El passat divendres,16
d’octubre, va tenir lloc el segon concert de la sèrie Con spirito,
organitzat per l’Associació Muzio Clementi de Barcelona i el Conservatori
Municipal de Música. En aquesta ocasió vam comptar amb la participació de
l’estoniana Marju Vatsel, coneguda a Catalunya per la seva
especialització en el fortepiano i el clavicèmbal i profunda coneixedora de
l’estil clàssic vienès. Fa uns quants anys la vam poder escoltar en directe amb
la integral de les sonates de Mozart. Vatsel és una intèrpret de gran
sensibilitat i un rigor estilístic de gran nivell, amb una claredat discursiva
que arriba a l’oient sense cap dificultat. En aquest recital, titulat L'art del piano clàssic, ens va oferir una
tria d’algunes de les obres de Clementi més lligades al classicisme vienès.
Va obrir el recital amb
la Sonata en Mi bemoll major, Op. 7 n. 1. Aquesta obra pertany a un
conjunt de sis sonates escrites a Viena a principis de 1782 en la seva primera
estada en aquesta ciutat, on va tenir lloc el famós duel amb Mozart la nit de
Nadal de 1781. En els gairebé sis mesos a la ciutat, Clementi va prendre
contacte directe amb Haydn, Mozart, Salieri i altres músics. A partir d’aquí,
en les seves obres s’observa la influència de l’estil vienès, sense perdre la
seva particular personalitat. La sonata en qüestió té una gran claredat formal
i algunes característiques interessants a remarcar, com els subtils contrastos
temàtics, el delicat treball, la riquesa tímbrica instrumental i l’elevat
contingut emocional que en alguns moments presagia Beethoven.
La segona obra va ser l’Andante
amb variacions en Fa menor, Hob.XVII:6 de Franz Joseph Haydn, una peça
possiblement lligada a alguna dedicatòria fúnebre. Va ser escrita el 1793,
entre els dos viatges de Haydn a Londres, on va retrobar Clementi i es va
relacionar amb els constructors de pianos anglesos. Així, la inclusió d’aquesta
obra en el programa tanca el cercle pianístic Viena-Londres amb dos mestres que
es van trobar, influir i admirar mútuament. Marju Vatsel va interpretar
magistralment aquesta peça carregada de troballes harmòniques i d’emoció.
La següent obra va ser la
Sonata en Re major Op. 25 n. 6 de Clementi, que forma part del conjunt
de sis sonates impreses a Londres per Dale el 1790. La sisena sonata ens acosta
molt a l’estil més clàssic de Haydn, no només en l’ús de recursos pianístics,
com per exemple l’acompanyament triàdic del primer moviment, que aporta
lleugeresa i vivacitat, sinó també en l’humor i optimisme que impregna tota
l’obra. Vatsel va remarcar tots aquests caràcters amb gràcia i destresa.
A continuació vam gaudir
d’una rara intrusió mozartiana. Batti, batti, Op-sn 1, WO 10 és, de fet,
una transcripció de la famosa ària de Zerlina del primer acte de l’òpera Don
Giovanni de Mozart. L’obra va ser publicada el 1820 i formava part d’una
col·lecció d’àries d’òpera famoses, adaptades per a piano per diferents
pianistes-compositors, com Kalkbrenner, Latour, Mazzinghi i d’altres. Aquí
Clementi, que sentia un gran respecte pel mestre salzburguès, pràcticament
segueix al peu de la lletra les parts vocal i orquestral de la versió original
de l’ària, amb l’afegit d’ornamentacions i adaptacions als recursos pianístics
i la incorporació d’una introducció i una coda de caràcter improvisat. Marju
Vatsel ens va introduir tendrament a l’interior d’aquesta bella cançó.
El programa va finalitzar
amb la Sonata en La major Op. 33, n. 1, de Clementi. Les tres
sonates d’aquest opus estan dedicades a Therese Jansen Bartolozzi, una de les
seves millors alumnes, dedicatària també d’obres de Dussek i de Haydn. Van ser
publicades el 1794 per Longman & Broderip per a piano de 5 octaves. Quatre
anys més tard es van editar novament per a piano de 5 octaves i mitja. La
primera sonata té dos moviments. El primer, d’un estil concertant, recorda els
concerts de Mozart, brillant, pianístic i ple de contrastos que fan pensar en
els diàlegs entre el piano i l’orquestra. El segon és un rondó on el tema
apareix en forma de cànon a la quinta. Està ple de recursos pianístics
expressius i sonors, com octaves, trèmolos, processos modulatoris i crescendos
orquestrals. Tot fa pensar que podria ser la versió per a piano sol d’un
concert escrit prèviament. En aquest obra, Vatsel va lluir el seu
virtuosisme en la mesura que l’obra demanda i ens va regalar una excel·lent
versió.
En finalitzar el recital,
responent als aplaudiments del públic que omplia la sala, Marju Vatsel
va interpretar un bis, una breu i expressiva Polonesa de Wilhelm
Friedemann Bach.
Joan Josep Gutiérrez
ESCOLTA EL RECITAL COMPLET https://www.youtube.com/live/L9LfJn4R01s?si=ybK-COdnj5tx8Fh8&t=380
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada