Reprodueixo i comparteixo íntegrament el missatge de record que ha escrit Domènec González de la Rubia, de l'Associació Catalana de Compositors, a propòsit de la mort de Josep Maria Mestres-Quadreny. Personalment el vaig tractar quan vaig participar com a intèrpret en l'espectacle poètico-musical "Piano-xòfer", creat per en Perejaume i ell mateix.
M'adhereixo al condol.
Ahir vam conèixer una trista notícia, Josep Maria Mestres
Quadreny, compositor membre de la nostra associació i company sempre amable, va
morir als 91 anys. Sens dubte és aquesta una pèrdua que afecta especialment el
món musical contemporani però també a l'ambient artístic en general ja que
Mestres Quadreny va ser un inquiet investigador que va combinar la música amb
altres disciplines com el teatre, la literatura o la pintura.
Però sobretot Mestres Quadreny va ser un cercador de noves
maneres d'expressió. Encara que algunes de les més joves generacions no ho
recordin, cal evocar encara que sigui breument alguns apunts biogràfics. A més
d'estudiar música amb Leonor Sigg, Rosa Maria Kucharsky i Cristòfor Talltabull
va obtenir la llicenciatura de químiques per la Universitat de Barcelona i des
de 1952 va pertànyer a aquell grup heterogeni i iconoclasta de compositors que
van formar el Cercle Manuel de Falla (1947) des del qual al costat d'altres
col·legues va mostrar el seu rebuig a l'homogeneïtat i rutina imperant en
l'ambient musical.
Més tard al costat de Juan Hidalgo i Joaquim Homs fundaria el
grup Música Oberta. Així mateix, conscient de la necessitat de disposar d'un
grup instrumental que pogués interpretar els nous llenguatges que anava
adquirint la música, va fundar en 1968 el Conjunt Català de Música
Contemporània que va desenvolupar una àmplia política d'estrenes de compositors
de l'avantguarda d'aquells dies i sobretot el 1974 va ser un dels fundadors del
laboratori Phonos, veritable pedrera de compositors dedicats a la música
electrònica amb una enorme empremta en la creació i pedagogia contemporània.
Sens dubte, tot això delata una inquietud constant per
difondre la música contemporània d'una determinada estètica però també per
establir les bases d'institucions o organitzacions que poguessin dur a terme
una conservació i salvaguarda d'aquest patrimoni. En efecte, van ser moltes les
institucions a les quals va estar lligat i en totes elles la seva actitud va
constituir un beneficiós al·licient.
A la nostra entitat, l'Associació Catalana de Compositors, va
estar lligat ja des de principis dels anys 70 i encara que breument, exerciria
com a president entre els anys 1977 i 1979.
Adscrit a la generació del 51, és evident que al llarg de la
seva llarga vida (havia nascut a Manresa el 3 de març de 1929) va poder
presenciar els canvis esdevinguts en la música del nostre temps. Canvis
protagonitzats per les diferents tendències, les evolucions en el llenguatge,
la multiplicitat d'estils i els nous plantejaments formals, en fi, de tot un
cabal d’aportacions que el segle XX sobretot però també el XXI estava aportant
a la música.
Seria innombrable assenyalar les col·laboracions, escrits i
treballs teòrics que ens ha deixat. Escrits que com la seva música, mantenen la
fidelitat a una determinada manera d'entendre la música i la composició. Les
seves col·laboracions amb el poeta Joan Brossa o els pintors Joan Miró (va
estar molt lligat a la seva fundació) o Antoni Tàpies acrediten aquesta
fidelitat en la qual l’atonalitat, el dadaisme, l'especulació aleatòria,
l'atzar, el surrealisme o l'electrònica (era president d'honor de Phonos)
configuren un llenguatge personal que pràcticament abasta des del sol, a el
teatre musical, la música de cambra o la simfònica i en el qual les partitures
gràfiques o la informàtica van protagonitzar un destacat paper.
Una enriquidora i coherent vida creativa (entre 1953 i l'any
2000 va escriure més de tres-centes obres) en la qual la paraula llibertat
destaca per sobre de qualsevol altra definició. Mestres Quadreny va obtenir
l'any 2000 el Premi Nacional de Música i el 2007 la medalla d'Honor de la
Ciutat de Barcelona.
Descansi en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada