algú amb els pares. Casi tots tenen germans. Algú diu que la seva germana gran troba les músiques i ell les escolta. En general els agrada la música dels germans grans
Sabeu el títol d’alguna peça o cançó que us agradi molt? Algú la pot cantar?
“Mama mia”
Citen la Grossband (disc de la banda de l’escola), i el track 7 i 2 “Mission: impossible”, “Pink Panther” (canten)
“La Bella i la Bestia” (canten)
“La Macarena” (canten)
Què us sembla la música clàssica? I la òpera?
Una nena escolta clàssica. La resta no. Algú diu que s’ho ha d’empassar perquè ho posen els pares.
Els vostres pares escolten música?
Un pare: Alejandro Sanz
Altres dels 70 i 80
Clàssica (1)
“El papa clàssica” (1)
Teniu la tele o la ràdio engegada sempre?
Ràdio a vegades.
El matí dels caps de setmana
Hi ha silenci a casa vostra? Us agrada el silenci?
Poques vegades hi ha silenci.
No agrada el silenci. Se sent com “algo”, un so.
Prefereixen el xivarri.
Aneu a concerts? De quin tipus?
Amb el cole.
Alguna vegada
“Macedònia”
Una ha anat a sentir una orquestra
Gaudiu molt escoltant música?
Diuen que disfruten quan hi ha música.
3.2. Enquesta als pares
L’enquesta, tancada en un sobre, va ser repartida en mà als alumnes en el moment de la sortida de classe. El termini de retorn era d’una setmana. El resultat va ser decebedor: de les catorze, només en van tornar tres. Així doncs, la informació obtinguda per aquesta via té molt poca rellevància.
Malgrat tot, algunes respostes coincideixen, com el fet que els pares que han respost tenen una bona opinió de les aptituds musicals dels seus fills.
4. Conclusions
Com hem dit a la introducció, aquest treball no pretén ser concloent en cap sentit. Només vol fer un tast d’un estat de la qüestió i veure quines possibilitats hi hauria per aproximar-se al coneixement dels hàbits musicals d’un grup de nens en una determinada edat i situació.
Observem, però, que la música és en general important per aquest grup de nens. L’horror vacui sembla una constant. Veiem que prefereixen un entorn sonor i no toleren el silenci, cosa que pot tenir a veure amb el model de societat urbana que compartim.
També podem dir que els models estètics són majoritàriament de la música popular comercial i que la música s’entén sempre lligada a altres activitats. El concepte de música com a activitat aïllada no és present en el grup estudiat, així com, llevat d’un cas, hi ha indiferència o rebuig a la música dita clàssica. Hi ha una clara preferència per la música popular anglosaxona, seguida de la catalana.
També observem que, a aquesta edat, encara hi ha força dependència de l’entorn familiar, pares i germans grans, tant pel que fa als criteris musicals com a l’ús dels aparells. Els nens diuen saber fer-los anar, però no mostren un gran entusiasme. Són conscients del perill dels auriculars per la salut auditiva.
Pel que fa a la relació que aquest petit estudi pot tenir per al meu possible treball de recerca, penso que cal tenir molt present quin tipus de música i de repertori s’ha de treballar en l’inici de l’instrument. És fàcil observar que hi ha una gran distància entre els gustos musicals dels alumnes i les propostes que se’ls fa a la classe de piano. També cal tenir en compte que la vivència musical dels nens no té res a veure amb les exigències de les metodologies tradicionals. Per tant, en una proposta didàctica d’inici a l’instrument, caldrà tenir en consideració la realitat dels hàbits musicals dels alumnes i utilitzar-los d’una manera positiva i no com un impediment o una rèmora a la seva capacitat d’aprenentatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada