Joan Josep Gutiérrez
L’article que he triat per fer l’anàlisi m’ha interessat perquè té una relació teòrica amb la meva proposta de treball de recerca.
Es tracta d’un article llarg (17 pàgines) i amb interessants conclusions.
Títol:
Com Atribueixen els Nens Significat a la Improvisació i a la Composició: replantejament de la pedagogia en educació musical.
(How Children Ascribe Meaning to Improvisation and Composition: rethinking pedagogy in music education)
Autora:
PAMELA BURNARD, School of Education, University of Reading, Bulmershe
Court, Reading RG6 1HY, UK (e-mail: p.a.burnard@reading.ac.uk )
Publicació
Music Education Research, Vol. 2, No. 1, 2000
Resum
L’article prové d’una tesi doctoral que volia descobrir com els nens prenen part i repercuteixen les seves experiències d’improvisació i de composició. L’abstract situa les intencions, el lloc, el temps d’observació i la metodologia.
Introducció
A la introducció, l’autora ja presenta una mica el marc teòric, amb una explicació del que pensen i com diferencien diversos autors els conceptes d’improvisació i de composició. Explica que es tracta d'una qüestió molt estudiada en els adults però no en els nens. Exposa les dues preguntes que originen la recerca: (i) Què constitueix la dimensió al llarg de la qual els nens es mouen entre la composició i la improvisació i (ii) com les observacions de l’experiència viscuda pels nens proporcionen idees sobre la intenció que dirigeix els seus processos de fer música.
El plantejament es fa des d’una perspectiva constructivista i vol aportar llum al replantejament de l’educació musical.
Marc teòric
Es parteix d’una base fenomenològica, teòricament basada en un paradigma cognitiu-interpretatiu que va proveir l’estudi del seu focus descriptiu i analític, a partir del qual es va desenvolupar una interpretació de la comprensió dels nens de la seva pròpia experiència. Tenint en consideració la tradició interpretatiu-constructivista en la qual el principi central ha de descriure i interpretar els fenòmens en la investigació, l’autora va creure apropiat una aproximació etnogràfica par revelar els significats construïts pels nens.
Disseny
Aproximació etnogràfica amb un pla d’investigació multimètode. L’investigador com a observador participant. Entrevistes individuals i de grup dirigides. Examen de transcripcions de composicions i improvisacions.
18 nens de 12 anys d’una escola secundària de Londres, de diverses procedències i diversa experiència musical. Treball de camp de 6 mesos. Es van considerar tres fases temporals del treball: inicial, mitjana i tardana.
Metodología
Metodologia de l’entrevista
Amb entrevistes inicials es va obtenir informació del fons musical de cada nen. Després, amb una tècnica d’inducció constructivista (Mapa de Incident Crític) es va animar un estil col·loquial reflexiu de trobada. Es va dur els nens a reflexionar sobre exemples específics, o incidents crítics, que ells consideraven que havien influenciat la direcció de les seves vides musicals. Després, la investigadora va situar cada narració sobre corbes diferents al llarg de un río sinuós. Alguns exemples d’aquests gràfics apareixen a l’article.
A la Fase Tardana, l’entrevista final va donar als nens l’oportunitat de reflexionar sobre les seves experiències d’improvisació i composició al terme de sis mesos d’estudi. Es va fer servir una tècnica basada en la imatge, dibuixar i parlar, de manera que els nens havien de representar gràficament algun aspecte del que per a ells representava improvisar i compondre.
Es van comparar les dades de les transcripcions musicals i finalment es va confrontar amb els informes de les entrevistes inicials.
Anàlisi de dades
Com a investigació qualitativa, per la segmentació i selecció de dades es va seguir una tècnica coneguda com mostratge teòric o resolut.
Presentació i estudi de casos
En aquesta secció, l’autora presenta tres dels 18 nens i descriu detalladament tot el procediment explicat anteriorment. Utilitzant una tècnica de “provocació”, registra els corresponents “rius musicals” de cadascú. Al llarg de l’experiència, els nens van canviant la seva relació amb la interpretació
Conclusions
A la primera part de les conclusions, la autora ha comprovat que, després del procés dut a terme, els nens incorporen la improvisació al procés compositiu. Sorprenentment, la formació musical era un determinant menys crític de la forma de experimentar la improvisació i la composició que la intenció creativa.
Per altra banda l’autora constata que la bona disposició dels nens per improvisar i compondre està en funció de crear un ambient on puguin expressar la seva creativitat. La creativitat s’integra dins de les experiències i habilitats musicals existents en el nen.
Finalment, fa propostes concretes de caràcter pedagògic. Els professors no haurien d’imposar els seus valors, sinó animar als nens a parlar i desenvolupar-se ells mateixos. L’objectiu com educadors de música hauria de ser facilitar una forma d’educació musical que enfoqués les experiències dels nens com éssers improvisadors i compositors i no tant aplicant un model predefinit. Subratlla la importància d’incorporar la reflexió al currículum.
Bibliografia Una quarantena llarga de referències, majoritàriament articles i tesis. No falten un parell de treballs de Sloboda i també hi ha algun llibre tan antic com L’Art del Pensament, de Wallas, del 1926.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada