Divendres 10 de juny, un grup d'alumnes de 6è
curs del Conservatori de Sant Cugat van fer el seu concert de graduació. Tots van mostrar les
seves qualitats musicals i allò que han pogut recollir durant els seus llargs
anys d'aprenentatge.
Com a professors i professores del centre, ens
sentim molt satisfets i orgullosos de poder veure els resultats d'una tasca on
alumnes i mestres hem intentat posar tot l'esforç de la nostra part per
aconseguir els màxims resultats. Resultats que no es mesuren en el fet concret
d'arribar a interpretar tal o qual obra, sinó en el creixement personal que
aquests nois i noies han pogut experimentar amb la música. Parlant amb uns
pares presents al concert, comentàvem el privilegi que representa el fet de
poder rebre una educació musical, sigui quin sigui l'objectiu professional
final. Molts, la major part dels alumnes estudiants de música, no es dedicaran
a aquest ofici, però el bagatge personal que hauran recollit al llarg dels seus
estudis musicals els acompanyarà tota la seva vida. Hi ha nens que comencen la
música molt motivats i amb dots naturals “de sèrie”, però també observem que, en
molts casos, hi ha un moment en què molts nois i noies, fins i tot alguns que
no havien manifestat una gran facilitat, fan un “clic” i entren en l’univers de
la música com qui trepitja el paradís. Això sol ocórrer a l’adolescència i té a
veure amb la música en si, però també en el descobriment d’un espai que poden
compartir amb els altres, fins i tot de diferents edats, sexe i origen. Més
enllà de la pròpia disciplina, la música ajuda a socialitzar-se a través de les
emocions, dels sentiments i de l’intel·lecte. Crea un llenguatge i uns
interessos comuns. Hi ha un abans i un després de l'experiència musical.
Això ens porta a una altra reflexió. La música
ocupa un lloc preeminent dins de la societat. Tothom escolta música (no
discutirem aquí qüestions estètiques que ens portarien molt lluny d'aquest
discurs). La indústria musical genera i mou milions i milions d'euros. De la
música en viuen no només els músics, sinó altres professionals i altres indústries
que creen riquesa al voltant de la música: festivals, productors, gestors. fabricants
d'instruments, fabricants de sistemes audiovisuals, programadors informàtics,
enginyers de so, investigadors, ràdios, televisions, sales de concerts, estudis
de gravació, cinema... La llista d'oficis i d’indústria directament i indirectament implicada amb la
música és interminable. Senzillament, traieu de la vostra vida tot el que té
relació amb la música i us quedareu gairebé en pilotes. I encara així, podreu
cantar i ballar. Som conscients de fins a quin punt és important la música?
Ara donem un cop d'ull al sistema educatiu. On
és la música? Quina consideració té? Per descomptat, aquestes preguntes no van
dirigides a les famílies que han optat per donar una educació musical als seus
fills. Ens adrecem als qui tenen responsabilitat en el disseny curricular i en
la distribució dels recursos econòmics per a l'educació. Llevat d'honrosos
casos puntuals, la música es mou en paral·lel i una mica allunyada del sistema
educatiu. A l'escola i a l'institut no deixa de ser una "maria",
malgrat l'esforç d'alguns i algunes mestres que s’escarrassen per situar-la al
lloc que li correspon. Les famílies es preocupen molt si el nen suspèn
matemàtiques, però suspendre música no té importància. Si això passa, és la
inutilitat del professor i de la pròpia matèria. Les escoles de música i els
conservatoris han d'oferir els horaris a les acaballes del dia, quan els nois i
noies, ja esgotats, porten una jornada de treball a les seves esquenes. I, a
sobre, han de competir amb un seguit d'activitats extra-escolars que acaben de
rematar la seva energia. A l'etapa superior s'ha renunciat a incloure els estudis
superiors de música dins del sistema universitari. També aquí ens hem de moure
en paral·lel. Tot plegat obliga l'estudiant de música a navegar pel sistema
educatiu com un alienat social.
La pregunta típica és : "Què
estudies?" - "Música" -
"Ah!, però què més?"
Una darrera observació : les possibilitats de
ser un aturat amb estudis musicals no són superiors que en qualsevol altra
carrera. I si estàs parat, pots dedicar-te encara més a la música.
