dimecres, 17 de març del 2010

Utilitzar els coneixements previs de l’alumne per avançar


La música, com a llenguatge amb significat propi, pot ser aprehesa per ella mateixa sense suport de la paraula. No obstant això, els significats atribuïts depenen totalment de l’entorn cultural i de l’ús social de les persones involucrades. És, per tant, en el procés d’enculturització on s’adquireixen aquests significats que permeten la seva comprensió intrínseca i la inclusió o l’acceptació dels individus en la comunitat o el sector social pertinent.
L’educació musical formal és una eina d’aquest procés d’aprenentatge, però no l’únic. És evident que, en l’actualitat, la música és omnipresent al nostre entorn, la qual cosa fa que gairebé tothom tingui una concepció musical compartida, encara que compartimentada, segons pertanyi a un o altre grup social.
Així, doncs, és impossible trobar un estudiant de música, infant o adult, que no tingui un coneixement musical previ, si entenem aquest concepte en el seu sentit més ample. Una altra qüestió és si compartim el gust estètic o el rera fons ideològic que acompanya determinades músiques.
Cal admetre, doncs, que els alumnes que s’inicien en l’estudi de la música i en la pràctica d’un instrument en una escola de música ja tenen un nivell de desenvolupament efectiu (NDE) que ha de servir de punt de partida o de referència per operar en la zona de desenvolupament potencial (ZDP).
De forma similar, les capacitats motrius “efectives” d’un alumne que s’inicia en l’aprenentatge d’un instrument, són més grans del que sovint es pensa. Per tant també en aquesta cas caldrà avaluar-les i utilitzar-les per desenvolupar-les en el sentit que siguin útils i adaptables a les característiques de l’execució instrumental.
Sovint podem apreciar que a les escoles de música o conservatoris es considera l’alumne novell com un recipient buit o, pitjor encara, ple d’informació espúria que cal esborrar.
Fer servir els coneixements adquirits, l’experiència prèvia i les habilitats motrius naturals, ens ajuda a construir nou coneixement i a avançar de manera significativa.