El concert que ofereix l'Ensemble
de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels el proper
divendres 13 de juliol de 2012, dins del cicle Nits de Música al Claustre del Monestir de Sant Cugat, ens
convida a parlar sobre un element instrumental que caracteritza algunes de les
obres que s'interpretaran. Es tracta de la inclusió de l'harmònium dins del
conjunt de cambra.
L'harmònium és un instrument de
vida efímera, nascut a França durant la dècada de 1830 a partir de diversos
experiments anteriors i quasi abandonat a mitjans del segle XX, amb l'aparició
dels instruments electròfons. El seu repertori està lligat majoritàriament a la
música religiosa. No en debades, va ser usat principalment com una substitució
de l'orgue d’església, instrument complex i car que no tots els temples podien
tenir.
El fet de ser considerat un germà
petit de l'orgue i d'haver estat mal utilitzat, va fer que ja des dels inicis
fos un instrument amb no gaire bona reputació. Sovint, els pianistes inexperts,
en tocar-lo, es trobaven limitats pel fet de desconèixer els recursos musicals
i tècnics que, a part del teclat, no tenen res a veure amb el piano. D'altra
banda, el mal estat en què solen trobar-se habitualment els harmòniums i el mal
aspecte del moble, que en molts casos recorda més un taud que no pas un
instrument musical, han fet que perdurin els prejudicis sobre les seves
qualitats.
La realitat és que l'harmònium és
un instrument amb característiques musicals molt interessants. La seva capacitat
expressiva i la intimitat de la seva sonoritat, han fet que molts compositors
hagin estat atrets a escriure obres originals o a utilitzar-lo en diverses
formacions musicals. D'entre ells, un dels més coneguts és César Franck
(1822-1890), que té un bon recull de peces de gran bellesa, lligades al culte
litúrgic, que resisteixen amb escreix totes les expectatives musicals que una
obra pot transmetre més enllà de la seva utilitat directa. Franck era un gran coneixedor de l'instrument i les seves obres estan
pensades des de i per a l'harmònium. Altres compositors, com el
cas que ens ocupa en el concert citat, el van fer servir com a instrument
cambrístic. L'harmònium té la qualitat d'empastar molt bé amb altres
instruments i d'omplir espais sonors amb la continuïtat i la dolcesa del seu
so. És el cas de Felip Pedrell (1841-1922), compositor i musicòleg capdavanter
del nacionalisme musical català, molt relacionat amb França i un dels
introductors de la música de Wagner a Catalunya. Granados, Falla, Gerhard i
Albèniz, entre molts d'altres, van ser deixebles seus. Les seves obres, entre
les quals hi ha un bon grapat d'òperes, són encara força desconegudes i poc
interpretades en públic. Com es pot apreciar en les dues obres programades en
el concert, el Nocturn Op. 55 n. 1 (1873) i el Cant del matí,
l'estètica romàntica europea preval encara per sobre dels aspectes més
nacionals que posteriorment apareixeran en altres obres. L'harmònium és tractat
sobre tot com a coixí harmònic i de suport als altres instruments, sense agafar
en cap moment un paper solista o independent. És ben bé una part tímbrica
acompanyant, com passa en moltes altres obres on aquest instrument es veu
implicat.
En el cas del tràgic cicle de
Mahler, Lieder eines fahrenden Gesellen (Cançons d'un company errant,
1885), amb text del propi compositor, la versió oferta és la que Arnold
Schönberg (1874-1951) va transcriure el 1920 per a conjunt de cambra, dins de
l'ampli catàleg d'obres arranjades per a la seva utilització en un cercle
musical privat. En aquesta versió, Schönberg fa un ús molt cambrístic de
l'harmònium, utilitzant-lo per reforçar instruments en alguns moment però també
en petits diàlegs instrumentals. En aquesta obra, a diferència d'alguna altra
que he tingut ocasió de tocar, el tractament de l'instrument és adequat a la
interpretació, llevat d'algunes exigències de dinàmica absolutament
irrealitzables.
En definitiva, en aquest recital
podem gaudir de dos exemples amb intervenció de l'harmònium que no són aïllats
en la història. A finals del segle XIX i a principis del XX, l'instrument
s'utilitza amb una certa profusió més enllà del servei litúrgic i penso que no
és només per una qüestió pràctica, sinó que al darrera hi ha un interès musical
per part dels compositors.
L'harmònium emprat en aquest concert és un Alberdi de mitjans del segle XX, que pertany a la parròquia de Sant Esteve de Granollers, gentilment cedit per la Fundació pro Musica Sacra. Podeu escoltar-lo en aquesta interpretació d'una Toccata de Cabanilles (1644-1712)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada