dissabte, 11 de juny del 2016

Estudiar música

Divendres 10 de juny, un grup d'alumnes de 6è curs del Conservatori de Sant Cugat van fer el seu concert de graduació. Tots van mostrar les seves qualitats musicals i allò que han pogut recollir durant els seus llargs anys d'aprenentatge.

Com a professors i professores del centre, ens sentim molt satisfets i orgullosos de poder veure els resultats d'una tasca on alumnes i mestres hem intentat posar tot l'esforç de la nostra part per aconseguir els màxims resultats. Resultats que no es mesuren en el fet concret d'arribar a interpretar tal o qual obra, sinó en el creixement personal que aquests nois i noies han pogut experimentar amb la música. Parlant amb uns pares presents al concert, comentàvem el privilegi que representa el fet de poder rebre una educació musical, sigui quin sigui l'objectiu professional final. Molts, la major part dels alumnes estudiants de música, no es dedicaran a aquest ofici, però el bagatge personal que hauran recollit al llarg dels seus estudis musicals els acompanyarà tota la seva vida. Hi ha nens que comencen la música molt motivats i amb dots naturals “de sèrie”, però també observem que, en molts casos, hi ha un moment en què molts nois i noies, fins i tot alguns que no havien manifestat una gran facilitat, fan un “clic” i entren en l’univers de la música com qui trepitja el paradís. Això sol ocórrer a l’adolescència i té a veure amb la música en si, però també en el descobriment d’un espai que poden compartir amb els altres, fins i tot de diferents edats, sexe i origen. Més enllà de la pròpia disciplina, la música ajuda a socialitzar-se a través de les emocions, dels sentiments i de l’intel·lecte. Crea un llenguatge i uns interessos comuns. Hi ha un abans i un després de l'experiència musical.

Això ens porta a una altra reflexió. La música ocupa un lloc preeminent dins de la societat. Tothom escolta música (no discutirem aquí qüestions estètiques que ens portarien molt lluny d'aquest discurs). La indústria musical genera i mou milions i milions d'euros. De la música en viuen no només els músics, sinó altres professionals i altres indústries que creen riquesa al voltant de la música: festivals, productors, gestors. fabricants d'instruments, fabricants de sistemes audiovisuals, programadors informàtics, enginyers de so, investigadors, ràdios, televisions, sales de concerts, estudis de gravació, cinema... La llista d'oficis i d’indústria  directament i indirectament implicada amb la música és interminable. Senzillament, traieu de la vostra vida tot el que té relació amb la música i us quedareu gairebé en pilotes. I encara així, podreu cantar i ballar. Som conscients de fins a quin punt és important la música?

Ara donem un cop d'ull al sistema educatiu. On és la música? Quina consideració té? Per descomptat, aquestes preguntes no van dirigides a les famílies que han optat per donar una educació musical als seus fills. Ens adrecem als qui tenen responsabilitat en el disseny curricular i en la distribució dels recursos econòmics per a l'educació. Llevat d'honrosos casos puntuals, la música es mou en paral·lel i una mica allunyada del sistema educatiu. A l'escola i a l'institut no deixa de ser una "maria", malgrat l'esforç d'alguns i algunes mestres que s’escarrassen per situar-la al lloc que li correspon. Les famílies es preocupen molt si el nen suspèn matemàtiques, però suspendre música no té importància. Si això passa, és la inutilitat del professor i de la pròpia matèria. Les escoles de música i els conservatoris han d'oferir els horaris a les acaballes del dia, quan els nois i noies, ja esgotats, porten una jornada de treball a les seves esquenes. I, a sobre, han de competir amb un seguit d'activitats extra-escolars que acaben de rematar la seva energia. A l'etapa superior s'ha renunciat a incloure els estudis superiors de música dins del sistema universitari. També aquí ens hem de moure en paral·lel. Tot plegat obliga l'estudiant de música a navegar pel sistema educatiu com un alienat social.
La pregunta típica és : "Què estudies?"  - "Música" - "Ah!, però què més?"


Una darrera observació : les possibilitats de ser un aturat amb estudis musicals no són superiors que en qualsevol altra carrera. I si estàs parat, pots dedicar-te encara més a la música.

dimarts, 7 de juny del 2016

Thomas Strange: Brief History of the Square Piano

Thomas Strange és físic i especialista en restauració de pianos antics. El dilluns 11 de juliol participarà com a ponent a "Els Juliols" de la Universitat de Barcelona, dins del curs "Anglaterra al voltant d'un piano. Música, art i societat. El pas del segle XVIII al XIX a través del polifacètic músic Muzio Clementi". 

 http://www.ub.edu/juliols/curs-estiu/anglaterra-voltant-piano-musica-art-societat


 


 Més vídeos de Thomas Strange: https://www.youtube.com/watch?v=6VnKV1sr5VQ

dimarts, 31 de maig del 2016

ANGLATERRA AL VOLTANT D’UN PIANO. MÚSICA, ART I SOCIETAT.


Els Juliols és el programa d’estiu de la Universitat de Barcelona. Ofereix cursos de divulgació per transmetre i difondre coneixement. L’avalen el rigor i els estàndards de qualitat d’una institució d’ensenyament superior que combina tradició —més de 550 anys d’història— i modernitat: la UB és la universitat més ben situada en els principals rànquings internacionals, tant entre les universitats de Catalunya com entre les d’Espanya.
Els cursos estan dirigit a tota mena de públic, professorat i estudiants.



CURS: ANGLATERRA AL VOLTANT D’UN PIANO. MÚSICA, ART I SOCIETAT.
Els Juliols (UB)
De l’11 al 15 de juliol 2016
de 9:30 a 14:00 (20h)
Aula 216 de la Facultat de Geografia i Història de la UB
Català i Anglès
Coordinació: Marina Rodríguez Brià, Eva M. Álvarez

ANGLATERRA AL VOLTANT D’UN PIANO. MÚSICA, ART I
SOCIETAT. EL PAS DEL SEGLE XVIII AL XIX A TRAVÉS DEL
POLIFACÈTIC MÚSIC MUZIO CLEMENTI.

Descripció del curs
El músic cosmopolita Muzio Clementi (1752-1832) serà el fil conductor per conèixer una Europa plena de canvis. La música, però també l’art, la societat, el comerç musical, ens acostaran al dia a dia d’aquell moment des de l’Anglaterra de la Revolució industrial.
El curs inclou un recital de piano comentat i exemples musicals en directe.

Professorat
- Dr. Xosé Aviñoa Pérez, catedràtic al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.
- Dr. Oriol Brugarolas, professor associat al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.
- Dra. Mireia Freixa Serra, catedràtica al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.
- Dra. Cristina Rodríguez Samaniego, professora lectora al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.
- Dra. Carme Font Paz professora associada al Departament Filologia Anglesa i Germanística de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Dr. Patrick Hawkins, pianista i professor de música, Columbia, South Carolina, EUA.
- Dr. Matthew Spring, reader in music, Bath Spa University, Regne Unit.
- Dr. Thomas Strange, físic, restaurador de pianos i expert en teclats històrics, Clinkscale Online, Greenville, South Carolina, EUA
- Sr. Joan Josep Gutiérrez Yzquierdo, professor de piano al Conservatori de Sant Cugat. Compositor.
- Dr. Jaume Ayats i Abeyà, director del Museu de la Música de Barcelona.
- Sra. Marina Rodríguez Brià, pianista i professora de mùsica.

Programa
SESIÓ 1.- Presentació. Muzio Clementi, músic polifacètic i cosmopolita. [Marina Rodríguez Brià]
SESIÓ 2.- 19th Century engineering and the crescendo of the piano. [Thomas Strange]
SESIÓ 3.- Els interiors domèstics britànics. Un espai idoni per acollir un piano. [Mireia Freixa]
SESIO 4.- Recital comentat: “At home in England”. [Patrick Hawkins]
SESIÓ 5.- El mapa musical de l’època de Clementi. [Xosé Aviñoa]
SESIÓ 6.- Passió, transcendència i sublim: la pintura anglesa al temps de Clementi.[Cristina Rodríguez]
SESIÓ 7.- Clementi en el context de la cultura anglesa de la Il·lustració. [Carme Font]
SESIÓ 8.- Revolucions, màquines i música a l’Europa de 1800. [Oriol Brugarolas]
SESIÓ 9.- Musical life in London and the provinces during Clementi's early years 1770-1800. [Matthew Spring]
SESIÓ 10.- El llegat de Clementi. Taula rodona. [Jaume Ayats, Joan Josep Gutiérrez i Marina Rodríguez Brià]


http://www.ub.edu/juliols/curs-estiu/anglaterra-voltant-piano-musica-art-societat



El dissabte 16 de juliol, a les 22:00 hores, tindrà lloc al claustre del Monestir de Sant Cugat un concert a càrrec del ponent Matthew Spring (llaüt i guitarra anglesa) i de Sara Stowe (soprano i clavicèmbal), amb un repertori de música anglesa dels 1750-70.