dijous, 10 de juny del 2010

Proposta per una audició musical


Treball del mòdul Estratègies i recursos educatius per al professorat de música

Màster de recerca en Musicologia i Educació musical

Curs 2009-2010

Prof. Assumpta Valls

AUDICIÓ DE BARCAS AL AMANECER



1. L’obra


1.1 Presentació


Títol

Barcas al amanecer

Autor

Joan Josep Gutiérrez

Instrumentació

Piano a quatre mans

Durada

1’02’’

Data de composició

1995


L’obra forma part d’un àlbum titulat “Juegos de manos” (Ed. Real Musical, Madrid 1997), destinat als estudiants de piano, que té l’objectiu d’introduir progressivament els elements tècnics i musicals de l’especialitat interpretativa d’un piano a quatre mans.

Més enllà dels objectius purament didàctics del piano a quatre mans, les peces tenen un clar contingut musical. En general, encara que subjectivament, els títols suggereixen de forma bastant evident la idea musical que conté cada peça.

En el cas de Barcas al amanecer, la idea del compositor és presentar una melodia que “flota” balancejant-se sobre un context harmònic que, com proposa el títol, fàcilment suggereix la tranquil·litat d’unes barques solitàries amarrades en un port o una platja.


1.2 Anàlisi formal


Melodia acompanyada de 8 compassos que es repeteix tres vegades, en una estructura A-B-A. La frase B és la mateixa que A però transportada una 4a augmentada avall.

El tema és molt simple: una frase quadrada, amb un àmbit de 3a major, constituït per dos períodes inicials idèntics de dos compassos (mitja frase), i un període resolutiu de quatre compassos.

Sona com una cantarella infantil:



La tonalitat de la peça és pretesament ambigua, combinant la melodia en mi major, sobre una harmonia que acaba definint-se en la major. Els acords, però, contenen moltes notes estranyes que donen una sensació d’indeterminació harmònica.

El compàs, de quatre però sentit a dos, utilitza el ritme de dues negres i blanca en l’acompanyament, la qual cosa li confereix la sensació de balanceig tranquil que té a veure amb la proposta del títol.

La peça només utilitza els recursos tímbrics habituals del piano.





2. L’audició




2.1. Objectius de l’audició


Reconèixer la melodia i situar-la dins del context sonor que l’envolta.

Discriminar melodia d’acompanyament.

Desenvolupar el sentit de previsió de durada de frase.


2.2. Activitats


Les activitats es poden adaptar a qualsevol edat. Nosaltres farem una proposta que ens sembla adequada a P5 i primer cicle de primària.


Activitat 1


  • Audició

Audició amb els ulls tancats de la peça, sense donar cap referència ni al títol i ni al contingut.

  • Conversa

En aquesta primera activitat, després d’una primera escolta, demanarem als nens què han sentit i comprovarem si han reconegut alguna melodia. La podeu taral·lejar? Quantes vegades l’heu sentida?

  • Audició

La tornarem a escoltar, aquesta vegada proposant que acompanyin la melodia acariciant-se un braç al primer període de frase, un altre al segon i amb les dues mans des del cap al tercer i quart període. Això ho farem a les tres frases.

  • Conversa

En aquesta conversa ja parlarem del títol de l’obra, de l’estructura i de la instrumentació. Segons els coneixements previs i els hàbits d’escolta dels nens, aprofundirem més o menys.


Activitat 2


  • Coreografia

Farem tres grups de nens (o més si els subdividim en funció de la quantitat i de l’espai que puguem ocupar).

Un grup, que representarà el mar, caminarà tranquil·lament a ritme de blanques, seguint l’acompanyament. Si són molts, podem distribuir-los en dues seccions que caminin partint de dos extrems de l’aula i creuant-se, o bé fent un cercle al voltant dels grups que representaran les barques. Procurarem que el seu pas sigui mesurat però sense rigidesa.

Els altres, drets, amb els braços amunt i els palmells de les mans juntes per sobre del cap (com els pals de les barques), es balancejaran lateralment amb suavitat, seguin la cadència de la melodia. Podem fer un sol grup, o bé dos o tres, que es distribueixin el moviment alternativament a cada frase de vuit compassos. En aquest cas, podem fer un grup que comença la primera frase amb els braços amunt i amb el balanceig, i l’altre grup que, partint de la posició dels braços a dalt, faci un gran cercle amb els braços que duri tota la frase i acabi en la posició inicial per passar a fer el moviment de balanceig en la segona frase, mentre que els que han fet el balanceig, ara facin el cercle.

Amb aquesta coreografia volem discriminar la melodia de l’acompanyament i aconseguir que amb els moviments dels braços en cercle puguin preveure i acompanyar la durada de les frases.