El 9 de maig es
va presentar al Museu de la Música de Barcelona el llibre El piano de taula
Zumpe & Buntebart del Museu de la Música de Barcelona.
Aquesta
publicació posa a les mans dels especialistes i del gran públic un dels estudis
més complets i seriosos, fins a la data, de la historia i del significat d’un
dels constructors que podríem qualificar de més revolucionaris dins del context
de la història del piano. El llibre està dirigit per Pablo Gómez Ábalos, qui
aporta els articles El pianoforte Zumpe
desde el teclado. Un estudio de fuentes, organológico y biomecánico i Bibliografía comentada sobre Zumpe y su
pianoforte. Michael Cole, reconegut investigador i constructor de
pianofortes i clavicèmbals, aporta l’article Johannes Zumpe, Gabriel Buntebart and their small pianoforte in context
i la restauradora del piano, Kerstin Schwarz presenta els detalls de la restauració
a The restoration of the square piano by
Johannes Zumpe & Gabriel Buntebart, London 1776, Museu de la Música de
Barcelona. El llibre està introduït per un article de la responsable de col·leccions
i documentació del museu, Marisa Ruiz Magaldi, que repassa la història del
museu i l’origen de l’exemplar Zumpe que ens ocupa, amb l’article El piano de taula Zumpe & Buntebart
(1776) del Museu de la Música de Barcelona. Finalment, Gómez Ábalos elabora
una fitxa tècnica dels diferents pianos Zumpe citats al llibre i es tanca la
publicació amb una bibliografia especialitzada.
El llibre es
presenta en una acurada edició de 276 pàgines, en format de 21 x 21, que inclou
tres llengües, català, castellà i anglès, i il·lustracions en blanc i negre. Edita el Museu de la Música de Barcelona i Documenta Universitària. Una versió electrònica està disponible a la pàgina d'aquesta editorial.
Dels textos, m’agradaria
destacar-ne alguns detalls que considero importants. En primer lloc cal dir que
estan escrits amb claredat y rigor científic, tant pel que fa al contingut
com a les referències. Pot ser que presentin algunes dificultats per al lector
no especialitzat en temes de la mecànica del piano, ja que apareixen detalls i
lèxic molt especialitzats en les descripcions. Aquestes descripcions, però, són
essencials per contextualitzar el piano Zumpe dins de l’evolució del piano.
Un concepte interessant
que es proposa és la independència del piano de taula entre els diferents tipus
de piano, no simplement com un de tants experiments històrics o com un model de
pas. El piano de taula és un instrument diferenciat que té particularitats sonores
i mecàniques pròpies. Vull recordar que, des dels primers experiments de Zumpe
a la dècada dels 1760, el piano de taula va evolucionar en paral·lel al piano
de cua i al piano vertical i es va fabricar fins a finals del segle XIX, tot i
que compartint les innovacions tècniques de la resta de pianos. Cent quaranta
anys d’existència! El rescat actual dels pianos de taula de finals del segle
XVIII i principis del XIX està recuperant unes sonoritats que s’havien perdut
però que havien estat en la ment de molts compositors.
La idea que el
piano de taula mereix un tractament diferenciat lliga també amb la falsa teoria
de l’escola germànica derivada de Silbermann i exiliada a Anglaterra a causa de
la Guerra dels Set Anys, el mite romàntic dels “dotze apòstols”. Zumpe no va ser deixeble de Silbermann i el
seu piano deriva de conceptes mecànics propis, més pròxims al pantaló i al
clavicordi. L’acció simple d’un pilotí directament sobre el martell simplifica
al màxim una mecànica que Cristofori, Silbermann i altres van desenvolupar, en
la qual hi havia una palanca intermèdia, un escapament i un topall. Res d’això no
es troba en el piano de Zumpe que, malgrat tot, respon amb delicadesa a les
exigències dinàmiques i d’articulació. Per descomptat amb una gran diferència
del piano modern! La recuperació de l’escapament i de la palanca intermèdia, derivaria
poques dècades més tard en la mecànica de doble acció anglesa que tan èxit
aportaria als pianos de taula de Broadwood, Clementi i d’altres. Però això ja
és un estadi posterior.
Una altra idea
que se’n desprèn és l’element social del piano Zumpe. La simplicitat i la mida del
seu instrument el feia relativament econòmic i apropiat per a classes mitjanes.
Era molt més barat que un clavicèmbal i es podia encabir en un espai petit.
Així, la seva influència social va ser molt elevada i immediatament molts constructors van agafar el fil per crear
una de les indústries més importants de l’Anglaterra del canvi de segle. Tot
plegat es correspon amb els canvis socials de les revolucions i la preeminència
de l’Imperi Britànic en els àmbits comercials de l’època.
La restauració
del model del museu, feta per Kerstin Schwarz, aporta molta informació
addicional a la història d'aquest Zumpe i treu a la llum detalls molt interessants.
Per exemple, l’anàlisi d’algunes modificacions posteriors apunta que aquest
piano va formar part d’un “piano organitzat”, és a dir, un piano muntat sobre
un petit orgue que podia sonar simultàniament o independent. Altres coses que
descobreix la restauradora són les intervencions i modificacions fetes
posteriorment per tal de “modernitzar” el piano. En la seva restauració s’ha
recuperat al màxim les característiques originals prenent com a model diferents
exemplars d’altres museus del món.
En resum, diria
que la lectura d’aquest llibre ens aporta una visió més ampla de la història del
piano i la revisió d’alguns tòpics instal·lats en ella. Una publicació recomanable
per a tots els estudiosos de la música. La següent activitat obligatòria és
anar al Museu de la Música de Barcelona i observar l’instrument i escoltar-lo
en les ocasions en què es fa sonar.
Joan Josep Gutiérrez, 2019
El llibre es pot trobar a llibreries especialitzades, al Museu de la Música de Barcelona o a la pàgina www.documentauniversitaria.com
El piano de taula Zumpe & Buntebart del Museu de la Música de Barcelona
El piano de mesa Zumpe & Buntebart del Museo de la Música de Barcelona
The Zumpe & Buntebart square piano of the Museu de la Música de Barcelona
El piano de mesa Zumpe & Buntebart del Museo de la Música de Barcelona
The Zumpe & Buntebart square piano of the Museu de la Música de Barcelona
Pablo Gómez Ábalos (ed.)
ISBN/ISSN: 9788499844732
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada