 |
| Nexus Piano Duo. Mireia Fornells i Joan Miquel Hernández. |
ASSOCIACIÓ MUZIO CLEMENTI DE BARCELONA
II CICLE CON SPIRITO
Primer recital
11 d’octubre de 2024 · 19’30
Auditori Eduard Toldrà, Conservatori Municipal de
Música de Barcelona
Piano Collard & Collard, late Clementi,
Collard & Collard de 1847
Intimitat i complicitat al piano
Nexus Piano Duo
Mireia Fornells i Joan Miquel Hernández, piano a 4 mans
El divendres 11 d’octubre va tenir lloc el primer recital de la segona edició del cicle Con spirito, organitzat per l’Associació Muzio Clementi de Barcelona al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.
El cicle gira a l’entorn
del compositor Muzio Clementi i del piano Collard & Collard, late
Clementi, Collard & Collard de 1847, propietat pel Sr. Curro Bultó, que l’associació va fer restaurar el 2022 al pianer
especialista Jaume Barmona. A través d’un conveni de col·laboració entre
l’associació i l’IMEP, aquest piano es troba a disposició del conservatori per
el seu ús musical i educatiu a l’abast de la ciutat.
El concert inaugural va
ser a càrrec del Nexus Piano Duo, format per Mireia Fornells Roselló i Joan Miquel Hernández Sagrera, una
parella d’excel·lents pianistes que porten més de dues dècades interpretant
música per a dos pianos y per a piano a quatre
mans. La seva qualitat tècnica i musical va quedar palesa en la
interpretació del repertori de quatre mans especialment dedicat a aquest cicle.
Van interpretar tres obres de Muzio Clementi, les Sonates Op. 3 n. 1 i 2,
la Sonata Op. 14 n. 3, una de
Ferran Sor, la Sonata: Duets sobre melodies sueques, i el Rondó en La
major, D.951 de Franz Schubert.
La major part de les
obres per a piano a quatre mans de Clementi correspon a la primera època. Les Sonates
Op. 3 són de 1779, quan estava començant a guanyar la seva fama a Londres.
Encara no havia viatjat a Viena, però l’estil mostra ja una personalitat més
enllà de les influències. Són sonates molt ben construïdes on els dos pianistes
tenen un paper dialogant i ben repartit, amb melodies inspirades i efectes
orquestrals.
Ferran Sor és conegut
sobretot per la seva obra per a guitarra, però de 1815 a 1823 va viure i va
treballar a Londres on va quedar enlluernat per la seva escola pianística,
representada especialment per Clementi, Cramer, Dussek i Kalkbrenner. Una de
les intencions del seu mètode de guitarra serà traslladar a aquest instrument els
progressos fets per aquests pianistes. Gairebé totes les obres per a piano de
Sor són d’aquest període. Així, la seva Sonata està empeltada del
pianisme de la London Pianoforte School, amb l’afegit de la seva sensibilitat
per la temàtica popular i per la dansa, que quasi convida a ballar. Cal recordar
que anteriorment, a Barcelona, Sor havia estat mestre de dansa i que posteriorment
va escriure importants ballets que van tenir gran èxit a Paris, Londres i
altres ciutats europees i, fins i tot, a Moscou. L’obra és brillant, alegre i
optimista, plena de contrastos temàtics i d’una notable extensió formal. Els intèrprets
van fer arribar a l’audiència aquest contingut que dominen perfectament.
La obra per a piano a
quatre mans de Franz Schubert és un repertori important i ineludible. És el
compositor que hi va dedicar més composicions a aquesta formació amb obres d’una
gran qualitat, que van des de les danses i marxes a obres de gran extensió
formal, com sonates, obertures, variacions o fantasies. El Rondó en La
major, D. 951, va ser publicat inicialment com a Op. 107 i és un exemple
molt representatiu de la seva música tardana que amb una aparent amabilitat, amaga
un dolor intens. La interpretació de Nexus Piano Duo va reflectir perfectament
aquesta emoció amb una perfecta compenetració tècnica. Cal dir que el so del
piano Collard va ser molt adequat per aquesta música.
La Sonata Op. 14 n. 3
de Clementi és una de les obres més concertístiques del seu repertori per a
quatre mans. Escrita el 1785 i publicada l’any següent a Londres pel propi
autor, està dedicada a Marie Victoire Imbert-Colomès, la jove amb qui Clementi havia tingut una fallida
relació sentimental a Lyon un any abans de la composició. L’obra, d’una
dificultat més elevada que la resta de les seves composicions per a duet, devia
haver estat escrita per ser tocada per ell mateix. Aquesta composició va ser interpretada
per Cramer i Moscheles en l’homenatge que el món musical Londinenc va retre a
Clementi a l’hotel Albion el desembre de 1827. Nexus Piano Duo va oferir una
interpretació amb el caràcter i concertisme que de ben segur devien imprimir en
el seu moment aquells dos grans pianistes amics de Clementi.
