Educació musical: La Segona simfonia de Clementi s'estrena a Lleida

dilluns, 29 de novembre del 2021

La Segona simfonia de Clementi s'estrena a Lleida

Giulio Marazia triomfa a Lleida.

El director italià Giulio Marazia ha estat convidat a dirigir l’Orquestra Simfònica JuliàCarbonell de les Terres de Lleida en un concert que ha tingut lloc a l’Auditori Enric Granados el 28 de novembre de 2021.

El programa estava constituït per tres autors que, malgrat néixer en diferents dates, van coincidir en una part de les seves etapes compositives i, a més, es van admirar i influir entre ells: Rossini (1792-1868), Clementi (1752-1832) i Beethoven (1770-1827). Les obres interpretades, l’Obertura del barber de Sevilla, la Segona simfonia i la Cinquena simfonia respectivament, mostren aspectes significatius dels seus estils personals, però també del llenguatge musical del seu temps. En aquest sentit, en Giulio Marazia volia oferir un programa coherent en què, a més d’obres conegudes, es pogués escoltar una composició injustament oblidada d’un compositor poc conegut fora de l’àmbit del piano. Així, va proposar incloure la segona Simfonia de Muzio Clementi, que possiblement no s’ha interpretat mai al nostre país.

La direcció de Marazia és intel·ligent i personal. No es deixa portar per l’estandardització interpretativa que sovint podem sentir en les obres més conegudes. Per exemple en l’Obertura del Barber de Sevilla prescindeix dels efectes de percussió tradicionalment afegits a la partitura original.

En la interpretació del repertori, Marazia es mostra exigent amb l’orquestra, demanant uns tempi valents i una dinàmica rica en contrasts. Segons els mateixos músics ho fa amb convicció, però amb tota l’amabilitat en uns assajos intensos. Aconsegueix fer sonar l’orquestra amb plenitud, amb força i sense estridències. A la Simfonia de Clementi hi ha treball i pensament. No en debades és una obra que no es troba en el repertori de les orquestres de tot el món i que, per tant, requereix una creació absolutament personal. Fuig de la zona de confort que molts directors ens tenen acostumats. Aquesta Simfonia, segons ell mateix, remet a les primeres simfonies de Beethoven i requereix un so ple, però al mateix temps una lleugeresa pròxima al classicisme. El darrer temps planteja un repte important per la seva vitalitat rítmica, sempre a contratemps i amb moviment perpetu. És una obra plena d’idees musicals, amb belles melodies, harmonies atrevides i passatges de savi contrapunt. L’obra va ser molt ben rebuda pel públic.

La Cinquena de Beethoven va tenir interessants diferències interpretatives a les versions habituals. Va posar molt en relleu l’estil cambrístic dels grups instrumentals. Vàrem sentir veus, accents i dinàmiques que habitualment queden amagades. L’impuls rítmic i sonor va lluir amb plenitud en aquesta sala, potser l’auditori amb millor acústica de Catalunya.

Director i orquestra van ser llargament aplaudits per un públic educadíssim i entregat que omplia gairebé l’aforament. No vàrem haver de suportar ni caramels ni estossegades entre moviments. D’això en diuen “províncies”.

L'Associació Muzio Clementi de Barcelona vàrem assitir al concert i vàrem fer una entrevista al mestre Marazia que podeu veure en aquest enllaç. El tema va girar especialment sobre Clementi.